Instants

Instants (en algunes versions, Moments) és el títul d'un text atribuït a l'escritor argentí Jorge Luis Borges Està escrit en un estil similar al de la lliteratura d'autoajuda i aparentment s'origina en la traducció de l'anglés d'un artícul en prosa. Existixen numeroses versions castellanes en moltes variants. Ha circulat massivament a través de notes periodístiques, compilació, làmines i cadenes de correu electrònic, moltes voltes en atribució errònea de la seua autoria a Borges.

Les numeroses versions en castellà adopten la forma d'un poema en primera persona l'argument de la qual és la reflexió, en to melancòlic, d'algú d'edat alvançada (l'última frase cita l'edat de 85 anys en la majoria de les variants) que al final de la seua vida s'arrepenedix de no haver comés més errors i de haver-se privat d'alguns plaers senzills.

Orígens i alcanç de l'equívoc

L'error sobre l'autoria del poema es va estendre tant que el 4 de decembre de 2005, el cantant irlandés Bono, integrant d'U2, va llegir en el programa de televisió mexicà Teletón Mèxic 2005 unes llínees del text, que va atribuir a Borges (de qui va dir, també erròneament, que era un escritor chilé).

El text Instants també es va publicar i va atribuir equivocadament a Borges en la revista mexicana Plural, en maig de 1989 (pàgines 4 i 5) i en el llibre Tot Mèxic (Diana, 1990), d'Elena Poniatowska (p. 144), que va ser a la seua volta inclós en la compilació Borges i Mèxic (Plaça i Janés, 1999) de l'investigador mexicà Miguel Capistrán, entre les obres més rellevants que han perpetuat l'atribució a Jorge Luis Borges.

Autoria i text

La primera versió que es coneix del text va ser publicada abans de 1935, o potser al començament d'eixe any, en la revista nortamericana College Humor, firmada per l'humoriste i caricaturiste Don Herold, baix el títul "I'd Pick More Daisies", ya que és citat àmpliament en el The Journal of Health and Physical Education. Herold va publicar una atra versió, revisada, en l'edició d'octubre de 1953 del Reader's Digest.

Les versions que circulen en castellà solen estar organisades en forma de poema, pero el text de Herold està en prosa, i inclou frases que li donen un marc menys melancòlic i més escèptic.

Una versió apócrifa, en prosa i en anglés, va aparéixer en 1975 en el Newsletter de l'Associació per a la Psicologia Humanista de Sant Francisco, Califòrnia, i es reproduïx en la revista Family Circle en 1978, firmada per una tal Nadine Stair, una vella de 85 anys de Louisville, Kentucky, Estats Units, i que més alvance recordaria l'escritor Leo Buscaglia en el seu llibre Viure, amar i deprendre, sugerint la frase final del text: "Pero ya veuen, tinc 85 anys i sé que m'estic morint...", que no figura en cap de les versions en anglés.

Les primeres llínees de les versions en idioma castellà són aproximadament les següents (la divisió en renglons varia segons la versió):

Si poguera viure novament la meua vida.

En la pròxima tractaria de cometre més errors.

No intentaria ser tan perfecte, em relaixaria més.

Seria més mec de lo que he segut, de fet

prendria molt poques coses en serietat.

Seria menys higiènic.

Existix una marcada diferència en l'estil i la temàtica de l'obra de Borges.