Anar al contingut

Escut de Romania

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El escut de Romania va ser aprovat pel Parlament en 1989.

En l'escut, un camp d'azur, figura un àguila d'or, en pic i garres de gules que sosté en el seu pic una creu ortodoxa d'or i, en les seues garres, un ceptre i una espasa d'argent, símbols de la sobirania: El sabre és una representació del que va pertànyer al vaivoda de Moldàvia, Esteban el Gran (1433-1504) i el ceptre de Miguel el Valent (1593-1601), príncip de Transilvania, Valaquia i Moldàvia que va unificar per primera volta els principats rumans. Sobre el pit de l'àguila se situa un escut cuartelado en els blasones de les províncies històriques rumanes (Valaquia, Moldàvia, Transilvania, Banato i Crişana) en cheurrón en el que figuren dos delfins símbol de la regió marítima del país.

El primer quarter correspon a Valaquia. En un camp de azur, figura un àguila d'or en pic i garres de gules que sosté en el pic una creu ortodoxa d'or, un sol d'or a la dreta i un novilunio d'or a l'esquerra.

En el segon quarter figuren els símbols de Moldàvia, en un camp de gules, un cap de sabre d'uro en una estrela de cinc puntes entre les astes, una rosa de cinc pétals (a la dreta) i un creixent (a l'esquerra) abdós d'argent.

El tercer quarter correspon a Banato (i Oltenia). És un camp de gules en el que apareix representat, sobre ones de azur, el pont sobre el Danubi de l'emperador romà Trajano, un pont dorat de dos llums sobre el que se situa un lleó rampante, linguado, uñado i armat d'or que alça un espadón.

En el quart quarter apareix el blasón de Transilvania, Maramures i Crisana. Consistix en un camp tallat per un trangle (faixa de major gruixa) de gules. En la seua mitat superior, de azur, un àguila de sabre en pic d'or que ix de la faixa divisòria junt a un sol d'or, a la dreta, i un creixent d'argent, a l'esquerra; en la mitat inferior, d'or, sèt torres de gules, almenadas, colocades en dos files, quatre i tres.

Entado en la punta, representant a Dobruja, sobre un camp de blau: dos delfins d'or afrontats, de coes alçades.

L'orige de l'escut de Romania es remonta a 1872, quan el govern va adoptar com a emblema heràldic la figura de l'àguila que porta la creu, l'espasa i el ceptre i els blasones de les províncies: Valaquia, Moldàvia, Bucovina, Transilvania, Maramures i Crisana, Banato i Oltenia. Estes armes, a diferència de les actuals, estaven timbrades en la corona real de Romania. En 1921 es varen incorporar al conjunt descrit un escusón, en el centre, en els colors de la Casa de Hohenzollern (que va regnar en el país des de 1866 fins a 1947) i, en cheurrón, els delfins símbol de Dobruja, la regió marítima del país.

En 1948 la nova República Popular va adoptar un escut segons el model socialiste, que es va colocar també en mig de la bandera. Consistia en un paisage en un sol naixent, un tractor i una torre d'extracció de petròleu, tot rodejat per dos fas de mechons de blat unides per una cinta en els colors de la bandera rumana. Va haver quatre variants.

Despuix de la Revolució rumana de 1989 es va adoptar l'escut d'armes actualment vigent.

Escuts històrics

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]