Anar al contingut

Sege de Jerusalem (587 a. C.)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sege de Jerusalem (587 a. C.)


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

El sege de Jerusalem va tindre lloc cap a 587 o 586 abans de Crist, com a etapa final dels dèu anys de guerra entre l'Imperi babilònic i el regne de Judá. En este event va ser sitiada i, finalment, conquistada la ciutat de Jerusalem, que era la capital del regne de Judá, a mans de les tropes del rei Nabucodonosor II durant l'estiu de 587 a. C. o 586 a. C.[1]

Una volta presa, Jerusalem va ser destruïda i en ella la seua temple, construït segons la tradició pel rei Salomón, que era considerat el centre religiós del yahvisme. Este fet es va convertir en un acontenyiment fonamental per al desenroll posterior del judaisme, commemorat anualment des de el V pels quatre dejunis[2][3] mencionats en el llibre de Zacarías (8:19), i per al cristianisme posterior.[4] Tota la història d'Israel, tal com apareix en els llibres de la Bíblia, està marcada pel sege i caiguda de Jerusalem a mans dels caldeos, nom usat per a designar al poble de Babilonia.[5]

El desenroll del lloc apareix relatat en el Segon Llibre dels Reis, el llibre de Jeremías, el de Ezequiel i el de les Llamentacions (atribuït a Jeremías). Les cròniques babilòniques, en escritura cuneïforme, mencionen el fet,[6] aixina com també alguns escrits administratius. El historiador judeu de el I, Flavio Josefo, relata el sege basant-se en la Bíblia i l'obra, perduda, del sacerdot caldeo Beroso, qui va escriure en grec en el III Numeroses cartes trobades en la ciutat judaíta de Laquís, permeten contextualizar el periodo previ a la caiguda del regne.[7]

Sege

[editar | editar còdic]
Zedequias és encadenat i dut davant el rei Nabucodonosor, per Petrus Comestor "Bíblia Historiale," 1670.

Despuix del sege de 597 a. C., el rei babilònic Nabucodonosor va confirmar a Sedecías com rei tributari de Judá, a l'edat de vintiun anys. Al poc temps, Sedecías es va rebelar i va sagellar una aliança en el faraó egipcíac Jofrá. Nabucodonosor va respondre en l'invasió de Judá[8] i el sege de Jerusalem en decembre 589 a. C. Durant este lloc, la duració del qual va variar entre els 18 o 30 mesos, "cada mal colpege a la ciutat, la qual va beure la tassa de la fúria de Deu".[9][10] En 587 o 586 a. C., l'eixèrcit de Nabucodonosor va obrir una brecha en les muralles de Jerusalem, conquistant aixina la ciutat.[11] Sedecías i els seus seguidors varen intentar fugir, pero varen ser capturats en les planures de Jericó i duts a Ribla. Allí, despuix de vore cóm eixecutaven els seus fills, Sedequias va ser cegat i dut com a presoner a Babilonia, a on va permanéixer fins a la seua mort.[12]

Despuix de la caiguda de Jerusalem, el general babilònic Nebuzaradán va fer arrasar la ciutat despuix de haver-la saquejat, ademés de destruir el temple de Salomón. La major part de l'èlit de la ciutat va ser deportada a Babilonia, pero varis pobladors, sobretot aquells que s'havien opost a la rebelió com Jeremías, varen permanéixer en el país.[13]

Organisació de la província de Yehud

[editar | editar còdic]

Godolías, un noble judaíta, va ser designat governador del territori, en avant conegut com Yehud, en una guarnició babilònica apostada en Mizpah, la nova capital.[14][15]


Segons el Llibre de Jeremías, numerosos judeus residents en els països de la regió (Moab, Ammon i Edom) varen retornar a la seua terra i varen ser ben rebuts pel governador, qui va procurar desenrollar l'economia devastada per la guerra.[16][17] No obstant, el davídida, Ismael, fill de Netanias, va assessinar a Godolías poc temps despuix (segons Jeremías a instàncies del rei Baalis de Amón, encara que el Segon Llibre dels Reis no ho menciona), lo que va provocar la fugida de gran part d'estos refugiats cap a Egipte.[18][19]

Notes cronològiques

[editar | editar còdic]

Hi ha hagut algun debat acadèmic respecte de la datació absoluta del segon sege de Jerusalem. El consens és que Jerusalem va caure en el més estiuenc de Tamuz (Jeremías 52:6) del dècim primer any de Sedecías, per la qual cosa William F. Albright va datar l'event en 587 a. C., mentres que Edwin R. Thiele ho va fixar en 586 a. C.[20] L'estimació de Thiele es basava en la seua resposta a un debat més ampli sobre cóm computar els anys de regnat de Sedecías (i d'uns atres reis judeus) considerant a l'any següent al de la seua entronisació (597/596 a. C.) com el primer i al 587/586 a. C., el seu undècim any, aquell de la caiguda de Jerusalem. Ya que els anys de regnat es contaven des de Tishréi en autumne, açò colocaria el fi del seu regnat i la captura de Jerusalem en l'estiu de 586 a. C.[21] Esta datació ha segut corroborada per estudis arqueològics.[22]

La Crònica de Nabucodonosor (BM 21946), publicada en 1956, indica que este sobirà babilònic va capturar Jerusalem per primera volta el 2 d'Adar (16 de març) de 597 a. C., en el seu sèptim any.[23] L'identificació del dihuité any de Nabucodonosor per al fi del sege colocaria l'acontenyiment en l'estiu de 587 a. C.


Els Testics de Jehová, basant-se en la seua interpretació de determinats texts bíblics i certes observacions en les tablillas astronòmiques, asseguren que la destrucció de Jerusalem va tindre lloc en 607 a. C.[24] [25] No obstant, molt pocs estudis acadèmics han avalat esta teoria.[26]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Henri Graetz - Histoire dones Juifs - Chute du royaume de Juda (archive)
  2. ↑ «The Four Fasts: Halakha or Minhagh?». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2017. Consultat el 19 d'octubre de 2019.
  3. ↑ «The Four Fasts and their Halakhic Status Today». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2017. Consultat el 19 d'octubre de 2019.
  4. ↑ «seus_efectes Captiveri dels israelitas. L'exili i els seus efectes».
  5. ↑ Geoffrey Wigoder, Dictionnaire Encyclopédique du Judaïsme, pág. 1250, Éditions du Cerf. ISBN 2204045411
  6. ↑ N° 24 WA21946, The Babylonian Chronicles, The British Museum ; D. J. Wiseman, Chronicles of Chaldean Kings in the British Museum, London, Trustees of the British Museum, 1956, p. 73
  7. ↑ «The Lachish Letters». Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2011. Consultat el 19 d'octubre de 2019.
  8. ↑ Jeremías Plantilla:Bibleverse
  9. ↑ «The Last Kings of Judah and the Fall of Jerusalem: An Historical – Chronological Study».Israel Exploration Journal.18(3)
    137–56.
  10. ↑ Jeremías Plantilla:Bibleverse
  11. ↑ Jeremías Plantilla:Bibleverse
  12. ↑ II Reis Plantilla:Bibleverse; II Cròniques Plantilla:Bibleverse; Jeremías Plantilla:Bibleverse;
  13. ↑ Jeremías Plantilla:Bibleverse
  14. ↑ II Reis Plantilla:Bibleverse; Jeremías Plantilla:Bibleverse
  15. ↑ Lester L. Grabbe (2004), A History of the Jews and Judaism in the Second Temple Period - Vol 1: A History of the Persian Province of Judah (en anglés), p.28. ISBN 0-567-08998-3
  16. ↑ Jeremías Plantilla:Bibleverse
  17. ↑ Lipschits, Oded (1999). «The History of the Benjamin Region under Babylonian Rule». Tel Aviv 26 (2): 155-190. ISSN 0334-4355. doi:10.1179/tav.1999.1999.2.155
  18. ↑ II ReisPlantilla:Bibleverse, Jeremías Plantilla:Bibleverse
  19. ↑ Jeremías Plantilla:Bibleverse
  20. ↑ Edwin Thiele, The Mysterious Numbers of the Hebrew Kings, (1st ed.; New York: Macmillan, 1951; 2d ed.; Grand Rapids: Eerdmans, 1965; 3rd ed.; Grand Rapids: Zondervan/Kregel, 1983). ISBN 0-8254-3825-X, ISBN 9780825438257.
  21. ↑ Leslie McFall, "A Translation Guide to the Chronological Data in Kings and Chronicles," Bibliotheca Sacra 148 (1991) 45.
  22. ↑ PLOS ONE.15(8)
    i0237029.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0237029.Consultat el 2022-10-30.
  23. ↑ D. J. Wiseman, Chronicles of Chaldean Kings in the British Museum (London: Trustees of the British Museum, 1956) 73.
  24. ↑ ¿Quàn va ser destruïda Jerusalem? Primera part Lloc oficial de la Watch Tower en espanyol.
  25. ↑ ¿Quàn va ser destruïda Jerusalem? Segona part BIBLIOTECA EN LÍNEA Watchtower.
  26. ↑ «The Destruction of Jerusalem: 586BCE or 607 BCE?». Consultat el 19 d'agost de 2019. «“The accepted dona't for Nebuchadnezzar’s destruction of Jerusalem is generally 587/586 BC. Our Curator of Middle East Archaeology recommends reading David Noel Freedman’s chapter entitled “The Chronology of Israel and the Ancient Near East,” in E. Ernest Wright’s (edited) The Bible and the Ancient Near East ,A Doubleday Anchor Book, 1965. This book provides both biblical chronology and the chronologies of other contemporary countries, some of the arguments, and a chart of the Near East.” The Smithsonian Institute»


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sege_de_Jerusalem_(587_a._C.)&oldid=858788»