Aeroespacio
La tecnologia aeroespacial o aeroespacio, és un terme utilisat per a referir-se a l'atmòsfera i l'espai exterior com a conjunt. L'activitat aeroespacial és molt diversa, en múltiples aplicacions comercials, industrials i militars. L'ingenieria aeroespacial està composta per l'aeronàutica i l'astronáutica. Les organisacions aeroespacials investiguen, dissenyen, fabriquen, operen, mantenen i reparen tant aeronaus com a naus espacials.
El començ de l'espai i el final de l'atmòsfera es proponen a 100 quilómetros (62 milles) sobre el sol, d'acort a l'explicació física de que la densitat de l'aire és massa baixa per a que un cos que s'està elevant genere una força de sustentació significativa, sense excedir la velocitat requerida per a permanéixer en òrbita. Este llímit és conegut com la Llínea de Kármán.[1]
Visió general
En països més industrialisats, l'indústria aeroespacial és una cooperació entre indústries públiques i privades. Per eixemple, varis països tenen un programa espacial en finançament governamental a través d'imposts, com la NASA en els Estats Units, ESA en Europa, la CSA en Canadà, ISRO en Índia, JAXA en Japó, Roscosmos en Rússia, CNSA en China, SUPARCO en Pakistan, Agència Espacial Iraní en Iran, i KARI en Corea del Sur.
Junt en estos programes espacials públics, moltes companyies fabriquen components i ferramentes tècniques com naus espacials i satèlits. En els programes espacials, algunes companyies participants són Boeing, Grup d'Airbus, SpaceX, Lockheed Martin, MacDonald Dettwiler i Northrop Grumman. Estes empreses també participen en atres àrees del sector aeroespacial, com la construcció d'avions.
Història
En el sigle XIX varen ser creades la Societat Aeronàutica de Gran Bretanya (1866), la Societat Nortamericana d'Eixides, i el Institut de Ciències Aeronàutiques, tot lo que va fer de l'aeronàutica una disciplina científica més séria.[2] Aviadors com Otto Lilienthal, quí va introduir el perfil alar combado en 1891, va utilisar planejadors per a analisar les forces aerodinàmiques.[2] Els germans Wright varen estar interessats en el treball de Lilienthal i varen llegir vàries de les seues publicacions.[2] Ells varen trobar inspiració també en Octave Chanute, un aviador i l'autor de Progrés en Volar Màquines (1894).[2] Va ser el treball preliminar de George Cayley, Lilienthal, Chanute i atres primers ingeniers aeroespacials lo que va possibilitar el primer vol sostingut en motor realisat pels germans Wright en Kitty Hawk, Carolina del Nort, el 17 de decembre de 1903.
La guerra i la ciència ficció varen inspirar a científics i ingeniers com Konstantin Tsiolkovsky i Wernher von Braun per a conseguir volar més allà de l'atmòsfera. la Segona Guerra Mundial va inspirar a von Braun per a crear l'eixida V2.
El llançament del satèlit soviètic Sputnik, l'1 d'octubre de 1957, dió inici a la Carrera Espacial, i el 20 de Juliol de 1969 l'Apolo 11 va conseguir el primer aterrisage tripulat en la Lluna.[2] En abril de 1981, en el llançament del transbordador espacial Columbia es va iniciar l'accés tripulat regular a l'espai orbital. Una presència humana prolongada en l'espai orbital va escomençar en l'estació espacial russa Mir en 1986 i és continuada actualment per l'Estació Espacial Internacional.[2] el turisme espacial i l'us comercial de l'espai són les propostes més recents en l'activitat aeroespacial.
Fabricació
La fabricació aeroespacial és una indústria d'alta tecnologia que produïx "aeronaus, missils guiats, vehículs espacials, motors d'aeronaus, unitats de propulsió i peces relacionades". La major part de l'indústria està orientada al treball governamental.
En els Estats Units, el Departament de Defensa i l'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai (NASA) són els dos consumidors més grans de productes i tecnologia aeroespacials. Uns atres inclouen la gran indústria de les aerollínies. Els principals fabricants aeroespacials són Boeing, United Technologies Corporation, SpaceX, Northrop Grumman i Lockheed Martin.
Llocs importants de l'indústria aeroespacial civil en tot lo món inclouen l'estat de Washington (Boeing), Califòrnia (Boeing, Lockheed Martin, etc.); Montreal, Canadà (Bombardier, Pratt & Whitney Canadà); Toulouse, França (EADS d'Airbus); Hamburc, Alemània (EADS d'Airbus); i São José dos Camps, Brasil (Embraer), Querétaro, Mèxic (Bombardier Aerospace, General Electric Aviation) i Mexicali, Mèxic (United Technologies Corporation, Gulfstream Aerospace).
En l'Unió Europea, empreses aeroespacials com Airbus SE, Safran, Thales, Dassault Aviation, Leonardo i Saab AB representen una gran part de l'indústria aeroespacial mundial i de l'esforç d'investigació, en l'Agència Espacial Europea com un dels majors consumidors de tecnologia i productes aeroespacials.
En l'Índia, Bangalore és un important centre de l'indústria aeroespacial, a on tenen la seua sèu Hindustan Aeronautics Limited, els Laboratoris Aeroespacials Nacionals i l'Organisació Índia d'Investigació Espacial (ISRO), que va llançar en octubre el primer orbitador llunar de l'Índia, Chandrayaan-1, en octubre de 2008.
En Rússia, companyies aeroespacials grans com Oboronprom i l'Empresa d'Edifici d'Aeronau Unida (comprenent Mikoyan, Sukhoi, Ilyushin, Tupolev, Yakovlev, i Irkut quin inclou Beriev) és entre els jugadors globals importants en esta indústria. l'Unió Soviètica històrica era també la casa d'una indústria aeroespacial important.
El Regne Unit anteriorment intentat per a mantindre la seua indústria aeroespacial gran pròpia, fent els seus avions propis i avions de combat, pero ha en gran part va girar la seua parcela damunt a esforços cooperatius en companyies continentals, i ha convertit en un client d'importació gran, també, de països com els Estats Units. Aixina i tot, el Regne Unit té un sector aeroespacial molt actiu, incloent el segon defensa més gran contractiste en el món, BAE Sistemes, suministrant aeronau reunida plenament, components d'aeronau, sub-assamblees i sub-sistemes a atres fabricants, abdós en Europa i en tot lo món.
Canadà ha anteriorment va fabricar alguns dels seus dissenys propis per a avions de combat de jet, etc. (p. eix. el CF-100 lluitador), pero per a algunes décades, ha confiat en importacions dels Estats Units per a omplir estes necessitats. Aixina i tot Canadà fabricació quetes alguns avions militars a pesar de que són generalment no combatre o avions de lluitador.
França ha continuat fer els seus avions de combat propis per a la seua força d'aire i navy, i Suècia continua fer els seus avions de combat propis per a la Força d'Aire sueca—especialment en soport de la seua posició com a país neutre. (Vés Saab AB.) Atres països europeus qualsevol equip dalt en fer lluitadors (com el Panavia Tornat i el Tifó de Eurofighter), o més per a importar-los dels Estats Units.
Pakistan té una indústria d'ingenieria aeroespacial en desenroll. L'Ingenieria Nacional i Comissió Científica, Khan Laboratoris de Busca i Pakistan el complex Aeronàutic és entre les organisacions de premier varen implicar en busca i desenroll en este sector. Pakistan té la capacitat de dissenyar i la fabricació guio eixides, missils i vehículs espacials. La ciutat de Kamra és en casa al Pakistan Aeronàutic Complex quin conté vàries fàbriques. Esta facilitat és responsable per a fabricar el MFI-17, MFI-395, K-8 i JF-17 aeronau de Tro. Pakistan també té la capacitat per a dissenyar i fabricar abdós armat i desarmat unmanned vehículs aéreus.
En la república de les Persones de China, Beijing, Xi'un, Chengdu, Shanghái, Shenyang i Nanchang és fabricació i busca importants centres de l'indústria aeroespacial. China ha desenrollat una capacitat extensa per a dissenyar, prova i produir aeronau militar, missils i vehículs espacials. A pesar de l'anulació en 1983 del Shanghái experimental Y-10, China encara està desenrollant la seua indústria aeroespacial civil.
L'indústria de parts de l'aeronau va nàixer fòra de la venda de segon-mà o parts d'aeronau utilisada del sector de fabricació aeroespacial. Dins dels Estats Units allí és un procés concret que partixes brokers o resellers té que seguir. Açò inclou leveraging una estació de reparació certificada per a revisar i "etiqueta" una part. Esta certificació garantisa que una part va estar reparada o revisat per a conéixer OEM especificacions. Una volta una part està revisada el seu valor està determinat del suministrament i demanda del mercat aeroespacial. Quàn una aerollínia té una aeronau en la terra, la part que l'aerollínia requerix per a conseguir l'avió arrere al servici devé inestimable. Açò pot conduir el mercat per a parts concretes. Hi ha varis mercats en llínea que vares agarrar en la mercaderia que ven de parts d'aeronaus.
En l'indústria aeroespacial i de defensa hi ha hagut molta consolidació sobre l'últim parell de décades. Entre 1988 i 2011, en tot lo món més de 6068 adquisicions i fusions en un valor conegut total de 678 bil. USD varen ser anunciades.[3] Les transaccions més grans han segut: l'adquisició de Goodrich Empresa per United Technologies Corporation per 16.2 bil. USD en 2011, la senyal Aliada fusionada en Honeywell en un intercanvi accionarial valorat en 15.6 bil.[4] USD en 1999, la fusió de Boeing en McDonnell valorada en 13.4 bil.[5] USD en 1996, Marconi Sistemes Electrònics, una filial de GEC, va ser adquirida per British Aerospace per 12.9 bil.[6] USD en 1999 (ara es diu BAE Systems), i Raytheon va adquirir Hughes Aircraft per 9.5 bil.[7] USD en 1997.
Seguritat funcional
La seguritat funcional relaciona a una part de la seguritat general d'un sistema o una peça d'equipament. Implica que el sistema o l'equipament poden ser operats correctament i sense causar qualsevol perill, risc, dany o dany.
La seguritat funcional és crucial en l'indústria aeroespacial, el qual deixa no compromises o negligència. Al respecte, cossos supervisors, com l'Agència de Seguritat d'Aviació europea (EASA
), regular el mercat aeroespacial en estàndarts de certificació estricta.[8] Açò està significat per a conseguir i assegurar el nivell possible més alt de seguritat. Els estàndarts AS 9100 en Amèrica, EN 9100 en el mercat europeu o JISQ 9100 en Àsia particularment dirigix l'aeroespacial i indústria d'aviació. Estos són estàndars aplicant a la seguritat funcional de vehículs aeroespacials. Algunes companyies són per tant especialisades en la certificació, verificació d'inspecció i provant dels vehículs i parts de sobres per a assegurar i atestar conformitat en els controls apropiats.
Spinoffs
Spinoffs es referix a qualsevol tecnologia que és un resultat directe de codificació o productes creats per la NASA i redissenyats per a un propòsit alternatiu.[9] Estes bestreta tecnològiques són un dels resultats primaris de l'indústria aeroespacial, en $5.2 mil millons de valor dels ingressos generats per spinoff de tecnologia, incloent ordenadors i dispositius celulars.[9] Estos spinoffs tindre aplicacions en una varietat dels camps diferents que inclouen medicina, transport, energia, bens de consumidor, seguritat pública i més.[9] NASA publica un informe anual cridat “Spinoffs”, considerant molts dels productes concrets i beneficis a les àrees antedichas en un esforç per a destacar alguns de les maneres que financen està posat per a utilisar.[10] Per eixemple, en l'edició més recent d'esta publicació, “Spinoffs 2015”, endoscopes està presentat quan un del mege derivations de consecució aeroespacial.[9] Este dispositiu habilita més precís i posteriorment costat-eficaç neurosurgery per reduir complicacions a través d'un minimally invasive procediment que abrevia hospitalisació.[9]
Vore també
Aerodinàmica Aeronàutica Ingenieria aeroespacial Aeronau Astronáutica Anex:Agències espacials Exploració espacial Nau espacial
Referències
- ↑ «Where does space begin? - Aerospace Engineering, Aviation News, Salary, Jobs and Museums». Aerospace Engineering, Aviation News, Salary, Jobs and Museums. Archivat des d'el original, el 17 de novembre de 2015. Consultat el 10 de novembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (2008) Introduction to flight, 6th edició, Boston: McGraw-Hill. ISBN 978-0-07-352939-4.
- ↑ «Statistics on Mergers & Acquisitions (M&A) - M&A Courses &#; Company Valuation Courses &#; Mergers & Acquisitions Courses». Imaa-institute.org. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2012. Consultat el 27 de setembre de 2013.
- ↑ «United Technologies To Acquire Goodrich Corporation Complements And Strengthens Position In Aerospace And Defense Industry». UTC. Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2013. Consultat el 27 de setembre de 2013.
- ↑ «Allied Signal And Honeywell To Announce Merger Today - New York Claves». Nytimes.com. Consultat el 27 de setembre de 2013.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2013. Consultat el 17 d'agost de 2013.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2010. Consultat el 25 de març de 2011.
- ↑ Agència de Seguritat d'Aviació europea«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 20 de juny de 2013. Consultat el 3 de juny de 2013.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 [1]
- ↑ [2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aeroespacio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.