Pedra Michaux

La Pedra Michaux és un kudurru (estela de pedra gravada, usualment de forma rectangular o fàlica i en la part superior redonejada) i data de el XII en l'época de la Dinastia Casita, que es va estendre per Mesopotamia en la zona dels rius Tigris i Éufrates i que va conquistar Babilonia en el 1531 a. C. fins que en el 1155 a. C., varen ser derrocats pels elamitas.

Troballa i història

Està escrita en llengua acadia per mig de símbols cuneïformes i va ser descoberta en 1782 per André Michaux (* 7 de març de 1746 - 11 d'octubre de 1802), un botànic, briólogo i explorador francés.

La pedra Michaux va ser el primer testimoni de la civilisació mesopotámica que va aplegar a l'Europa moderna.

Conservació

La pedra Michaux s'exhibix en la Biblioteca Nacional de París (França).

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra Michaux» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.