Rudyard Kipling
 | |
| Naiximent | 30 de decembre de 1865 Bombai |
| Mort | 18 de giner de 1946 (als 80 anys) Londres |
| Activitat | Escritor i poeta |
| Nacionalitat | Britànic |
| Obres principals | The Jungle Book, Just So Stories, Kim |
| Premis | Premi Nobel de Lliteratura (1907) |
| Firma | 
|
Joseph Rudyard Kipling (Bombai, 30 de decembre de 1865 - † Londres, 18 de giner de 1936) fon un escritor i poeta britànic naixcut en l'Índia. Autor de relats, contes infantils, noveliste i poeta. Se li recorda pels seus relats i poemes sobre els soldats britànics en l'Índia i la defensa del imperialisme occidental, aixina com pels seus contes infantils.
Algunes de les seues obres més populars són la colecció de relats The Jungle Book (El llibre de la selva, 1894), la novela d'espionage Kim (1901), el relat curt The Man Who Would Be King (L'home que pogué ser rei, 1888), publicat originalment en el volum The Phantom Rickshaw, o els poemes Gunga Din (1892) i If— (Si..., 1895). Ademés vàries de les seues obres han segut portades al cine.
En la seua época fon respectat com poeta i se li oferí el premi nacional de poesia Poet Laureat en 1895 (poeta llorejat), l'Orde de Mèrit del Regne Unit i el títul de sir de la Order of the British Empire (Cavaller de l'Orde de l'Imperi Britànic) en tres ocasions, honors que rebujà. No obstant acceptà el Premi Nobel de Lliteratura de 1907, el primer escritor britànic en rebre este guardó,[1] i el guanyador del premi Nobel de Lliteratura més jove fins la data.
És considerat com un dels principals innovadors de la narració curta;[2] els seus llibres s'han convertit en clàssics de la lliteratura jovenil i la millor part de la seua obra s'expressa en un to narratiu lluminós i versàtil.[3]
Vida[editar | editar còdic]
Infància de Kipling[editar | editar còdic]
Rudyard Kipling naixqué el 30 de decembre de 1865 en la ciutat de Bombai, en l'Índia (colònia britànica en aquell temps), fill d'Alice Kipling i John Lockwood Kipling. Sa mare era una dona vivaç,[4] i son pare, un oficial de l'eixercit britànic, ademés de expert escultor i canterer, i ensenyà escultura arquitectònica en la recent fundada Escola Jejeebhoy d'Art i Industria en Bombai.[4] La parella havia viajat a l'Índia a començaments de 1865, s'havien conegut dos anys abans en el Llac Rudyard en Staffordshire, Anglaterra. El lloc a on Rudyard naixqué està en peu, sobre el campus de l'institut Sir J.J. Institute of Applied Art, aquella casa actualment és la residencia del decà.[5]
Quan Kipling tenia sis anys son pare ho envià a ell i a la seua germana menor Trix a la llar social conegut com Lorne Lodge en Anglaterra, per a que s'educaren alli durant els següents 6 anys. Aquella llar se trobava en Southsea (Portsmouth), i estava a càrrec del capità Holloway i la seua senyora. Ya que no tenia als seus pares prop, se sentia sol i abandonat, lo qual recordaria com una trista infància en la seua autobiografia Alguna cosa de mi mateix, publicat despuix de la seua mort en 1937. Els dos chiquets, no obstant, tenien parents en Anglaterra, als que podien visitar, passant aixina tots els mesos de nadal en la seua tia materna Georgiana, i el seu marit, l'artiste Edward Burne-Jones, en sa casa «The Grange» en Fulham, Londres, que Kipling cridava «un paraïs que en veritat crec me salvà». En la primavera de 1877, Alice Kipling, la mare, tornà de l'Índia i retirà als chiquets de Lorne Lodge.
En 1878, ingressà en l'United Service College, una escola de Devonshire, creada especialment en la finalitat d'educar als fills d'aquells oficials sense gran peculi. Durant el seu temps allí, Kipling també coneixqué a Florencia Garrard, de la qual s'enamorà; i en ella s'inspirà per al personage de Maisie en la seua primera novela, La llum que s'apaga (1891). Cap a el final de la seua estància en l'escola, estava segur que caria de la capacitat intelectual per a conseguir una beca en Oxford, i els seus pares no contaven en els recursos per a finançar els seus estudis;[4] per tant son pare li conseguí un ofici en Lahore (en l'actual Pakistan) a on era el Director de la Colecció Nacional d'Art de Lahore[6] i guardia del Museu de Lahore. Kipling fon assistent editor d'un chicotet periòdic local, La Gasseta Civil i Militar. Se dirigí cap a l'Índia el 2 de setembre de 1882 i aplegà a Bombai el 20 d'octubre del mateix any.
Acostament a la lliteratura[editar | editar còdic]
La Gasseta Civil i Militar en Lahore, a la qual Kipling cridava «El meu primer amant i l'amor més verdader», apareixia sis dies per semana durant tot l'any, excepte en Nadal i Pasqua. Kipling treballava molt i molt dur per al redactor, Stephen Wheeler, pero la seua necessitat d'escriure era imparable. En 1886, publicà la seua primera colecció de versos, Cantineles departamentals. Eixe any també hagué un canvi de redactor, puix assumi el càrrec Kay Robinson, qui permeté una major llibertat creativa, i ademés solicitaren que Kipling redactara chicotets contes, que serien inclosos en el periòdic.[2]
Mentres tant, en l'estiu de 1883, per primera volta Kipling visità Simla (actual Shimla). Posteriorment la familia de Kipling visità Simla anualment, a on li solicitaren a John Lockwood Kipling pintar un fresc en l'Iglésia de Crist d'allí. Per atra part Rudyard continuà visitant Simla tots els anys des de 1885 fins 1888; aquella ciutat significà molt en l'escritor, puix figura en moltes les seues històries escrites per a la Gasseta.[2]
De regrés en Lahore, aproximadament trenta i nou històries apareixqueren en la Gasseta entre novembre de 1886 i el juny de 1887. Una part important d'eixes històries foren incloses en Contes dels tossals, la primera colecció de prosa de Kipling, que fon publicada en Calcuta en giner de 1888, un més despuix de que complira els 22 anys. En novembre de 1887, fon transferit a un periòdic germà de la Gasseta, pero més important: El Pioner, en Allahabad, en les Provincies Unides. Pero les seues ansies per escriure no foren asseciades i creixien freneticament, i durant el següent any publicà sis coleccions d'històries curtes: Tres soldats, L'història de Gadbys, En blanc i negre, Baix el Deodar, El fantasma Jinrikisha, i Wee Willie Winkie, en un total de 41 contes. Ademés, com corresponsal de El Pioner en la regió occidental de Rajputana, escrigué molts bosquejos que més tart foren arreplegats en Letters of Marque i publicats en D'un mar a atre.[2]
A principis de 1889, El Pioner rellevà a Kipling del seu càrrec per un conflicte. Per la seua part, Kipling havia estat pensant cada volta més en el seu futur; vengué els drets dels seus sis volums d'històries en £200, i Contes dels tossals en £50; ademés, rebé sis mesos de sou de El Pioner. Decidí utilisar este diners per a tornar a Londres, el centre de l'univers lliterari en l'Imperi Britànic.
El 9 de març de 1889, Kipling eixi de l'Índia, viajant primer a San Francisco via Yangon, Singapur, Hong Kong i Japó. Viajà als Estats Units escrivint artículs per a El Pioner, que també foren arreplegats en D'un mar a atre. Kipling fon un escritor fecunt. Ya en 1890 era considerat com una notabilitat en les lletres angleses.
Escomençà el seu viage per Amèrica en San Francisco, en acabar fon al nort de Portland (Oregon), també estigué en Seattle, Washington; tornà a Estats Units i visità el Parc nacional de Yellowstone; baixà a Salt Lake City, despuix cap a l'est a Omaha, Nebraska i Chicago, Illinois; despuix se quedà un temps en Iindian Village, en el riu Monongahela; i finalment fon a Elmira, en Nova York, a on trobà a Mark Twain, en acabar lo qual creuà el Atlàntic per sentir-se intimidat per la presencia d'este, retornant a Liverpool en octubre de 1889. Despuix d'aixo, debutà en el món lliterari londinenc, que ho acolli en gran aclamació.[2]
Carrera com escritor[editar | editar còdic]
Londres[editar | editar còdic]
Varies històries de Kipling havien segut acceptades per alguns editors de revistes londinencs. Kipling trobà un lloc en el que vixqué durant els dos anys següents, durant els quals publicà la novela La llum que s'apaga; i també coneixqué a Wolcott Balestier, un escritor i editor nortamericà, qui colaborà en la novela Naulahka.[4][7] En 1891, per consell dels seus doctors, Kipling mamprengué atre viage per mar a Suràfrica, Austràlia, Nova Zelanda i l'índia. No obstant, pospongué els seus proyectes per a poder passar el nadal en la seua família en l'Índia, pero quan s'enterà de la mort repentina del seu amic Balestier degut a les febres tifoidees, decidí tornar immediatament a Londres. Abans del seu viage, avisà per telegrama a la germana de Wolcott, Caroline.[4] Mentres tant, a finals de 1891, se publicà la seua colecció de contes dels Britànics en l'Índia, Life's Handicap.
Matrimoni i lluna de mel[editar | editar còdic]
El 18 de giner de 1892, a l'edat de 26 anys, Kipling contragué matrimoni en Carrie Balestier (germana del seu difunt amic Wolcott) de 29 anys, en la ciutat de Londres. Els recent casats planejaren la seua lluna de mel, en Estats Units (incloent una visita a l'estància de la familia Balestier prop de Brattleboro, (Vermont) i Japó.[4] No obstant, quan la parella aplegà a Yokohama, Japó, descobriren que el seu banc, The New Oriental Banking Corporation, havia quebrat. Assumint la seua part de la perdua, tornaren a Vermont, EE.UU.; a on llogaren una chicoteta casa de camp prop de Brattleboro per dèu dólars al mes, en Carrie encinta del seu primer fill.
Estats Units[editar | editar còdic]
En esta casa («la casa de la dita»), naixqué Josephine, la primera filla de la parella, el 29 de decembre de 1892 —el natalici de sa mare era el 31, i el de Kipling el 30 del mateix mes—. Fon també en esta caseta a on El llibre de la selva veu el seu primer dia.
En l'aplegada de Josephine la casa se quedà chicoteta, per lo que la parella comprà dèu acres en una costera rocosa sobre el riu Connecticut, a on construïren la seua pròpia casa. Kipling cridà a la casa Naulakha en honor a Wolcott i a la seua colaboració en la novela d'aquell títul, i esta volta el nom fon escrit correctament.[4]
Durant el seu aïllament en Vermont, ademés d'escriure els Llibres de la selva, també redactà una colecció d'històries curtes, que incloïa les obres: Els dies de treball, i una novela nomenada Capitans intrepits (1897). Les seues creacions poètiques foren Set mars i les Balades del barracó, ademés de Mandalay i Gunda Din. Gojà escrivint els dos Llibres de la selva —abdós, obres mestres d'escritura imaginativa— i també gojà en la correspondència que rebia de molts chiquets sobre la seua obra.[4]
En febrer de 1896, naix la segona filla de la parella, Elsie. En este temps, la relació matrimonial era més alegre i espontànea.[8]
En eixe mateix any s'inicià una batalla llegal en Beatty Balestier (germà de Carrie), per la parcela que tenia Kipling i que li havia segut comprada a Beatty; este alegava que hagué irregularitats en la compra. Esta disputa termina en els tribunals, els quals li donen la raó a Kipling. En maig de 1896, Beatty, embriagat, amenaçà fisicament a Kipling en el carrer.[4] L'incident conduí a la detenció de Beatty, pero la privacitat de Kipling ya havia segut destruïda per complet, per lo que decidí marchar-se d'aquell lloc. En juliol de 1896 embalà afanyadament les seues pertinences i abandonà Estats Units.
L'imperi[editar | editar còdic]
De regrés a Anglaterra, en setembre d'eixe any, Kipling s'establí en la ciutat de Torquay en la costa de Devon. En esta etapa de la seua vida ya era un home famós, i en els dos o tres anys anteriors havia estat fent cada volta més declaracions polítiques en els seus escrits. També havia començat a treballar en dos poemes, Recessional en 1897, i la seua obra La càrrega de l'home blanc (1899) que crearia gran controvèrsia al publicar-se; sent considerada propaganda a favor del imperialisme i de l'Imperi britànic. A l'any següent, la família se traslladà a Rottingdean, Sussex, a on naixqué el seu primer fill varó, John Kipling.
Kipling fon un prolífic escritor —mai fon fàcil catalogar el seu treball—. Durant la seua estància en Torquay, també escrigué Stalky i Co., una colecció d'històries en les que relata les seues experiències colegials. Segons la seua família, Kipling gojava llegint en veu alta les històries de Stalky i Co. i ell mateix se ria a riallades de les seues pròpies bromes.
A començaments de 1898 ell i la seua família viajaren a Suràfrica per a passar les vacacions hivernals. En la seua reputació com El poeta de l'imperi fon rebut en gust per alguns dels polítics més poderosos en la Colònia de El Cap, incloent Cecil Rhodes, Alfred Milner i Leander Starr Jameson. A la seua volta, Kipling cultivà la seua amistat i naixqué la seua admiració cap a estos hòmens i la seua política. De volta a Anglaterra, Kipling escrigué poesies en soport de la causa britànica en la guerra dels Bòers, i en la seua següent visita a Suràfrica, a principis de 1900, colaborà en la creació del periòdic militar The Friend (L'amic) per a les tropes britàniques en Bloemfontein.
En una visita a Estats Units, Kipling i la seua primogènita Josephine contragueren pulmonia, de la qual Josephine morí més tart, el 6 de març de 1899.[9] En 1901, Kipling escomençà a arreplegar el material per a atra obra clàssica de chiquets, Kim, i Just so Stories for Little Children, publicada l'any següent.
Cap a 1906 Kipling inicia un nou tipo d'històries, ya que l'ambient era propici, pels frondosos boscs que rodejaven la casa i l'ambient de tranquilitat que se respirava. Inicia esta chicoteta etapa en el conte infantil Puck of Pook's Hill (Puck del tossal de Pook).
Durant tota la seua vida, Kipling havia rebujat totes les condecoracions que se li otorgaren, com la Orde a Cavaller (que ho nomenaria com Sir Rudyard Kipling), o la Orde al Mèrit, que és el major honor que se li pot entregar a qualsevol súbdit anglés. Atre guardó rebujat per Kipling fon el Poet Laureateship (Premi Nacional de Poesia). Pero en 1907 acceptà, gustosament, la màxima recompensa que se li pot entregar a un escritor: el Premi Nobel de Lliteratura, pese al repudi d'alguns lliberals anglesos, que tenien posades les seues esperances en que el premi recaiguera en escritors com Thomas Hardy, George Meredith o Algernon Swinburne. Pese a les discrepàncies angleses, la Acadèmia Sueca mai dubtà que el premi d'eixe any quedava en les millors mans, com queda de manifest en el discurs pronunciat pel secretari general de dita acadèmia:
En 1909, escriu Accions i reaccions; en 1910 Rewards and Fairies (Donyets i fades) que inclou el seu poema més famos, «If». Se diu que Kipling se basà, per a escriure este poema, en les qualitats de dos dels seus grans amics, Cecil Rhodes i Jameson. En colaboració en Elsie Kipling compon una obra de teatre nomenat La sentinela del port, que fon estrenada en Londres, pero soles tingué unes poques posades en escena. En els inicis de la primera década del sigle XX, Kipling alertà, primer al seu rei, Jordi V, i despuix a les atres nacions, que s'acostava una gran guerra, i que afectaria a tot lo món, per lo que havia que preparar els eixercits i estar alerta. El seu vaticini, encara que no era errat, no fon entés, i soles fon pres com una sobreexaltació del patriotisme que li caracterisava.
Pero la Primera Guerra Mundial esclatà, i el seu únic fill varó, John Kipling, tingué que allistar-se en l'eixercit. John morí als 18 anys, en la primera batalla en la que prengué part, la Batalla de Loos, en el front Occidental. La família estava consternada, no podien creure que ya havien soterrat a dos dels seus tres fills. Des de la mort de John, i fins la seua pròpia mort, Rudyard escomençà a desenrollar una úlcera gàstrica. En la rabia en la sanc per la pèrdua del seu fill, publicà artículs de guerra, recolectats en dos chicotets texts baix els noms de El nou eixercit en formacio (The New Army in Training) i França en guerra (France at War). Estos texts foren censurats, pel contingut irònic en contra de les estrategies militars de la Triple Entente.
En l'any 1917, i en la mort del seu fill encara en el cap, se unix a la War Graves Commission, comissió establida en 1917, que s'encomanava de tramitar l'aplegada de cadavers dels combatents, d'enterrar-los en tots els honors corresponents i de mantindre les tombes en lo successiu. En esta llabor coneix personalment i se fa molt amic del rei d'Anglaterra Jordi V. El mateix any publica Una diversitat de criatures (A Diversity of Creatures), una colecció d'històries escrites abans de l'inici de la guerra i dos històries de l'any 1915; una d'elles, Mary Postgate, considerat també com un dels millors contes de Kipling. Entre 1919 i 1930 seguix publicant històries i contes, la majoria en temes de la Primera Guerra Mundial, com la recopilació Thy Servant a Dog, una creativa série de contes que consistia en la vida d'una família campestre anglesa, vista des del punt de vista dels gossos de la família. Este és el seu últim treball creatiu, ya que la seua última publicació, Limits and Renewals, és una espècie de document incriminatori contra alguns escritors.
Mort i llegat[editar | editar còdic]
En els últims anys de la seua vida, Rudyard i Carrie seguixen en la seua afició de parella recent casada: els viages, puix, novament estaven sols, ya que la seua única filla viva, Elsie, havia contret matrimoni en George Bambridge, capità de l'eixercit irlandés. Els viages serviren a abdós per a oblidar-se un poc de les seues afeccions de salut.
Finalment, a conseqüencia a una hemorragia interna, Rudyard Kipling mor, el 18 de giner de 1936, deixant un enorme llegat de cinc noveles, més de 250 històries curtes i 800 pàgines de versos. Considerat com «L'escritor de l'Imperi», títul que sempre ho gaitejà, i que ho acompanyà incondicionalment en els seus últims dies de vida, potser els anglesos mai haurien sabut tant sobre la vida colonial si este escritor no s'havese immiscuit un poc més en la vida de la considerada «una colonia més» del creixent imperi Britànic.
Per lo ilustre que era considerat Kipling en Anglaterra i tot el Regne Unit, a part d'haver-li brindat ell al seu imperi la glòria de posseir un Premi Nobel, i encara que a Kipling no li agradaven molt els premis i honors, decidí, junt a la seua viuda, ser soterrat en el "Poets Corner" de la Abadia de Westminster, lloc reservat per als membres més ilustres de l'Imperi Britànic, que jauen junt a reins i reines, i a on actualment descansen els seus restants.
La sauvàstica[editar | editar còdic]
S'ha dit que moltes de les més velles edicions dels llibres de Kipling tenen una sauvàstica 卍 impresa sobre les seues cobertes associades en una image del deu en cap d'elefant hindú, Ganesha, pero s'ha desestimat la possibilitat de que Kipling fora simpatisant del moviment nazi que utilisava la esvàstica 卐 o creu gammada (per la lletra grega gamma Γ) de braços doblats en sentit horari. Kipling amprava la sauvàstica basat en el significat indi antic de bona sort i benestar. En els braços en sentit anti horari, la creu se denomina sauvàstica i no esvàstica.
Inclús abans de que els nazis pujaren al poder, Kipling ordenà al gravador llevar-ho del bloc d'impressió per a evitar que pensasen que ell els recolzava. A menys d'un any abans de la seua mort Kipling donà un discurs (titulat «Una illa indefensa») a la Real Societat de Sant Jordi, el 6 de maig de 1935 advertint del perill de l'Alemanya nazi sobre el Regne Unit.[10]
Obres[editar | editar còdic]
Les obres més importants de Rudyard Kipling són:
| Cuartet | 1884 | Poema |
| Cantineles departamentals | 1886 | Poema satíric |
| Contes dels tossals | 1888 | Conte |
| Soldiers Three, The Story of the Gadsbys, In Black and White | 1888 | Contes |
| Under the Deodars, The Phantom Rickshaw, Wee Willie Winkie | 1888 | Contes |
| D'un mar a atre | 1889 | Artícul |
| Naulahka | 1891 | Novela |
| Life's Handicap | 1891 | Històries curtes |
| La llum que s'apaga | 1891 | Novela |
| Mandalay | 1892 | Poema |
| Gunga Din | 1892 | Poema |
| Moltes invencions | 1893 | Conte |
| El llibre de la selva | 1894 | Conte de ficció |
| El segon llibre de la selva | 1895 | Conte de ficció |
| Captains Courageous | 1896 | Novela |
| El treball diari | 1898 | Conte |
| A Fleet in Being | 1898 | Colecció militar |
| De mar a mar | 1899 | Carta de viage |
| La càrrega de l'homre blanc | 1899 | Poema |
| Stalky & Cía. | 1899 | Cuentos |
| Kim | 1901 | Novela d'espionage |
| Just So Stories for Little Children | 1902 | Contes |
| Els ancians | 1902 | |
| Traffics and Discoveries | 1904 | Conte |
| Puck of Pook's Hill | 1906 | Conte |
| Canció de la patrulla | 1908 | |
| Acció i reacció | 1909 | Conte |
| Recorts i contes | 1910 | Conte |
| Songs from Books | 1912 | Poemes |
| Sea Warfare | 1916 | Colecció militar |
| Una diversitat de criatures | 1917 | Conte |
| Històries de terra i mar per a scout i guies | 1923 | Conte |
| La Guardia Irlandesa en la Gran Guerra | 1923 | Colecció militar |
| Deutes i crèdits | 1926 | Conte |
| El llibre de les paraules | 1928 | Autobiografia |
| Thy Servant a Dog | 1930 | Conte |
| Limits and Renewals | 1932 | Conte |
| Alguna cosa de mi mateix (Obra pòstuma) | 1937 | Autobiografia |
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Ficha biogràfica en BBC Historic Figures BBC.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Rutherford, Andrew. 1987. General Preface to Oxford World's Classics Editions of Rudyard Kipling, in "Puck of Pook's Hill and Rewards and Fairies," by Rudyard Kipling. Oxford University Press. ISBN 0-19-282575-5.
- ↑ Rutherford, Andrew. 1987. Introducció en l'edició de "Plains Tales from the Hills," per Oxford World's Classics. Oxford University Press. ISBN 0-19-281652-7
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Gilmour, David. 2002. The Long Recessional: The Imperial Life of Rudyard Kipling, Farrar, Straus, and Giroux, Nova York.
- ↑ Sir J. J. College of Architecture. Sir J. J. College of Architecture, Mumbai (ed.): «Campus».
- ↑ National College of Arts, Lahore
- ↑ El nom del títul està incorrectament escrit; correctament seria Naulakha, que significa lliteralment 'Nou Lakh (noucents mil) rupies, en hindi.
- ↑ Nicholson, Adam. 2001. Carrie Kipling 1862-1939: The Hated Wife. Faber & Faber, Londres. ISBN 0-571-20835-5.
- ↑ «Josephine Kipling Dead». The New York Times.
- ↑ Rudyard Kipling, War Stories and Poems (Oxford Paperbacks, 1999), pp. xxiv–xxv.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Kipling, Rudyard (2006). El himno de McAndrew y otros poemas (antología poética). Edición de Juan Manuel Benítez Ariza. Sevilla: Ed. Renacimiento. ISBN 978-84-8472-223-6
- Kipling, Rudyard (2008). Relatos. Traducción de Catalina Martínez, selección y postfacio de Alberto Manguel. Barcelona: El Acantilado. ISBN 978-84-96834-38-5
- Kipling, Rudyard (2019). Si/If (edición bilingüe). Traducción de Luis Cremades e ilustraciones de Scott Pennor's. Madrid, Errata Naturae. ISBN 978-84-17800-38-3
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rudyard Kipling.
| Predecessor: Giosuè Carducci |
 Premi Nobel de Lliteratura 1907 |
Successor: Rudolf Christoph Eucken |
| |||||||||||||||||||||||||||||||