Ricinus communis

Ricinus communis

Vista general.

Detall d'un full.

Ricinus communis (La Gomera): fruts incipients.

Flores i fruts inmaduros.

Inflorescència en fructificació.

Llavors.

Plántula.

Ricinus communis, comunament cridat ricino, castor, tártago, higuereta, higuerilla, higuera infernal, mosquitera, entre molts atres vocables, és l'única espècie acceptada del gènero Ricinus, planta arbustiva de la família Euphorbiaceae. Té gran capacitat per a invadir territoris. El ricino és originari d'Àfrica tropical, al voltant d'Etiopia, pero s'ha naturalizado en àrees tropicals i subtropicals de tot lo món convertint-se en una maleza invasora. Produïx gran cantitat de llavors altament viables i sumament venenoses. Es calcula que tan sol quatre llavors poden matar a un adult de tamany mig. No obstant, d'esta planta es poden extraure composts anticancerígenos (que en casos lleus com a nòduls, és una alternativa eficient a la cirugia) i l'oli de ricino, que és comestible. Açò per mig d'un procés de separació de l'oli. També és una espècie ornamental preferida en jardins.

Descripció

El ricino o higuerilla és un arbusto de brot gran i llenyós, buit, que, de la mateixa manera que els peciols, nervis i inclús els propis fulls en algunes varietats, pot prendre un color púrpura obscur i sol estar cobert d'un polvillo blanc, semblant a la cera. Les fulles són molt grans, de nervación palmeada i hendidas de 5 a 9 lòbuls, de vores irregularment dentats; les fulles són alternes, en peciol molt llarc, unit per la seua banda inferior.

Les flors estan dispostes en grans inflorescèncias, empinades, que, quan jóvens, emergixen d'una espata en els nucs entre el brot i els pedúnculs dels fulls; en la part inferior de dites inflorescència estan les flors masculines, en un càliç, en cinc peces lanceoladas/triangulars i múltiples estams soldats, en forma de columna, ramificada en forma de coliflor. Les flors femenines es troben en la part superior de la panícula, en ovari, format per tres fulles carpelares i arrematat per un pistil trifurcado, en papiles destinades a captar el polen. Florix casi tot l'any.

El frut és globuloso, trilobulado, sempre cobert per abundants púas, que li donen un aspecte erizado; té tres cavitats, cada una en una llavor, gran i jaspeada, de superfície plana i lluenta, arrematada per una excrescència i que conté una toxina cridada ricina. En secar-se els fruts, la coberta espinosa es tensa progressivament produint finalment un efecte de resort que llança la llavor a distàncies superiors als dèu metros, sent esta la forma d'esta planta per a estendre's.

Requerix un clima càlit sense gelades, està dispers per casi totes les regions càlides del globo, havent-se naturalizado per ser una planta cultivada des de l'Antiguetat. Sembla ser originària de la banya d'Àfrica (Abissínia), Etiopia.

Com a espècie invasora

En Canàries, pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, esta espècie ha segut inclosa en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Canàries la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.