Ponche
Ponche[1] (de l'anglés punch i este del hindi पाँच (pāñch) «cinc», número original dels seus ingredients)[2] és el terme general per a una àmplia varietat de còctels, alcohòlics o no, que poden contindre fruta o sucs, i atres begudes estivals com la cuerva, la zurra, la limonada i diferents tipos de sagnia, entre atres ponches populars tradicionals.[3] Se servix en recipients grans i amples cridats poncheras.


Originalment la beguda es preparava en 5 ingredients principals: arrak (aguardiente de vi de palma) —no confondre en arac—, sucre, llima, aigua i té. D'ahí procedix el seu nom hindi, que va ser adoptat pels mariners de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, els qui ho varen dur a Anglaterra, des d'a on es va estendre a atres països europeus.
En la cultura germànica, el ponche (o Punsch en alemà) és una mescla de varis sucs de fruta i espècies, a sovint en vi o licor afegit. El ponche és popular en Alemània, aixina com en els Estats Units, a on va ser dut pels emigrents alemans. El tradicional Nadal alemà sol incloure un Feuerzangenbowle (lliteralment, «bol d'tenazas de fòc»), que és un ponche fet en vino tinto i rom ardint que s'aboca sobre una gran gleva de sucre cònic colocat sobre el bol.
En la cultura coreana, el sujeonggwa és un ponche tradicional fet a partir de caquis secs, c anela i gingibre.
El ponche de frutes en Mèxic també és molt popular en l'época nadalenca, i conté trossos de canya de sucre, poma, guayaba, tejocotes, jamaica, tamarindo, canella i prunes passes, i usualment es prepara para les posades, que són les festes dels nou dies previs al Nadal, o inclús en les preposadas, que són les festes anteriors a les posades. El ponche se servix calent i sol afegir-se-li el «piquet», que consistix en una porció de tequila, rom, whisky, brandy o alguna beguda local com mezcal, charanda o raicilla. En països del Carib, el Pacífic i l'Índic el ponche també es pren com a aperitiu abans dels menjars.
En Argentina, Uruguay i Paraguay, en motiu de les celebracions de Nadal i Any Nou, és tradicional l'elaboració de clericó (de l'anglés Claret Cup), un ponche a pur de vino tinto i frutes introduït en eixe país per l'Argentina|immigració britànica. Tradicionalment, el mateix se servix des d'una ponchera.
En Chile existix el «ponche a la romana» —molt similar al còctel cridat terremot— que es prepara en sorbet de pinya i champany, i se servix durant les festes d'any nou.[4] No obstant, en els seus orígens -que es remonten al començament del XX- este ponche es tractava d'una preparació complexa que es preparava en merengue o graniçat de llima.[5]
Vore també
- Glühwein
- Ponche crema, beguda alcohòlica típica de Veneçola feta en ous, rom i llet.
- Punsch, un licor suec a pur de arac.
- Tu Punch, un còctel a pur de rom especialment popular en els estats caribenys francòfons.
- Poncha, beguda típica de Madeira
Bibliografia
- (2017) Coctelería Criolla. La primera guía de tragos chilenos, Primera edició, Santiago: Montacerdos. ISBN 978-956-9398-19-3.
Referències
- ↑
- ↑ Harper, Douglas. «OnlineEtymologyDictionary: Punch» (en inglés). Consultat el 26 de julio de 2011.
- ↑ Tarragó Pleyan, José A. (1974). Comunidad Turística de la Mancha y C.I.T.E. (ed.). La cuerva, bebida manchega, Albacete.
- ↑ «Ponche a la romana».
- ↑ (2017) Coctelería Criolla. La primera guía de tragos chilenos, Primera edició, Santiago: Montacerdos, pp. 70-. ISBN 978-956-9398-19-3.