Mislata

Mislata està situada en el marge dret del riu Túria. El relleu terrestre no presenta cap accident que destaque sobre el terreny pla, format per aluvions cuaternaris de naturalea argilosa. Tampoc el llit del riu Túria és molt fondo.

La població està situada en terreny pla. El seu núcleu antic lo constituïx un montó d'estrets i tortuosos carrerons, principalment en la part que fon moreria, poblat que va quedar incorporat plenament en el segle XVIII.

Llimita en els municipis de Quart de Poblet, Chirivella y Valéncia.

Accessos

Mislata se troba junt a la autovia V-30, que recorre els màrgens esquerres i drets de la nova mare del riu Túria. El accés principal en vehícul privat és pel carrer Sant Antoni des de Quart i la V-30; pel carrer Valéncia des del 9 d'Octubre; per la Avda. Gregorio Gea des del Carrer Alcàsser i des de la Avda. del Cid entrant pels carrers Dos de Mayo i Sant Miquel.

En quant al transporte en autobús, la Empresa Municipal de Transportes de Valéncia (EMT), manté un bon servici en les llínees d'autobusos 7 i 29 que apleguen fins el municipi i una llínea d'autobús nocturn N4. Atres numeroses llínees del consorci MetroBus creuen també pel terme municipal, enllaçant en els municipis pròxims de Quart, Manises, Aldaya, Alaquàs i atres més alluntats com Godelleta i Torís. També tenen parada en Mislata les llínees interurbanes que se dirigixen fins la Província de Conca i la Província d'Albacete, comunicant en numeroses localitats de La Mancha i La Manchuela.

El accés en ferrocarril i tramvia era el transport històric de Mislata, que comunicava en Valéncia en la llínea 7; en Quart de Poblet i Manises en la llínea 22; en Chirivella, Alaquàs i Torrent en la llínea 21; i en Quart de Poblet, Manises, La Presa, Ribarroja del Túria, Vilamarchant i Llíria en el ferrocarril de RENFE. Primer van substituir-se en autobusos les llínees de Torrent i Manises el 12 de juny de 1963, i la llínea 7 deixà de circular com tramvia el 1 juliol de 1964 (tingué el dubtós honor de ser la primera llínea de tramvia que passà a autobusos el mateix dia que desaparegué la CTFV y començà la SALTUV). També el tren de Llíria deixà de passar per Mislata en 1969, per la construcció del Pla Sur. Pero el 20 de maig de 1999 se inaugurà la llínea 3 de Metro Valéncia, sent el mateix traçat que l'antic ferrocarril de RENFE.

En l'actualitat conta en dos estacions dins del municipi: 'Mislata', que para en el centre neuràlgic de la ciutat (en el mateix puesto que l'antiga estació), i 'Mislata Almassil', prop del Nou Llit del Túria. Esta llínea forma part del complex de les llínees 3 i 5, que unixen Rafelbunyol i el Port, passant pels municipis de Quart de Poblet i Manises, en el Aeroport de Valéncia, i permet els desplaçaments als ciutadans en relativa rapidea i comoditat.

Història

S'observen en el terme algunes senyes de la ocupació humana durant l'época romana. En l'Alqueria Alta, prop de la Presó Model, aparegué una moneda hispanorromana de Celsa, de temps de César Augusto, i al fer els ciments d'una casa en el carrer del Bisbe Irurita se trobà atres dos monedes imperials, una d'elles de l'época del emperador Adriano (117 a 138 de l'Era cristiana).

L'orige del municipi se remonta al temps de la dominació musulmana, i quan la conquista cristiana era una alqueria de la que Jaume I repartí cases y terres a alguns caballers (tal volta en pago de sa aportació per a sufragar els gasts de la conquista), pero sense fer concessió del poblat en el seu conjunt. En març de 1238 se va produir el primer otorgament constatant per a cancelar un deute del rei a Sanz Llopiç d'Albero, atres otorgaments a Arnau d'Àger, de Lleida tres jovades in alqueria de Maçlata, a Pere de Montsó alguna terra i seguixen més assentaments fins vintisset. Lo qual ve a significar que, en un principi, com ya diguérem, Mislata era una alqueria tenint, a partir del segle XIV, varis senyors.

En la traducció del Llibre del Repartiment de Valéncia que realisà D. Antonio Ferrando i Francés per a l'editorial Vicent Garcia Editores, S.A., en la pàgina XLVI mostra una transcripció del poeta valencià-musulmà Abu Abd Al-lah Muhammad Ibn al-Abbar (1199-1260) mencionant a Mislata en uns bells versos, dient:

<<¿A on estan Valéncia i les seues cases, els chillits i el gorgear dels seus pardals i els cants de les seues palomes?.>>

<<¿A on estan els parages del seu Russafa, del Djisr, de la seua Manzil'Ata (Mislata) i de la seua Manzil Nasr (Massanassa)?.>>

En el Dret Foral Valencià el Rei Jaume I anava a determinar a quins li corresponien els bens presos als musulmans. En el cas de l'alqueria de Mislata, passà a ser directament domini real. Moltes de las terres a la banda del riu Túria, passarien al ya mencionat Sanz Llopiç d'Albero i, més tart, a atres famílies.

Degut a la curta distància que n'hi ha entre este municipi i la capital, l'història de Mislata està relacionada, en molts aspectes, en la de sa capital. Un dels fets per lo que més se li coneix és per "la batalla de Mislata", que tingué lloc en 1348, la qual ficà fi a la rebelió de Valéncia contra Pedro el Ceremonioso.

En el segle XV fon construïda la creu coberta, que fea la funció de aduana per a la ciutat de Valéncia. Al voltant de la creu començaren a establir-se obrers i en el segle XVII n'hi havien construïdes deu cases en lo que hui se coneix com "El Cerdanet".

L'expulsió dels moriscs en 1609 lo deixà despoblat, per lo que el conte d'Aranda va estendre carta pobla en 1611. En 1748 el conte d'Aranda vengué el senyoriu a Mateo Cebrián, qui fundà un víncul que passà per varis hereus, vinent a parar, per quebrar-se la llínea directa, al baró de Camp Olivar en el segle XIX. Cap resaltar al Barri de la Moreria, un caserio habitat per moriscs que estava junt a Mislata, pero autònom d'esta pues tenia batllia (alcaldia) pròpia, posseint inclús un castell feudal. A mijans del segle XVIII se incorporà a Mislata.

En la matinà del 28 de juny de 1808 el mariscal francés Moncey en base en Mislata, penetrà pel carrer de Quart per atacar Valéncia, seent rebujat pels defensors valencians apostats en les Torres de Quart. Moncey optà per la retirada. En decembre de 1811, el mariscal Louis Gabriel Suchet desplegà les seues tropes per a l'assalt a Valéncia, tenint lloc del 25 al 26 de decembre una batalla entre las tropes de Palombini (italianes al servici de l'imperi napoleònic) i les del general José Pascual de Zayas i Chacón, defensor d'esta part de Valéncia, en el terme de Mislata, abandonat pels seus pobladors durant estes dates. La victòria fon per al general Zayas, encara que no serví de molt pues el 10 de giner de 1812 va capitular Valéncia davant Suchet.

Anotació referent a Mislata en el Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions de Ultramar. Escrit per Pascual Madoz-1848

En époques més recents, i durant l'insurrecció cantonal -any 1.873- el general Arsenio Martínez-Campos Antón s'estajà en la 'Casa Gran' durant el sege a Valéncia. La 'Casa Gran' era un palau fortificat del baró de Mislata. Llamentablement en 1972 fon derruït per a construir el nou Ajuntament.

El 27 de maig de 1952 s'inaugurà l'Hospital Militar, en terrenys de Quart de Poblet i Mislata. Fon un acontenyiment que movilisà Mislata post que tal acte fon presidit per Franco a la saó Cap del Estat.

Més recentment, en 1969 en motiu de les obres del Pla Sur de Valéncia, tingué lloc l'eliminació de les vies del tren de Valéncia a Llíria que partien Mislata en dos. Els terrenys que ocupaven fon desdits per RENFE al municipi, donant lloc a la urbanisació en 1973 de la Avda. de Gregorio Gea, arteria principal de la població. La cessió s'originà a principis dels anys setanta, baix l'alcaldia de D. Vicente Porcar Grafiá.

Demografia

En els últims anys, llunt de paréixer-se a aquella vila de l'horta valenciana que fon en un passat no mmolt lluntà, Mislata ha anat evolucionant fins el punt de convertir-se en un dels municipis en més densitat de població d'Europa. Quan s'eixecute el vigent Pla General d'Ordenació Urbana, Mislata tindrà urbanisat tot el terme municipal, encara que les perspectives actuals son que açò encara tardarà uns anys. El excés d'urbanisació ha transformat a Mislata en una ciutat poc habitable, a on els veïns sofrixen la impossibilitat de estacionar correctament un vehícul, no ya el propi, sino el de qualsevol amic que acodixca a visitar.

A data de 2008, conta en una població de 43.740 habitants. En 20.828 habitants por quilómetro quadrat la densitat de població de Mislata desborda la de la resta de les poblacions espanyoles i pot semblar-se sense ruborisar-se a la de Paris (24.783), aumentant sense problemes la que Shangai o Tokio han alcançat. Ni que dir té que es netament superior a la de les tres capitals de la Comunitat Valenciana, Valéncia apenes aplega als 5.980 habitants, segons les senyes publicades per Caixa Madrit.

Evolució demogràfica de Mislata^[1]
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2006	2007	2008
Població	1.116	1.296	1.411	1.729	2.580	4.962	6.638	6.970	10.931	20.020	33.384	38.740	40.616	43.363	43.336	43.740

La població mislatera que ha naixcut fòra del municipi supera àmpliament el setanta por cent, ademés dels naixcuts en atres comarques de Valéncia n'hi ha una numerosa presència d'andalusos, castellà-manchecs i aragonesos. Llunt estan els 724 habitants citats per Madoz en 1848. Últimament s'ha multiplicat la presencia de mislaters d'orige comunitari i extracomunitari. Son especialment significatives les comunitats de colombians, armenis i paquistanís. Estes senyes estan ficades en qüestió pues, segons atres fonts en Mislata, existixen més de 50.000 llibretes sanitàries lo que evidencia el desfase entre la estadística oficial i la realitat.^[2] No obstant, ya s'observa l'agotament del increment de població, a pesar de les noves construccions. La falta d'espai als carrers i la saturació dels servicis públics fa que molts habitants consideren la possibilitat de fixar sa residencia en atres localitats pròximes, sense este gran problema de superpoblació.

Economia

En els seus camps, regats en aigua del Túria a través de la Sequia de Mislata i la Sequia de Favara, se produïen una gran varietat d'hortalices destinades al consum diari, tales com creïlles, pésols, tomaques, etc. que eren absorbides pels mercats propencs. Hui en dia l'activitat agrícola es residual debut al gran creiximent demogràfic que ha privat ad esta localitat de la pràctica totalitat dels seus camps de cultiu.

El sector terciari és el que predomina en la activitat econòmica, fonamentalment comerços y servicis destinats a una gran població que majoritàriament treballa fòra del municipi, en la capital o en el cinturó industrial de Valéncia.

El sector secundari ha desaparegut pràcticament del poble, havent-se traslladat les industries cap al polígon industrial ubicat als voltants del cementeri, si be encara cap destacar la presencia de l'important paperera de la S.A. Payá Miralles en el Carrer Sant Antonio, pertanyent al grup Miquel i Costas & Miquel S.A. La seua activitat principal és la producció de paper de fumar, de qui sa presència dins del caixco urbà de la ciutat ha segut denunciada repetidament per numeroses organisacions socials i polítiques de la localitat, encara que la fàbrica continua la seua activitat normal i en la actualitat està remodelant les seues instalacions, restaurant la fachada principal el seu aspecte original, propi de l'arquitectura industrial de inicis del segle XX.

La construcció, sector de gran activitat econòmica en les últimes décades, ha perdut el vigor donat l'agotament del terme municipal. Queden pendents de construir assoles el PAI d'El Quint (sobre les últimes hortes d'eixa partida) i les proyectades torres de 25 plantes en la marginal del Pla Sur.

Monuments i llocs d'interés

Mislata no és un municipi massa ric en quant a monuments o llocs d'interés se referix. Els més interessants i en una òptima conservació per a poder ser visitats son:

Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels

Fon construïda al voltant de 1704 i inaugurada en 1755. És un temple de fachada senzilla, torre campanar i tres naus en capelles laterals. La fachada i campanar se restauraren en 1978. En 1994 fon refet el retaule de l'Altar Major en escayola, similar al original desaparegut en 1936 que era de fusta, realisat pel arquitecte local Vicent Querol Solaz. Tres anys després se restaurà el pis i se montaren també els nous bancs de pi de Valsaín.

Cap destacar el bell sò que emeten les cinc campanes en que conta la torre campanar. La de menor tamany se troba en l'interior del campanar i no és visible des de l'exterior; es anterior a 1936. La segona en tamany, colocada en el hueco cara al convento, se fundió en 1970. La tercera, situada en el lloc cara l'Ajuntament, va fondre's en 1798. La quarta està en el lloc cara al Carrer Major, i no té data de fonament, pero és similar a l'anterior en tamany i inscripcions, per lo que se supon que és de la mateixa época. Per últim, la de major tamany està instalada en el lloc cara a la plaça; va fondre's en 1942 i té unes dimensions de 113cm d'alt en les anelles i 114cm de diàmetro, en un pes estimat de 835kg.

Volteig penjat en YouTube de les campanes

La Creu Coberta

200px|right|thumb|Creu Coberta de Mislata, ans de sa rehabilitació Construcció d'estil gòtic, que marca el llindany municipal de Mislata en Valéncia i que recentment ha tingut una afortunada rehabilitació.

Segons un artícul publicat per Salvador Carreres Zacarés en el diari La Vanguardia el dia 12 de juliol de 1921.

La coberta de la creu del camí Real de Madrit, o siga la de Mislata, començà a derribar-se el 6 de maig de 1411, i el 22 d'abril de l'any següent se vengué a Antonio Ametler, especier, per 638 sous i 11 diners, el plom que resultà de dita coberta. No sabem per qué causa no se reconstruí immediatament,…,fins prou anys després, el 28 de març de 1432 fon ordenada pels jurats sa reconstrucció,..

I més avant continua escrivint:

El 31 d'octubre de 1433 se comprà a Juan Steve, de Limotges, part de la fusta necessària per a dita obra, que començà a llaurar-se el 17 de decembre del mateix any; proporcionà el ferro necessari Domingo de Calasayu; la teula italiana que se gastà en la coberta Gil de Torrent, veí de Paterna; les rajoles Bernat Boix, ‘rajoler’ de Mislata; un pom dorat d'obra cridat de Màlaga, Saat Naxer, moro també de Mislata….

[1] Artícul complet en l'Hemeroteca de La Vanguardia. Cites traduïdes al valencià del castellà de l'artícul original.

El Pou del Quint

Edifici construït en 1915 per a administrar les aigües que s'obtenien de un pou allí ubicat. Estes aigües regaven les hortes de Mislata i sa titularitat corresponia a la comunitat de regants del Pou del Santíssim Crist de la Fe. En 2007 fon cedida esta propietat a l'Ajuntament de Mislata per a ubicar el Museu Etnogràfic 'El Quint'.

Atres llocs d'interés

Archiu:PAYA.JPG

Fàbrica Payà en el moment del derruït del fumeral

El carrer del Porche en el porche que li dona sa nom, dona entrada al Barri de La Moreria. El fumeral i la part de la fàbrica de Payá que dona al Carrer de Sant Antoni, que té que vore en la arqueologia industrial, son un eixemple de construcció del segle XX. Havia atre fumeral de bell format que fon derruïda.

Cultura

Centre Instructiu Musical

En els aspectes culturals cap destacar que en l'any 1908 se fundà la "Banda Nova". Esta banda de música en el temps passà a denominar-se Centre Instructiu i Musical de Mislata que en l'actualitat és el principal foc de cultura d'esta població.

Coral Ramón Ibars

Els arts musicals de Mislata conten en el grup coral Ramón Ibars, seent ses activitats més destacades ses actuacions en les festes nadalenques i l'organisació de les Trobades de Cant Coral Vila de Mislata patrocinades pel Ajuntament.

Actuació de la Coral penjat en YouTube Nadal 2007

Activitats culturals municipals

Dins de les activitats culturals organisades per l'Ajuntament se destaquen les següents:

Concurs de teatre Vila de Mislata en llengua valenciana, que comença en la segona semana de setembre, actuant diferents grups teatrals d'aficionats tots els caps de semana fins el 15 de decembre. Des del seu començ, aproximadament en 1980 fins els nostres dies, se ha consolidat com un dels més prestigiosos de nostre àmbit llingüístic.

Premis de Lliteratura Breu, certamen que pretén fomentar l'hàbit d'escriure entre els més jóvens. Conta en set categories: Narrativa en llengua valenciana, narrativa en castellà, poesia en llengua valenciana, poesia en castellà, autor jove (12 a 15 anys), autor local i el premi jove Comedia de Monòlec. La primera convocatòria tingué lloc en l'any 1992.

Persones célebres de Mislata.

Gregorio Gea Miquel, educador, fundador del Patronat de la Joventut Obrera.
Joaquín Martí Gadea, llingüista. Encara que naixcut en Balones, localitat alacantina propenca a Cocentaina, desenrollà el seu principal treball en Mislata de a on era retor.
Manuel Monleón Burgos, pintor, dibuixant, cartelliste. Encara que naixqué en Andilla, des de l'any 1962 fon un mislater més.
Miquel Navarro, escultor.
José Mir Pallardo, Cirugià especialisat en transplants hepàtics.
Ramón Ibars Monsell, naixcut en Burjassot, pero resident en Mislata en els anys 80. Compositor autor del Himne de Mislata.
Esteban Esteve Jorge, (Sot de Chera, 1937 - † Mislata, 2006) músic, director i compositor.
Amadeo Tortajada Ferrándis, archiver y bibliotecari del CSIC, que dona nom a un Colege Públic.
Matías Ruiz Esteve, poeta.
Manuel Marzal Barberá (1918 - † 1993), mestre de cant valencià d'estil, conegut com "el Chiquet de Mislata".

Deports

Associacions i instalacions Deportives

Mislata en l'actualitat conta en 24 associacions deportives en tot tipo de modalitats i açò li dona una riquea als seus ciutadans que poden elegir a l'hora de decidir la formació deportiva de ses fills. Per a poder practicar deport Mislata conta en 3 zones deportives que engloben a les següents instalacions:

Zona 1: Piscina coberta, fundada en 1980, encara que en principi era descoberta en l'any 1992 se climatisà i fon una de les primeres piscines cobertes de la província de Valéncia, en l'actualitat s'està ampliant esta instalació i pròximament serà una de les més modernes de Valéncia. En esta instalació entrena el Club de Natació Piscis.

Zona 2 El Quint, conta en un Pabelló de 1600m2 de pista coberta i en atres tantes de pistes polideportives, a on entrenen habitualment els Clubs de Bàsquet, Patinage Artístic, Fútbol Sala i Escacs.

Zona 3: La Canaleta, consta de pista d'Atletisme de 200m. a on entrena el Club d'Atletisme, quatre camps de fútbol (dos de F7 i dos de F11) a on entrenen els dos clubs de fútbol de Mislata, pistes polideportives, a on entrena la escola de Tenis; piscina d'estiu, a on entrena el club de natació en l'época estival, i Pabelló de la Canaleta en una pista central de 800m2 a on entrenen els clubs de Baló a mà, hockey sobre patins, i l'Escola Municipal de Gimnàsia Rítmica; també té varis gimnasis i sales de musculatura per a utilisació dels ciutadans i de un tatami a on entrena el Club de Judo.

Tota l'informació del deport de Mislata la pots trobar en http://www.infomislata.com/deporte

Escola de Fútbol

N'hi ha una escola de fútbol, el Mislata U.F, que té com sede el camp municipal de LA CANALETA situat junt al Parc de Capçalera y el nou zoològic (llit vell del Riu Túria). Que la componen cinccents chiquets. Enquadrada en els millors grups de la Comunitat Valenciana obtenint grans resultats i competint en èxit en tornejos per tota Espanya, dirigida per Ricardo Sanmartin i presidida per José Asensio. La seua pàgina uep és http://www.mislatauf.com

També conta en la escola decana en el municipi de Mislata, fundada en 1932, és el club del Mislata C.F., una escola en manco equips ya que conta en l'actualitat en 23 equips, pero en un equip amateur en la Preferent Valenciana sempre candidat a la promoció a la Tercera Divisió. Una escola de valors basats en el treball i l'humiltat i que en ell creix a passos ajagantats, seent un dels clubs més importants en la Comunidad Valenciana a nivell d'escola. Club dirigit pel president Juan García i des de la direcció deportiva per Sergio Piqueres, assistits per una junta directiva jove i en gran proyecció de futur, la seua uep és http://www.mislatacf.com

Social

En la primera llegislatura, després de la recuperació de la democràcia municipal, se redactà la Ordenança Municipal d'Eliminació de Barreres Arquitectòniques, una de les primeres que se aprovaren en Espanya per a facilitar la integració social de les persones en discapacitat. Esta iniciativa, en el temps, se plasmà en el programa "Mislata Sense Barreres", per a tractar de forma metòdica la accessibilitat total en el municipi.

Festes locals

Com en tota la comarca, Mislata té una llarga, variada i ampla tradició en festejos, de les quals podem destacar les festes en honor a:

Sant Miquel Arcàngel (en setembre),
Sant Francesc d'Asís (en octubre),
Verge dels Dolors (en setembre),
La Creu de Mislata (en abril),
Les festes majors del poble, en honor al Santíssim Crist de la Fe i a Nostra Senyora dels Àngels, en agost.

Els dos dies grans de les festes patronals son l'últim dilluns d'agost, festivitat de la Verge, i el dia anterior, dumenge, festivitat del Crist.

Cap senyalar la gran rivalitat existent entre abdós clavaries, destacant la que se dona en les mascletaes disparades en els dos dies grans, que congreguen gran quantitat d'assistents vinguts de tota la comarca. Pot vore uns vídeos penjats en YouTube de la traca correguda de 2007 i de la mascletà del Carrer Major de 2006.

Un dels actes més populars i genuïns de la festa de Mislata és la paella jagant cuinada pels clavaris del Santíssim Crist per a 5.000 comensals. També por vore un vídeo penjat de YouTube gravat en 2007 de la paella jagant

A l'igual que en Valéncia, en Mislata també son típiques Les Falles, festa per excelència, i mundialment coneguda, valenciana que se celebra entre el quinze i dèneu de març, de les quals se destaquen els dos últims com punt àlgit de les festes. Conta en les següents onze comissions falleres: Creu i Mislata; Felip Bellver-Mare Ràfols; Antoni Molle-Gregori Gea; Pare Santonja-Cardenal Benlloch; Barri del Quint-Pizarro; Salvador Giner-Gregori Gea; Lepanto-En Joan d'Austria; Plaça d'Eduardo Marquina; Doctor Maranyón-Mestre Palau; L'Eliana-El Cid; y Plaça de la Moreria.

Ademés, podem trobar atres com les de La Purísima; les de Santa Cecília en el mes de novembre, que organisen els músics del Centre Instructiu i Musical; Les del carrer Bon Pastor i les del carrer Sant Carles ya no se celebren pero cal mencionar-les per el gran aporte que han realisat en la memòria colectiva de Mislata.

Gastronomia

Mislata no té una gastronomia autòctona local debut a la proximitat en la capital per tant, les receptes valencianes se han obert pas entre els habitants d'esta població, al igual que en la de tantes atres regions de la comarca. "La paella", el "arròs al forn", el "congret valencià", "l'arròs en bledes", "els caragols" ("caragolada") o el "all i oli" son els plats més tradicionals de la cuina valenciana i també de la de Mislata, que en algunes receptes caseres han anat conferenciant un accent diferencial entre la rest, al igual que els dolços: "pastiços de moniato", "rossencs", "rosquilles del músic", la "coca boba" i la "mona de pasqua".

Política

Alcaldes anteriors a 1979
Anys mandat	Nom de l'Alcalde
1905	D. Agustín Cerveró
1915	D. Vicente Molina Esteve
1933-1939?	D. Juan Llorens
1939-1942	D. Juan Bautista Francés D. Salvador Miquel D. Leandro Cervera
1942-1950?	D. Vicente Porcar Sanmartín
1950?-1963	D. Vicente Molina Ballester
1963-1965?	D. José Juan Aparisi
1965-1979	D. Vicente Porcar Grafiá

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	D. José Morales Gracia	PSPV-PSOE
1983 - 1987	D. José Morales Gracia	PSPV-PSOE
1987 - 1991	D. José Morales Gracia	PSPV-PSOE
1991 - 1995	D. José Morales Gracia	PSPV-PSOE
1995 - 1999	D. José Morales Gracia	PSPV-PSOE
1999 - 2003	D. José Morales Gracia Manuel Corredera Sanchis (moción de censura)	PSPV-PSOE PPCV
2003 - 2007	D. Manuel Corredera Sanchis	PPCV
2007 - 2011	D. Manuel Corredera Sanchis	PPCV
2011 - 2015	n/d	n/d
2015 - 2019	n/d	n/d
2019 - 2023	n/d	n/d
2023	n/d	n/d

Notas

↑ Font: Població de fet segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
↑ Font: Explotació estadística del cens segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).

Enllaços externs

Pàgina oficial del Club de Natació Piscis de Mislata
Pàgina del club de fútbol Mislata UF
Pàgina oficial de l'Ajuntament de Mislata
Pàgina del Mislata Club de Fútbol
Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret part de l'informació en el seu consentiment. [2]
Falles de Mislata
Agrupació de Falles de Mislata
Notícies, acontenyiments i actes de Mislata en Hortanoticias.com, diari digital de l´Horta
Guia de comerços de Mislata

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Mislata de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

[1] Font: Població de fet segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[2] Font: Explotació estadística del cens segons el Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).

[1]

[2]