Vora dels tres jóvens en el forn
El forn ardent és una història del Llibre de Daniel (capítul 3) en el Tanakh (Antic Testament). És una història coneguda entre judeus i cristians.són personages del capítul 3 del Llibre de Daniel bíblic
En el història tres jóvens judeus: Ananías (Shadrach), Misael (Meshach) i Azarías (Abednego), són personages del capítul 3 del Llibre de Daniel bíblic, desafien l'orde del rei Nabucodonosor II de Babilonia de que s'inclinen i adoren un ídol d'or que va manar construir el monarca. Nabucodonosor, furiós al vore que és desobedit, ordena que els chicons siguen tirats un forn, a on miraculosament no són cremats per les flames i sobreviuen a l'experiència incólumes. El rei contempla en el forn a una quarta figura (un àngel o esperit diví) i espantat s'acosta a la porta del forn de fòc i els diu als tres que ixquen. En acabant de que els tres jóvens ixen del forn, Nabucodonosor va decretar que qualsevol que diguera blasfèmia contra el Deu dels judeus siga descuartizado i la seua casa convertida en muladar por cuanto no hi ha deu que puga salvar com a est. (Daniel 3)[1]
Li'ls menciona per primera volta en Daniel 1 , a on, junt en Daniel, són duts a Babilonia per a estudiar la llengua i la lliteratura arameas caldeas en la finalitat de servir en la cort del rei, i els seus noms hebreus són reemplaçats per noms babilònics.[2]
En la versió de la bíblia catòlica d'esta història s'afigen dos parts adicionals que tenen lloc mentres els tres jóvens estan dins del forn. En la "oració de Azarías", Azarías confessa els seus pecats i els pecats del poble d'Israel i demana al seu Deu que els salve per a demostrar el seu poder als babilonios. Llavors un àngel acodix i fa que l'interior del forn es torne fresc i agradable, i els tres jóvens canten un himne de alabanza al seu Deu per salvar-los, la "Cançó dels Tres jóvens", que s'explica més alvance.
Resum
editar
El rei Nabucodonosor va erigir una image d'or en la planura de Dura i va ordenar que tots els seus funcionaris es postraren davant ella. Tots els que no ho feren serien tirats al forn. Alguns funcionaris varen informar al rei de que els tres jóvens judeus Ananías, Misael i Azarías, que duyen els noms babilònics de Sadrac, Mesac i Abednego, i a els qui el rei havia nomenat per a alts càrrecs en Babilonia, es negaven a adorar l'estàtua d'or. Els tres varen ser duts davant Nabucodonosor, a on varen informar al rei de que Deu estaria en ells. Nabucodonosor va ordenar que els tiraren al forn ardent, calfat sèt voltes més de lo normal, pero quan el rei va mirar, va vore quatre figures caminant ileses entre les flames, la quarta «com un fill de Deu», lo que significa que és un ser diví. Al vore açò, Nabucodonosor va traure els jóvens de les flames, i el fòc no havia tingut cap efecte en els seus cossos. El cabell dels seus caps no estava chamuscado, els seus mants no estaven danyats i no oloraven a fòc. El rei els va ascendir llavors a alts càrrecs i va decretar que qualsevol que parlara en contra de Deu seria descuartizado.[2]
Composició i estructura
editarLlibre de Daniel
editarEn general, s'accepta que el Llibre de Daniel es va originar com una colecció de històries entre la comunitat judeua de Babilonia i Mesopotamia en els periodos persa i helenístic primerenc (sigles V-III a. C.), ampliada per les visions dels capítuls 7-12 en l'era macabea (mediats de el II).[3] Alguns investigadors han aplegat a la conclusió de que Daniel és una figura llegendària.[4] És possible que el nom de Daniel fora elegit per a el héroe del llibre per la seua reputació com a sapient vident en la tradició hebrea.[5] Els relats estan narrats per un narrador anònim, llevat el capítul 4, que té la forma d'una carta del rei Nabucodonosor.[6] El capítul 3 és únic, ya que Daniel no apareix en ell.
Daniel 3
editarDaniel 3 forma partix d'un quiasme (una estructura poètica en la que el punt principal o mensage d'un passage es coloca en el centre i s'emmarca en repeticions adicionals a abdós costats) dins de Daniel 2-7, junt en Daniel 6, el història de Daniel en el fos dels lleons:[7]
- A. (2:4b-49) – Un somi de quatre regnes substituïts per un quint
- B. (3:1–30) – Els tres amics de Daniel en el forn ardent
- C. (4:1–37) – Daniel interpreta un somi per a Nabucodonosor
- C'. (5:1–31) – Daniel interpreta l'escritura en la paret per a Belsasar
- B'. (6:1–28) – Daniel en el fos dels lleons
- B. (3:1–30) – Els tres amics de Daniel en el forn ardent
- A'. (7:1–28) – Una visió de quatre regnes mundials substituïts per un quint
Els capítuls 3 i 6 contenen diferències significatives. El història del forn ardent no inclou a Daniel, mentres que el història del fos dels lleons no inclou als amics de Daniel; la primera història té lloc baix Nabucodonosor i la segona baix Darío; i en la primera història la desobediència al governant terrenal té lloc en públic, mentres que en la segona Daniel prega a Deu en privat. Aixina, les històries es complementen entre sí per a deixar clar que el Deu dels judeus lliberarà a aquells que li són fidels.[8]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Levine, 2010, p. 1233, 1239 footnote 3.1–7.
- ↑ 2,0 2,1 Levine, 2010, p. 1239-1241.
- ↑ Collins, 1984, p. 29, 34-35.
- ↑ Collins, 1984, p. 28.
- ↑ Redditt, 2008, p. 176-177, 180.
- ↑ Wesselius, 2002, p. 295.
- ↑ Redditt, 2008, p. 177.
- ↑ Seow, 2003, p. 87.
Bibliografia citada
editar- Women, Literature and Finance in Victorian Britain: Cultures of Investment, Cham, Switzerland: Palgrave Macmillan. ISBN 9783319943312.
- (2019) Tristram Shandy, New York • London: W. W. Norton. ISBN 9780393921366.
- Miss Mackenzie, Oxford University Press. ISBN 978-0-19-281846-1.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Canto de los tres jóvenes en el horno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.