Gràfica d'una funció



En matemàtiques, la gràfica d'una funció [1] [2] [3] és un tipo de representació gràfica que permet conéixer intuitivamente el comportament de dita representació i ajuda més en els números
el gràfic és el conjunt de tots els parells ordenats (x, f(x)) de la funció f, és dir, com un subconjunt del producte cartesiano X×I. Es representa gràficament per mig d'una correspondència entre els elements del conjunt domini i els de el conjunt image.
Les úniques funcions que es poden establir de forma no ambigua per mig de llínees, són les d'una sola variable, en un sistema de coordenades cartesianas, a on cada abscissa representa un valor de la variable del domini i cada coordenada representa el valor corresponent del conjunt image. Si la funció és contínua, llavors la gràfica formarà una llínea recta o curva. En el cas de funcions de dos variables és possible visualisar-les de forma unívoca per mig d'una proyecció geomètrica, pero a partir de tres variables tan sol és possible visualisar corts (en un pla) de la funció per als que els valors de totes les variables, llevat dos, permaneixquen constants. Alguns software de representació usen ademés colors, o curves de nivell la qual cosa es pot conseguir una representació satisfactòria.
El concepte de gràfica d'una funció es generalisa a la gràfica d'una relació. Notar que si ben cada funció té una única representació gràfica, poden existir vàries funcions que tinguen la mateixa, pero en dominis i codominios diferents.
Definició de Domini
[editar | editar còdic]Donada una funció , es diu domini als valors d'orige en els que està definida, és dir, si tal que :
Casos segons l'interval :
Anàlisis d'una funció en un punt
[editar | editar còdic]En una funció real del tipo:
En analisar esta funció en un punt i l'entorn de a, apareixen els següents casos:
Una norma mnemotècnica per a l'estudi de la continuïtat consistix en vore si per a traçar la gràfica d'una funció es té que alçar o no el llapis, en cas afirmatiu direm que la funció no és contínua o que hi ha algun tipo de discontinuidad.
Punts de continuïtat
[editar | editar còdic]AP
Definida una funció: f, dels número real, sobre els número real, a on a cada x real se li associa una i real, representat i = f(x):
Sí a mida que la variable x s'aproxima a un valor a, la variable i s'aproxima a un valor L, direm que L és el llímit de f quan x tendix a a:
Si una funció té llímit en un punt eixe llímit ha de ser únic (unicitat del llímit), el valor del llímit, en cas d'existir no té per qué coincidir en el valor de la funció en eixe punt.
Si una funció té llímit en un punt, i el valor del llímit és el mateix que el valor de la funció en eixe punt, es diu que la funció és contínua en eixe punt:
Funció contínua i derivable
[editar | editar còdic]Vejam alguns casos de funcions contínues i derivables [4] en un punt.
Si la funció és una recta:
Punts tangencials:
Erro al crear miniatura: Archiu:Función continua en a; 16-08 6251.svg Archiu:Función continua en a; 16-08 6273.svg
Funció contínua i derivable, en derivada en a distinta de zero i punt d'inflexió:
Archiu:Función continua en a; 16-08 2617.svg Erro al crear miniatura: Archiu:Función continua en a; 16-08 6271.svg Archiu:Función continua en a; 16-08 6253.svg
Funció contínua i derivable, en derivada en a igual a zero i punt estacionario: extrem relatiu o punt d'inflexió.
Archiu:Función continua en a; 16-08 4433.svg Archiu:Función continua en a; 16-08 4455.svg Archiu:Función continua en a; 16-08 4435.svg Archiu:Función continua en a; 16-08 4453.svg
Funció contínua i no derivable
[editar | editar còdic]Vejam alguns eixemples de funcions contínues no derivables:[5]
els dos primers eixemples són no derivables per tindre una derivada infinita en a:
punt anguloso en a en un valor intermig:
punt anguloso en a que és un extrem relatiu.
Punts de discontinuïtat
[editar | editar còdic]AP En els punts extrems de cada interval de definició de la funció, o en els punts intermijos dels intervals d'existència, que presenten discontinuidad, es presenta un punt de discontinuidad,[6][7] que pot ser d'algun d'estos tipos:
Galeria de discontinuïtats
[editar | editar còdic]Archiu:Función xy discontinua 25.svg Archiu:Función xy discontinua 35.svg Archiu:Función xy discontinua 15c.svg Archiu:Función xy discontinua 15a.svg De segona espècie. De segona espècie. De segona espècie. De segona espècie.
Archiu:Función xy discontinua 52.svg Archiu:Función xy discontinua 53.svg Archiu:Función xy discontinua 51c.svg Archiu:Función xy discontinua 51a.svg De segona espècie. De segona espècie. De segona espècie. De segona espècie.
Archiu:Función xy discontinua 22.svg Archiu:Función xy discontinua 32.svg Archiu:Función xy discontinua 23.svg Archiu:Función xy discontinua 33.svg Asintòtica. Asintòtica. Asintòtica. Asintòtica.
Archiu:Función xy discontinua 12c.svg Archiu:Función xy discontinua 12a.svg Archiu:Función xy discontinua 13c.svg Archiu:Función xy discontinua 13a.svg De bot infinit. De bot infinit. De bot infinit. De bot infinit.
Archiu:Función xy discontinua 21c.svg Archiu:Función xy discontinua 21a.svg Archiu:Función xy discontinua 31c.svg Archiu:Función xy discontinua 31a.svg De bot infinit. De bot infinit. De bot infinit. De bot infinit.
Archiu:Función xy discontinua 11f.svg Archiu:Función xy discontinua 11g.svg Archiu:Función xy discontinua 11e.svg Archiu:Función xy discontinua 11c.svg De bot finito. De bot finito. De bot finito. Evitable
Vore també
[editar | editar còdic]Ferramentes per a dibuixar la gràfica d'una funció
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Charles D. Miller (2005). «8», Matematica, 6 edició (en espanyol), Pearson/Addison Wesley, p. 393. ISBN 97-897-0260-752-6.
- ↑ Àngels Cambra Sánchez (2007). «2», Curse Bàsic de Matemàtiques i Estadístiques (en espanyol), Delta Publicacions, p. 25. ISBN 97-884-9647-770-4.
- ↑ Horacio Fernández Castany (2005). «5», Matemàtiques prèvies al càlcul, 1 edició (en espanyol), Universitat de Medellín, p. 217. ISBN 97-895-8976-810-5.
- ↑ Maria José Ruiz Jiménez (2023). «5», Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II (en espanyol), Editorial Editex, p. 152. ISBN 97-884-1134-546-0.
- ↑ Eva María del Pou García (2004). «3», Matemàtiques fonamentals per a estudis universitaris (en espanyol), Delta Publicacions, p. 135. ISBN 97-884-9336-316-1.
- ↑ Angel Ruiz Zúñiga (1997). «3.3», Elements de Càlcul Diferencial (en espanyol), Universitat de Costa Rica, p. 74. ISBN 97-899-7767-440-7.
- ↑ Enrique Linés Va escardar (1991). «12», Principis d'anàlisis matemàtic (en espanyol), Reverte, Editorial S.A., p. 221. ISBN 97-884-2915-072-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gráfica de una función» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.