Embrió (botànica)

Plantilla:Anatomia frut En botànica, un embrió és el rudimento de la planta adulta, en estat de vida latent o letàrgia, format despuix de la fecundació de l'oósfera. La doble fecundació de les angiosperma dona lloc al desenroll de l'embrió i del endospermo, el teixit nutricional de l'embrió durant la germinació.

L'embrió està format per la radícula dirigida cap a la micrópila, l'hipocótilo que és un curt refillol, els cotiledones que són els primers fulls i la plúmula o gémula que és l'àpiç caulinar i a voltes alguns primordios foliares.

En les pteridófitas l'embrió és unipolar: només s'establix el pol de creiximent corresponent al refillol, puix les raïls són adventicias. En canvi en les espermatófitas, l'embrió és bipolar: en un pol es desenrolla el talle, i en l'atre, la raïl. En les gimnosperma l'embrió presenta generalment dos a varis cotiledones, dos en el cas de Ginkgo biloba i 5 a 18 en el cas de Pinus. En les dicotiledóneas presenta dos cotiledones que poden tindre divers aspecte, foliáceos com en el zapallo i ricino; carnosos com en el maní i arveja; en els extrems retortillats com en el tomata, plegats de diverses maneres, característiques per a cada gènero o família. En les monocotiledóneas l'embrió presenta un sol cotiledón: la seua posició és lateral, igual que la de la plúmula.

Orige i desenroll

Embrió de Ginkgo biloba mostrant els seus dos cotiledones.

L'embrió s'origina a partir del zigot. El conjunt de processos fisiològics que conduïxen a la transformació d'una sola cèlula, el zigot, en un individu multicelular més complex —l'embrió— contingut en la llavor madura es denomina embriogénesis. Requerix de fina regulació de multitut d'elements de desenroll, que conduïxen a l'elaboració de morfologia bàsiques (morfogénesis), l'establiment d'estructures funcionalment organisades (organogénesis) i la diferenciació tisular. Ademés, deu generar les estructures elementals de creiximent actiu en els sistemes modular que són les plantes, açò és, els meristemos, aixina com les funcions necessàries per a l'ulterior supervivència del embrió, com són la quiescencia i la germinació.

Com a organisme modele els fisiòlecs vegetals han amprat a la chicoteta crucífera Arabidopsis thaliana, que la seua embriogénesis ha segut profusament estudiada i compartimentalizada en estadis conceptuals:

1. Estat de zigot. Inicial, és el resultat de la fusió de l'oósfera en un dels núcleus generativos del grane de polen.
2. Estat globular. Estat de huit cèlules generades despuix de la primera divisió cigótica asimètrica.
3. Estat cordiforme. Aquell a on es diferencien dos llocs de divisió activa, lo que seran els futurs cotiledones.
4. Estat torpedo. Per l'elongació celular en l'eix llongitudinal de l'embrió i per expansió dels cotiledones.
5. Estat madur. Despuix de la pèrdua d'aigua i iniciació d'un estat quiescente.

Vore també

• Embriogénesis en dicotiledóneas
• Embriogénesis en pteridófitas

Bibliografia

• Universitat Nacional del Noreste. Facultat de Ciències Agràries. Morfologia de plantes vasculars. Embrió. Consultat el 2 d'abril de 2010.

• Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
• Font Quer, P. 1953. Diccionari de Botànica. Barcelona, Llabor.
• Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.
• Capron et al, The Arabidopsis book, Embryogenesis: Pattern Formation from a Single Cell, American Society of Plant Biologists, Toronto, 2009.