Nabucodonosor II

Nabucodonosor II (642 a. C.-Babilonia, 7 d'octubre de 562 a. C.) és provablement el governant més conegut de la dinastia caldea de Babilonia. Va regnar entre l'any 604 a. C. i el 562 a. C.

Nabucodonosor II

És conegut per la conquista de Judá i Jerusalem, i per la seua monumental activitat constructora en Babilonia, com els famosos Jardins Colgantes de Babilonia. Ha segut tradicionalment cridat Nabucodonosor el Gran, pero la destrucció del Temple de Jerusalem i la conquista de Judá li varen granjear una mala image en les tradicions judeues i en la Bíblia, al contrari de lo que succeïx en el Iraq contemporàneu, a on és glorificado com un líder històric. Nabucodonosor va tindre ademés el temple I. nam. khe, que rebia el cult a Ishkur, baix la seua custòdia, conservat en gran estima. Va restaurar el temple I. més. lam i va realisar reconstrucció i ampliacions en el temple I. zida.

Nom

El seu nom, en idioma acadio Nabû-kudurri-oṣur (Erro al crear miniatura: ), és interpretat com "Oh Nabu, defén la meua corona", "imperi", "estela", o "treball". En una inscripció es nomena a sí mateixa "el favorit de Nabu". En hebreu és נבוכדנאצר Nəbūkadnệṣṣar (la presència de א (alef) pot indicar una pronunciació primerenca de l'hebreu, Nəbūkadenʾiṣṣar), i algunes voltes (en Jeremías i Ezequiel) נבוכדראצר, Nəbūkadrệṣṣar. La Septuaginta i la Vulgata tenen Ναβουχοδονοσορ, Nabujodonosor (reflectint una pronunciació primerenca Nabūkudunʾoṣur).

Biografia

Nabucodonosor II va ser el fill major i successor de Nabopolasar, qui va lliberar a Babilonia de la dependència d'Asiria i va deixar a Nínive en ruïnes. Segons Beroso, va contraure matrimoni en la filla de Ciáxares, per lo que les dinasties dels Medos i els Babilonios es varen unir.

Necao II, rei d'Egipte, va obtindre una victòria davant els Assiris en Megido. Nabopolasar estava decidit en reconquistar de Necao les províncies de l'oest de Síria, i per a este fi va manar al seu fill junt a un poderós eixèrcit en direcció a l'oest. En la batalla de Karkemish en l'any 605 a. C., l'eixèrcit egipcíac va ser derrotat i Síria i Fenicia varen caure baix el domini de Babilonia. Nabopolasar va morir el 15 d'agost del 605 a. C. i Nabucodonosor va retornar a Babilonia per a pujar al tro. Despuix de véncer als Cimerios i Escitas, totes les expedicions de Nabucodonosor varen estar dirigides cap a l'oest, encara que un poderós veí, els medos, estava ubicat en el nort. El matrimoni de Nabucodonosor en Amuhia, filla del rei dels medos, va assegurar la pau entre els dos imperis. Nabucodonosor va portar a terme vàries campanyes sobre Síria i Judea. Un intent d'invasió a Egipte en 601 a. C. va tindre alguns contratemps, causats per diverses rebelions en l'àrea del Alce, incloent Judea. Nabucodonosor va terminar en les rebelions, capturant Jerusalem en el 597 a. C., i duent al rei Jeconías a Babilonia. Quan el faraó Apries va intentar novament una invasió de Canaán, el 589 a. C., Judea i atres estats de la regió es varen rebelar. Un segon sege de Jerusalem va ocórrer en 587 a. C./586 a. C., finalisant en la destrucció del temple i la ciutat, aixina com en la deportació de molts ciutadans a Babilonia. Estos fets es descriuen en els llibres bíblics de Reis, Jeremías i Cròniques. Despuix de la destrucció de Jerusalem, Nabucodonosor va sostindre un sege sobre Tir (585 a. C.-572 a. C.), que va terminar en un compromís, en el que la ciutat acceptava l'autoritat de Babilonia. Completant la subjugació de Fenicia, i després d'atormentar Egipte, Nabucodonosor es va dedicar a adornar la ciutat de Babilonia, construir canals, aqüeductes i reserves.

Activitat constructora

Nabucodonosor va semblar sentir-se més orgullós per les seues obres que per les seues victòries en el camp de batalla. Durant l'últim sigle de l'existència de Nínive (s. VII a. C.), Babilonia estava devastada, no solament a mans de Senaquerib i Asurbanipal, sino també com a resultat de rebelions. Nabucodonosor, continuant en el treball de reconstrucció del seu pare, va tindre com a propòsit convertir la seua capital en una de les maravelles del món. Antics temples varen ser restaurats; noves edificacions d'increible magnificencia varen ser construïdes en honor als deus del panteón babilònic (Diodoro de Sicília, 2.95; Heródoto, 1.183); per a completar el palau real començat per Nabopolasar, res va ser aforrat, ni "fusta de cedre, bronze, or, argent, pedres precioses i rares"; un passage subterràneu i un pont de pedra conectaven les dos parts de la ciutat separades pel riu Éufrates; la ciutat es va tornar inexpugnable en la construcció d'un triple mur. Les llabors de Nabucodonosor no estaven solament lligades a la capital; és acreditat per la restauració dellac de Sippar, obrir un port en el Golf Pèrsic, i la construcció de la muralla meda entre els rius Tigris i Éufrates per a protegir al país d'invasions del nort: de fet, no hi ha un lloc en Babilonia a on no aparega el seu nom o vestigis de la seua activitat com a rei. Estes jagantesques obres varen necessitar una àmplia mà d'obra: de les inscripcions en el temple de Marduk, es pot inferir que la majoria dels captius duts des de l'oest d'Àsia varen participar en les llabors de construcció.

Successors

Despuix de la seua mort en octubre de 562 a. C., despuix d'un regnat 43 anys, li va succeir el seu fill Evilmerodac, qui, despuix de regnar dos anys, va ser succeït per Nebuzaradam (560 a. C.-556 a. C.), a qui va proseguir el curt regnat de Labashi-Marduk, qui va anar després succeït per Nabonido (556 a. C.-539 a. C.), al final d'estos regnats (menys d'un quarto de sigle despuix de la mort de Nabucodonosor). Babilonia va caure baix Ciro II el Gran, qui va liderar la combinació dels eixèrcits de Mija i Pèrsia.

Nabucodonosor en ellibre de Daniel

Nabucodonosor, per William Blake.

Nabucodonosor II és el sobirà babilònic més conegut en la cultura occidental, i en la judeua, a partir de la seua menció en la Bíblia, ya que va prendre dos voltes la ciutat de Jerusalem (597 a. C. i 587 a. C.), va destruir el regne de Judá i va deportar a molts dels seus habitants a Babilonia. És un personage important en el Llibre de Daniel, el qual relata alguns events del seu regnat. Ellibre de Daniel elabora algunes tradicions llegendàries sobre Nabucodonosor i Nabonido, l'últim rei de Babilonia. El consens acadèmic indica que l'obra va ser escrita cap a l'any 164 a. C.; els autors fonamentalistes la daten en el VI

En dit llibre es relata que durant el segon any del seu regnat, Nabucodonosor va somiar en una gran image humana feta de varis materials (or, argent, bronze, ferro, i fanc cuit) la qual era destruïda totalment per una gran roca. El profeta Daniel ho va interpretar com l'auge i la caiguda de quatre imperis mundials successors de Babilonia.

Un atre episodi célebre, conegut com la locada de Nabucodonosor, relata que mentres presumia sobre els seus guanys, Nabucodonosor va perdre el seu trellat i va viure alluntat dels hòmens, com un animal durant sèt temps (generalment interpretats com 7 anys), fins que va recobrar la seua raó en reconéixer el poder de Yahvé. Ni la maltia, ni l'interregne que va deure haver causat, estan registrats en els anals babilònics; i si ben les senyes sobre les activitats reals són fragmentaris des de 582 a. C.-575 a. C. tots ells indiquen que l'activitat del rei continuava en normalitat. Segons varis estudiosos, és possible que este relat es relacione en l'estància de Nabonido en Taima, en el desert (de fet en fragments dels Manuscrits de la Mar Morta es descriu a Nabonido castigat per Deu en una febra de sèt anys), la qual va ser molt criticada per la població de Babilonia. Potser en el relat hi haja relació en algun cas de zoantropía clínica. Hi ha erudits que opinen que els 7 temps del text canònic de Daniel no deuen ser interpretats necessàriament com 7 anys.

Atres dos fets atribuïts a Nabucodonosor són el somi de l'arbre, que precedix i anuncia la seua locada, i el castigue de tres jóvens judeus; Ananías, Misael, i Azarías (Sadrac, Mesac, i Abed-nego, són els seus noms caldeos), els qui varen refusar adorar una image i varen ser tirats a un forn ardent, en el qual varen permanéixer ilesos, salvats per un àngel.

Epónimo

• Hi ha un tipo de Lliri de dia cridat "Forn de Nabucodonosor".
• En la popular trilogia Matrix, la nau del personage 'Morfeo' es diu Nabucodonosor.
• Una botella de champany que conté la suma de 20 botelles (15 litros) és cridada Nabucodonosor.
• Una òpera de Giuseppe Verdi es diu Nabucco.
• Sadam Huseín va nomenar a una de les seues divisions militars Nabucodonosor.
• Una carta de llegenda en Magic: la trobada es diu Nabucodonosor.
• Nabucodonosor II és el nom del porc campeó del personage Vàter Pereyra de l'escritor argentí Roberto Fontanarrosa.
• En la série Barri Sésam hi havia uns chicotets sers que vivien en un test d'Epi cridats Nabucodonosorcitos.
• El pallasso José Aragó Hipkins va usar el nom artístic "Nabucodonosorcito".
• Apareix en el joc de taula Nabuko Generals i Conquistadors.
• És un personage jugable en Civilization V.
• En la película Evangelion: 2.0 You Ca (Not) Advance es mostra un artefacte en el nom de "La Clau de Nabucodonosor"
• Els cantants de salsa Richie Ray i Bobby Cruz tenen una cançó titulada "Nabucodonosor" en el seu àlbum "Back to Back" de 1982.

Bibliografia

• Capítul 23, "The Chaldaean Kings" en George Roux, Ancient Iraq (3.ª ed.). London: Penguin Books, 1992. ISBN 0-14-012523-X
• livius. org/cg-cm/chronicles/abc5/jerusalem. html ABC 5 livius. org/cg-cm/chronicles/abc5/jerusalem. html archivat en Wayback Machine.: Crònica sobre els primers anys de Nabucodonosor
• newadvent. org/cathen/10666c. htm Nabucodonosor en l'Enciclopèdia Catòlica
• Plantilla:Cita Enciclopèdia Catòlica

Enllaços externs

• gutenberg. org/etext/10887 Inscripció de Nabucodonosor. Babylonian and Assyrian Literature (en anglés)
• kchanson. com/ANCDOCS/meso/meso. html Inscripció de la porta d'Ishtar (en anglés)

Predecessor: Nabopolasar

Rei de Babilonia 605 a. C.-562 a. C.

Successor: Evilmerodac