Graniçat

Archiu:Sno cone.jpg

Graniçat

El graniçat o raspat és un refresc o refrigerio compost de gèl trossejat o rallado en sirope o aixarop de sabors variats (llima, fraula, café, etcétera). Rep distintes denominacions, depenent del país o ciutat

Característiques

Són generalment comercialisats per venedors ambulants, els quals duen un bloc de gèl en un carrito. També hi ha llocs comercials establits.

La seua preparació és prou senzilla. S'utilisa una màquina manual per a moldre el gèl, encara que atres venedors ambulants normalment utilisen un raspall de ferro per a trossejar-ho.

Al gèl trossejat o rallado se li afig un aixarop (sirope) del sabor a elegir, sent els més populars fraula, tamarindo, llima i llima, pero es poden trobar aixarops de diversos sabors. En algunes parts els posen suc de llima i chile. El gèl trossejat es coloca en un got (per lo general de plàstic) fins al llímit.

Argentina

En Argentina, si be en molts llocs del país ha anat mermant la seua demanda, la mateixa es manté ferma en les províncies del Noroest argentí (NOA).

Colòmbia

En Colòmbia és comú trobar carritos de “raspao” en les poblacions de terra calenta. Blocs de gèl es raspen en una màquina accionada manualment. Antigament, el gèl es raspava en un raspall, i rebien el nom d'espalmats. El gèl raspat es deposita en un con de paper invertit o en got plàstic, se li afigen siropes en sabor a coa, tamarindo, llima, caramelo, cirera, entre uns atres, i llet condensada.

Una variació del raspat és el conegut com cholado, típic del Valle del Cauca, el qual inclou una varietat de frutes com fraula, banano, raïms, papaya, kiwi entre uns atres. En el Valle, tant el raspat com el cholado se sol acompanyar en una galleta tipo wafer, cullerada i pitillo o popote.

Guatemala

En Guatemala es poden trobar venedors de "graniçada" ambulants en casi tots costats, es preparen en màquines manuals, blocs de gèl que es raspen, i les existixen ya en màquines elèctriques. S'usen per a la seua elaboració aixarops de distints sabors, aixina com frutes en conserva com a fraules, pinya, tamarindo, coco entre uns atres, i es complementen en llet condensada i/o aixarop de chocolate. Les hi ha també de llima, agridulces (hawaianas) fetes en pinya en conserva i suc de llima, i sabors tan exòtics com de camarón.

Costa Rica

En Costa Rica, ademés del sirope (sent el de kola el més popular) i la llet condensada, se'ls agrega també llet en pols. En algunes zones del país també reben el nom de copos o churchil. Un dels aspectes folklòrics destacats és la venda del graniçat per venedors ambulants, que encara és possible trobar en alguns pobles, servits tradicionalment en cons de paper, i més recentment, en gots desechables. En Puntarenas és popular la variant denominada churchil, que du gelat.

Cuba

El compositor cubà Ibrahim Ferrer va compondre la cançó “La chica del graniçat”.

Equador

En Equador hi ha tres versions. Els que es venen en carretillas ambulants i tenen gèl que ha segut raspat manualment d'una marqueta en un raspall per a gèl (funciona a semblança d'un raspall per a fusta) es diuen "raspats". Els que es venen en carretillas ambulants, pero que tenen gèl que ha segut graniçat en una màquina giratòria accionada manualment (alguns venedors usen el raspall per a gèl en el seu lloc) i, que duen llet condensada damunt es coneixen com "graniçats". A abdós tipos se'ls afig essència d'alguna fruta (o, alternativament, gaseosa o fins a sagnia) en varietats que tinga disponible el carretillero. Els aixarops tradicionals són tamarindo, menta, rosa, naranjilla, fraula i pinya. Se servixen en gots plàstics. Si el refresc se servix en una funda chicoteta transparent i té abundant líquit se sol cridar "fresc". Tots estos són majoritàriament comuns en els exteriors de les institucions educatives.

Els "graniçats" venuts en locals comercials usualment no duen cap coberta i el seu gèl ha segut finamente "frapeado" per una màquina elèctrica i, per esta raó, tenen més líquit aun cuando recent hagen segut preparats. Els aixarops són similars pero molt provablement no són els mateixos.

Els "raspats'", "frescs" i "graniçats" venuts en els carrers són molt més barats que els "graniçats" venuts en locals comercials.

El Salvador

En El Salvador, les “minutas” se servixen en un got i poden anar acompanyades de llet condensada, dolça de tamarindo, trossos de banano i atres varietats exòtiques. En este país també es preparen en sal, llima, chile i/o alguashte.

Espanya

En Espanya és freqüent trobar-ho en bars, cafeteries, heladerías i horchaterías. S'elaboren en unes màquines especials cridades granizadoras. Els més habituals són el graniçat de llima (que s'elabora en suc de llima, sucre i aigua), el graniçat de café i l'aigua d'ordi.

Haití

En Haití, és molt popular el "fresc" de cirera. Es fa en gèl raspat i es decora en maní torrat. Atres sabors populars són pinya i meló d'Alger. Una recepta senzilla de "fresc" solament requerix gèl, granadina i maní torrat.

Mèxic

En Mèxic és una tradició coneguda i és conegut com “raspat” (gèl triturado per raspall). Algunes persones li agreguen, a banda de l'aixarop, llet condensada per a donar-li textura i sabor acremados. En el nort de Mèxic també se li coneix en el nom de “yuki” que en japonés significa neu. És servit en gots i es banya en preparats de fruta naturals. En la península de Yucatán mantenen el nom de "graniçat" i són populars els sabors crema morisca, mantecado, llima, tamarindo, raïm, fraula, pinya. Igualment és comú agregar chile en pols i en salsa per a obtindre les cridades chamoyadas.

Nicaragua

En Nicaragua les vendes de “raspat” estan en la zona del pacífic, la majoria dels casos els venedors ambulants li posen aixarop de nancite, frambuesa, llet, pinya, etc. Els preus són entre 15 a 20 córdobas nicaragüencs depenent si el comprador vol que se li tire o no la llet condensada.

Panamà

En Panamà, des dels carritos de “raspao” els venen de diversos sabors que van des de fraula, raïm, taronja, llima, etc. i poden vindre acompanyats en llet condensada, caramelo o pols de malteada. Se servixen en un vasito de paper en forma de con, sent el més popular el “raspao roig en un real de llet”. Antigament se solia demanar molt "un raspao de Rosa", per a referir-se a cert raspat de color rojós.

Segons un artícul de Mireya Monroy per a la revista Vint Móns "Hi ha evidència de raspaderos molt vells que venen esta riquíssima darreria, molt típic de la gastronomia panamenya. Anteriorment, este producte només duya el sirope de granadina (el roig) per a teñir el gèl de sabor". No se sap a ciència certa el perqué del nom "raspao de rosa", si és pel nom d'una granadina cridada "Rose's" (que lliteralment significa "de Rosa") o si és per l'us d'algun sabor natural de rosa, com els usats en països d'Àsia en alguns refrescs. No obstant, en l'actualitat hi ha els qui ho preparen en essència de roses, i inclús en un restaurant de la localitat oferixen una variant en autèntica aigua de roses, la qual es diu "dur de raspall'o de roses".

Perú

Archiu:Marcha del orgullo en Yarinacocha 2023 04.jpg

Local de venda de raspadillas en Yarinacocha

En Perú se'ls diu “raspadilla”. Poden variar de sabor i poden ser de mànec, fraula, maracuyá, lúcuma, chicha morada, llet condensada, llima, etc. i estan composts pel gèl mòlt en aixarop de fruta o saborizado (colorant en aigua).

Veneçola

En l'Estat Zulia es diferencien el “raspat” de el “espalmat” per la tècnica de graniçat del gèl i per la textura resultant del mateix. El “raspat” es genera raspant una ferramenta metàlica en forma de paleta o cullera contra una gran barra de gèl, produint un graniçat de trossos de gèls de l'orde milímetro, més tosco i en més intersticios que el “espalmat”. El “espalmat” es genera raspant una barra de gèl en un gran raspall en cerdes de metal que produïxen un graniçat molt més fi i compacte que el de el “raspat”. En tot cas després de processar el gèl s'aboca en un got desechable de plàstic se li afig l'aixarop que li dona sabor i es corona en llet condensada per damunt.

Denominacions regionals

País	Regió	Nom
Argentina		Graniçat
Bolívia		Raspadillo
Chile		Graniçat
Colòmbia		Raspao
Costa Rica		Graniçat o cope
Costa Rica	Puntarenas	Churchill
Cuba		Graniçat
Equador	Serra i Costa	Raspat o Graniçat
El Salvador		Minuta
EE. UU.	Nova York	Piragua
EE. UU.		Snow Cone
Espanya		Graniçat
Espanya	Galícia	Picat
Guatemala		Graniçades
Hondures		Nieves
Mèxic		Raspat
Mèxic	Monterrey, Saltillo	Yuki
Mèxic	Península de Yucatán	Graniçat
Nicaragua		Raspat
Panamà		Raspao
Perú		Raspadilla
Puerto Rico		Piragua
República Dominicana		Fret fret, yun yun o guallao
Veneçola	Zulia i Falcón	Espalmat
Veneçola	Caracas i els Vages	Raspao
Veneçola	Regió Centre-Occidental a excepció de Caracas	Frappe
Veneçola	Oriente	Esnovol (Deformació de snowball)
Veneçola	Bolívar	Bola de neu

Vore també

• Graniçat hawaiano
• Kakigōri
• Cremolada

Enllaços externs

• Raspat de durazno (recetario mexicà).
• Neu raspada en Jalisco (Mèxic).
• Història del graniçat (Espanya)
• Multisabor Frosty (Espanya)