Escut de Transilvania
El escut tradicional de Transilvania posseïx la següent descripció heràldica o blasonamiento:


- La figura de l'àguila naixent (aguaitada) de sabre (color negre) que està situada en un camp de azur (color blau), cridada Turul, simbolisa a la noblea d'este territori que va anar fonamentalment d'orige magiar. Turul, és un au llegendària de gran tamany arreplegada en relats mítics hongaresos, en un orige provablement oriental. Simón Kézai, en la seua obra Crònica hongaresa (XIII), afirma que l'image del Turul es va amprar en l'emblemàtica hongaresa des de temps d'Atila i va deixar d'utilisar-se durant el regnat del príncip Géza de Hongria (ca. 945-997). El terme pot provindre de "togrul" o "turgul" paraula amprada per a designar a l'àguila en llengua turca. Segons el relat mític, anterior a l'arribada del Cristianisme, l'au Turul, mensager dels deus i guardià de l'orde i de l'equilibri en l'Univers, vivia en el cim del arbre de la vida. Esta au velava per les ànimes dels recent naixcuts, que adoptaven la forma de chicotets pardals que vivien en la copa de l'arbre mencionat.[1][2][3]
- El sol i el creixent (lluna) són els símbols del poble dels Székely, una ètnia de parla hongaresa assentada en el surest de Hongria entorn a el VIII. En la seua major part habiten Transilvania i el País Székely. El creixent és un dels símbols més antics de l'humanitat. Les primeres representacions d'este junt a la figura del sol ya figuren en sagells acadios elaborats en una data propenca a l'any 2300 abans de Jesucristo.
- Les sèt torres de gules (color roig) aclarides de sabre (en una porta i finestres de color negre) en un camp d'or (color groc o dorat), representen les sèt ciutats fortificadas que varen fundar els sajones de Transilvania, ètnia germànica que es va establir en Transilvania en el XII. Durant el regnat del rei Géza II de Hongria (1141–1162), es va iniciar la colonisació alemana de Transilvania per a reforçar les defenses de la frontera situada en el surest del Regne de Hongria. El terme Transilvania està relacionat en l'alemà Siebenbürgen, ”Sèt Fortalees”.
- El trangle de gules (una faixa heràldica disminuïda) que talla el camp de l'escut, va ser incorporat al blasón durant el regnat del príncip de Transilvania Miguel I Apalfi (1632-1690). Apareix per volta primera representada en monedes falcades en 1666.

Un dels primers emblemes heràldics de Transilvania va ser l'escut de la ciutat de Sibiu, que es va utilisar com a símbol per al conjunt de Tansilvania en un dels seus sagells. La primera versió de l'escut propi de Transilvania va aparéixer en el XVI. En l'any 1596, l'editor i llingüiste flamenc Levinus Hulsius va dissenyar un escut per a la província imperial de Transilvania. Va consistir en un blasón tallat en la figura d'un àguila naixent en la divisió superior i sèt tossals coronats en una torre en la part inferior. Este escut va aparéixer publicat per volta primera en l'obra d'este autor "Chronologia", editada en Nuremberg aquell mateix any.
En el sagell que va adoptar en 1597 el príncip de Transilvania Segismundo Bathory, va incorporar l'escut dissenyat per Hulsius en alguns canvis: la figura de l'àguila apareixia flanquejada pel sol i la lluna i en la part inferior únicament es varen reproduir sèt torres.[4]
En 1659 les armes de Transilvania varen ser adoptades oficialment per la seua Dieta, que contava en representants de catòlics, calvinistas, luteranos i unitaris. Els ortodoxos rumans, encara que tolerats, no contaven en representants en aquella assamblea.
En 1765 l'emperatriu María Teresa va concedir una nova corona al Gran Principat de Transilvania, que es va incloure en el timbre de l'escut, i dos tenantes en forma de dòna que simbolisaven l'abundància i la justícia. Les figures dels tenantes varen ser retirades en 1848, quan Transilvania va quedar integrada en el Regne de Hongria. En 1867 l'escut de Transilvania es va introduir en les armes de les Terres de la Corona de Sant Esteban.
Actualment l'escut de Transilvania no té caràcter oficial, no obstant figura en el quarto quarter del escut de Romania.[5]
Vore també
Referències
- ↑ Szalay, J. i Baróti, L. A Magyar Nemzet Története. Budapest: Udvari Könyvkereskedés Kiadó, 1896.
- ↑ Hóman, B. i Szekfű, Gy. Magyar Történet. Budapest: Király Magyar Egyetemi Nyomda, 1935.
- ↑ Kézai, Simón. Crònica hongaresa. Sigle XIII.
- ↑ Cernovodeanu, Donen. Ştiinţa şi arta heraldică în România. Bucarest, 1977, p. 130.
- ↑ Llei 102/1992, que descriu l'escut de Romania.
- Archivat el 27 de setembre de 2007 archivat en Wayback Machine. Plantilla:Ro
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escudo de Transilvania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.