Calendari bizantí


El calendari bizantí va ser un tipo de calendari, derivat del calendari juliano. Deu el seu nom a ser el que va estar en us durant tota la duració del milenari Imperi bizantí. Va ser establit per Constantino I en l'any 312 de l'era cristiana.[1]
Estructura
[editar | editar còdic]El calendari bizantí derivava el calendari juliano, en us en l'Imperi romà, diferenciant-se únicament per la data de començ de l'any i la numeració dels anys; ademés d'establir-se un periodo de quinze anys cridat indicció.
L'any començava el dia 1 de setembre (és de notar que encara en l'actualitat en Cerdenya al més de setembre se li crida Cabudanni -"veta d'any"-, un clar cas de herència cultural de la dominació bizantina de l'illa), i terminava el 31 d'agost.
La numeració dels anys s'iniciava en l'any estimat de la creació del món (Anno Mundi en llatí, ἔτος κόσμου Εtós Kosmou en grec), que segons Panodoro d'Aleixandria (l'erudit bizantí que ho va calcular a través d'una de les possibles interpretacions de la cronologia bíblica)[2] es va produir l'1 de setembre de l'any 5509 a. C., la cridada era antioquena o era alejandrina.
Aixina, per eixemple, la data de la caiguda de Constantinopla (29 de maig de 1453) en el còmput bizantí es va produir en l'any 6961, mentres que l'any des de setembre de 2021 a agost de 2022, correspondria a l'any bizantí 7530.[3]
Despuix de l'innovació del calendari gregoriano (en us en els països catòlics des de 1582 i progressivament usat per tots els demés), el calendari bizantí (de la mateixa manera que el juliano) ve presentant un desfasament de dates que actualment és de tretze dies (l'1 de setembre del bizantino correspon al 14 de setembre del gregoriano).
Us
[editar | editar còdic]El calendari bizantí va iniciar el seu us en l'any 312, encara baix l'Imperi romà, pero cap a la mediats de el VI ya havia quedat sense us tant en la ciutat de Roma com la major part d'Occident, encara que se seguia utilisant en alguns llocs. En canvi, seguia plenament vigent en Orient, a lo manco fins a la caiguda de Constantinopla (29 de maig de 1453); inclús va seguir utilisant-se en Rússia fins que en 1699 va ser abolit per Pedro I el Gran, el programa del qual occidentalizador preferia l'us del calendari juliano.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rivista sui Paleologi, p. 93
- ↑ Mercer Dictionary of the Bible, Chronology. Font citada en Chronology of the Bible
- ↑ Per ottenere l'anno bizantino dona quello giuliano o gregorià occorre aggiungere 5508 per li date fi al 31 agost, 5509 per quelle dal 1º settembre in poi. Infatti, tenendo conto che nella numerazione basata sulla nascita vaig donar Crist senar esiste l'anno zero (si passa direttament dall'1 a.C. all'1 d.C.), l'anno 1 d. C. corrisponde agli anni bizantini 5509-5510.
- ↑ Font per a tot l'artícul (citada en it:Calendari bizantí, consultat el 25/08/2014): Agostino Pertusi (a retor vaig donar). La caduta vaig donar Costantinopoli. Li testimonianze dei contemporanei. Milano, Mondadori (Fondazione Tanca), 1976. [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Calendario bizantino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.