Paiporta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Iglésia de Sant Jordi en Paiporta

Paiporta és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia

Situat al sur de la capital valenciana. El relleu és casi totalment pla i el seu accident geogràfic més important és el barranc de Chiva, que dividix en dos parts la població i el terme.

El clima és mediterràneu, en miges tèrmiques de 10ºC en giner i 30ºC en agost.

Paiporta llimita en les localitats d'Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Picanya i Valéncia totes elles de la provincia de Valéncia.

Se pot accedir a esta localitat a través de les llínies 1 i 5 del Metro de Valéncia i des de Valéncia, s'accedix a esta localitat per carretera a través de la CV-407 i la CV-404 (eixida 6 de la V-30).

Història

El nom primitiu de Paiporta era Sant Jordi, lo qual, unit a que era lloc de cristians vells, fa supondre que la seua fundació tingué lloc durant o un poc despuix de la conquista de Valéncia pel rei Jaume I de Aragó

El caixco urbà està dividit en dos pel barranc de Chiva. En la vora de la dreta estava l'antic convent de San Joaquim, fundat en l'any 1595 per Leonor Pons de Pallás, sobre una antiga ermita dedicada al mateix sant. Fon renovat a principis del sigle XVIII, pero en l'any 1838, despuix de la desamortisació dels bens eclesiàstics,l'edifici fon derruït. En torn a dit convent s'havia format un barri denominat antigament en el nom de Cases Noves de Torrent i fon agregat a Paiporta en 1841. En dates més recents se li coneixia per El Secà.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 26.567 habitants.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2010 2015 2018 2022
2.296 2.506 2.746 3.074 3.182 3.574 4.054 11.224 14.514 15.627 18.194 21.341 23.980 24.810 25.310 26.567

Economia

La seua economia és actualment més industrial que agrícola, a pesar de tindre llaurada tota la superfície del terme que no ha segut ocupada per fàbriques i zona urbana. L'orige dels recs en esta zona sembla ser tan antic com en el restant de l'horta de Valéncia. El taronger du camí de convertir-se en monocultiu, a pesar de que encara hui es dedica la mitat del regadiu a hortalices i dacsa. La ganaderia conta en caps de ganado vacú i en aus repartides entre vàries granges.

L'indústria conta en tallers de fusta i, ademés, en fàbriques de joguets i de teixits, pero esta indústria ha anat en decadència fins a aplegar a casi desaparéixer en la década de 2000-2010. Hi ha presència de tres polígons industrials cridats La Mina, La Pasqualeta i L' Estació.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs    Albal    Alcàsser    Aldaya    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Chirivella    Lloc Nou de la Corona    Manises    Massanassa    Mislata    Paiporta    Picanya    Picassent    Quart de Poblet    Sedaví    Silla    Torrent