Época

En cronologia i periodizaació, una época o época de referència és un instant de temps elegit com a orige d'una determinada era del calendari. La "época" servix de punt de referència a partir del com es medix el temps.

El moment d'época sol decidir-se per congruència, o seguint convencions enteses de l'época en qüestió. El moment o data d'época sol definir-se a partir d'un acontenyiment concret i evident de canvi, un "acontenyiment d'época". En un canvi més gradual, s'elegix un moment decisiu quan s'ha alcançat el "criteri d'época".

Époques del calendari

Époques premodernas

• El calendari yoruba (Kọ́jọ́dá) utilisa com a época el 8042 a. C., considerat l'any de la creació d'Ile-Ife pel deu Obatala, també considerat com la creació de la Terra.
• Anno Mundi (anys des de la creació del món) segons el calendari bizantí (5509 a. C.)
• Anno Mundi (anys des de la creació del món) segons el calendari hebreu (3761 a. C.)
• El calendari mesoamericà Conte Llarc utilisa la creació del quart món en el 3114 a. C.
• Olimpiades, l'antiga era grega de periodos de quatre anys entre Jocs Olímpics, a partir del 776 a. C.
• Ab urbs condita (753 a. C.), utilisat en certa mida pels calendaris romans del periodo imperial romà.
• Els calendaris budistes solen utilisar l'época de 544 a. C. (data del parinirvana de Buda).
• El terme calendari hindú pot referir-se a varis calendaris tradicionals de l'Índia. Un eixemple notable d'época hindú és el Vikram Samvat (58 a. C.), també utilisat en l'actualitat com a calendari nacional de Nepal i Bangladés.
• Els calendaris juliano i gregoriano utilisen com a época l'Encarnación de Jesús calculada en el VI per Dionisio l'Exigu. (Investigacions posteriors han demostrat que esta no era la millor estimació de la data de naiximent de Jesús). Esta época es va aplicar retrospectivament al calendari juliano, molt despuix de la seua creació original per Juliol César.
• El calendari islàmic conta els "anys llunars" per Anno Hegiræ (en l'any de la Hègira) o era AH (622 d. C.). El còmput dels anys es desplaça sobre l'any solar, ya que el calendari és purament llunar. El calendari oficial iraní (també utilisat en Afganistan) data de la Hègira, pero en ser un calendari solar, la seua numeració d'anys no coincidix en la del calendari religiós.

Époques modernes

• El calendari bahá'í està datat a partir del equinoccio de primavera de l'any en que el Báb va proclamar la seua religió (1844 d. C.). Els anys s'agrupen en Váḥids de 19 anys, i Kull-i-Shay de 361 (19×19) anys.
• En Tailàndia, en 1888, el rei Chulalongkorn va decretar una Era Nacional Tailandesa que datava de la fundació de Bangkok el 6 d'abril de 1782. En 1912, l'Any Nou es va traslladar a l'1 d'abril. En 1941, el primer ministre Pibulsonggram va decidir contar els anys des de 543 a. C. Est és el calendari solar tailandés que utilisa l'Era Budista Tailandesa. A excepció d'esta era, s'utilisa el calendari gregoriano.
• En el Calendari Republicà Francés, calendari utilisat pel govern francés durant uns dotze anys des de finals de 1793, l'época va ser el començ de la "Era Republicana", el 22 de setembre de 1792 (dia en que es va proclamar la Primera República Francesa, un dia en acabant de que la Convenció abolira l'Antic Règim).
• El calendari nacional de l'Índia, introduït en 1957, seguix l'era Saka (78 d. C.)
• El calendari Minguo utilisat pels funcionaris de Taiwan i el seu predecessor data de l'1 de giner de 1912, el primer any despuix de la Revolució Xinhai, que va derrocar al Imperi Qing.
• Corea del Nort utilisa un sistema que comença en 1912 (= Juche 1), any del naiximent del seu fundador Kim Il-Sung.
• l'era fasciste data de la Marcha sobre Roma de Mussolini en 1922, i només s'utilisava en els països baix el hegemonia del règim fasciste de Benito Mussolini. Està extinta des de la caiguda de la República Social Italiana en 1945.
• En el sistema científic Abans del present (en anglés: Before Present) de numeració d'anys a efectes de datació per radiocarbono, la data de referència és l'1 de giner de 1950 (encara que la data concreta de l'1 de giner és prou innecessària, ya que la datació per radiocarbono té una precisió llimitada).
• Diferents branques de la maçoneria han seleccionat diferents anys per a datar els seus documents d'acort en una era masónica, com el Anno Lucis (A.L.)
• El calendari holoceno utilisa com a época el 10.000 a. C., el començ de l'época del Holoceno en l'escala temporal geològica.

Époques de regnat

El sistema oficial japonés numera els anys a partir de l'ascensió del emperador actual, considerant com a primer any l'any natural durant el qual es va produir l'ascensió. En China existia un sistema similar abans de 1912, basat en l'any de successió de l'emperador (1911 era, per tant, el tercer any del periodo Xuantong). En l'establiment de la República de China en 1912, es va introduir l'era republicana. Encara és molt comú en Taiwan datar els acontenyiments segons l'era republicana. La República Popular China va adoptar el calendari de l'era comuna en 1949 (l'any 38 de la República China).

Atres aplicacions

• Una época en informàtica és el moment en el que la representació és zero. Per eixemple, el temps Unix es representa com el número de segons transcorreguts des de les 00:00:00 UTC de l'1 de giner de 1970, sense contar els segons intercalares.
• Una época en astronomia és un temps de referència utilisat per a la coherència en el càlcul de posicions i òrbites. Una época astronòmica comuna és J2000, que és el migdia de l'1 de giner de 2000, temps terrestre.
• En geocronología, una época és el periodo de temps equivalent a una série, una de les divisions (entre sistema i pis) del registre geològic de l'història de la Terra, normalment de l'orde de decenes de millons d'anys. L'época actual és l'Holoceno.

Vore també

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Época.

• Any de regnat
• Calendari lunisolar
• Cicle metónico
• Datació de la creació
• Era (cronologia)
• Escala temporal geològica
• Mida del temps en Mart
• Saros