Hibiscus sabdariffa
_2.jpg)
Hibiscus sabdariffa és un hibisco de la família de les malvàcees, originari d'Àfrica tropical, des d'Egipte i Sudan fins a Senegal, encara que, per les seues propietats medicinals o al seu sabor en infusió, cridada Aigua de Jamaica, i es cultiva en atres regions en climatologia favorable, com el surest d'Àsia, Centroamérica i el Carib. Li la coneix pels noms comuns de flor de Jamaica, agrella roja de Guinea,[1] rosa de Jamaica, rosa d'Abissínia, rosella, en Cuba com a agre de Guinea[2] o aleluya[2], en Austràlia i illes del caribe anglófono com sorrel i en Panamà com saril. És una flor una miqueta amarga.
Descripció
És una planta malvácea anual que pot alcançar d'1 a 3 metros d'altura. Es reproduïx per autofecundaació. La seua flor és de color roig, de 4 a 5 cm de llarc, formada per cinc pétals i té forma cònica, assemblant una chicoteta rosella. Es reproduïx per llavor. Les seues raïls no profundisen molt. És una planta molt exigent sobre hores llum (fotoperíodo major d'11-12 hores-llum).[3]
En esta espècie es distinguixen pel porte dos tipos de cultivares: un de brots molt ramificats i càliç suculent; un atre de brots rectes sense branques, a sovint en espines, en que s'inclouen els cultivares de fibra.[4] És pròpia de climes secs subtropicals, montanyosos, de xara espinosa. Els fulls, tri o pentalobuladas, tenen uns 15 cm de llongitut, alternes en el talle, i les flors, de color roig en la base i més pàlit en els extrems, tenen de 8 a 10 cm de diàmetro, encara que lo més destacable de la planta és el càliç, carnoso i d'un color roig intens, ric en àcit málico.[4]
La flor té un elevat contingut de àcit orgànics, entre ells cítric, málico i tartárico.[5] L'infusió de flors de Jamaica és de color roig vi, pel seu contingut d'antocianinas.[3]
Usos
En un principi, esta planta es cultivava per a obtindre la fibra que s'extrea dels seus durs tallos, utilisada com a substitut del yute utilisat per a fer arpillera.
Més tart, els cálices de la planta es varen amprar com a colorant alimentari, sobretot en Alemània, pero resulten fàcils de trobar en els mercats de França, utilisada per la comunitat senegalesa com a flors o aixarop, baix el nom de Bissap, o Carcadé en mig-orient. Les fulles verts s'usen com una espècie d'espinacs especiadas que els senegalesos afigen a voltes a l'arròs i al plat nacional del seu país, el tiéboudienne, d'arròs en peix.
.jpg)
Els cálices es cullen quan adquirixen un to semblant al vi, i es deixen secar per a usar-los principalment en la preparació de begudes refrescants sense cafeïna o melades. Per les seues característiques organolépticas, l'extracte s'utilisa freqüentment com a corrector del sabor d'atres begudes o de medicaments.[5]
A la rosa de Jamaica se li atribuïxen propietats diuréticas, antihipertensivas, antiparasitarias i llaugerament laxantes. L'efectivitat d'un extracte acuoso de Hibiscus sabdariffa en el tractament de l'hipertensió arterial de lleu a moderada va ser confirmada en un estudi clínic, pero en el que varen participar només 39 pacients.[6]
L'efecte hipotensor de la beguda d'aigua de Jamaica no semblara ser atribuible a un possible efecte diurético, el qual no es va poder comprovar en un estudi experimental.[7]
En Àfrica (sobretot en el Sahel) i en països d'Orient Mig com Egipte i Síria es prepara una infusió azucarada denominada carcadé que es ven inclús en el carrer. En Senegal i Mali es prepara en forma de beguda, denominada bissap i la qual és considerada una beguda nacional. En el Carib, esta es prepara a partir del frut fresc i es pren en Nadal. En Trinitat i Tobago es produïx inclús una beguda, denominada Shandy Sorrel, que combina esta infusió en cervesa. En América Central es pren com a beguda refrescant o com a infusió calenta, i en ella es preparen també melades, dolces, aixarops i atres refrescs. En Mèxic és molt popular prendre l'infusió freda, com a acompanyament del menjar i es coneix com aigua de Jamaica, pel seu sabor i preu és considerada la beguda més sana en la gastronomia mexicana, a on no solament és consumida com a beguda, sino que també esta flor, despuix de hervir, es guisa i es prepara en tortilles (paraulotes de jamaica), que en un sabor exòtic, conquista els paladars més exigents i és consumit principalment per les persones que no mengen productes animals. En El Salvador s'ha desenrollat un procés de fermentació en el qual no intervé cap tipo de tractament en insumos químics, permetent l'elaboració d'un vi basat en la Rosa de Jamaica, el consum de la qual és recomanat per a l'acompanyament de carns roges, guisos i darreries o com a beguda alcohòlica refrescant en els climes càlits o ambients costers com les plages.[8]
En Panamà, va ser introduïda per immigrants jamaiquinos i se li coneix com saril que prové de sorrel (el nom deriva de la veu sahel). Es prepara un refresc que es consumix en Nadal fent una infusió de cálices d'esta planta en gingibre i que és conegut popularment com "chicha de saril".
En la província de Missions, Argentina, i en Paraguai li la coneix com rosella, i s'utilisa per a preparar una melada, hervir els cálices frescs en sucre. Aixina també com gelats. També en Paraguai és freqüent el seu consum, en preparats com a melades, sucs i yogurts.
| Propietats terapèutiques | Mecanisme o efecte |
|---|---|
| Anti-hipertensivo | a) Inhibició cicle-oxigenas, b) Vasodilatación ruta òxit nítric/GMPc o fluix de Ca2+, c) Inhibició de ACE I |
| Control de hiperlipidemias i obesitat | a) Inhibició d'oxidació LDL i arterioesclerosis, b) Reducció del nivell sérico de lípits (Triacilglicèrits, colesterol i LDL), c) Inhibició en la diferenciació de adipocit, d) Absorció de colesterol |
| Efecte diurético | a) Herbolaria tradicional, b) Tipo electrolític, c) Uricosúrico |
| Protecció contra hepatotoxicitat | a) Induïda per cadmi i ter-butil hidroperóxido, b) Induïda per paracetamol, c) Lipoperoxidación, d) Induïda per Azatioprina, i) Induïda per tetracloruro de carbono |
| Quimiopreventivo | a) Citotoxicidad i apoptosis en cèlules de la carcinoma gàstrica, b) Inhibició tumors en pell, c) Apoptosis en cèlules leucémicas humanes |
Referències
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- ↑ 2,0 2,1 Malaret, August (1970). Lexicón de Fauna i Flora (en espanyol), Madrit: Comissió Permanent de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola, pp. vii + 569.
- ↑ 3,0 3,1 Cano Zepeda, José Javier. Agroproductos i Servicis Orgànics de Uruapan (ed.). El cultiu de Jamaica orgànica (Hibiscus sabdariffa).
- ↑ 4,0 4,1 León, Jorge (1987). Botànica dels cultius tropicals, 2 edició, Sant Josep, Costa Rica: Institut Interamericà de Cooperació per a l'Agricultura. ISBN 92-9039-132-4. Consultat el 18 de novembre de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 Folcara, Bernat; Vanaclocha, Salvador Cañigueral (2003). Fitoterapia: vademécum de prescripció, 4 edició, Barcelona: Masson. ISBN 9788445812204. Consultat el 18 de novembre de 2015.
- ↑ Herrera-Arellano, A; Flores-Romero, S; Chávez-Soto, MA; Tortoriello, J(20 de juliol de 2004).«Effectiveness and tolerability of a standardized extract from Hibiscus sabdariffa in patients with mild to moderate hypertensió: a controlled and randomized clinical trial.».Phytomedicine : international journal of phytotherapy and phytopharmacology.11(5): 375-382.Consultat el 18 de novembre de 2015.
- ↑ Mayol Soto, María De Lourdes; Aragó Vargas, Luis Fernando(15 de juny de 2002).«Rehidratación post-eixercici en diferents tipos de begudes: aigua pura, beguda deportiva, i aigua de Jamaica».Pensar en Moviment: Revista de Ciències de l'Eixercici i la Salut.2(1): 41.doi:10.15517/pensarmov.v2i1.434.Consultat el 18 de novembre de 2015.
- ↑ «Va vindre Rosa de Jamaica». Consultat el 18 de novembre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hibiscus sabdariffa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.