Cognició

La cognició (del llatí cognoscere, ‘conéixer’) és la facultat d'un ser viu per a processar informació a partir de la percepció, el coneiximent adquirit (experiència) i característiques subjectives que permeten valorar l'informació. Consistix en processos tals com el aprenentage, el raonament, la atenció, la memòria, la resolució de problemes, la presa de decisions, els sentiments. El ser humà té la capacitat de conéixer en tots els processos mencionats. No obstant, el concepte de procés cognitiu s'aplica també a entitats artificials, aixina com conscients o inconscients. Per tant, el concepte ha abordat el seu estudi des de diferents perspectives, incloent la neurologia, la pedagogia, la psicologia, el psicoanálisis o unes atres teories de la ment, la sociologia, la filosofia, les diverses disciplines antropològiques (antropologia cultural, antropologia filosòfica, antropologia mèdica…) i les ciències de l'informació (inteligència artificial, gestió del coneiximent, aprenentage automàtic). La cognició està íntimament relacionada en conceptes abstractes tals com ment, percepció, raonament, inteligència, aprenentage i molts uns atres que descriuen numeroses capacitats dels sers humans i d'atres animals (cognició animal). Segons la teoria forta de la inteligència artificial, també tindrien estes característiques algunes entitats no biològiques. En psicologia i informàtica, el concepte es referix a les funcions, processos i estats mentals d'agents inteligents, en un enfocament particular en processos tals com a comprensió, inferència, presa de decisions, planificació i aprenentage. La investigació en el camp aborda capacitats dels agents/sistemes com l'abstracció, la generalisació, la concreció/especialisació, i el meta-raonament, en lo que s'involucra conceptes subjectius tals com les creències, coneiximent, els estats mentals, i les preferències. És possible crear experiències utilisant el raonament propi (individual), per a açò és preferible abstindre's a caure en un patró rutinari, i canviar hàbits constantment, d'esta manera la part de cognició del cervell serà més àmplia. El concepte de cognició és freqüentment utilisat per a significar l'acte de conéixer, o coneiximent, i pot ser definit, en un sentit cultural o social, com el desenroll emergent de coneiximent dins d'un grup, que culmina en la sinèrgia del pensament i l'acció.

Cognició

L'Escola d'Atenes, Fresca en el Vaticà. Molts dels filòsofs representats buscaven el coneiximent de les primeres causes.

Primers estudis

A pesar de que la pròpia paraula cognitiu es remonta a el XV, l'atenció als processos cognitius va sorgir més de díhuit sigles abans, a partir d'Aristóteles (384-322 a. C.) i el seu interés pel funcionament intern de la ment i cóm afecta a l'experiència humana. Aristóteles es va centrar en les àrees cognitives relacionades en la memòria, la percepció i les imàgens mentals. Donava gran importància a que els seus estudis es basaren en proves empíriques, és dir, en informació científica obtinguda per mig de l'observació i l'experimentació concienzuda. Dos milenis més vesprada, es varen assentar les bases dels conceptes moderns de cognició durant el Sigle de les Llums per pensadors com John Locke i Dugald Stewart que varen tractar de desenrollar un model de la ment en el que les idees eren adquirides, recordades i manipulades.

A principis del XIX es varen desenrollar models cognitius tant en filosofia -especialment per autors que escrivien sobre la filosofia de la ment- com en medicina, sobretot per meges que buscaven entendre cóm curar la locada. En Britania, estos models varen ser estudiats en l'acadèmia per acadèmics com James Sully en el University College de Londres, i inclús varen ser utilisats pels polítics a l'hora de considerar la Elementary Education Act nacional de 1870.

A mida que la psicologia sorgia com un floreciente camp d'estudi en Europa, al mateix temps que guanyava adeptes en Amèrica, científics com Wilhelm Wundt, Herman Ebbinghaus, Mary Whiton Calkins i William James oferirien les seues aportacions a l'estudi de la cognició humana.

Primers teòrics

Wilhelm Wundt (1832-1920) va emfatisar la noció de lo que va cridar introspecció: examinar els sentiments interns d'un individu. En l'introspecció, el subjecte tenia que anar en conte de descriure els seus sentiments de la manera més objectiva possible per a que Wundt trobara l'informació científica. Encara que les contribucions de Wundt no són en absolut mínimes, els sicòlecs moderns consideren que els seus métodos són massa subjectius i opten per basar-se en procediments més objectius d'experimentació per a traure conclusions sobre el procés cognitiu humà.

Hermann Ebbinghaus (1850-1909) va realisar estudis cognitius que examinaven principalment la funció i la capacitat de la memòria humana. Ebbinghaus va desenrollar el seu propi experiment en el que va construir més de 2000 sílabes a partir de paraules inexistents (per eixemple, "EAS"). A continuació, va examinar la seua pròpia capacitat personal per a deprendre estes no-paraules. Va elegir a propòsit no-paraules en lloc de paraules reals per a controlar l'influència de l'experiència preexistente en lo que les paraules podrien simbolisar, permetent aixina recordar-les més fàcilment. Ebbinghaus va observar i hipotetizó una série de variables que podien haver afectat a la seua capacitat per a deprendre i recordar les no-paraules que creava. Una de les raons, va concloure, era el temps transcorregut entre la presentació de la llista d'estímuls i el recitat o recort dels mateixos. Ebbinghaus va ser el primer en registrar i traçar una "curva d'aprenentage" i una "curva d'oblit". El seu treball va influir molt en l'estudi de la posició serial i el seu efecte en la memòria (que s'analisa més alvance). Mary Whiton Calkins (1863-1930) va ser una influent pionera nortamericana en el camp de la psicologia. El seu treball també es va centrar en la capacitat de la memòria humana. Una teoria comuna, denominada efecte de recencia, pot atribuir-se als estudis que ella va portar a terme. L'efecte de recencia, també analisat en la secció d'experiments posterior, és la tendència de les persones a recordar en precisió els últims elements presentats en una seqüència d'estímuls. La teoria de Calkin està estretament relacionada en l'estudi abans mencionat i la conclusió dels experiments de memòria realisats per Hermann Ebbinghaus.

William James (1842-1910) és una atra figura fonamental en l'història de la ciència cognitiva. James estava prou descontent en l'émfasis de Wundt en l'introspecció i l'us d'estímuls sense sentit d'Ebbinghaus. En el seu lloc, va optar per centrar-se en l'experiència de l'aprenentage humà en la vida quotidiana i la seua importància per a l'estudi de la cognició. La contribució més significativa de James a l'estudi i la teoria de la cognició va ser el seu llibre de text Principis de psicologia, que examina de forma preliminar aspectes de la cognició com la percepció, la memòria, el raonament i l'atenció.

René Descartes (1596-1650) va ser un filòsof del XVII que va inventar la frase "Cogito, ergo sum", que significa "Pens, després existixc". Va adoptar un enfocament filosòfic per a l'estudi de la cognició i la ment, en les seues Meditacions volia que la gent meditara junt a ell per a aplegar a les mateixes conclusions que ell pero en la seua pròpia cognició lliure.

El procés mental

Frijof Capra presenta en l'apèndix del seu llibre, La trama de la vida, els sis criteris fonamentals de Gregory Bateson per al procés mental i els compara en la teoria proposta per Humberto Maturana:

1. Una ment és un agregat de parts o components interactuantes.
2. L'interacció entre les parts de la ment és desencadenada per la diferència.
3. El procés mental requerix energia colateral.
4. El procés mental requerix cadenes circulares de determinació.
5. En el procés mental, els efectes de la diferència deuen ser vists com a transformacions de successos que els han precedit.
6. La descripció i classificació d'eixos processos de transformació revelen una jerarquia de prototips llògics inmanentes en els fenomens. Considera que és en els dos últims criteris a on es presenta la diferència entre els punts de vista de Bateson i Maturana sobre la cognició.

Processament de l'informació

Segons John Lachman i I. C. Butterfield, el cridat processament d'informació...

... considera que es realisen poques operacions simbòliques, relativament bàsiques, tals com codificar, comparar, localisar i/o almagasenar. Per tant, en últim cas pot donar conte de l'inteligència humana i la capacitat per a tindre tal com coneiximent, innovacions i tal volta expectatives respecte al futur.

Lachman, R., Lachman, J. L., & Butterfield, I. C

Este processament consistix en cóm el subjecte internaliza l'informació rebuda per l'ambient. A la seua volta, en la internalisació de nous coneiximents, s'activen de manera conjunta les funcions cognitives per a que la internalisació de nous coneiximents es realise d'una manera satisfactòria.

Activitat cognoscitiva

L'Activitat Cognoscitiva és:

1. Procés mental a través del com el subjecte capta els aspectes de la realitat, a través dels òrguens sensorials en el propòsit de comprendre la realitat.
2. Procés en el qual un individu és capaç de rebre, integrar, relacionar i modificar l'informació circumdant.
3. És l'acció mental per mig de la qual'individu, assimila idees, es forma imàgens, crea i es recrea fins a aplegar a la construcció del coneiximent.
4. Procés per mig del qual el ser humà estructura el coneiximent fent us dels mecanismes de la ment.

Estructura cognitiva

Alguns dels principals aspectes de l'estructura cognitiva:

1. Observació: activitat basada en la detecció i assimilació de les traces d'un element o varis elements, per mig del sentit de la vista com a principal instrument. Com a tècnica d'investigació consistix en vore i sentir el fenomen que es vol estudiar.
2. Identificació de variables: ubicació puntual i precisa dels elements o parts involucrades en un fenomen d'estudi.
3. Comparació: mig a través del com es posen en relació dos fenomens en la finalitat d'identificar els aspectes similars i distintius de cada u d'ells.
4. Relació: procés cognitiu a partir del com es detecten correspondències o conexions entre dos o més coses.
5. Ordenament: procés cognitiu a través del com es dona acomode o distribuïxen dos o més objectes, també pot realisar-se a partir de les seues característiques o qualitats.
6. Classificació jeràrquica: procés cognitiu a través del com s'articulen o relacionen diversos fenomens en relació en la seua importància. De modo general es pot presentar de lo general a lo particular (método deductiu) o de lo particular a lo general (método inductiu).

Estimulació cognitiva

1. Definició de l'estimulació cognitiva: és un conjunt d'activitats i eixercicis que tenen com a objectiu enfortir i millorar els processos cognitius, com l'atenció, la memòria, el raonament i la percepció. L'estimulació cognitiva es basa en la neuroplasticidad del cervell, que és la capacitat del cervell per a canviar i adaptar-se a través de l'experiència i l'aprenentage.
2. Eixemples d'activitats d'estimulació cognitiva: poden incloure des de jocs de taula i rompecabezas fins a programes de computadora i eixercicis de meditació. També es pot utilisar la música, l'art i la llectura com a mijos per a estimular la cognició.
3. Beneficis de l'estimulació cognitiva: s'ha demostrat que l'estimulació cognitiva pot millorar la funció cognitiva en persones de totes les edats, incloent a aquells en trastorns cognitius, com la maltia d'Alzheimer i atres formes de demència. Ademés, l'estimulació cognitiva pot millorar la calitat de vida de les persones en reduir el risc de depressió i aumentar la capacitat per a realisar activitats diàries.
4. Enfocaments i métodos de l'estimulació cognitiva: existixen varis enfocaments i métodos per a l'estimulació cognitiva, que poden variar segons la població objectiu i els objectius específics de l'intervenció. Alguns eixemples inclouen l'entrenament de la memòria, la teràpia ocupacional, la teràpia de realitat virtual i la teràpia assistida per animals.
5. Llimitacions i controvèrsia de l'estimulació cognitiva: encara que l'estimulació cognitiva ha demostrat ser efectiva en molts casos, també hi ha certa controvèrsia i llimitacions sobre la seua aplicació en diferents poblacions i situacions. Alguns crítics argumenten que l'estimulació cognitiva pot ser costosa i no sempre accessible per a totes les persones, i que es necessiten més investigacions per a comprendre millor cóm funciona i cóm optimisar els seus beneficis.
6. Referències a estudis i ensajos clínics: és important proporcionar referències a estudis científics i ensajos clínics que hagen investigat l'eficàcia de l'estimulació cognitiva en diferents poblacions i contexts. Açò pot ajudar a respalar l'informació proporcionada i a proporcionar més detalls per a aquells que desigen profundisar en el tema.

Evaluacions Cognitives

L'evaluació cognitiva es troba basada en la psicologia cognitiva i ciències cognitives que donen els elements teòrics per a l'evaluació, en particular per a l'elecció de continguts de la valoració.

Es realisa en la finalitat de conéixer en detalle el rendiment d'un subjecte en funcions tals com l'orientació, l'atenció, les funcions eixecutives i la memòria. S'utilisen proves estandardisades, els resultats de les quals s'interpreten de manera qualitativa i quantitativa, comparant el rendiment del pacient en el de persones de la seua mateixa edat. Esta evaluació pot solicitar-se en la finalitat d'obtindre una descripció del perfil neuropsicològic del pacient, determinar les conseqüències cognitives de les lesions cerebrals o organisar un pla de tractament de rehabilitació cognitiva.

Diferents tipos i modos d'Evaluació Cognitiva

Específiques per a funcions o dimensions: estes evaluacions estan dissenyades per a medir àrees concretes del funcionament cognitiu.

• Evaluació de la memòria visual: este tipo de prova medix la capacitat de retindre, reconéixer i manipular informació visual. Els eixemples inclouen recordar imàgens o figures abstractes despuix d'un interval de temps. Les ferramentes comunes per a esta evaluació són el Test de Benton, per a la memòria visual, o el Test de Reconeiximent de Rostres.

Generals, evaluant funcions complexes: estes proves integren vàries funcions cognitives per a analisar cóm interactuen en la resolució de tasques complexes.

• Evaluació de funcions eixecutives: les funcions eixecutives inclouen la planificació, organisació, presa de decisions, flexibilitat cognitiva i control d'impulsos. Estes proves s'enfoquen en medir la capacitat de realisar tasques que requerixen control mental i maneig de múltiples informacions simultàneament. Les ferramentes comunes d'este tipo d'evaluació són:
  • Test de la Torres Hanoi o de Londres.
  • Trail Making Test (TMT).
  • Wisconsin Card Sorting Test (WCST).

Globals (d'àmplies funcions): estes proves oferixen una visió integral de l'estat cognitiu d'un individu, cobrint múltiples dominis cognitius en una sola evaluació.

• Evaluació integral com el Test de Barcelona: este test evalua aspectes com la memòria, llenguage, atenció, càlcul i habilitats visuoespacials. És particularment útil per a diagnosticar alteracions globals en el funcionament cognitiu i establir un perfil neuropsicològic detallat. Les seues característiques són:
  • L'us freqüent en contexts clínics.
  • Aplicació extensa, permetent obtindre informació profunda sobre diverses àrees.

Orientades a certa patologia: estes proves estan dissenyades específicament per a detectar o evaluar el grau d'afecció cognitiva en malties particulars.

• CAMCOG (Cambridge Cognitive Examination): Este test és part del CAMDEX (Cambridge Examination for Mental Disorders of the Elderly) i s'utilisa principalment per a evaluar demència. Les àrees que evalua són:
  • Orientació, memòria, llenguage, percepció i habilitats pràctiques.
  • Proporciona un diagnòstic més ajustat a la progressió de la patologia.

Tipo screening: les proves de screening són evaluacions ràpides dissenyades per a detectar alteracions cognitives de forma preliminar, permetent decidir si és necessari realisar evaluacions més profundes.

• Mini-Mental State Examination (MMSE): conegut com el "Minimental", este test s'usa com a ferramenta de despistaje per a la deterioració cognitiva, com en casos de demència inicial. Les àrees que evalua són:
  • Orientació temporal i espacial.
  • Memòria immediata i de treball.
  • Llenguage i càlcul simple.
  • Còpia de figures geomètriques. Entre les seues ventages es troben la fàcil i ràpida aplicació; i l'àmplia validació clínica.

APLICACIÓ CLÍNICA:

La selecció del tipo d'evaluació depén del propòsit diagnosticat o del seguiment clínic requerit. Per eixemple:

• En un pacient en sospita d'Alzheimer, es podria usar el CAMCOG per a un anàlisis profunt.
• Si es necessita evaluar cóm la deterioració cognitiva afecta les activitats diàries, seria rellevant usar proves de funcions eixecutives.
• Per a un chequeo inicial, el MMSE seria adequat per la seua rapidea. Ademés, els resultats d'estes evaluacions ajuden als professionals a dissenyar intervencions terapèutiques o rehabilitadoras específiques per a cada pacient.

Planificació Cognitiva

La planificació cognitiva és entesa com una de les funcions eixecutives de major complexitat. És la capacitat de formular plans seqüencials d'accions orientades a alcançar objectius de manera estratègica i eficient. Esta habilitat, fonamental per a la vida diària, permet representar mentalment metes i dissenyar les etapes necessàries per a conseguir-les. No obstant, es veu compromesa en múltiples condicions neuropsiquiátricas com el TDAH, la depressió, la esquizofrènia i diversos tipos de demència. Per lo tant, els seus components clau són:

• La fase de planificació mental: generació i representació de passos seqüencials.
• La fase d'eixecució: implementació motora del pla i ajust en cas d'imprevists. Ademés, té dos nivells diferents:

• La planificació motora simple: referida a l'enfocament en tasques motores com traçar rutes.
• La planificació cognitiva: és més complexa i inclou la representació d'objectius i resolució de problemes.

Paradigmes d'evaluació.

Existixen diferents paradigmes dissenyats per a evaluar esta capacitat en contexts clínics i d'investigació:

• La Torre de Londres, per eixemple, és una prova àmpliament utilisada que evalua organisació i memòria de treball per mig de la manipulació d'esferes baix regles específiques. Este paradigma permet discriminar entre individus en lesions en la corfa prefrontal i controls neurotípicos, evidenciant el paper crític d'esta regió en la planificació.
• El Llaberint de Porteus, emfatisen el component visuoespacial, exigint que els participants resolguen llaberints evitant errors com entrar en atzucacs.
• El Mapa del Zoològic presenten problemes més ecològics, exigint als participants planificar recorreguts en escenaris simulats en regles específiques. Permet analisar cóm les persones manegen problemes estructurats i no estructurats, sent útil per a comparar el rendiment en distintes poblacions, com a adults jóvens, majors i persones en TDAH.

Tècniques de neuroimagen.

L'anàlisis de neuroimagen proporciona evidència contundent sobre les bases neurals de la planificació. Les tècniques com fMRI i PET destaquen l'activació de la corfa prefrontal dorsolateral (CPFdl) durant estes tasques, mostrant el seu paper en la manipulació d'informació i manteniment d'objectius. La corfa frontopolar, per un atre costat, facilita la ramificació cognitiva, és dir, la capacitat d'alternar entre metes principals i secundàries, una funció essencial en la multitarea. També s'observa la participació de la corfa cingulada anterior, que monitorea l'eixercite i corrig errors en temps real. Estudis recents, per mig de l'anàlisis d'oscilacions theta en EEG, mostren que estes freqüències reflectixen la coordinació de diferents regions cerebrals involucrades en el control cognitiu durant la planificació.

Bibliografia

• Ardila A (2018). Historical Development of Human Cognition. A Cultural-Historical Neuropsychological Perspective, Springer. ISBN 978-9811068867.
• Coren S, Ward LM, Enns JT (1999). Sensation and Perception, Harcourt Brace, p. 9. ISBN 978-0-470-00226-1.
• Lycan WG (ed.). Mind and Cognition: An Anthology, 2nd edició, Malden, MA: Blackwell Publishing.
• Stanovich, Keith (2009). What Intelligence Tests Miss: The Psychology of Rational Thought, New Haven (CT): Yale University Press. ISBN 978-0-300-12385-2.

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Cognició en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• Processos cognitius (en anglés).
• [1] Publicació internacional en artículs teòrics i experimentals sobre l'estudi de la ment (en anglés).

• Informació sobre cognició musical (en anglés). Universitat de Ámsterdam.

• cognition Cognition. Enciclopèdia CALT (en anglés).
• shtml Els llímits de la cognició humana. Artícul que descriu l'evolució de les capacitats cognitives dels mamífers (en anglés).

• Psicologia Metaperceptiva Portal Oficial de Psicologia MetaPerceptiva i MetaCognición.