Casa de les Roques
El Museu del Corpus o Casa museu de les roques, s'ubica en l'antiga casa de les roques i un edifici confrontant recentment restaurat per a arreplegar el museu.
Está situat en el carrer Roques nº 3 de Valéncia, en el tìpic Barri del Carme.
Història
La construcció de la Casa de les Roques data del sigle XV, situant-se entre el 8 de juny de 1435 i el 8 d'abril de 1447, data en que la ciutat dellibera i aprova la construcció d'una casa per a guardar les Roques o carrosses que desfilen en la processó del Corpus, que es realisa en Valéncia al menys des de l'any 1326, i des de l'any 1372 l'organisa el municipi.
Es troba junt en les Torres dels Serrans, entre mur i mur, és dir, entre la muralla més antiga i la moderna de 1356, manada construir per Pere el Cerimoniós, a fi que servira d'alberc als carros i el restant d'útils que acompanyaven a la processó del Corpus.
En una de les últimes restauracions, es va remodelar també un edifici confrontant datat en el sigle XVIII, i en la frontera principal de l'edifici, hui convertit en museu, destaca la gran alçada de la porta, necessària per a l'entrada i eixida de les carrosses.
Contengut
És d'un alt valor artístic i històric component-se de les Roques,[1] les tres simbòliques àguiles, l'arca de l'aliança, els jagants, els nanos, els cavallets, la "Tarasca" de Santa Marta, la "Moma" i els "momos", el Dragó de Sant Jordi (dragó alat), diversos vestits usats pels participant en la processó del Corpus i la "Cuca Fera" que acompanya a Santa Margarita, i és el dragó monstruós duta per hòmens que van amagats baix d’ella i que obri la processó representant la victòria de la religió verdadera sobre l’idolatria pagana o l’heregia.
Les onze Roques són, en orde cronològic:
- Roca de Plutó (1511), coneguda popularment com la Diablera a causa dels numerosos caps de Dimonis que se situen en la base. Provablement es va construir en l'any 1511, quan es nomenà inicialment de l'infern, posteriorment se li posa el nom de Plutó a causa de la figura principal.
- Roca de La Fe (1542), fon denominada antigament Roca del Paraís Terrenal. L'any de la seua construcció és confús, situant-se en l'any 1512 o més provablement en l'any 1542. En el centre es troba l'image de La Fe, en els ulls embenats i un càliç en la ma dreta. En la part posterior hi ha una figura que representa a Valéncia.
- Roca de la de La Puríssima construïda en l'any 1542, originàriament era coneguda en el nom de Maria del Tedéum. Ademés de l'image de la Puríssima, en la part davantera està la de Santa Elena i en la posterior Judit, posteriorment d'haver tallat en una espasa el cap d'Holofernes.
- Roca de Sant Vicent Ferrer (1665), inicialment estava dedicada a Sant Vicent Màrtir, pero en l'any 1665 es va canviar l'advocació de la roca per la de Sant Vicent Ferrer. La figura de Samsó lluitant en un lleó simbolisa la fortalea i el poder del sant valencià.
- Roca de Valéncia, es va construir en l'any 1855, durant el quart centenari de la canonisació de Sant Vicent Ferrer. En la seua construcció, es varen utilisar elements decoratius del Saló Dorat de l'antiga Casa de la Ciutat, situada en els jardins que actualment hi ha al costat del Palau de la Generalitat Valenciana.
- Roca de La Fama, fon realisada en l'any 1899 per a participar en una cavalcada durant la Fira de juliol. Està presidida per la figura de la Fama, que sosté una llarga trompeta en la mà en la qual llança als quatre vents les glòries de Valéncia i la seua gent.
- Roca del Patriarca Sant Joan de Ribera, de l'any (1961), es va construir en motiu de la canonisació pel Papa Joan XXIII de Sant Joan de Ribera, fundador del Real Colege Seminari del Corpus Christi. En la part de darrere de la roca hi ha una reproducció del popular Drac del Patriarca.
Actualment també el museu dispon de biblioteca i realisa proyeccions, sobre la festivitat del Corpus.
Referències
- ↑ Les roques són monumentals carros triumfals arrossegats per cavalleries, que versen sobre distints temes bíblics i estan esculpits en fusta
