En matemàtiques i més precisament en àlgebra, en el marc de la teoria de cossos, un cos de ruptura d'un polinomi irreducible P(X) en coeficients en un cos commutatiu K és una extensió mínima de K que conté a lo manco una raïl del polinomi.

Es demostra que en la definició elegida, si P(X) és un polinomi irreducible, tots els cossos de ruptura de P(X) són isomorfos en K[X]/(P(X)), cocient de l'anell commutatiu K[X] dels polinomis en una variable i coeficients en K pel ideal generat pel polinomi P(X), que també es pot vore com l'anell dels restants de la divisió euclidiana d'estos polinomis per P(X). Este cocient proporciona una construcció d'un cos de ruptura en P.

Este cos pot no contindre totes les raïls de P, és dir que P no necessàriament es descompon en un producte de factors de primer grau en K[X]/(P(X)). Pero és possible repetir l'operació fins que es construïxca una extensió finita que continga totes les raïls de P. Per mig d'este procés, s'obté el cos de descomposició de P, i més generalment el de qualsevol polinomi (no necessàriament irreducible).

Esta terminologia no sempre s'usa: estudiar el cos de ruptura de P equival a estudiar el cocient K[X]/(P(X)), i esta notació és suficient per a molts autors, sense que s'utilise un nom específic. Més rarament, en alguns llibres s'usa l'expressió cos de ruptura per a designar atres conceptes.

Definició

Siga K un cos, L una extensió de K i α un element de L.

Un cos de ruptura d'un polinomi P irreducible sobre K és una extensió simple de K per mig d'una raïl de P.[1]

Per eixemple, el polinomi (X2 + 1) és irreducible en el cos ℝ dels número real. Un cos de ruptura d'este polinomi és ℂ, cos dels número complex, ya que i, la raïl d'este polinomi pertany a ℂ, i qualsevol cos que continga a ℝ i i conté a ℂ.

En un subcuerpo

Per a L en el cos K i α ∈ L, el conjunt d'elements de L que s'escriuen Q(α), a on Q és un polinomi en coeficients en K, és dir, les combinacions llineals de les potències de α en coeficients en K, es denota com a K[α]. També és, com es pot verificar fàcilment, el subanillo generat per K i α. Està contingut en qualsevol cos que continga a K i α. Quan α és raïl de P, polinomi irreducible de K[X] de grau n, es té que:

  • Qualsevol element de K[α], que per tant es pot escriure Q(α), es representa per mig d'un polinomi de grau com a màxim (n - 1). N'hi ha prou en prendre el restant de la divisió euclidiana de Q per P. Esta representació és única, de lo contrari, per diferència, s'obtindria un polinomi de grau com a màxim (n - 1) de la qual α és la raïl, lo que és contradictori en la irreducibilidad de P.
  • Qualsevol element distint de zero de K[α] és invertible en K[α]. En efecte, un element tal s'escriu Q(α) i, P sent irreducible, l'identitat de Bézout sobre K[X] assegura l'existència de dos polinomis O i V tals que
O(α) Q(α) + V(α) P(α) = 1,
és dir, com a P(α) = 0, O(α) és l'inversa de Q(α).

L'anell K[α] és llavors un cos, i per lo tant K[α] = K(α), és un cos de ruptura de P en K. Ademés, una base d'este cos, com un espai vectorial en K és (1, α, α2,…, α(n– 1)) (com qualsevol extensió I de K, este cos té un espai vectorial en estructura en K per a l'operació d'adició i el producte pels elements de K). El grau de l'extensió K(α) de K, anotat com [K(α):K], que és la dimensió d'este espai vectorial, és per tant igual a n, el grau del polinomi.

Càlculs sobre un cos de ruptura

En l'anàlisis anterior es veu que, quan es representen els elements del cos de ruptura K(α) de P sobre K per mig de polinomis en α de grau estrictament menor que el de P, els càlculs de la suma, el producte i l'inversa són independents de l'elecció de α, i depenen únicament de P.

  • La suma és la suma polinòmica habitual
  • El producte és el restant del producte polinòmic dividit per P
  • L'invers es calcula usant l'identitat de Bézout sobre K[X] (i l'algoritme de Euclides estés permet que es calcule de manera eficient)

Construcció

És possible construir un cos de ruptura de P sense assumir l'existència d'una extensió de K, que conté una raïl de P': és el anell de residus obtingut per mig de divisió euclidiana de polinomis de K[X] per P, denotat com a K[X]/(P). Sent el polinomi P de grau n, és l'anell de polinomis de grau com a màxim (n - 1), proveït de les operacions (suma, multiplicació) definides per les regles de càlcul del paràgraf anterior, els elements neutres seguixen sent 0 i 1. Es demostra que de fet és un anell, a partir de que és un cos valent-se de que P és irreducible i de l'identitat de Bézout (com en el paràgraf anterior). En esta construcció, el monomi X es convertix en raïl de P.

De manera més abstracta, K[X]/(P) es definix com l'anelle cocient de K[X] pel idéal generat per P denotat (P), que és no nul i primer (P és irreducible) per lo tant màxim, K[X] és un domini d'ideals principals (perque és euclidià); l'anell K[X]/(P) és llavors un cos. Cada classe d'equivalència de K[X]/(P) conté un i solament un polinomi de grau com a màxim (n - 1): aixina es justifiquen la construcció anterior i les seues regles de càlcul.

El cos aixina construït és una extensió de K (els elements de K corresponen a les classes de polinomis constants), que conté una raïl de P: la classe d'equivalència de X, siga α = X. Llavors es té que K[X]/(P) = K(α), que és per tant un cos de ruptura de P.

Les observacions de la secció anterior es traduïxen formalment de la següent manera:


  • Siga K un cos, P un polinomi irreducible sobre K i L una extensió de K en la que P té a lo manco una raïl denotada com β, llavors existix sobre el cos un morfisme únic f (necessàriament injectiu) de K[X]/(P) en L tal que, si a ∈ K, f (a) = a i f(X) = β.

De fet, solament hi ha un morfisme d'anell de K[X] sobre L que aplica K sobre sí mateixa[2] i X sobre β. L'ideal generat per P(X) està en el núcleu del morfisme, obtenint-se aixina, pel teorema fonamental d'homomorfismes, un morfisme en anell f de K[X]/(P) en L en les propietats desijades. És inyectivo perque L és un cos. És l'únic que té estes propietats perque qualsevol element de K[X]/(P) és una combinació llineal en K de les potències de X, i per lo tant f està determinada pels seus valors en K i per X.

Esta propietat assegura en particular que qualsevol cos de ruptura de P en K siga isomorfo a K[X]/(P) (en les notacions anteriors, es pren L = K(β) i l'image del morfisme construït prèviament és un subcuerpo de L que conté a K i β, i per lo tant, L és totalment sancer).

Eixemples

  • Ya s'ha vist el cos dels complexos, que és el cos de ruptura de (X2 + 1) (polinomi que no té raïl en ℝ) i per lo tant es pot construir com ℝ[X]/(X2 + 1) (vore número complex).
  • El polinomi (X3 - 2) no té raïl en el cos ℚ dels número racional, pero sí té una en ℝ: la Plantilla:Raïl real. Es comprova que el subcuerpo ℚ(Plantilla:Raïl) de ℝ és el conjunt de tots els número real escrits com (a + b Plantilla:Raïl + c Plantilla:Raïl) en a, b i c racionals (que és de grau 3). No obstant, esta extensió no conté totes les raïls del polinomi. De fet, hi ha dos que tenen un component complex i que no són elements d'este cos, a saber, Plantilla:Raïl j i Plantilla:Raïl j2 a on j i j2 són les dos raïls cúbiques de l'unitat distintes d'1. Es comprova que el cos dels complexos conté tres cossos de ruptura de (X3 - 2): ℚ(Plantilla:Raïl) ya mencionat, ℚ(Plantilla:Raïl j) (que és el conjunt de complexos de la forma a + b Plantilla:Raïl j + c Plantilla:Raïl j2, en a, b i c racionals), i ℚ(Plantilla:Raïl j2) (definició anàloga). Tots són de grau 3, són isomorfos dos a dos i sobre ℚ[X]/(X3 - 2), pero cap és un cos de descomposició de (X3 - 2) (el més chicotet cos que conté totes les raïls del polinomi). Açò s'obté repetint la construcció d'un cos de ruptura.
  • Un cos de ruptura d'un polinomi irreducible també pot ser un cos de descomposició d'este últim, inclús si el grau del polinomi és estrictament major que 2. Est és el cas del cos de ruptura en ℚ del polinomi (X4 + X3 + X2 + X + 1), les raïls del qual són les quatre quintes raïls de l'unitat distintes d'1: si α és una entre elles, les quatre raïls són α, α2, α3, α4 (vore també polinomi ciclotòmic).
  • Qualsevol cos finit pot construir-se com un cos de ruptura d'un polinomi irreducible sobre un cos finit primer ℤ/pℤ (sent p un número primer). Un cos de ruptura de P (irreducible) sobre un cos finit és sempre un cos de descomposició de P.

Propietats

Existència i singularitat

La construcció de K[X]/(P(X)) va permetre mostrar l'existència d'un cos de ruptura, i la propietat associada de que qualsevol cos de ruptura és isomorfo a ella. L'estudi en un supercuerpo de K que conté una raïl de P és vàlit en K[X]/(P(X)). Per lo tant, es té la següent teorema.


Siga P un polinomi irreducible de grau n sobre K, llavors existix un cos de ruptura per a P, únic llevat isomorfismes: és el cos K[X]/(P(X)). Ademés, esta extensió és de grau n, i és una subextensió de qualsevol extensió a on P té una raïl.

La irreducibilidad del polinomi P és necessària per a provar l'unicitat d'una extensió mínima que conté una raïl del polinomi. Un producte de dos polinomis irreducibles de diferents graus en K tindrà, segons lo anterior, dos extensions de diferents graus en K i per lo tant no és isomorfo. Inclús si els graus són els mateixos, els cossos no són necessàriament isomorfos. Per eixemple, per al polinomi P(X) = X4 - X2 - 2 = (X2 + 1) (X2 - 2), hi ha dos extensions de ℚ de grau mínim que contenen una raïl de P:ℚ[i] i ℚ[[[:Plantilla:Raïl]]]. Estes dos extensions no són isomorfas.

Propietats característiques

Un cos de ruptura F d'un polinomi irreducible P de grau n sobre K és, de manera equivalent:

  • Una extensió simple de K per una raïl de P
  • Una extensió de K que conté a lo manco una raïl de P i de grau n sobre K
  • Una extensió de K que conté a lo manco una raïl de P i de grau mínim en K
  • Una extensió mínima de K que conté a lo manco una raïl de P, mínim significa que és una subextensió de totes les demés
  • Una extensió mínima de K que conté una raïl de P, mínima significa que cap subcuerpo propi de F conté una raïl de P.

Morfismes i raïls

Siga L un cos superior de K que continga totes les raïls de P. S'ha vist que cada raïl α de P li correspon un cos de ruptura K(α) de P sobre L. A dos raïls distintes, els pot correspondre el mateix cos de ruptura, pero s'ha vist que una raïl permet definir sobre el cos un morfisme únic a partir de K(X)/(P) en L deixant K invariant (per lo tant, de qualsevol cos de ruptura en L). Per lo tant, existix una correspondència biunívoca entre les raïls de P en L i els morfismes de K(X)/(P) en L.

En particular, si P és de grau n, existixen com a màxim n morfismes de K(X)/(P) en L. Si ademés P està dividit i té totes les seues raïls simples en L, llavors existixen exactament n morfismes de K(X)/(P) en L.

Es diu que un polinomi sobre K és separable si no admet una raïl múltiple en una clausura algebraica de K (lo que equival a dir que és primer del seu polinomi derivat). Quan el polinomi irreducible P de grau n és separable, hi ha exactament n morfismes de K en una clausura algebraica de K, o en qualsevol cos L en el que es dividix P. Un polinomi irreducible sempre és separable en un cos perfecte, com el cos dels racionals, el cos dels reals i més generalment qualsevol cos en característica zero, pero també qualsevol cos finit (vore l'artícul sobre extensions separables).

Atres definicions

En molts autors,[3] la construcció i les propietats donades anteriorment són tractades des dels primers paràgrafs sobre la teoria de cossos, pero sense donar un nom específic a les extensions K(α) de K, obtingudes agregant una raïl α d'un polinomi P irreducible sobre K. De fet, es tracta essencialment de donar la construcció i les propietats de K[X]/(P).


Ademés, a voltes es troben atres conceptes baix el nom de cos de ruptura. Alguns autors[4] criden a qualsevol cos en el que el polinomi tinga una raïl cos de ruptura. D'acort en este significat, ℝ seria un cos de ruptura del polinomi (X3 - 2). Atres[5] criden al cos de ruptura d'un polinomi no constant P a qualsevol cos de grau finit en K en el que es dividix P. Es troba que[6] una definició propenca a esta a on el cos de ruptura d'un polinomi P és el cos generat per K i el conjunt de raïls de P[7] (més comunament cridat cos de descomposició o cos de les raïls de P).

Referències

  1. ↑ Esta definició correspon a l'expressada per molts autors: Daniel Perrin; Patrice Tauvel; E. Ramis, C. Deschamps i J. Odoux, “Cursos especials de matemàtiques”; o Jean Fresnel, "Anells", Hermann, 2001, pág. 152. També s'ensenya en l'universitat, per eixemple, es troba en Notions de théorie dones corps de D. Harari (ENS), en un curs sobre cossos finits
  2. ↑ Per tant, és un morfismo de K-àlgebra.
  3. ↑ Est és el cas, per eixemple, en Nicolas Bourbaki (Elements de matemàtica), en Serge Lang (Algèbre) o en chez Saunders Mac Lane i Garrett Birkhoff (Algèbre)
  4. ↑ Com Ibrahim El Hage, en la pàgina mathematiques.net, vore Corps dones racines
  5. ↑ Com Lucien Chambadal, Dictionnaire dones mathématiques modernes, 1969, éditions Larousse.
  6. ↑ Robert Gergondey, artícul Corps (mathématiques) en l'Encyclopædia Universalis
  7. ↑ És una definició propenca a esta que es troba en el Dictionnaire dones mathématiques de François Li Lionnais.

Bibliografia