Palau de la Duquesa d'Almodóvar

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Palau de la Duquesa d'Almodòvar»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Palau de la Duquesa d'Almodóvar

El Palau de la Duquesa d'Almodóvar o Palau de la Vila​ és un palau residencial que es troba en Ontinyent (província de Valéncia), en la plaça de Sant Roque 2​.

El palau és un be d'interés cultural en anotació ministerial R-I-51-0010677 de 27 d'agost de 2001.​ Acutalment acull la sèu del Museu del Tèxtil Valencià.

Història[editar | editar còdic]

Encara que Jaume I, segons consta en el Llibre del Repartiment, va entregar diverses propietats en Ontinyent a alguns dels seus vassalls, es va reservar el palau com a residència per a les seues visites, ya que la població tenia la condició de vila real.​

En motiu de la visita de Jaume II es varen realisar unes obres en l'any 1311 de les que queden vestigis gòtics.

Alfonso V d'Aragó va concedir als Jurats d'Ontinyent en l'any 1425 la facultat d'impondre contribucions per a la reparació de l'edifici, pel seu caràcter representatiu i a estar vinculat al poder municipal i real.​

Posteriorment va ser propietat de la família Blasco, per lo que figura el seu escut en un arc del zaguán. En l'any 1666, Mariana d'Àustria, esposa de Felipe IV, va pernoctar en el palau. Per dit acontenyiment es va dispondre una cadena entre dos pilastres que delimiten el pati de l'edifici, senyalant la propietat real.​

A finals del sigle XVIII i per extinció de la branca Blasco titular de l'edifici, este va passar a ser propietat de la Duquesa d'Almodóvar,​ Josefa Dominga Catalá de Valeriola, qui ho va habitar fins a l'any 1814, any de la seua mort.​ Durant esta etapa va ser objecte d'intervencions que varen dotar a l'edifici de mostres de l'estil de l'época. En el transcurs del temps s'han produït en l'edifici, diverses transformacions i reformes, incloent una renovació historicista a principis del sigle XX.

A principis del sigle XX un greu incendi va afectar l'ala d'alce i va desaparéixer esta part de l'edifici. Ademés, un dels dos bastions-contraforts, sustentadors del terrat, va serr en gran part destruït en la construcció del pont de Santa María a mitan del sigle XX.​ Del sigle XX al XXI els propietaris, la família Buchon Sanchís varen vendre el palau a l'ajuntament d'Ontinyent.

Descripció[editar | editar còdic]

Per les diverses vicissituts de la seua història, el palau presenta elements dels sigles XIV, XV, XVII, XVIII i XX.​

Durant l'época musulmana, Ontinyent no va tindre una gran importància.​ Existia d'un alcasser que era la residència del governador, i que podria coincidir en la localisació del palau, en la frontera en la plaça de Sant Roque. Possiblement formava part del sistema defensiu acotant el pati d'armes.​

La planta de l'edifici té forma de L, conformant una dels cantons de la plaça de Sant Roque. Una porta d'accés a la plaça forma part de l'edifici. Un atre costat de l'edifici dona al riu Clariano, a prou altura sobre el mateix. Els murs recayents a l'exterior, en alguns trams, casi alcancen els dos metros de gruixa, i són flanquejats per dos torres1​ de caràcter defensiu.​

El portaló del palau, que s'obri a la plaça, està construït en pedra en arc adintelat. Sobre este se situa un estret rebanc moldurat. El zaguan està separat del pati interior descobert per un gran arc de silleria. En la clau d'este arc es troba llaurat l'escut d'armes dels Blasco.​ La tipologia del pati correspon al pati gòtic, en una escala oberta.​

Este pati dona accés per un dels seus costats a l'hort, que també recau al riu Clariano. A través de l'hort s'accedix als subterràneus, que es desenrollen llinealment en paralel a la muralla, i en rampa s'òbrin al riu junt a la base del Pont de Santa María. Este element arquitectònic consta de voltes de canó i grans arcs de mig punt de rajola i mampuestos. També s'aprecien atres arcs ogivals de silleria.

Les fronteres del palau presenten diversos vans que es deuen a les reformes que ha sofrit l'edifici a lo llarc dels sigles. La frontera principal té buits moldurats sobre llenços parcials de pedra llaurada en la planta primera i arremat en la superior de buits seriats de llenguage prerrenacentista. Es perceben, ademés finestres geminades d'arc ogival, cegades en l'actualitat. La frontera lateral, recayent al carrer Magdalena, presenta un cos central arrematat per un terrat cobert, que conté un zócal de rajoletes originals de mocador, flanquejat per dos torres de caràcter defensiu.

En l'interior del palau se succeïxen amplis salons en el pis noble, que es troben decorats en frescs i talles d'época recent. La fusteria interior és de fusta treballada; les baranes dels balcons i herrajes de les portes són de forja.​

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Arenas, Carlos. “La imagen fantástica”. Consorcio de Museos de la Comunidad Valenciana, Generalitat Valenciana, 2013
  • Bérchez, Joaquín. Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert. Valéncia: Federico Domenech, 1987. ISBN 84-85402-43-X
  • Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons