Posició Yuste
</noinclude>

La posició Yuste va ser el nom en clau que se li va donar al lloc a on es va establir el Govern de la República espanyola poc abans del final de la Guerra Civil. El govern presidit per Juan Negrín va estar allí establit del 25 de febrer al 6 de març de 1939. El seu nom aludix al retir de Carlos I d'Espanya al Monasteri de Yuste, en Extremadura. La posició es trobava en la província d'Alacant, concretament en una finca en la localitat de Petrer coneguda com El Poblet, molt prop d'Elda.[1]
Història
El 24 de febrer el president Juan Negrín, per a qui el problema era cóm terminar la guerra de manera distinta a la rendició incondicional, va abandonar Madrit despuix de celebrar un Consell de Ministres i va instalar la sèu de la Presidència del Govern en una casa de camp en mig d'una densa pinada que l'ocultava de la pròxima carretera i situada en el terme municipal de la localitat alacantina de Petrer, la "posició Yuste", que era el seu nom en clau)[2][3] a penes a quinze quilómetros del propenc aeròdrom de Monòver. La direcció del Partit Comuniste d'Espanya, el principal aliat del govern de Negrín, va fer lo mateix i va instalar el seu quarter general prop d'Elda, en un palmeral pròxim a Elig, cridat Posició Dakar.[4]
Debat entre historiadors
El trasllat del govern de Negrín i de la direcció del PCE a l'interior de la província d'Alacant ha segut objecte de polèmica entre els historiadors. Hugh Thomas ya va senyalar en 1976 la contradicció que ell vea en fixar la sèu del govern en un lloc tan alluntat de Madrit, "si Negrín desijava guanyar la guerra". Thomas intentant donar-li una explicació es fa eco de l'interpretació que varen donar els "antinegrinistas": "La situació d'esta localitat feya sospitar que es prevea la possibilitat d'una escapatoria".[4] També Ángel Bahamonde i Javier Cervera (1999) consideren la decisió de Negrín un tant inexplicable perque en alluntar-se de la capital es va accentuar la seua soletat, és dir, la seua falta de respals per a la política de resistència, que alguns dels seus ministres escomençaven també a qüestionar.[5]
Més recentment Ángel Vinyes i Fernando Hernández Sánchez (2010) han trobat una explicació relacionant el replec a la posició Yuste en els plans de Negrín, que segons pareix despuix de conéixer la situació militar de la zona Centre-Sur ya no eren la resistència a ultranza, a l'espera de que esclatara el conflicte en Europa, sino una resistència escalonada que permetera el replec de les forces republicanes cap als ports de Llevant per a salvar la major cantitat de vides possibles, contant en la protecció de la Marina de Guerra fondejada en Cartagena, ya que Negrín era conscient de que Francisco Franco una volta obtinguera la victòria no anava a tindre compassió en els vençuts. I per a l'eixecució d'eixe pla de resistència escalonada la posició Yuste presentava una posició estratègica innegable:
Referències
- ↑ Juan J. Amors (29 de decembre de 2008). «alicantevivo. org/2008/12/la-posicin-yuste. html La posició Yuste». Alacant Viu: Blog de la província d'Alacant.
- ↑ Casanova, 2007, p. 405.
- ↑ Vinyes i Hernández, 2010, p. 144.
- ↑ 4,0 4,1 Thomas, 1976, p. 958. "És provable que, mentres Casat, Matallana i els demés oficials de Madrit conspiraven en els anarquistes i els polítics de Madrit, Negrín haguera aplegat a la conclusió de que, per a assegurar la continuïtat de la guerra, era indispensable impondre una espècie de dictadura temporal, en el respal del Partit Comuniste"
- ↑ Bahamonde i Cervera, 1999, p. 360.
- ↑ Vinyes i Hernández, 2010, pp. 143-4.
Bibliografia
- Bahamonde, Ángel; Cervera, Javier (1999). Aixina va terminar la guerra d'Espanya, Madrit: Marcial Pons. ISBN 84-9537-900-7.
- Casanova, Julián (2007). República i guerra civil (vol. 8), Barcelona: Crítica. ISBN 84-8432-878-3.
- Preston, Paul (2014). org/details/elfinaldelaguerr0000pres El final de la guerra. L'última punyalada a la República, Barcelona: Penguin Random House Grup Editorial. ISBN 978-84-9992-460-1.
- Thomas, Hugh (1976). La Guerra Civil espanyola, Barcelona: Grijalbo. OCLC 3209014.
- Valero Escandell, José Ramón(1981).sbhac. net/Republica/Introduccion/Final/Yuste/Yuste. htm «El final de la República: La posició Yuste».Temps d'Història.(83)
- Vinyes, Ángel; Hernández Sánchez, Fernando (2010). El desplome de la República, Barcelona: Crítica. ISBN 84-9892-108-2.
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Posición Yuste» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.