Puçol

Plaja de Puçol

Puçol (en castellà Puzol), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertany a la província de Valéncia, en la comarca de l'Horta Nort, al norest de la província de Valéncia. És la capital comarcal de l'Horta Nort.

Geografia

El relleu està definit per una zona escarpada de mont baix a l'oest, en alguns barrancs, la planura prellitoral, a on s'assenta el caixco urbà, i la plaja. La zona montanyosa forma partix de les estribacions de Serra Calderona. L'altitut oscila entre els 182 metros en l'extrem oest i el nivell de la mar en la plaja de Puzol. El poble s'alça a 8 metros sobre el nivell de la mar.

Localitats limítrofes

Noroest: Sagunt	Nort: Sagunt	Norest: Sagunt
Oest: Sagunt		Est: Mar Mediterrànea
Suroest: El Puig	Sur: El Puig	Surest: El Puig

Plaja

També cal destacar la transformació de la plaja de pedres en una moderna plaja d'arena, inaugurada en l'any 2004, la qual posseïx un passeig marítim que recorre els més de dos quilómetros de costa, els principals accessos a la plaja són el Camí La Mar i la Vereda Mangraners, que varen ser reformades en l'any 2014 en un pla per al desenroll turístic de la plaja posat que ara permet el trànsit dels peatons. Estes reformes, finançades íntegrament per la Generalitat Valenciana, varen ser d'un cost superior als 3,5 millons d'euros.​

Conta en bandera blava, Q de calitat turística i el sagell de Qualitur de calitat de l'aigua. Dispon de Lavapeus, duches, papereres, rets de vóley-plaja, passeig peatonal i accés per a persones minusvàlides.​

En la plaja durant l'estiu s'oferixen vàries activitats lúdiques i servicis, des de ludoteca, atenció sanitària i socorristes, mercat ambulant, parasols gratuïts, paradetes i varis restaurants accessibles des del mateix passeig marítim. Ademés es pot practicar submarinisme ya que hi ha fondos marins rocosos a un centenar de metros de la plaja.​

Actualment la plaja conta en més de 1.000 habitants, dels quals més de 300 són de primera residència o de segona en temps parcial d'a lo manco cinc mesos de l'any.​

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Vicente Cuello	PSPV-PSOE
1983 - 1987	José Vicente Cuello	PSPV-PSOE
1987 - 1991	José Vicente Cuello	PSPV-PSOE
1991 - 1995	José Vicente Cuello	PSPV-PSOE
1995 - 1999	José María Iborra	PSPV-PSOE
1999 - 2003	José María Iborra	PSPV-PSOE
2003 - 2007	José María Iborra (2003-2004) Moció de Censura Juan Manuel Busto Díaz (2004-2007)	PSPV-PSOE EUPV
2007 - 2011	Mariano Sanchis (2007-2009) Moción de Censura24​ José Vicente Martí (2009-2011)	PPCV PSPV-PSOE
2011 - 2015	Mercedes Sanchis Montañana	PPCV
2015 - 2019	Enric Esteve Ramon (2015-2017) Dolores Sánchez Parra (2017-2019	Compromís PSPV-PSOE
2019 - 2023	Paz Carceller Llaneza	PPCV
2023	Paz Carceller Llaneza	PPCV

Demografia

Conta en una població de 20.191 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1857	1900	1950	1981	1991	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014	2016	2018	2020	2022
3.113	3.702	5.456	11.466	12.432	13.662	13.930	14.529	15.057	16.018	17.249	18.482	19.295	19.421	19.341	19.438	19.455	19.737	20.191

Economia

La seua riquea econòmica, principalment agrícola fins a l'any 1950 s'ha vist posteriorment transformada per una série d'indústries de tot tipo, des de la confecció de materials de construcció i forns de fanc, fins a l'indústria electrodomèstica que conta en tres polígons industrials que integren indústria alimentària, d'automoció, gasos i producció de cosmètics, entre uns atres.

Dins de l'horta es trobaven en secà armelers, oliveres, garroferes i vinyes. La vinya va ser en sigles passats el principal dels seus cultius junt en l'arròs, que va deixar de cultivar-se per les febres que provocava l'aire de les aigües estancades. En l'actualitat els cítrics ocupen la major part del terreny que hi ha de regadiu. El restant de l'horta es dedica a frutals, destaquen els perals i els tarongers, hi ha hortalices vàries, com a tomata, carchofes, creïlles i moniatos. En l'horta també podem trobar oms i garroferes. En el territori que no està cultivat destaca l'abundància de pins, ginebrera, llentiscle, baladre, petorra i zarzaparrilla.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Puçol
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Puçol
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Puçol.