Katakana

El katakana (片仮名 o カタカナ, katakana^?) és un dels dos silabarios amprats en l'escritura japonesa, junt en l'hiragana. El seu invenció s'atribuïx al monge Kūkai, o Kobo Daishi. També se sol usar el vocable katakana per a referir-se a qualsevol dels caràcters de dit silabario. Quan es aludix al conjunt de silabaris hiragana i katakana se li coneix com kana. Dels dos silabarios, el katakana és el més recent. Realment els dos silabaris són equivalents, encara que els usos de cada u són distints. En l'alfabet llatí hi ha alguna cosa semblant en l'us de mayúsculas i minúsculas, en el sentit de que diferixen les grafies i els usos.

Katakana

Els caràcters d'abdós silabaris no tenen valor conceptual algun, sino únicament fonètic. Gràficament els caràcters katakana són de forma angulosa i geomètrica.

El silabario katakana consta de 46 caràcters, que representen sílabas compostes per una consonant i una vocal, o be una sola vocal. De les consonants, únicament ln' pot anar sola.

Usos

En japonés

• Escritura de paraules preses d'uns atres idiomas (principalment del anglés, en temps recents) aixina com en onomatopeyas.
• Resaltar una paraula concreta. En este sentit equival a nostres negreta o a l'escritura cursiva.
• Noms d'animals en texts científics. En uns atres texts eixos mateixos noms s'escriuen en kanji o en hiragana.

En atres idiomes

• Durant algun temps es va usar per a escriure l'idioma palauano, que actualment s'escriu en alfabet llatí.

Llectura

Artícul principal → Kanamoji.

Els caràcters del silabario kana, entre ells els katakana, es lligen per mig d'un sistema denominat kanamoji. Fonèticament este sistema es dividix aixina:

• Seion: és el sò simple del caràcter.
• Dakuon: pronunciació d'un sò més suau de la consonant del caràcter (p. i. ga en lloc de ka), per mig de dakuten.
• Handakuon: articulació d'un sò mig entre seion i dakuon, per mig de handakuten.
• Yoon: pronunciació d'un sò alterat usant ャ (ya), ュ (yu) o ョ (yo).
• Sokuon: articulació doble o marcada d'una consonant usant un "menut tsu" (ッ).
• Chouon: pronunciació allargada de les vocals usant ー.
• Tokushuon: articulació única d'alguns katakana. Este sistema és similar a Yoon, pero s'utilisen chicotetes vocals ァ (a), ィ (i), ゥ (o), ェ (i), ォ (o).

Creació de nous sons per mig de nigori

En japonés existix un accent diacrític, intitulado nigori. Servix per a articular consonants sonores o impuras (casos de: G, Z, D i B) o una mig impura: la P.

En el primer cas, el de les consonant sonores (Dakuon), s'ampra el dakuten (゛) (濁点), que es representa en dos traços diagonals curts en la part superior dreta del caràcter. També se li denomina tingues tingues.

Per a generar el sò P (handakuon) s'ampra el handakuten (半濁点), de forma circular (゜). S'escriu també en la part superior dreta del caràcter. A este símbol se li coneix també en el nom de maru.

Informació adicional sobre la prosòdia: en la z i en la j es assemblen a la z i a la j angleses [z], [dʲʑ]. Ge i gi es pronuncien gue, gui [ge], [gi].

Diptongos

Quan una consonant s'unix en ya, yu, yo es poden generar diptongos, que sonen /j̆a/, /j̆o/, /j̆o/, respectivament, com en espanyol nova vore (que resultaria nobyo) o en anglés huge [hyuge]. En este cas el segon kana (ya, yu o yo) s'escriu més chicotet que lo habitual.