En matemàtiques, més concretament en àlgebra abstracta i teoria d'anells, un domini euclidià o anell euclidià (usualment abreviat DE) és un anell conmutativo sobre el que es pot definir una funció euclidea (explicada més alvance) que permet generalisar la noció de divisió euclidea usual dels número entero. Este algoritme de Euclides generalisat es pot utilisar per als mateixos fins que l'algoritme d'Euclides original en l'anelle dels sancers: en un domini euclidià es pot utilisar este algoritme per a calcular el màxim comú divisor de dos elements qualssevol. En particular, el màxim comú divisor de dos elements sempre existix —la qual cosa no és en general cert per a un anell arbitrari—, i pot ser expressat com una combinació llineal d'ells (identitat de Bezout). Ademés, tot ideal d'un domini euclidià és principal, lo que implica que es pot generalisar el teorema fonamental de l'aritmètica: tot domini euclidià és un domini de factorisació única.

Definició

Un domini euclidià és un parell (A,ϕ) a on A és un domini d'integritat i ϕ és una aplicació ϕ:A∖{0}⟶ℕ∪{0} que complix les següents dos condicions:[1]

1. Per a qualsevol a,b∈A tals que b≠0 es complix que existixen q,r∈A de manera que

(1)

a=bq+r; tals que r=0, o be  ϕ(r)<ϕ(b)

2 Per a dos elements qualssevol a,b∈A∖{0}:

(2)

ϕ(a)≤ϕ(a⋅b)

Als elements q i r se'ls denomina respectivament cocient i restant, com en la divisió usual.

Definicions alternatives

Alguns autors consideren que la (segona condició) és redundante i pot ser omesa de la definició. En efecte, si en un domini íntegre es pot definir una funció ϕ que complix la primera condició, llavors sempre és possible definir una atra que complixca també la segona, en particular:[2]

ϕ*(x)=Min{ϕ(ax):a∈A∖{0}}

ya que l'unicitat no és imprescindible, la condició (1) per sí sola implica que el domini és euclidià.

Terminologia

Diversos autors es referixen a la funció ϕ —que definix un domini euclidià—, en diferents noms: «aplicació (o funció) euclidiana», «funció de mida» (o de tamany),[3] «grau» o «funció de norma».[4] En alguns contexts es parla de «norma euclidiana»,[5] si be esta denominació pot induir a confusió en la norma vectorial que definix la distància usual.

És important destacar que la funció de norma solament pren valors sancers, aun cuando en algun cas particular puga estendre's ϕ a tot el conjunt dels número real.

Eixemples

Els següents són eixemples d'anells que són dominis euclidians:

  • Si prenem el conjunt dels número entero ℤ i com a norma euclidiana prenem l'aplicació valor absolut |⋅|, tenim un domini euclidià, puix |a|≤|ab| para tot a,b∈ℤ en b≠0. Usant esta definició, la propietat (1) equival a l'algoritme de divisió usual entre sancers.


  • En tot cos 𝕂 pot definir-se una norma euclidiana, prenent-se esta com l'aplicació constant 1, ya que, per a qualsevol element a i b de 𝕂, se satisfan les dos propietats de forma trivial, a saber:
  1. prenent q=a/b es té que r=0.
  2. 1=ϕ(a)≤ϕ(a⋅b)=1.
  • Considerant l'anell de polinomis en una variable 𝕂[x] en coeficients en un cos 𝕂 i com a norma euclidiana l'aplicació
grad:𝕂[x]−{0}⟶ℕ∪{0}
que a cada polinomi no nul de 𝕂[x] li assigna el seu grau, el resultat és un domini euclidià.
  • en l'anell dels sancers gaussianos, si per a cada element α=a+bi, a on a,b∈ℤ, definim la seua norma com N(α)=a2+b2, tenim un domini euclidià.

Els següents són eixemples d'anells que no són dominis euclideos:

  • En general, l'anell de polinomis en coeficients en un anell A no és un domini euclidià, inclús aun cuando el propi A és un domini euclideo. Per eixemple ℤ[X] no és un domini euclidià encara que ℤ sí ho és.

Vore també

Referències

Notes

  1. ↑ Gallian, 2012, p. 337.
  2. ↑ Rogers, Kenneth(1971).«The Axioms for Euclidean Domains».American Mathematical Monthly.Mathematical Association of America.78(10): 1127–1128.doi:10.2307/2316324.
  3. ↑ Gallian (2012) i Artin (2010) la criden «mida» (the measure) i «tamany» (size function) respectivament.
  4. ↑ Cohn (2012) es referix a ella com norm function.
  5. ↑ Per eixemple Jackson (1995).

Bibliografia