Costa d'Ivori
| République de Côte d'Ivoire República de Costa de Marfil | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Costa de Marfil (o també, Costa d'Ivori) (en francés i oficialment: République de Côte d'Ivoire o senzillament Côte d'Ivoire) és un país ubicat en Àfrica occidental. Llimita en Libèria i Guinea a l'oest; Malí i Burkina Faso al nort; Ghana a l'est, i en el golf de Guinea al sur.
Costa de Marfil és el 53° país més poblat i el 68° més gran del món, en una població estimada de 20 millons d'habitants i una àrea de 322.460 km2. Per a efectes comparatius, la seua població correspon a la mitat de l'espanyola i la seua superfície total és comparable en la de Noruega o la de Nou Mèxic.
Història
L'història primitiva de Costa de Marfil és virtualment desconeguda, encara que es crega que va existir ací una cultura neolítica. Des del sigle XVIII, el país fon invadit per dos grups relacionats en els grups akan. En 1843-1844, l'almirant Bouet-Williaumez firmà tractats en els reis de les regions del Gran Bassam i Assinie, posant els seus territoris baix protectorat francés.
Periodo francés
França va fer el seu primer contacte en Costa de Marfil en 1637, quan aplegaren missioners a Assinie, prop de la frontera de la Costa d'Or (hui Ghana), i es va convertir oficialment en colònia el 10 de març de 1893. El capità Binger, qui havia explorat la frontera de la Costa d'Or, fon nomenat el primer governador. Negocià tractats llimítrofs en Libèria i el Regne Unit (per la Costa d'Or). Exploradors, missioners, companyies comercials i soldats francesos varen estendre gradualment l'àrea baix control francés terra dins des de la regió de la llacuna. No obstant, la pacificació no complí fins a l'any 1915.
De 1904 fins a 1958 fon una unitat constituent de la federació d'Àfrica Occidental Francesa, administrada des de París. Fon colònia i territori d'ultramar baix la Tercera República.
Durant la Segona Guerra Mundial, el règim de Vichy va permaneixer en el control fins a l'any 1943. Després dels enfrontaments, la ciutadania francesa fon concedida a tots els "subjectes" africans, es va reconéixer el dret a organisar-se políticament i diverses formes de treball forçat foren abolides.cita requerida
Es va conseguir un punt decisiu en les relacions en França en l'Acta de Reforma d'Ultramar (Loi Cadre ) de 1956, la qual transferia un número de poders des de París a governs territorials triats en Àfrica Occidental Francesa i també removia les restants iniquitats votants.
Independència
En decembre de 1958, Costa de Marfil es convertia en una república autònoma dins de la Comunitat Francesa com a resultat d'un referèndum que va portar l'estatus de comunitat a tots els membres de l'antiga federació d'Àfrica Occidental Francesa excepte Guinea, la qual havia votat contra l'associació. Costa de Marfil s'independisà el 7 d'agost de 1960, i va permetre que la seua membresia comunitària caducara. Va establir la ciutat comercial d'Abiyán com la seua capital.
L'història política contemporànea de Costa de Marfil està associada de prop en la carrera de Félix Houphouët-Boigny, president de la república i líder del Parti Démocratique de la Côte d'Ivoire (PDCI) fins a la seua mort, el 7 de decembre de 1993. Fon un dels fundadors de la Rassemblement Démocratique Africain (RDA), el principal partit polític interterritorial preindependència per a tots els territoris africans occidentals francesos excepte Mauritània.
Houphouët-Boigny vingué primer a la prominència política en 1944 com a fundador del Syndicat Agricole Africain, una organisació que va guanyar condicions millorades per als grangers africans i formà un núcleu per al PDCI. Després de la Segona Guerra, fon triat per un estret marge per a la primera Assamblea Constituent. Representant a Costa de Marfil en l'Assamblea Nacional Francesa des de 1946 fins a 1959, va dedicar gran part del seu esforç a l'organisació política interterritorial i posterior millora de les condicions laborals. Després dels seus tretze anys de servici en l'Assamblea Nacional Francesa, incloent casi tres anys com a ministre en el govern francés, es va convertir en el primer ministre de Costa de Marfil en abril de 1959, i l'any següent fon triat com el seu primer president
En maig de 1959, Houphouët-Boigny va reforçar la seua posició com a figura dominant en Àfrica Occidental al portar a Costa de Marfil, Níger, Alt Volta (Burkina Faso), i Dahomei (Bènin) al Consell de l'Entente, una organisació regional que promovia el desenroll econòmic. Va mantindre que el camí cap a la solidaritat africana era a través de la cooperació econòmica i política pas-a-pas, reconeixent el principi de la no intervenció en els assunts d'atres estats africans.
Les primeres eleccions multipartidaries es realisaren en octubre de 1990 i Houphouët-Boigny va guanyar de forma convincent.
Després de la mort d'Houphouët-Boigny
Houphouët-Boigny morí el 7 de decembre de 1993, i fon succeït pel seu diputat Henri Konan Bédié qui fon president del Parlament.
Fon derrocat el 24 de decembre de 1999 pel general Robert Guéï, un excomandant d'eixèrcit tret per Bédié. Este fon el primer colp d'estat en l'història de Costa de Marfil. Va seguir un descens de l'activitat econòmica i la junta prometé tornar al país al govern democràtic l'any 2000.
Guéï va permetre que es feren eleccions l'any següent, pero quan estes foren guanyades per Laurent Gbagbo, ell es va refusar en un principi a acceptar la seua derrota. Pero les protestes dels carrers l'obligaren a renunciar i Gbagbo es va convertir en president el 26 d'octubre del 2000.
El 19 de setembre del 2002, va sorgir una rebelió en el nort i l'oest i el país quedà dividit en tres parts. Van ocórrer assessinats massius, notablement en Abiyán des del 25 fins al 27 de març, quan forces del govern mataren a més de 200 protestants, i el 20 i 21 de juny en Bouaké i Korhogo, a on les porgues varen portar a l'eixecució de més de 100 persones. Un procés de reconciliació baix auspicis internacionals escomençà en 2003. Diverses mils de tropes franceses i africanes occidentals permaneixqueren en Costa de Marfil per a mantindre la pau i a ajudar a implementar els acorts de pau.
Se suponia que es duria a terme un desarmament el 15 d'octubre del 2004, pero fon un fracàs. Costa de Marfil ara està dividida entre el líder rebel Guillaume Sorus i el president Laurent Gbagbo, qui ha bloquejat els alvanços diplomàtics fets en Marcoussis i Accra—De les lleis relacionades en les reformes polítiques promeses per Gbagbo en Accra, a soles dos de deu s'han votat fins ara. El costat rebel tampoc ha mantengut les seues promeses, lo qual resulta en un estat de guerra casi–Civil.
La frustració és ara un sentiment dominant en la població, especialment des de que la calitat de vida ha caigut des de l'era de Félix Houphouët-Boigny. La responsabilitat per l'empijorament de la situació és àmpliament atribuïda al poble del Nort, encara que la calitat de vida baix el govern d'Houphouët-Boigny fon degut principalment al patrocini a través del sistema "Françafrique" (dissenyat per a consolidar l'influència de França en Àfrica), i l'economia va funcionar principalment gràcies a una mal pagada classe treballadora burkinabé i immigrants de Malí.
El deute del país ha creixcut, el desorde civil ocorre diàriament, i la vida política s'ha tornat en lluites personals per interessos. Per a respondre ad estos problemes, va nàixer el concepte de "ivoirité", un terme raciste que apunta principalment a denegar els drets econòmics i polítics als immigrants del Nort.
Noves lleis sobre elegibilitat, nacionalitat i propietat han de ser adoptades per a dirigir-se ad este tema, pero si són retardades, l'inscripció d'electors serà impossible abans de les pròximes eleccions. Açò podria portar a una perillosa situació a on el govern es pegaria al poder, lo qual la rebelió provablement no acceptaria.
Les tensions entre Costa de Marfil i França aumentaren el 6 de novembre del 2004, despuix que atacs aéreus marfilencs mataren a 9 pacificadors francesos i a un treballador de socors. En resposta, les forces franceses varen atacar l'aeroport de Yamoussoukro, destruint tots els avions de la força aérea marfilenca. Violentes protestes varen sorgir en Abiyán i Yamoussoukro, i varen estar marcades per la violència entre marfilencs i pacificadors francesos. Mils d'estrangers, especialment ciutadans francesos, evacuaren les dos ciutats.
Costa de Marfil, ex-colònia francesa, va obtindre la seua independència en 1960. El seu primer president despuix de l'independència fon Félix Houphouët-Boigny fins a la seua mort en 1993. Després fon triat Henri Konan Bédié qui va mantindre el perfil que donà estabilitat política i desenroll econòmic al país. Després vingué el militar colpiste Robert Guéï, que fon assessinat per un colp d'Estat fallit de Mouvement patriotique de Côte d'Ivoire en 2002. El 26 d'octubre de 2000 ocupà el càrrec Laurent Gbagbo.
Entre 2002 i 2004 es produí la Guerra civil en Costa de Marfil .
Govern i política
Des de 1983, la capital oficial de Costa de Marfil és Yamousoukro; Abiyán, no obstant, contínua sent la capital econòmica i seu de totes les delegacions diplomàtiques. La població contínua patint a causa d'una guerra civil en curs. Les organisacions internacionals de drets humans han apuntat problemes en el tracte de no combatents captius per abdós bandos i la reaparició de l'esclavitut infantil entre els treballadors en la producció de cacau.
El 19 de setembre de 2002 va esclatar una guerra civil, i la part nort del país fon presa pels rebels, les Forces nouvelles (FN). En octubre de 2005 s'esperava celebrar una nova elecció presidencial. No obstant, esta nova elecció no va poder celebrar-se a temps degut als retarts en els preparatius i fon posposta primer a octubre de 2006, i despuix a octubre de 2007, despuix d'arribar a un acort entre els partits rivals.
El 29 de juny de 2007 el Primer ministre, Guillaume Sorus, va sobreviure a un atentat en l'Aeroport Internacional de Bouaké.
Organisació polític-administrativa
Costa de Marfil està dividida en 19 regions (régions) i 58 departaments (départements). Les 19 regions són:
- Agnéby
- Bafing
- Bas-Sassandra
- Denguélé
- Dix-Huit Montagnes
- Fromager
- Haut-Sassandra
- Lacs
- Lagunes
- Marahoué
- Moyen-Cavally
- Moyen-Comoé
- N'zi-Comoé
- Savanes
- Sud-Bandama
- Sud-Comoé
- Vallée Du Bandama
- Worodougou
- Zanzan
Geografia
Costa de Marfil oferix una gama variada de paisages, des de la sabana desèrtica al nort fins a la selva verge. El llímit sur el marquen extenses plages. Esta zona, més plujosa, es caracterisa per les grans plantacions de productes d'exportació: café, cacau i banana. En el nort el paisage es veu conformat per un altiplà granític recobert de sabanes. En esta àrea chicotets propietaris cultiven melca, dacsa i cacauet.
Ecologia
Segons WWF, el territori de Costa de Marfil es repartix entre sis ecorregions:
- Sabana sudanesa occidental, en el nort
- Mosaic de selva i sabana de Guinea, en el centre
- Selva guineana oriental, en el surest
- Selva guineana occidental de terres baixes, en el suroest
- Selva montanyesa guineana, en les montanyes de l'oest
- Manglar guineà, en alguns punts de la costa
Economia
Mantenint llaços pròxims en França des de l'independència en 1960, la diversificació de l'agricultura per a l'exportació, i l'estímul de les inversions estrangeres, ha fet de Costa de Marfil un dels països tropicals africans més pròspers. No obstant, en anys recents Costa de Marfil s'ha vist subjecta a més competència i el descens dels preus en el mercat global dels seus cultius agrícoles principals: café i cacau. Açò, junt en una alta corrupció interna, fa la vida difícil per als cultivadors i això que exporten a mercats estrangers.
Demografia
En l'any 2007, Costa de Marfil té una població de 18.000.000 habitants. L'esperança de vida és de 49 anys. La mija de fills per dòna és de 4.43. El 50.9% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 7.0% de la població està infectada en el virus de VIH (SIDA).
El 77% de la població estan considerats marfilencs. Ells representen uns quants pobles diferents i grups llingüístics. Es parlen uns 65 idiomes en el país. Un dels més comuns és el dioula, que s'usa com a idioma per a comerciar aixina com un idioma comunament parlat per la població musulmana. El francés, l'idioma oficial, s'ensenya en les escoles i servix com una Lingua franca en les àrees urbanes (particularment en Abiyán).
Des de que Costa de Marfil s'ha establit com un dels països més pròspers d'Àfrica occidental, al voltant del 20% de la població consistix de treballadors dels veïns Libèria, Burkina Faso i Guinea. Este fet ha creat una tensió constantment creixent en els anys recents, especialment ya que la majoria d'estos treballadors són musulmans mentres la població d'orige natiu és en gran part cristiana (principalment catòlics) i animiste. El 4% de la població és d'ascendència no africana. Molts són ciutadans francesos, libanesos, Vietnamites i espanyols, aixina com missioners protestants dels Estats Units i Canadà. En novembre del 2004, en torn a 10.000 francesos i atres ciutadans estrangers evacuaren Costa de Marfil degut a atacs de jóvens milícies progovern.
Evolució demogràfica
- 1900- 1,5 millons.
- 1950- 2,7 millons.
- 1970- 5,3 millons.
- 1975(cens)- 6,7 millons.
- 1988(cens)- 10,9 millons.
- 2000- 16 millons.
- 2010- 23 millons.
- 2020- 30 millons.
- 2030- 37 millons.
- 2050- 44 millons.
Deports
En 2006, Costa de Marfil participà per primera vegada en la seua història en la copa mundial de fútbol de la FIFA. Va perdre contra Argentina 2-1, i despuix quedà desqualificat quan pergué en els Països Baixos 2-1. En les eliminatòries va deixar fora a Camerun. Va conseguir els seus primers tres punts guanyant a Sèrbia i Montenegro per 3-2 en el partit restant, en el qual cap es jugava ya res. Tornarà a participar en la Copa del món FIFA 2010.
En la Copa Africana de nacions el seu major èxit ha sigut alçar-se Campeó en l'edició de 1992, ademés d'obtindre el Segon Lloc l'any 2006, Tercer Lloc en 4 ocasions (1965, 1968, 1986, 1994) i el Quart Lloc en 1970 i 2008
Referències
Vore també
Enllaços externs
- Présidence de la République de Fite d'Ivoire (en francés)
- afrol News - Costa de Marfil
- HRW ATLES MUNDIAL - Costa de Marfil
- Organisació Mundial de la Salut - Costa de Marfil
- Amnistia Internacional - Costa de Marfil
- Awalé i atres jocs tradicionals de Costa de Marfil
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Costa_de_Marfil de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.