Ab Urbs condita
Ab Urbs condita (AUC) és una expressió llatina que significa «des de la fundació de la Ciutat» (de Roma), que se situa conforme al càlcul de Marco Terencio Varrón en el tercer any de la sexta olimpiada, 753 a. C., encara que es manejaven també atres dates, com el primer any de la sèptima olimpiada segons Catón el Vell.[1] Per lo tant, l'any 1 de l'era cristiana equival a l'any 754 ab Urbs condita.
Va ser utilisat fins a l'any 1278 des de la fundació de Roma, que va passar a ser el 525 anno Domini, en la reforma de Dionisio l'Exigu.
Des de l'imperi de Claudio (41 a 54), este càlcul va ser acceptat com el més correcte, ya que ho va utilisar este emperador per a celebrar, en el 47, els huitcents anys des de la fundació de Roma. Un sigle despuix, també ho varen amprar Adriano i Antonino Pío. En 248, per últim, l'emperador Filipo, l'àrap, va commemorar el Mileni de la Urbs, en els Ludi saeculares que indicaven expressament la data, al mateix temps que el seu rival, Pacatiano, feya falcar monedes en l'inscripció: «any mil i un».
No obstant, esta expressió era utilisada rarament en la Antiga Roma per a contar els anys, i de fet existien datacions rivals respecte del començ de l'era. Una atra manera de computar els anys era «des de l'expulsió dels reis» (post reges exactes), és dir, des de la creació de la república en 509 a. C.[2] No obstant, a efectes pràctics, els romans nomenaven els anys segons el cònsul epónimo i inclús pel nom de qualsevol atre magistrat.[2] Aixina, per a designar l'any 216 a. C. solia dir-se l'any del consulat de Lucio Emilio Paulo i Cayo Terencio Varrón; o per a indicar el 44 a. C., el quint consulat de Juliol César. Més vesprada es va amprar el sistema de contar els anys dels emperadors o, en ocasions, prendre com a inici de l'era el començ d'alguna dinastia (Era Seleúcida) o un event (Era Hispànica, Era dels Màrtirs).
En el VI, el monge Dionisio l'Exigu va calcular les dates del cicle pascual a partir de la data de l'encarnació de Crist, fixada per ell en l'any 753 de la fundació de Roma, pero el nou sistema de còmput no es va generalisar fins al regnat de Carlomagno, quan va ser introduït per Alcuino segons la pràctica anglosaxona. Inclús sigles despuix, es mantenien en us les eres antigues.[3][4]
L'us de l'era ab urbs condita es va fer comuna a partir del Renaixença, impulsat per la costum dels primers editors dels clàssics de colocar en els màrgens la datació AUC. Açò ha donat la falsa impressió de que esta era s'utilisava habitualment en l'Antiguetat.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ab Urbe condita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.