Anar al contingut

Universitat Pierre i Marie Curie

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:DSC 6657-UniversiteMarieCurie.jpg
Universitat Pierre i Marie Curie

La Universitat Pierre i Marie Curie (en francés: Université Pierre et Marie Curie, també cridada UPMC o Paris 6) va ser una universitat francesa localisada en París,[1] prop del Barri Llatí.

En més de 161 laboratoris d'investigació i una formació científica d'alt nivell, va ser considerada com una de les universitats més importants en França i en Europa.

Va estar moltes voltes classificada dins dels cinc millors establiments de formació científica francesos al costat de les famoses École polytechnique i de l'Escola Normal Superior de París per a les diverses classificacions acadèmiques a través del món, com la del periòdic britànic The Times o la de l'Universitat Jiao Tong.

Posterior a un procés de fusió en l'Universitat de París-Sorbonne (Paris 4) portat a terme en 2017, a partir de 2018, l'Universitat Pierre et Marie Curie va deixar el seu nom per a formar part de la nova Universitat Sorbona, sent la facultat de ciències i ingenieria la que actualment alberga l'antic campus de la UPMC

Va acollir a uns 32 000 estudiants (21 000 en ciències i 11 000 en medicina), inclosos 6400 estudiants estrangers. Té un personal de 10 500 persones, entre ells 4500 Research fellow i investigadorés. La UPMC albergava 125 laboratoris d'investigació.

És membre fundador de l'Universitat Sorbona en l'antiga Universitat de París-Sorbona (Facultat de Lletres de l'Universitat de la Sorbona) i el Museu Nacional d'Història Natural de França. Esta aliança va permetre posar en comuna les competències del Collège de la Sorbonne i del Collège doctoral de la Sorbonne.

Història

[editar | editar còdic]

París VI va ser una de les hereues de la Facultat de Ciències de l'Universitat de París, que es va dividir en vàries universitats en 1970 despuix de les protestes estudiantils dels acontenyiments de Maig de 1968. En 1971, les cinc facultats de l'antiga Universitat de París (París VI com a Facultat de Ciències) varen ser dividides i després reformades en tretze universitats per la llei Faure.

El campus de París VI es va construir en els anys cinquanta i xixanta, en un solar ocupat anteriorment per almagasens de vi. El decà, Marc Zamanski, considerava que el campus de Jussieu era un símbol tangible del pensament científic en el cor de París, i que la Facultat de Ciències, situada en el Barri Llatí, formava part d'un continu intelectual i espiritual lligat a l'història universitària de París. París 6 compartia el campus de Jussieu en l'Universitat de París 7 (Universitat Diderot de París) i l'Institut Geofísico de París (Institut de Physique du Globe).

En 1974, l'Universitat de París VI va adoptar el nom d'Universitat Pierre i Marie Curie, en honor als físics Pierre i Marie Curie. En 2006, l'Universitat Pierre i Marie Curie es va associar en el govern dels Emirats Àraps Units per a crear l'Universitat París-Sorbona Abu Dhabi, una filial en Abu Dabi. En 2007, l'universitat va acurtar el seu nom a UPMC.[1] En 2008, l'universitat es va unir a l'associació Paris Universitas canviant el seu logotip en conseqüència i afegint el nom de l'associació despuix del seu.[2]


La UPMC era un gran complex científic i mege en França, actiu en molts camps d'investigació en alcanç i guanys d'alt nivell.[3] Vàries llistes d'universitats situen regularment a la UPMC en el ORD lloc de França, i ha segut classificada com una de les millors universitats del món. l'ARWU en 2014 va situar a la UPMC com la 1.ª de França, la 6.ª d'Europa i la 35.ª del món i també la 4.ª en el camp de les matemàtiques, la 25ª en el camp de la física, la 14.ª en el camp de les ciències naturals i la 32.ª en el camp de l'ingenieria, la tecnologia i l'informàtica.[4]

La UPMC contava en més de 125 laboratoris, la majoria d'ells en associació en el Centre Nacional per a l'Investigació Científica. Alguns dels seus instituts i laboratoris més destacats són l'Institut Henri Poincaré, l'Institut d'astrofísica de París, el Laboratori d'informàtica de París 6 (LIP6), l'Institut de matemàtiques de Jussieu (compartit en l'Universitat París-Diderot) i el Laboratori Kastler-Brossel (compartit en l'Escola Normal Superior).

La Facultat de Medicina Pierre i Marie Curie de l'universitat es troba en dos hospitals docents, el Hospital de la Pitié-Salpêtrière i el Hôpital Saint-Antoine (este últim és el successor de l'Abadia de Saint-Antoine-dones-Champs, en el XII Districte de París).

Archiu:Sorbonne 17thc.jpg
Universitat de París (La Sorbona) en el sigle XVII
Archiu:Caps block 22 6657-UniversiteMarieCurie.jpg
Vista històrica de l'universitat

Dissolució

[editar | editar còdic]

En 2010, es va crear el grup d'universitats de la Sorbona, que incloïa l'Universitat del Panteón-Assas, l'Universitat de París-Sorbona, el Museu Nacional d'Història Natural de França, l'INSEAD i l'Universitat Tecnològica de Compiègne; per a esta ocasió es va tornar a canviar el logotip de la UPMC.[5]

La UPMC es va fusionar en l'Universitat de París-Sorbona conformant l'Universitat de la Sorbona combinada l'1 de giner de 2018.[6][7][8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Sorbonne Université – Lettres, Médecine, Sciences». www.upmc.fr.
  2. «L'Universitat Paris 6 pansa a ser l'Universitat UPCM». Consultat el 3 de setembre de 2010.
  3. Université Pierre et Marie Curie - UPMC. «html UPMC - Universitat Pierre i Marie CURIE - Ciències i Medicina - París». Consultat el 15 de juliol de 2015.
  4. Universitat Pierre i Marie Curie - París 6 en les 500 millors universitats del món
    • Archivat el 31 de juliol de 2016 archivat en Wayback Machine.. Shanghairanking.com. Recuperat el 16 de juny de 2014.
  5. «Nouveau logo -Université Pierre et Marie CURIE - Sciences et Médecine - UPMC - Paris». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2011. Consultat el 1 d'abril de 2022.
  6. «Li retour de la gran université de Paris».
  7. University World News, La fusió de les universitats d'èlit de París rep el vist i plau
  8. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 13 de novembre de 2016.