Anar al contingut

Doble fecundació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la fecundació múltiple en òvuls vore Polispèrmia.
Erro al crear miniatura:
Cicle de vida de plantes en flors en llavors cobertes.

En Botànica, la doble fecundació és la forma típica de fecundació en les angiosperma i és el procés pel qual un dels núcleus generativos del gametòfit masculí (grane de polen) es fusiona en l'oósfera per a donar el zigot (diploide), i l'atre núcleu generativo s'unix en els núcleus polars de la cèlula central del sac embrionari per a donar orige al núcleu triploide a partir del com es desenrollarà l'endospermo. En les angiosperma, el gametòfit femení o sac embrionari està format, en general, per 8 núcleus haploides distribuïts entre 7 cèlules. La cèlula central del sac embrionari és la que conté dos núcleus, els cridats núcleus polars. La cèlula generativa del sac embrionari és l'oosfera o ovocélula. El gametòfit masculí, en canvi, està format en el moment de la polinisació, per tres núcleus: un núcleu vegetatiu i 2 núcleus generativos.

Per les dos fusions de núcleus, es parla de doble fecundació. El zigot formarà l'embrió després de successives divisions mitòtiques i el endospermo serà el teixit nutricio encarregat de soportar el creiximent inicial de l'embrió. Abdós, l'embrió i el endospermo, formen la llavor que donarà orige a una nova planta.

La doble fecundació va ser descoberta pel botànic rus Sergey Gavrilovich Navashin, qui treballava en eixe moment en el Jardí botànic de l'Universitat de Kiev (Ucrània) en l'any 1898. Fins fa poc, es creïa que el fenomen de doble fecundació era exclusiu de les angiosperma, pero recentment s'ha trobat doble fecundació en Ephedra i en Gnetum, abdós gimnosperma. Al no ser parents propencs de les angiosperma, s'ha hipotetizado que la doble fecundació va aparéixer de modo independent en els dos grups.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Font Quer, P. (1982). Diccionari de Botànica. 8.ª reimpressió, Barcelona: Editorial Llabor, S. A..
  • Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 pp.
  • Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 pp.