Diferència entre les revisions de "Ontinyent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 92 edicions intermiges d'22 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
{{Esbos}}
 
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
+
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]]
|image_província = [[Image:MapaOntinyent.jpg|95px]]
+
|image_província = [[File:Onteniente-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]]
 
|nom = Ontinyent
 
|nom = Ontinyent
|image_escut = [[Image:EscutOntinyent.jpg|65px]]
+
|image_escut = [[File:Escut d'Ontinyent.svg|65px]]
|país = [[Espanya]]
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
+
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
 
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
+
|partit_judicial = [[Partits Judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
 
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
 
|coor = 38°49′20″N, 0°36′26″O
|superfície Terme municipal= 127 km2
+
|superfície = 127 km2
 
|altitut = 359 m.
 
|altitut = 359 m.
|població = 36368 hab.
+
|població = 35.946 hab. ([[INE]] [[2022]])
|densitat = 290,02 hab./km²
+
|densitat = 278,700 hab./km²
|gentilici = ontinyentí, ontinyentina
+
|gentilici = ontinyentí/na
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
+
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46870
 
|còdic_postal = 46870
|festes = 3er dilluns d'Agost (embaixades moros y cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepcio en Decembre
+
|festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians), 3er dilluns de novembre (fira) i la Concepció en decembre
|alcalde = Lina Insa Rico
+
|alcalde = Jorge Rodríguez Gramage [[La Vall ens Uneix]]
|uep = [ http://www.ontinyent.es Uep Oficial de l'ajuntament]
+
|web = [https://www.ontinyent.es Web oficial de l'ajuntament]
 
|notes =  
 
|notes =  
 
}}
 
}}
 +
'''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]], d'a on és la seua capital, en la [[Província de Valéncia]].
 +
 +
== Geografia ==
 +
 +
Se situa a la vora del [[riu Clariano]]. El relleu és molt montanyós, constituït en la seua major part per la Serra Grossa, que servix de muralló que tanca la comarca per l'[[oest]].
 +
 +
La ciutat té un clima mediterràneu típic, en [[Hivern|hiverns]] templats que poden rebre algunes gelades esporàdiques durant les ones de fret; els [[Estiu|estius]] són calorosos i poden superar vàries voltes els 35 °C per les ones de calor. La [[primavera]] i l'[[autumne]] són majoritàriament càlits.
 +
 +
== Història==
 +
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu [[Clariano]].
 +
 +
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
 +
Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal.
 +
 +
De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
 +
 +
Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[Antiga Roma|romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
 +
 +
Dels primers sigles de l'época andalusa –d'[[al-Andalus]], no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en [[Bocairent]], en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del [[sigle XI]], finals del califat omeya.
 +
 +
Escampades pel terme trobem una série d'[[Alqueria|alqueries]], de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com  Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
 +
 +
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
 +
 +
==Administració==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Rafael Tortosa Vañó
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Rafael Tortosa Vañó
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Rafael Tortosa Vañó
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Vicent Requena i Albert
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Vicent Requena i Albert
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]<br />[[BNV]]
 +
  | Alcalde_7 = Manuel Reguart Penadés
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Mª Lina Insa Rico
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Jorge Rodríguez Gramage
 +
  | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_10 = Jorge Rodríguez Gramage
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]]
 +
  | Alcalde_11 = Jorge Rodríguez Gramage
 +
  | Partit_11 = [[La Vall ens Uneix]]
 +
  | Alcalde_12 = Jorge Rodríguez Gramage
 +
  | Partit_12 = [[La Vall ens Uneix]]
 +
}}
 +
 +
== Demografia ==
 +
La seua població és de 35.946 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]].
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 +
![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]]
 +
|-
 +
| align=center| 13.564 || align=center| 14.689 || align=center| 18.787 || align=center| 23.685 || align=center| 28.123 || align=center| 29.511 || align=center| 31.343 || align=center| 36.368 || align=center| 316.695
 +
 +
|-
 +
 +
![[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]] !! [[2013]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 37.735 || align=center| 38.222 || align=center| 37.606 || align=center| 35.395 || align=center| 36.974 || align=center| 35.946
 +
|}
 +
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
 +
L'economia d'Ontinyent descansa principalment en l'indústria textil, en grans empreses que a lo llarc dels anys han segut referència en [[Espanya]] i internacionalment: ATRIVM, Manterol, Colortex, Paduana, Revert, Teixits Reina, Textils Mora, SAL, Mopatex, són solament alguns eixemples. No obstant, la crisis del sector textil s'ha fet patent en la comarca i en la ciutat han tancat no solament empreses que per la seua fortalea eren bandera de l'indústria d'Ontinyent, com a textil Paduana i dins del gènero de punt la fàbrica de Joaquín Torró, sino també moltes atres de menys força i algunes indústries i empreses d'atres sectors que depenien del sector textil.
 +
 +
Ademés posseïx una riquea agrícola considerable. La seua vegetació la constituïxen fonamentalment [[Pi (arbre)|pins]] i unes atres com a [[tomello]], [[romer]] i l'aulaga. Els cultius que ocupen el fondo de les valls són: [[vinya]], [[oliveres]], [[Garrofer|garroferes]], [[armelers]], [[cereals]] i frutals.
 +
 +
Conte aixina mateix en una certa tradició turística deguda a les seues festes de [[Moros i Cristians]].
 +
 +
La ciutat és igualment sèu de l'única caixa d'aforros estrictament valenciana: la Caixa d'Aforros i Monte d'Ontinyent, de rellevant importància d'àmbit intercomarcal i autonòmic i que, junt a Colonya, Caixa Pollença en Balears, les dos úniques caixes d'aforro que varen sobreviure al procés de reestructuració bancària en Espanya despuix de la crisis de l'any [[2008]].
  
 
== Monuments==  
 
== Monuments==  
Iglesia, Capella i Campanar de la parroquia de l'Assumcio de Santa Maria s. XIV a XVII.  
+
[[File:Església Santa Maria Ontinyent.jpg|thumb|200 px|Iglésia de Santa Maria]]
La Vila conjunt històric-artístic nacional.  
+
[[File:Sant Esteve.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Esteve]]
Palaus i Cases Senyorials.  
+
* Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[sigle XIV]] a [[sigle XVII|XVII]].  
Convent dels Pares Franciscans.  
+
* La Vila, conjunt històric-artístic nacional.  
== Museus==  
+
* [[Palau de la Duquesa d'Almodòvar]]
Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).  
+
* Cases Senyorials.  
Museu Fester - (96 238 02 52).  
+
* Ermita de Sant Esteve.
Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).  
+
* Ermita de Sant Josep del Pla.
 +
* Ermita de Santa Ana
 +
* Convent dels Pares Franciscans.
 +
* Muralles de la ciutat.
 +
 
 +
== Museus ==  
 +
* Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).  
 +
* Museu Fester - (96 238 02 52).  
 +
* Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).  
 +
 
 
== Festes==  
 
== Festes==  
La tercera setmana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia.  
+
La tercera semana d'[[agost]] Festes de [[Moros i Cristians]] al Santíssim Crist de l'Agonia.  
El tercer cap de setmana de novembre la Fira d'Ontinyent.  
+
El tercer cap de semana de [[novembre]] la Fira d'Ontinyent.  
Per desembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i civica.   
+
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]].   
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.  
+
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc.
 +
'''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim.
  
== Fills ilustres ==  
+
== Fills ilustres ==
[http://www.uiquipedia.org/Luis_Fullana_Mira P. Fullana ]: Fr.Lluis Fullana i Mira O.F.M. tot y que no va naixer en la ciutat, va arribar de al ma dels franciscans,(O.F.M.) per formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, aon va desarrollar gran part del seu treball. Te un carrer dedicat en la ciutat.
 
  
== Historia==
+
* [[Lluís Galiana]] (Ontinyent, [[1740]] - † [[1771]]): fon un escritor dominic, teòlec i sobretot gran filòlec.
 +
* [[José Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent, [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
 +
* [[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la mà dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
 +
* [[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
 +
* [[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'[[Universitat de Valéncia]]. Té un carrer dedicat.
 +
* [[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita serva de Deu.
 +
* [[José Maria Ferrero Pastor]]: Mestre de Música i compositor
  
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centromeridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.
+
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
  
L’ocupacio humana del seu territori està documentada des d’època prehistòrica. La cova l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts.
+
== Referències ==
Yaciments de finals del neolitic, com ara l’arenal de la Costa, de l’edat del Bronze, el cabeço de Navarro; Restes ibèriques,tardies, segles III-I a.C., en les zones pròximes a l’actual nucli urbà, com per exemple les del teular de Mollà, on ara es troba el poliesportiu municipal.
+
{{listaref}}
  
De l’epoca romana es coneix l’existencia de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com ara la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l’epoca d’August o les primeres dècades del segle I d.C., alguns dels quals nomes perduraren fins a mitjans o finals del segle II d.C., mentre que d’altres prosseguiren, segurament, fins al segle V d.C., com seria el cas, per exemple de Presencia y Sant Vicent.
+
* [https://www.ontinyent.es Ajuntament d'Ontinyent]
Cap dels assentaments romans coneguts s’ubica en el que despres sera el nucli urbà medieval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament preislamic, es segurament el que ha subsistit d’un nom d’origen llati. És per aixo que destaca el descobriment (i excavacio parcial) del que seria un ampli yaciment romà al Llombo –zona immediata al sud de l’actual poliesportiu–, d’amplia perduració cronològica. Tambe s’han pogut documentar arqueològicament restes d’un extens cementeri tardo-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sud del nucli urbà medieval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del segle VI d.C. I més recentment un nucli de sitges dels segles VI-VII a l’obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
+
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Ontinyent INE. Població d'Ontinyent]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
Dels primers segles de l’epoca andalusina –d’al-Andalus, no tenim molta informacio, ja que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc després quan es va establir un important nucli de poblament al Castellar, a uns 3 km al sud, llindant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del segle XI, finals del califat omeya.
+
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
Escampades pel terme trobem una sèrie d’alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànies a l’hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquesta, són citades per la documentació, com ara Iel·las –Morera– o Benarrai. D'esta epoca son tambe els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipus les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o magatzems de seguretat d’algunes comunitats camperoles andalusines, probablement d’ascendència berber.
+
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Ontinyent}}
  
En tot, el nucli urba antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del segle XI, en què és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el segle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia a València. Les nombroses troballes mobiliars –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou bé estos segles finals del domini islàmic.
+
{{Municipis de la Vall d'Albaida}}
  
[[Categoria:Pobles]]
+
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 +
{{Capitals comarques}}

Última revisió del 09:48 26 oct 2023

Ontinyent
Provmap-valencia2.png Escut d'Ontinyent.svg
Onteniente-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°49′20″N, 0°36′26″O
Altitut: 359 m.
Superfície: 127 km2
Població: 35.946 hab. (INE 2022)
Densitat: 278,700 hab./km²
Gentilici: ontinyentí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46870
Festes majors: 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians), 3er dilluns de novembre (fira) i la Concepció en decembre
Alcalde: Jorge Rodríguez Gramage La Vall ens Uneix
Pàgina web: Web oficial de l'ajuntament


Ontinyent (en castellà Onteniente) és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall d'Albaida, d'a on és la seua capital, en la Província de Valéncia.

Geografia[editar | editar còdic]

Se situa a la vora del riu Clariano. El relleu és molt montanyós, constituït en la seua major part per la Serra Grossa, que servix de muralló que tanca la comarca per l'oest.

La ciutat té un clima mediterràneu típic, en hiverns templats que poden rebre algunes gelades esporàdiques durant les ones de fret; els estius són calorosos i poden superar vàries voltes els 35 °C per les ones de calor. La primavera i l'autumne són majoritàriament càlits.

Història[editar | editar còdic]

La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.

L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal.

De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.

Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.

Dels primers sigles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.

Escampades pel terme trobem una série d'alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.

En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Rafael Tortosa Vañó PSPV-PSOE
1983 - 1987 Rafael Tortosa Vañó PSPV-PSOE
1987 - 1991 Rafael Tortosa Vañó PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicent Requena i Albert PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicent Requena i Albert PSPV-PSOE
1999 - 2003 Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa PPCV
BNV
2003 - 2007 Manuel Reguart Penadés PSPV-PSOE
2007 - 2011 Mª Lina Insa Rico PPCV
2011 - 2015 Jorge Rodríguez Gramage PSPV-PSOE
2015 - 2019 Jorge Rodríguez Gramage PSPV-PSOE]
2019 - 2023 Jorge Rodríguez Gramage La Vall ens Uneix
2023 Jorge Rodríguez Gramage La Vall ens Uneix

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població és de 35.946 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
13.564 14.689 18.787 23.685 28.123 29.511 31.343 36.368 316.695
2009 2010 2011 2013 2018 2022
37.735 38.222 37.606 35.395 36.974 35.946

Economia[editar | editar còdic]

L'economia d'Ontinyent descansa principalment en l'indústria textil, en grans empreses que a lo llarc dels anys han segut referència en Espanya i internacionalment: ATRIVM, Manterol, Colortex, Paduana, Revert, Teixits Reina, Textils Mora, SAL, Mopatex, són solament alguns eixemples. No obstant, la crisis del sector textil s'ha fet patent en la comarca i en la ciutat han tancat no solament empreses que per la seua fortalea eren bandera de l'indústria d'Ontinyent, com a textil Paduana i dins del gènero de punt la fàbrica de Joaquín Torró, sino també moltes atres de menys força i algunes indústries i empreses d'atres sectors que depenien del sector textil.

Ademés posseïx una riquea agrícola considerable. La seua vegetació la constituïxen fonamentalment pins i unes atres com a tomello, romer i l'aulaga. Els cultius que ocupen el fondo de les valls són: vinya, oliveres, garroferes, armelers, cereals i frutals.

Conte aixina mateix en una certa tradició turística deguda a les seues festes de Moros i Cristians.

La ciutat és igualment sèu de l'única caixa d'aforros estrictament valenciana: la Caixa d'Aforros i Monte d'Ontinyent, de rellevant importància d'àmbit intercomarcal i autonòmic i que, junt a Colonya, Caixa Pollença en Balears, les dos úniques caixes d'aforro que varen sobreviure al procés de reestructuració bancària en Espanya despuix de la crisis de l'any 2008.

Monuments[editar | editar còdic]

Iglésia de Santa Maria
Ermita de Sant Esteve
  • Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria sigle XIV a XVII.
  • La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
  • Palau de la Duquesa d'Almodòvar
  • Cases Senyorials.
  • Ermita de Sant Esteve.
  • Ermita de Sant Josep del Pla.
  • Ermita de Santa Ana
  • Convent dels Pares Franciscans.
  • Muralles de la ciutat.

Museus[editar | editar còdic]

  • Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
  • Museu Fester - (96 238 02 52).
  • Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).

Festes[editar | editar còdic]

La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia. El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent. Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Gegants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. Processó del Corpus Christi: Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Jagants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del Campanar de la Vila, es volteja la Campana del Santíssim.

Fills ilustres[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig
Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva