Porta de Mart
La porta de Mart (en francés: Porte de Mars) és un antic arc de triumfo galorromano i porta de la ciutat de Reims, França. Datat de el III, va anar l'arc de triumfo més ample de tota l'época romana i es considera fins al dia de hui un dels monuments més impressionants de l'Antiguetat i el més antic al nort dels Alps.[1]

Història
Cap a l'any 200, el periodo galorromano va alcançar el seu apogeu en l'antiga ciutat de Durocórtoro (Durocortorum, l'actual Reims), la segona ciutat més gran de Galia i capital dels remenses. Quatre grans portes donaven accés a la ciutat, conectant els seus dos eixos principals: la Via Penca i la Via Decumanus.[2]
La porta de Mart és l'única que ha quedat en peu d'eixa época, no abans de passar per modificacions i distints usos. Pel seu disseny com a arc de triumfo, alguns historiadors creuen que varen ser els propis habitants de Reims els qui varen construir l'arc en honor a l'emperador Augusto quan els romans varen passar les seues vies principals a través de la seua ciutat. Durocórtoro era llavors una ciutat rica, capaç d'erigir grans monuments, i els remenses haurien volgut mostrar d'esta manera el seu agraïment pel benefici de la seua aliança en els romans.[2]
En 1228, l'arcada va passar a formar part del castell arzobispal, i per això de la muralla episcopal de la ciutat, servint com a entrada principal de la mateixa fins a 1544. La muralla va ser destruïda en 1595, deixant la porta en les obertures bloquejades.
L'estructura va ser redescubierta en 1667, i en 1817 es varen derribar els edificis circumdants per a resaltar millor la que es denominaria a partir d'eixe moment «porta de Mart». El seu nom es deu a un temple propenc que estava dedicat al deu de la guerra Mart.
En 1840, la porta de Mart va ser declarada monument històric de França. No obstant, no es va quedar revelada per complet fins al desmantellament de les muralles de la ciutat en 1844-1854.
Arquitectura
L'estructura, que conta en tres amples obertures estovades de mig punt, té uns 32 metros d'extensió, lo que la convertix en la més ampla (o llarga) del seu tipo del món, en una altura de 13 metros i 6,4 metros de gruixa (o profunditat). Les profundes regates baix de l'arc central indiquen que s'usava per al pas de carros, equip pesat i animals, mentres que els peatons usaven les obertures laterals, de tamany alguna cosa menor. Esta porta marca l'entrada al centre de la ciutat, que hui se sap que s'estenia molt més cap al nort. Deixant la ciutat per la porta de Mart, els camins romans es dirigien a Soissons, Bavay, Laon i Boulogne.[2]
Les inscripcions i elements decoratius tant de l'exterior com de l'interior dels arcs són molt rics en detalls, i inclouen gravats de Rómulo i Rem, Leda i el Cisne i imàgens d'agricultors durant la collita. La part inferior de les jambas, actualment molt erosionada, oferix una rara i interessant representació d'una cosechadora gala.
Els pilars, coronats en capitells corintios, s'adossen a l'exterior de la frontera, creant espais emmarcats a on es desenrolla gran part de la decoració, inclueyendo hornacinas i figures en relleu. Vàries escenes de sacrificis es mostren en l'àrea sobre l'arquivolta.
Disseny dels arcs
Arc central
En la volta de l'arc central es representen les llabors mensuals en el món rural, en imàgens que retraten les riquees derivades de la producció agrícola de l'época, sobretot de cereals, vinyes i ganaderia. Diferents escenes representen els mesos de l'any, segons el treball que es realisava:
- Juny: la reproducció sexual dels animals de granja.
- Juliol: sega del fenaç.
- Agost: collita de la poma i demés cultius frutales.
- Setembre: llaurat i caça de cérvols a cavall.
- Octubre: prensage del raïm.
- Novembre: sacrifici del ganado porcí.
- Decembre: distribució de recaptes.
També s'inclou l'escena d'un home i els seus quatre fills, que representen l'any i les quatre estaciones.
Arc oriental
Exhibix la representació del relat mitològic de Leda i el Cisne: Zeus s'enamora de Leda, s'acosta a ella en forma d'un cisne i l'embarassa.
Arc occidental
Exhibix la representació de l'escena mitològica de Rómulo i Rem, fills del deu Mart i la sacerdot Rea Silvia, que són alletats per la lloba Luperca.
Referències
- ↑ «Porte Mars | REIMS | Historical sites and monuments». www.reims-tourism.com. Archivat des de l'original, el 25 de setembre de 2020. Consultat el 17 de setembre de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (1985) La Porte Mars de Reims (en fr), Centre Saint-Exupery. Consultat el 17 de setembre de 2020.
Bibliografia
- Jean-Marie Pérouse de Montclos, Li guide du Patrimoine: Champagne-Ardenne, Hachette, Paris, 1995, S. 3023 (ISBN 2-85822-614-8)
- François Lefèvre, La Porte de Mars de Reims Groupe d'Études Archéologiques Champagne-Ardenne 1985.
- François Lefèvre, Porte de Mars, Patrimoine culturel de Reims, période gall-romaine, CRDP, 1994.
- François Lefèvre, Calendrier dones Saisons de la Porte de Mars, Patrimoine culturel de Reims, période gall-romaine, CRDP, 1994.
- François Lefèvre, Historique de la Porte de Mars 1980.
- Bernard Fouqueray, Els Portes antiques de Reims Mai 1986.
- Robert Neiss, Li développement urbain de Reims dans l'Antiquité, Centre régional de documentation pédagogique, 1977.
- Durocortorum vaig citar gall-romaine, de la ville antique, Centre régional de documentation pédagogique, 1994.
- Els Arcs Antiques de Reims, Reims Histoire Archéologie, mai 1986.
- Gilbert Charles-Picard, La Porte de Mars à Reims, actes dones congrès nationaux dones sociétés historiques et scientifiques, Reims, 1970.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerta de Marte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.