El combat[1], lluita, bregue, lluita, pendencia, pugna, baralla, lid o reyerta, és un conflicte violent intencional destinat a establir el seu domini sobre l'oponent i això s'usa fins a l'actualitat per a matar persones.

Combat naval de Iquique del 21 de maig de 1879 - oli de Thomas Somerscales, sigle XIX.

El terme "combat" per lo general es referix als conflictes armats o bèlics entre les forces militars en la guerra, mentres que el terme més general "lluita" pot referir-se a qualsevol conflicte violent entre individus o nacions.

La violència del combat pot ser unilateral, mentres que la lluita implica a lo manco una reacció defensiva. No obstant, els térmens solen utilisar-se com a sinònims, junt en el terme "baralla". Una lluita a gran escala es coneix com una batalla.

Un combat pot tindre un determinat conjunt de regles o no estar regulat. Eixemples de regles inclouen els Convenis de Ginebra (que comprén el tractament dels soldats en la guerra), la cavalleria medieval, les normes del Marqués de Queensberry (que cobrixen el boxeig) i vàries formes de deportes de combat.

El combat en la guerra inclou dos o més organisacions militars opostes, per lo general la lluita entre les nacions en guerra (encara que la guerra de guerrilles i la supressió de l'insurgents poden quedar fòra d'esta definició). La guerra entra baix les lleis de la guerra, que rigen els seus objectius i conductes, i protegixen els drets dels soldats i els no combatents.[2]

El combat pot ser armat o sense armes. El combat cos a cos és un combat de molt curt alcanç, en el que s'ataca a l'oponent en el cos (donant puñetazos, pateando, estrangulant, etc.) o en a armes blanques (gavinets, espases, bastons, etc.), a diferència del combat de llarc alcanç. <!-- Hand-to-hand combat ca be further divided into three sections depending on the distance and positioning of the combatants:


Història

Des de que existixen sers vius lo suficientment alvançats com per a danyar intencionalmente a uns atres, hi ha hagut baralles. Les lluites per recursos, parelles reproductives, territoris, etc. són una part essencial de l'evolució. No obstant, entre els animals més desenrollats (per eixemple, els primats), es varen desenrollar métodos cada volta més sofisticats per a evitar o resoldre pacíficament l'agressió (comportament social ), com per eixemple: batalles no letals per la zona, gests de sumissió, expressions d'afecte, etc.

Els humans, a través de el seu inteligència, han desenrollat tàctiques i estratègies més alvançades per a conduir les batalles actuant de forma organisada i aplicant un esforç cada volta major per a conseguir una ventaja. Per a motivar a les persones a participar en els conflictes, s'han desenrollat tècniques de propaganda cada volta més sofisticades que utilisen ideologies i emocionalisacions com a images enemigues o justificacions religioses. La tecnologia armamentista es va tornar cada volta més desenrollada i sofisticada, de la mateixa manera que els métodos sicològics per a desmotivar a l'enemic.

Els humans també varen desenrollar solucions més civilisades a (potencials) conflictes, tals com: per eixemple l'ús de tribunals, mercats i atres institucions o política i diplomàcia. Es diu que els grans eixèrcits i atarassanes servixen més per a evitar guerres (per eixemple, per mig d'un buit de poder) que per a lliurar-les. Una força policial forta pot tindre un propòsit similar. Una escalada d'una disputa inicialment civilisada a una violenta és i sempre ha segut possible.

L'orde mundial cristià de l'Edat Mija europea en la seua utopia de renúncia a la violència, per un costat, i certa tolerància a la transgressió de les normes, per l'atre (perdó dels pecats), ha conduït a l'actual monopoli estatal de la violència. El seu objectiu és previndre el vigilantisme i basar cada lluita en regles o procediments. Este desenroll des del sigle XIII/XIV, en el sigle XIX, el sociòlec Norbert Elias va examinar açò en la seua obra principal "Sobre el procés de civilisació". Es preguntava cóm el duel entre els barons lladres medievals podia convertir-se en un duel aristocràtic clarament regulat quan la noblea ya no vivia dispersa sino cada volta més reunida en grans corts. A partir d'açò, Elías intent o comprendre per qué les normes de trànsit varen funcionar en les principals ciutats del sigle XX sense donar lloc a discussions constants entre els involucrats.

Des del sigle XVIII (en Gran Bretanya des de la Revolució Gloriosa, en Europa continental essencialment solament despuix de la Revolució Francesa), els deports moderns s'han desenrollat gradualment en el món occidental i en Japó, també des del sigle XVIII, les arts marcials modernes com el Kendō, és dir, formes pacífiques de lluita.

La Revolució Americana de 1776 va iniciar la fundació de sistemes socials que principalment equilibren els interessos internament utilisant mijos democràtics. No obstant, esta revolució i les revolucions posteriors en Europa no varen resoldre tots els conflictes socials a llarc determini, lo que va conduir a moviments socials a voltes d'orientació militant, que hui encara tenen el dret, especialment en forma de sindicats institucionalisats moderns. a. organisar conflictes laborals per a fer valdre els interessos dels seus membres davant el seu empleadores. Per regla general, hui en dia este tipo de lluites no són violentes , pero els oponents es causen danys materials entre sí per mig de desocupacions laborals i tancaments patronals. En Estats Units i Suràfrica, els moviments socials inclús varen tindre que garantisar l'igualtat per a persones de diferents colors de pell. En els seus inicis, estos moviments moderns a sovint es dividixen durant un temps en una part que practica la no violència o la màxima desobediència civil i una part que és a lo manco retòricament violenta.


Combat verbal

Estructures dels actes de parla relacionats en l'intercanvi verbal i físic dels temps antics també es conserven en l'actualitat,[3] aixina com els patrons dels actes de parla amprats en un intercanvi verbal són un fenomen en els texts històrics i moderns per igual. A pesar de que les convencions canvien en el temps i d'una cultura a les demés, els rituals semblen ser part de l'inventari bàsic d'ús del llenguage, per lo que és molt comú trobar similituts entre els individus de diferents cultures en la manera de participar en un duel verbal. El combat verbal pot resultar en el combat físic despuix d'un cert punt.


Combat militar

El combat modern ha evolucionat significativament durant l'últim sigle, molejat pels alvanços tecnològics, els canvis en els paisages geopolítics i la necessitat d'abordar amenaces diverses. Les modalitats de la guerra moderna comprenen una combinació d'enfocaments tradicionals i no convencionals, impulsats per l'integració d'equips de vanguarda, tàctiques innovadores i estratègies adaptatives.[4] [5]


Modalitats del Combat Modern

El combat modern es caracterisa per la seua naturalea multidimensional, que inclou la guerra convencional, la guerra asimètrica, la guerra cibernètica i la guerra híbrida.

Guerra Convencional Açò implica un conflicte entre estats utilisant forces militars organisades. La guerra convencional es basa en principis establits d'enfrontament, incloent fronts de batalla definits i operacions a gran escala que involucren infanteria, vehículs blindats, artilleria i respal aéreu. A pesar de la seua naturalea tradicional, la guerra convencional ha integrat tecnologies alvançades, com a municions guiades en precisió i sistemes de camp de batalla en ret, per a millorar l'eficiència i minimisar el dany colateral.[6] Eixemples recents inclouen l'ús d'eixides HIMARS en conflictes contemporàneus.[7]

Guerra Asimètrica La guerra asimètrica ocorre quan un oponent més dèbil utilisa métodos no convencionals per a contrarrestar a un adversari més fort. Açò a sovint implica tàctiques de guerrilla, sabotage i operacions d'insurgencia. Els actors no estatals i les organisacions terroristes ampren la guerra asimètrica per a explotar vulnerabilitats, atacant infraestructura crítica, poblacions civils i objectius blans.[7] Eixemples inclouen els atacs en artefactes explosius improvisats (IED) en regions de conflicte com Afganistan.

Guerra Cibernètica Un domini relativament nou, la guerra cibernètica implica atacs a l'infraestructura digital per a interrompre, deshabilitar o manipular sistemes crítics. Açò inclou hackeos, desplegament de malware i atacs de refús de servici. Les nacions i els actors no estatals participen en operacions cibernètiques per a socavar l'estabilitat econòmica, furtar informació sensible o debilitar capacitats militars. Un eixemple conegut és el virus Stuxnet, dissenyat per a sabotejar instalacions nuclears en Iran.[4]

Guerra Híbrida L a guerra híbrida combina tàctiques convencionals, asimètriques i cibernètiques per a crear un enfocament multifacético. Implica una mescla d'operacions militars, campanyes de desinformació, pressió econòmica i guerres de poder.[4] Les accions de Rússia en Ucrània, incloent l'ús de soldats "sense insígnies" i ciberatacs, ejemplifican esta modalitat, destacant l'importància de les operacions sicològiques i la propaganda.[7][8][9]


Equipament de Combat Modern

Els alvanços en tecnologia han transformat les ferramentes utilisades en el combat modern, en un enfocament en la precisió, la supervivència i l'adaptabilitat. Les categories clau de l'equipament de combat modern inclouen:

Equip Personal

Els soldats ara utilisen jupetins antibales alvançats en plaques de ceràmica i caixcos llaugers fabricats en materials com Kevlar. Ademés, els exoesquelets, com el proyecte TALOS desenrollat pel Departament de Defensa d'EE.UU., aumenten la força i resistència del combatent. Les ulleres de visió nocturna, com les AN/PVS-31 utilisades per forces especials, permeten operar eficaçment en condicions de poca llum o ambients adversos.[4]

Armes de Fòc i Sistemes d'Armament Les armes modernes inclouen rifles d'assalt modular com el HK416, que permet adaptacions ràpides segons les necessitats de l'entorn. Les bales guiades, com les utilisades en sistemes de francotirador alvançats, garantisen alta precisió a llargues distàncies.[10]

Vehículs Blindats

Els tancs moderns, com el Leopard 2 i el M1 Abrams, estan equipats en sistemes de protecció activa (APS) que intercepten proyectils ans que impacten. Els vehículs terrestres autònoms, com el MUTT (Multi-Utility Tactical Transport), permeten transportar suministraments en terrenys difícils sense expondre als soldats.[4]

Plataformes Aérees Els drones, com el Bayraktar TB2, han demostrat ser crucials per al reconeiximent i atacs d'alta precisió en conflictes recents. Els avions furtivos de quinta generació, com el F-35, estan dissenyats per a evitar la detecció per radar mentres porten a terme missions de combat i reconeiximent.

Actius Navals Les fragates multipropósito, com la classe FREMM, estan equipades en sistemes alvançats de missils antiaèreus i antisubmarinos. Els submarins nuclears, com els de la classe Virginia, oferixen capacitats de sigilo i dissuasoris estratègics.[10]

Ferramentes de Guerra Cibernètica i Electrònica Els dispositius d'interferència, com els sistemes ALQ-99, interrompen les comunicacions enemigues i els radars. Els sistemes de ciberseguridad alvançada protegixen les rets militars i governamentals d'atacs constants.


Tàctiques de combat modern

Les tàctiques en el combat modern han evolucionat per a abordar la complexitat dels conflictes contemporàneus. Estes tàctiques emfatisen la flexibilitat, la rapidea i l'integració de múltiples dominis.

Els conflictes moderns a sovint ocorren en àrees urbanes densament poblades. En estes condicions, l'ús de drones menuts per a reconeiximent i sistemes d'entrada forçada, com a explosius dirigits, són clau. El combat a curta distància (CQC) és fonamental, en equips entrenats per a maniobrar en espais confinats.

Guerra centrada en rets La guerra centrada en rets (NCW) conecta forces terrestres, aérees, marítimes i cibernètiques per mig de senyes en temps real. Sistemes com el Link 16 permeten compartir informació crítica entre unitats aliades.

Operacions de contrainsurgencia (COIN) Les operacions COIN combinen acció militar en el respal a les comunitats locals. Eixemples inclouen programes de reconstrucció liderats per forces militars per a guanyar respal popular en zones de conflicte. L'ús d'inteligència humana (HUMINT) és essencial per a identificar amenaces insurgents.

Mando descentralisat

Este enfocament otorga major autonomia a les unitats en el camp, millorant l'adaptabilitat en situacions canviants. Eixemple: els grups d'operacions especials operen en gran independència mentres complixen objectius estratègics.

Us de Forces Especials Les forces especials, com els Navy SEALs o el SAS britànic, realisen missions d'alt risc. Estes inclouen incursions despuix de les llínees enemigues, eliminació d'objectius clau i rescats. Les unitats especials no convencionals actuen de forma més encoberta i clandestina. Açò significa que, encara que també tenen les capacitats de guerra de comando clàssica, normalment no operen segons els principis tàctics de l'infanteria regular. Els seus patrons de desplegament s'assemblen més als dels servicis d'inteligència . Açò significa que també poden utilisar-se “encoberts” i sense uniforme. La seua formació va molt més allà de l'àmbit d'una unitat de mando clàssica, ya que estes unitats no només atenen a perfils molt més operatius, sino que també estan capacitades llingüística i culturalment per a poder treballar en l'àrea operativa i adaptar-se a les circumstàncies allí.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Christopher Mewett, «Understanding War’s Enduring Nature Alongside its Changing Character», War on the Rocks, 21 de enero de 2014, accedido 31 de marzo de 2022, https://warontherocks.com/2014/01/understanding-wars-enduring-nature-alongside-its-changing-character/
  3. ↑ Vienna English Working Papers, Vol. 16 issue 1, 2007
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 José Manuel Gutiérrez de la Cámara Señán. Tecnología Militar. (2019) Editorial Tecnos 320 pag. ISBN: 978-8430975316
  5. ↑ Dave Grossman. Sobre el Combate (2014) Editorial Melusina 564 pag. ISBN: 978-8415373155
  6. ↑ Geary, Patrick Joseph (1987), NATO battlefield strategy for the conventional defense of Central Europe, Trabajo Fin de Máster, Universidad de Richmond.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Ana Esther Ceceña (Coordinadora). Las Guerras del Siglo XXI: Nuevos Escenarios, Nuevas Amenazas (2021) Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales (CLACSO) 350 pag. ISBN: 978-9877227995
  8. ↑ Hoffman, Frank G. (2009), “Hybrid Warfare and Challenges”, Joint Force Quarterly, No. 52, pp.34-39.
  9. ↑ Stefan J. Banach, «Virtual War and Weapons of Mass Deception», Modern War Institute at West Point, accedido 31 de marzo de 2022, https://mwi.usma.edu/virtual-war-weapons-mass-deception/.
  10. ↑ 10,0 10,1 Office of Technology Assessment (OTA) (1987), New Technology for NATO: Implementing Follow-On Force Attack – OTA-ISC-309, Washington, DC: U.S. Government Printing Office.

Enllaços externs