Kudurru

Archiu:Louvre-Lens Kudurru de Babylone Cassita (Louvre, S.XII).jpg

Kudurru

Archiu:Caillou Michaux CdM.jpg

La pedra Michaux és un kudurru pertanyent al periodo de la dominació casita de Babilonia. Està escrit en llengua acadia per mig de símbols cuneïformes. Descoberta en 1782 pel botànic francés Michaux, va anar el primer testimoni de la civilisació mesopotámica que va aplegar a l'Europa moderna.

Un kudurru és una estela de pedra gravada, usualment de forma rectangular o fàlica i en la part superior redonejada, usada com a registre de la propietat d'un terreny, com a registre de la concessió de privilegis o com a registre de la solució a una disputa. Va escomençar a ser usat en l'antiga Babilonia durant la dinastia casita i va seguir utilisant-se durant sigles. La paraula procedix del terme acadio usat per a designar una frontera. Els kudurrus són les úniques obres artístiques que han sobrevixcut del periodo casita. Es conserven eixemples en el Museu del Louvre i en el Museu Nacional d'Iraq.

S'ha contemplat la possibilitat de que dites esteles s'ampraren com fites fronterices en la linde de la propietat els drets de la qual recordaven. La falta de senyals de haver permaneixcut al ras, el seu chicotet tamany, que les inscripcions apleguen fins a l'extrem inferior i el fet de que no s'haja trobat cap kudurru fòra d'un temple, fan pensar que este era el lloc a on es guardaven.

Els kudurrus incloïen imàgens de deus que garantisaven el contracte o concessió i que advertien dels mals que patiria qui trencara el contracte.

Els contractes registrats en els kudurrus han permés als asiriólogos averiguar el tipo de relació que els reis casitas tenien en els seus súbdits.

Vore també

• Pedra Michaux