Plantilla:Redirige

Per a la fruta també coneguda com "grosella" vore Ribes.
Smilax aspera

Matavelles[1] (comunament cridada zarzaparrilla o albarzer morisca, entre atres noms) és un arbusto de la família de les esmilacáceas (antigament li l'ubicava en una definició àmplia de les liliáceas). És originària d'Àsia, Àfrica i Europa


Descripció

És un arbust en els tallos prims, volubles, d'un a dos metros de llarc i espinoses. Fulls peciolades, alternes, asproses, en molts nervis, acorazonadas i persistents. Les flors, en un perfum dolç, són de color groc-crema i s'agrupen en arracades axilars. Els fruts tenen forma de bayas globulars roges com el pésol i raïls fibroses, casi cilíndriques, utilisades en preparats i medicaments sudoríficos i depurativos.[2] És comú en Espanya i el continent americà.

El frut conté d'una a tres llavors. En la base del peciol de cada full, hi ha dos circells. El frut no s'utilisa, lo que s'utilisa és el seu raïl i full.

No deu confondre's en la pareguda nueza negra (Tamus communis), els fruts del qual són venenosos: Es enrosca en el sentit de les agulles del rellonge, el seu frut conté sis llavors, i no té circells. Tampoc deu confondre's en el candil (Arisarum simorrhinum), ya que les seues fulles tenen una forma pareguda.


Distribució i hàbitat

El seu orige és d'Àfrica, Àsia i Europa.[3] Es localisa sempre en les terres baixes en molts tipos de boscs, orles de bosc, estepars i zarzales.

El croniste espanyol Pedro Cieza de Leon descriu, en el seu Llibre "La Crònica del Peru", en el mateix nom una atra espècie americana del gènero Smilax i menciona la seua existència i utilitat donada pels Incas en l'illa de Puna front a la ciutat de Tombes. Igualment es troba de la regió de la ciutat de Guayaquil. El naix émfasis en l'existència de la planta en tota l'Índia.


Usos

A partir de la raïl d'esta planta es prepara una cervesa del mateix nom que la planta, també cridada cervesa de raïl.

 
Zarzaparrilla.
 
Ilustració tècnica de la zarzaparrilla.


Propietats

En Medicina tradicional, a esta planta se li reconeixia la virtut de "rebaixar la sanc viciosa". El cocimiento dles seues fulles o raïls s'ampra per a tractar dolències de l'aparat circulatori com tensió alta i problemes de circulació. És depurativa de la sanc, per lo que és un bon diaforético (induïx sudoració) i diürètic (elimina líquits). Ademés, preparant un cataplasma o decocció dles seues fulles, es tracten diverses malalties de la pell (dermatitis, eczema, psoriasis, alèrgies, úlceres gangrenosas) i, aixina mateix, alivia el reumatisme i la gota. També en els casos d'anorèxia, ya que estimula la gana. Ajuda a la digestió.

La planta també s'utilisa com a tònic i per les seues propietats afrodisíaques en Mèxic i en l'Amazònia per a aumentar l'erecció i el tractament dels trastorns de la menopausa. S'utilisa en el tractament de les malalties respiratòries i la sífilis. Inclús s'ha aplegat a realisar una investigació en Austràlia que destaca el seu contingut en furostanol, substància que possiblement té una poderosa activitat antiproliferativa contra les cèlules canceroses.[4]


Taxonomia

Smilax aspera va ser descrit per Carolus Linnaeus i publicada en Species Plantarum 2: 1028–1029. 1753.[5]

Etimologia

Smilax: nom genèric que rep el seu nom del mit grec de Crocus i la nimfa Smilax. Encara que este mit té numeroses formes, sempre gira entorn a l'amor frustrat i tràgic d'un home mortal que és convertit en una flor, i una nimfa del bosc que es transforma en una parra.

aspera: epítet llatí que significa "rugosa".[6]

Sinònims
[7][n. 1]
  • Smilax tetragona L.f., Suppl. Pl.: 427 (1782).
  • Smilax mauritanica Poir., Vaig. Barbàrie 2: 263 (1789).
  • Smilax rigida Sol. ex Sm. in A.Russell, Nat. Hist. Aleppo, ed. 2, 2: 271 (1794).
  • Smilax mauritanica Desf., Fl. Atlant. 2: 367 (1799), nom. illeg.
  • Smilax excelsa Duhamel, Traité Arbr. Arbust., nouv. ed., 1: 236 (1803), nom. inval.
  • Smilax catalonica Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 6: 467 (1805).
  • Smilax nigra Willd., Sp. Pl. 4: 773 (1806).
  • Smilax variabilis Pers., Syn. Pl. 2: 618 (1807).
  • Smilax capitata Buch.-Ham. ex D.Dò, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825), pro syn.
  • Smilax maculata Roxb. ex D.Dò, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825).
  • Smilax sagittata Desv. in W.Hamilton, Prodr. Pl. Ind. Occid.: 58 (1825).
  • Smilax sagittifolia Lodd., Bot. Cab. 18: t. 1799 (1832).
  • Smilax pendulina Lowe, Trans. Cambridge Philos. Soc. 4(2): 12 (1833).
  • Smilax mauritanica var. vespertilionis Boiss., Vaig. Bot. Espagne: 609 (1842).
  • Smilax mauritanica Webb & Berthel., Hist. Nat. Iles Canaries 2(3): 322 (1846), nom. illeg.
  • Smilax picta K.Koch, Dendrologie 2(2): 337 (1873).
  • Smilax nilagirensis Steud. ex [[Alphonse Pyrame de C

andolle|A.DC.]] in A.L.P.P.de Candolle & A.C.P.de Candolle, Monogr. Phan. 1: 167 (1878), pro syn.

  • Smilax balearica (Willk. ex A.DC.) Burnat & Barbey, Not. Vaig. Bot. Balear.: 12 (1882).
  • Smilax longipes Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
  • Smilax saxicola Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
  • Smilax mauritanica subsp. vespertilionis (Boiss.) K.Richt., Pl. Eur. 1: 234 (1890).
  • Smilax goetzeana Engl., Bot. Jahrb. Syst. 30: 275 (1901).
  • Smilax willkommii Gand., Bull. Soc. Bot. France 47: 124 (1901).
  • Smilax brevipes Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
  • Smilax conferta Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax inermis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903), nom. illeg.
  • Smilax intricatissima Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 44 (1903).
  • Smilax oxycarpa Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax peduncularis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
  • Smilax platyphylla Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
  • Smilax rettiana Willis ex Livera, Ann. Roy. Bot. Gard. (Peradeniya) 11: 103 (1928).


Notes

  1. ↑ La bibliografia utilisada per a definir el nom correcte i els sinònims està en el sitio de Royal Botanic Gardens, Kew, i és la següent:
    • Ghazanfar, S. (1977). Flora of Pakistan 107: 1-5. Department of Botany, University of Karachi, Karachi.
    • Jafri, S.M.H. & El-Gadi, A. (eds.) (1978). Flora of Libya 57: 1-81. Al-Faateh University, Tripoli..
    • Davis, P.H. (ed.) (1984). Flora of Turkey and the East Aegean Islands 8: 1-632. Edinburgh University Press, Edinburgh.
    • Meikle, R.D. (1985). Flora of Cyprus 2: 833-1970. The Bentham-Moxon Trust Royal Botanic Gardens, Kew.
    • Hansen, A. & Sunding, P. (1985). Flora of Macaronesia. Checklist of vascular plants. 3. revised edition. Sommerfeltia 1: 5-103.
    • Karthikeyan, S., Jain, S.K., Nayar, M.P. & Sanjappa, M. (1989). Florae Indicae Enumeratio: Monocotyledonae: 1-435. Botanical Survey of Índia, Calcutta.
    • Cowley, I.J. (1989). Smilacaceae. Flora of Tropical East Africa: 1-4.
    • Rechinger, K.H., Browicz, K., Persson, K. & Wendelbo, P. (1990). Flora Iranica 165: 1-194. Naturhistorisches Museums Wien.
    • Noltie, H.J. (1994). Flora of Bhutan 3(1): 1-456. Royal Botanic Ga
    rden, Edinburgh.
    • Zhengyi, W. & Raven, P.H. (eds.) (2000). Flora of China 24: 1-431. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
    • Dassanayake (ed.) (2000). A Revised Handbook to the Flora of Ceylon 14: 1-307. Oxford & IBH Publishing Co. PVT. LTD., New Delhi, Calcutta.
    • Kress, W.J., DeFilipps, R.A., Farr, I. & Kyi, D.I.I. (2003). A Checklist of the Trees, Shrubs, Herbs and Climbers of Myanmar. Contributions from the United States National Herbarium 45: 1-590.
    • Danin, A. (2004). Distribution Atles of Plants in the Flora Palaestina area: 1-517. The Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem.

Enllaços externs

  1. ↑
  2. ↑ «zarzaparrilla». RAE.
  3. ↑ «Smilax aspera information from NPGS/GRIN». Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 13 de enero de 2008.
  4. ↑ «Cocolmeca: Propiedades medicinales y usos de la raíz de está planta». Consultat el 28 de marzo de 2024.
  5. ↑ Smilax aspera en Trópicos
  6. ↑ En Epítetos Botánicos
  7. ↑ «Smilax aspera». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 1 de octubre de 2009.