Calendari holocé

La construcció del Göbekli Tepe és un de les fites de la revolució neolítica, moment d'inici del calendari holocé.

El calendari holocé és una reforma al calendari gregoriano proposta pel geòlec italià Cessara Emiliani (1922-1995). Segons el mateix, propon el començ de la «era humana» en el 10000 a. C., un número redondo que facilitarà els càlculs, i que coincidix aproximadament en la revolució neolítica i el començ de l'época geològica Holocé (que va escomençar fa uns 11 700 anys). Emiliani no va mencionar a l'Holocé en la seua proposta, no obstant, en posterioritat a la seua publicació, s'ha usat el terme incorrecte «era holocena» per a referir-se a este sistema de còmput de dates.Plantilla:Falta cita

Este sistema elimina el conte invertit d'anys que existix en el calendari gregorià abans de nostra era, deslligar el calendari del naiximent de Jesucristo (supostament en el 4 a. C.) i suprimir els problemes de càlcul derivats de no existir l'any 0 en el calendari gregoriano.

Per tant, a la data actual devem agregar-li dèu mil anys per a obtindre la data corresponent en el calendari holocé. Per eixemple, l'any 2026 seria l'any 12026 de l'era holocena (10 000 + 2026 = 12026) i la fundació de Roma en el 753 a. C. seria el 9248 EH (10 001–753 = 9248).

Motivació

Alguns dels problemes del calendari gregoriano, que actualment servix com el calendari mundialment acceptat, inclouen:

Inconsistencia en els càlculs històrics: La falta d'un any zero introduïx inconsistencias en els càlculs històrics. Per eixemple, el lapsus entre l'any 1 a. C. i l'any 1 d. C. no és un periodo d'un any, sino de dos anys. Açò pot causar confusions en events històrics i en l'interpretació de dates. Dificultat en la representació d'intervals de temps: L'absència d'un any zero complica la representació d'intervals de temps que comprenen abans i despuix de l'era comuna. Per eixemple, l'interval entre l'any 2 a. C. i l'any 2 d. C. no pot representar-se fàcilment com un interval de quatre anys, sino que deu tractar-se com dos intervals separats: un de tres anys abans de Crist i un atre de tres anys despuix de Crist. Problemes en els càlculs científics i astronòmics: En camps com l'astronomia i la ciència, a on es realisen càlculs precisos sobre intervals de temps llarcs, l'absència d'un any zero pot dificultar els càlculs i l'interpretació de senyes. Dificultats en la programació informàtica i sistemes digitals: En sistemes informàtics i de programació, l'absència d'un any zero pot causar problemes en el maneig de dates i càlculs de temps, ya que molts sistemes digitals estan dissenyats per a contar els anys des de zero. Açò pot conduir a errors en el software i en la representació de dates.

• El calendari gregorià es basa en l'any 1 d. C., considerat l'any en que s'estima que va nàixer Jesús de Nazaret. Este enfocament històric-religiós, especialment l'us de térmens com «abans de Crist», «despuix de Crist» i «Anno Domini», pugues no ser rellevant per a persones que no practiquen el cristianisme.

Crítiques

Esta modificació al calendari ha segut criticada per alguns autors, arguyendo que seguix basant-se en la data del naiximent de Crist i que transmet una falsa precisió del començ del Holocé. Segons l'Unió Internacional de Ciències Geològiques, el Holocé comença en el 9701 a. C., que és 300 anys despuix del començ del calendari holocé. Açò significaria tècnicament que tots els anys en el calendari del holocé estan 300 anys per davant.

Vore també

• Calendari
• Any zero

Referències

• «Holocene calendar», artícul en anglés publicat en el lloc web Reader’s Advice.
• «A new history for humanity – the human era», video en anglés, del canal Kurzgesagt, publicat en el lloc web YouTube.