Per a el monasteri vore Monasteri de Yuste.

Yuste o Iuste[1] és un llinage espanyol d'orige vasc. L'historiador Jaime de Querexeta pensa que és originari del Regne de Navarra mentres que Juliol d'Atienza opina que possiblement siga de la zona nor-rioixana[2] quan era vascófona o, be, de Guipúscoa. Segons Roberto Faure el llinage provindria de Juste, que a la seua volta vindria del patrónimo Just.[3]

Hi ha unes 16.645 persones[4] censades en el llinage Yuste en Espanya, unes 8.276 que duguen este llinage com a primer llinage, 8.369 persones que ho duen com a segon i 189 que ho duen en abdós llinages. Les províncies a on hi ha més persones nomenades Yuste són Madrit (22,47%), Valéncia (12,01%), Barcelona (10.78%), Múrcia (5.92%), Màlaga (4.57%), Càdis (3.84%) i Àvila (3.56%).[5]

Existix en Extremadura un poble cridat Cuacos de Yuste, allí s'ubica el famós Monasteri de Yuste a on va ser a retirar-se Carles I d'Espanya i a on va morir. El poble va prendre recentment el sobrenom de Yuste per la fama del monasteri. En canvi el monasteri prendria el nom d'una riera propenca cridada Vercelejo, curiosament també cridat Yuste.[6] No se sap si el nom de la riera guarda relació en el llinage.

Història

El llinage, originari de l'idioma vasc, va poder sorgir en Navarra o en La Rioja, per a despuix estendre's al restant de la península ibèrica. Francisco Zazo d'Ulloa senyala que la primitiva casa solar de Yuste va radicar en Guipúscoa.[7] El llinage primer es va expandir per tota Castella i en l'alvanç de la reconquista va alvançar al sur radicant també en Andalusia. Juliol d'Atienza indica que alguns cavallers en llinage Yuste —es desconeix el llinage— varen poder prendre part en la conquista de Jerez de la Frontera, i varen poder assentar-se allí fundant una casa solariega.[2] També en la localitat propenca d'Arcs de la Frontera va posseir casa solar una família Yuste o inclús dos, ya que es coneixen dos blasones procedents d'eixa ciutat, Yuste i Yuste de la Torre.

«Va estar en esta ciutat el Rei Don Sancho el Bravo, de qui referix la tradició que va haver de fer parada en la calle Cadenes, casa que va ser solar dels Yuste: i que en memòria de la seua estància es varen posar unes grosses cadenes de ferro que tots hem conegut sobre el llindar de la porta de dita casa que és la que hui pertany á els Senyors Moreno Flames».
Apunts per a una història d'Arcs de la Frontera.[8]

Segons pareix també va tindre radicació en la Corona d'Aragó, segons alguns autors es parla de que va poder fundar un llinage en la població d'Arbesa o Artesa, que varen poder ser el poble actualment abandonat de Pardina de Larbesa o Artieda respectivament, es té constància de que va haver persones allí assentades en este llinage des de 1626.[9] Segons Endika de Mogrobiejo, un atre Yuste procedent d'Aruej va ser cavaller aragonés en les Talles generals del Regne d'Aragó celebrades en 1626.[7] No obstant el genealogista Manuel Trujillo Berges senyala que en realitat es tracta d'un error, ya que es deu a una «mala llectura del llinage Yeste». També en les Illes Canàries es documenta l'existència d'este llinage. Moltes ciutats d'Amèrica del Sur varen ser poblades per colon aplegats de Canàries, és molt provable que des d'allí, alguns Yuste passaren a Amèrica ya en el XVI.[10]

De fet es coneix a un soldat que segurament va ser el primer Yuste que va estar en Amèrica, encara que es desconeix la seua procedència. El seu nom era Juan Yuste i va participar en la conquista de l'Imperi Asteca al costat d'Hernán Cortés. Era un dels soldats de Pànfil de Narváez, aquells manats pel governador de l'illa de Juana (Cuba) per a arrestar a Cortés i que finalment s'acabarien unint a ell. Se sap que era fidalc pel croniste Bernal Díaz del Castell, pero no obstant, ell no va poder dur el llinage a Amèrica, ya que seria assessinat pels méxicas abans de poder siquiera formar una família.

«Es trobe En un marmol de vna casa A a on els varen tindre presos escrit en carbons Aqui va estar pres El sense ventura de Juan yuste en molts atres q traya En la meua conpañia este Juan yuste Era vn fidalc dels de cavallo q allí varen matar i de les persones de Calitat q narvaez avia traydo».
Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya.[11]

Varen provar alguns d'ells el seu hidalguía davant la sala d'hijosdalgo de la Real Chancillería de Valladolit, com atesten els pleits d'hidalguía de l'archiu de la Real Chancillería de Valladolit.[10] De la mateixa manera davant la Real Chancillería de Granada dos d'ells en els anys 1532 i 1538, i també per a eixercir càrrecs davant el Sant Ofici de l'Inquisició de Toledo, a lo llarc del sigle XVII, alguns Yuste procedents de localitats d'Àvila per a ocupar el càrrec de familiars i en 1703 u d'ells, procedent d'un poble de Còrdova, per a notari.[7] Apareixen també dos infanzones en el llinage Yuste integrats en la Real Companyia de Guàrdies Marines en el XVIII[2] en la qual varen tindre que provar la seua noblea per a ingressar, el primer en 1711 i el segon en 1783.[7]

Títuls nobiliaris relacionats

Escuts d'armes

 
Escut d'armes d'un dels llinages de Yuste. Este escut correspon a l'únic blasonado que apareix en l'obra de Juliol d'Atienza, Nobiliario Espanyol: diccionari heràldic de llinages espanyols i de títuls nobiliarios. Segurament per això s'ampra per a relacionar este escut en el llinage Yuste en pàgines webs sobre heràldica, genealogia o com merchandeig en la finalitat de vendre estes armes com si anaren les pertanyents al llinage. Relacionar un llinage a un escut és dels mits genealògics més estesos.
Vore també: Linaje i Escut (heràldica)

Un llinage pot tindre varis llinages nobiliarios, no obstant un pot ser el més antic i d'eixe mateix llinage sorgir atres o, en canvi, sorgir llinages paralels en un mateix llinage, com sol ocórrer en els llinages patronímicos com González (de Gonzalo) o Nuñez (de Nuño). És possible que tots els llinages de Yuste procedixquen d'un mateix llinage molt antic pero es desconeix pel moment. Cada llinage d'este llinage posseïx un escut o blasó. Estos són els blasonados dels distints llinages:

  • En camp d'or una banda de gules engolada en dragantes de sinople.[2][7]
  • Linaje de Jerez de la Frontera: va afegir a l'anterior escut una bordura d'azur en huit estreles d'or.[7]
  • Manuel Vidal Salvador documenta l'existència d'este blasó: En camp d'azur un castell d'or, en dos lleons rampants d'or, i empinantes al castell. Bordura d'azur, en huit estreles d'huit rajos d'or.[7]
  • El croniste Gràcia Dei documenta este atre: En camp de gules, tres corones d'or.[7]
  • Les armes de Leonejildo de Yuste, conquistador de Conca, va afegir a l'anterior blasó a causa d'haver-se trobat en el sege del castell de Garci Muñoz: En camp de gules, un castell d'argent, i damunt de la porta una mà tallada, goteando sanc, en una llegenda que diu «Per la fe», entre la porta i la mà. Bordura d'azur, en tres corones d'or.[7]
  • En camp d'argent una faixa de gules.[7]
  • En camp d'azur, un palau d'or, surmontado d'un àguila de sabre.[7]
  • En camp de gules, un vol d'argent.[7]
  • En camp d'argent, una creu de gules, a tot trance. Bordura de gules, en quatre veneres d'argent.[7]
  • En camp d'argent, una faixa de gules.[7]
  • Linaje de "Arbesa": En camp d'or, dos bandes jaquelades d'argent i sabre.[7]
  • Linaje dels Yuste de la Torre (Arcs de la Frontera): En camp d'argent, cinc bandes, de gules.[7]
  • Un atre llinage d'Arcs de la Frontera: En camp d'azur, cinc (o quatre) barres o bandes, d'or (o argent).[7]
  • Yuste Decillán: En camp d'argent, una carrasca, de sinople, en una escala recolzada al seu tronc.[7]
  • Yuste-Dóriga: En camp d'or, una carrasca, de sinople en dos llops, acebats, pasantes, al peu del seu tronc, en pal.[7]
  • Yuste de Vianos: En camp d'or, una roda de molí, d'azur, Cap d'argent, en una faixa, de gules.[7]
  • En camp de gules una lis d'or.[7]

Vore també

Notes i referències

  1. ↑ Segons Jaime de Querexeta és el mateix llinage en distinta grafia.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 D'Atienza, 1954, p. 774.
  3. ↑ Faure, Roberto; Asunción Ribes, Maía; García, Antonio. Diccionari de llinages espanyols, Espasa. ISBN 84-239-2289-8.
  4. ↑ Segons l'INE. Resultat de sumar la persones en Yuste com a primer llinage (8.276) en les que ho duen com a segon llinage (8.369). 8.276+8.369=16.645. No se sumixca les 189 persones que duen el llinage en abdós llocs, perque segons la nota metodològica ve ya inclós en el total del primer llinage i del segon llinage.
  5. ↑ INE. «INICIO Distribució territorial de llinages (Senyes de l'Explotació Estadística del Padró a 1-1-09) segons lloc de residència». Archivat des de l'INICIO original, el 1 de maig de 2011.
  6. ↑ Patrimoni Nacional. «Monasteri de Yuste». Archivat des de l'original, el 27 de febrer de 2011. Consultat el 17 de febrer de 2011.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 7,10 7,11 7,12 7,13 7,14 7,15 7,16 7,17 7,18 7,19 7,20 De Mogrobejo, 1998, pp. 37-38.
  8. ↑ Mancheño i Olivares, Miguel (1894). Apuntes per a una història d'Arcs de la Frontera, p. 77.
  9. ↑ albakits. com. «Yuste».
  10. ↑ 10,0 10,1 heraldicapellido. com. «Yuste».
  11. ↑ Bernal Díaz del Castell (1795). Don Benito Cano (ed.). Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya, Madrit, p. 87.
  12. ↑ D'Atienza, 1954, p. 1020.

Bibliografia

  • De Cadenes i Vicent, Vicente (1985). Repertori de Blasons de la Comunitat Hispànica, Madrit: Institut Salazar i Castre. ISBN 84-00-05912-3.
  • Chaparro D'Acosta, Lli (1980). Heràldica dels llinages canaris. ISBN 978-84-300-2000-3.
  • D'Atienza i Navaixes, Juliol (1954). Nobiliario Espanyol: diccionari heràldic de llinages espanyols i de títuls nobiliarios, M. Aguilar.
  • de Mogrobejo, Endika (1998). Diccionari hispanoamericà d'heràldica, onomàstica i genealogia (vol. XIII), Bilbao: Mogrobejo-Zabala. ISBN 84-89965-05-6.
  • Do Ric Martínez, Bizén (1998). Diccionari d'Heràldica Aragonesa. ISBN 9788483210116.
  • Platero Fernández, Carlos (1992). Els llinages en Canàries. ISBN 84-604-8184-2.