En matemàtiques, els màxims i mínims d'una funció, coneguts colectivament com a extrems d'una funció, són els valors més grans (màxims) o més chicotets (mínims), que pren una funció en un punt situat ya siga dins d'una regió en particular de la curva (extrem local o relatiu) o en el domini de la funció en la seua totalitat (extrem global o absolut).[1][2][3] De manera més general, els màxims i mínims d'un conjunt (com es definix en teoria de conjunts) són els elements major i menor en el conjunt, quan existixen. El localisar valors extrems és l'objectiu bàsic de l'optimisació matemàtica.

Extrems d'una funció
Erro al crear miniatura:
Extrems d'una funció.

Extrems relatius o locals

Siga f:A⊂ℝn⟶ℝ, siga x0∈A i siga P=(x0,f(x0)) un punt pertanyent a la gràfica de la funció.

Es diu que P és un màxim local de f si existix un entorn reduït de centre x0, en símbols E′(x0), a on para tot element x de E′(x0)⊂A es complix f(x)≤f(x0). Per a que esta propietat posseïxca sentit estricte deu complir-se f(x)<f(x0).

Análogamente es diu que el punt P és un mínim local de f si existix un entorn reduït de centre x0, en símbols E′(x0), a on para tot element x de E′(x0) es complix f(x)≥f(x0).

Extrems absoluts o globals

Siga f:A⊂ℝn⟼ℝ, siga x0∈A i siga P=(x0,f(x0)) un punt pertanyent a la gràfica de la funció.

Es diu que P és un màxim absolut de f si, per a tot x distint de x0 pertanyent al subconjunt A, la seua image és menor o igual que la de x0. Açò és:


Análogament, P és un mínim absolut de f si, per a tot x distint de x0 pertanyent al subconjunt A, la seua image és major o igual que la de x0. Açò és:

P(x0,f(x0)) mínim absolut de f⟺∀x≠x0,x∈A,f(x0)≤f(x).

Vore també

Punt crític
Punt frontererizo
Punt estacionario
Punt singular

Referències

  1. ↑ Stewart (2008). Calculus: Early Transcendentals, 6a edició, Brooks/Cole. ISBN 0-495-01166-5.
  2. ↑ (2009) Calculus, 9a edició, Brooks/Cole. ISBN 0-547-16702-4.
  3. ↑ (2010) Thomas' Calculus: Early Transcendentals, 12a edició, Addison-Wesley. ISBN 0-321-58876-2.


Referències