Tomba dels Bous
La Tomba dels Bous () és una tomba etrusca situada en la Necròpolis de Monterozzi prop de Tarquinia, Lazio, Itàlia. Va ser descoberta en 1892[1] i data de 540–530 a. C.[2] o 530–520 a. C.[3] Segons una inscripció, Arath Spuriana va ser qui va encarregar la construcció de la tomba.[3] Rep el seu nom pels dos bous que apareixen en un dels seus frescs.[4] És l'eixemple més antic d'una tomba en fresca complexes en eixa necròpolis[5]. Els seus elements estilístics es deriven de la cultura grega jónica . Estes pintures, junt en les fresca de la Tomba de la Flagelació, contenen alguns dels pocs eixemples d'escenes de sexe explícit en l'art etrusc, molt més comú en l'art grec antic.[6] De la mateixa manera que atres tombes etrusques, originalment hauria contingut molts objectes funeraris, especialment de ceràmica etrusca, ara desapareguts.
Descripció
L'entrada a la tomba conduïx a la cambra principal. La paret atrassera d'esta cambra, front a l'entrada, conté dos portes que conduïxen a atres dos cambres.[5] Hi ha fresca en animals de colors lluents que adornen les àrees a dos aigües en la part superior de les parets davantera i atrassera de les cambres. Estos inclouen bous, pardals, hipocamps, una pantera, un lleó i una cabra. La paret atrassera de la cambra principal és l'única paret en fresca pintades baix del hastial.
El tímpan d'esta paret està decorat en una fresca d'un home a cavall, a la dreta, que s'opon a la Quimera de l'esquerra.[3]
Baix del tímpan i sobre les dos portes hi ha una fresca en dos escenes eròtiques.[3] En l'escena de l'esquerra, un home descansa sobre els seus genolls i gobanelles, mirant cap a la dreta. Una dòna yacer sobre la seua esquena. Un home parat darrere d'ells a l'esquerra té relacions sexuals en la dòna. No presten atenció a un bou tranquil que es troba més a l'esquerra. En l'escena de la dreta, dos hòmens tenen relacions sexuals, lo que enfurix a un bou barbudo, en cap de home i falo . El home que està sent penetrat veu que el bou envist des de l'esquerra. No està en bones condicions per a fugir perque està sent retingut per l'home que ho penetra per darrere i mira per a un atre costat.[4]
Una atra fresca està situada horisontalment entre les dos portes, en el centre de la paret. Retrata l'emboscada de Troilo per Aquiles, que es descriu en Cipria . A l'esquerra, Aquiles es mostra armat en una espasa i una llança i en caixco, grebas i taparrabos. S'amaga darrere de vàries plantes i una gran font. Troilo s'acosta per la dreta a cavall, sense donar-se conte de la presència de Aquiles. Aquiles està nuet pero armat en una llarga llança. L'event precedix a la persecució i mort de Troilo per part de Aquiles en l'altar d'Apolo. Baix d'esta escena d'emboscada hi ha nou arbres que representen el canvi de les estacions.[3]
Interpretació de les fresca
A lo llarc del temps, les pintures de la tomba han segut interpretades de manera molt diferent pels arqueòlecs. La tomba també ha servit com a eixemple en la discussió sobre el grau d'influència grega en la cultura etrusca.
La fresca de Troilo
En la primera mitat de el XIX, els historiadors de l'art varen pensar que l'artiste etrusc que va crear la fresca de l'emboscada de Troilo va copiar principalment l'iconografia grega. John Peter Oleson no estava d'acort, argumentant que l'influència etrusca no devia subestimarse. La cuidadosa representació de l'event indica que l'artiste deu haver estat familiarizado en el història del mit i no solament en les seues representacions artístiques. Al mateix temps, la fresca també té característiques que ho fan únicament etrusc.[3]
Lo més obvi és que l'estil de dibuix de les figures és típic de les fresca etrusques. La font té una forma única i podria representar un disseny etrusc local. Una característica més sotil és la vegetació prop de Aquiles, entre les pates davanteres del cavall i per damunt de la coa del cavall. Es veu en molts atres fresca de tombes etrusques arcaiques, a sovint produint bayas de color blau obscur. Provablement és un símbol de renaixença o una transformació ctónica .[3]
No obstant, Oleson considera el semicírcul roig obscur baix del cavall de Troilo com el que aporta el simbolisme més important. Dèu rajos llarcs i prims del mateix color es varen estendre des del seu centre. Anteriorment vist com un tipo de planta mal dibuixada o desconeguda per la majoria, Oleson ho interpreta com el sol ponent. És únic perque no apareix un sol ponent en cap pintura de vaixell grega o etrusca que tracte de Troilo. Propon que el sol ponent és un símbol de la mort de Troilo, de la mateixa manera que el sol naixent és un símbol de la renaixença.[3]
El simbolisme es reflectix en els arbres baix de l'escena de l'emboscada. La seua variació en tamany i fullage pot significar el cicle de les estacions, com a paralel al cicle de la vida i la mort. Ademés, el sol es va associar en Apolo i Heli, que es varen combinar en l'art grec i etrusc. A la seua volta, estaven conectats i eren responsables del conte i supervisió dels morts.[3]
R. Ross Holloway senyala, de manera similar, l'influència etrusca en la representació de la mitologia grega. No obstant, sosté que l'escena emfatisa la mort de Troilo com a sacrifici. Esta image hauria servit per a honrar i aplacar als morts a perpetuitat. Senyala que l'espasa de Aquiles és un gavinet de sacrifici d'un sol tall en lloc d'una espasa de doble tall. Les escenes de matança no són infreqüents en l'art funerari etrusc. Un eixemple d'això és la fresca del sacrifici dels jóvens troyanos per Aquiles en la pira de Patroclo, en la Tomba François.[5]
Holloway no està d'acort en l'interpretació de Oleson de l'objecte roig baix del cavall com el sol ponent. Ell pensa que és poc provable perque un deu del sol sempre es representa en forma antropomórfica en l'art etrusc.[5]
La fresca eròtica
Oleson conecta els dos grups eròtics en l'escena de l'emboscada. Segons Servio, Aquiles perseguia a Troilo per amor en lloc d'intentar matar-ho. En estes versions es diu que Troilo va morir com a conseqüència d'una brutal violació o assessinat pel seu rebuig a l'amor de Aquiles. Els dos bous podrien correspondre als bous sagrats de Heli, un vigilant i un atre enujat per la recreació del sacrilegi comés en el santuari d'Apolo.[3]
Holloway descarta la conexió de les escenes eròtiques en l'escena de l'emboscada. Servio va viure en els sigles IV i V d. C., lo que fa qüestionable l'us de la seua obra per a interpretar l'art etrusc de el VI Ademés, els grups no emfatisen l'amor homosexual entre Aquiles i Troilo perque un d'ells és heterosexual. En canvi, Holloway propon que els grups eròtics tenen un fi apotropaico per a protegir-se del mal d'ull . Açò és consistent en la presència d'animals que protegixen contra el mal d'ull en les fresca. Identifica al bou en cap de home com Aqueloo, afegint que les banyes dels bous i el falo són armes contra el mal d'ull.[5]
Jane Whitehead dona una teoria completament diferent, argumentant que l'escena té un significat humorístic. Els etruscs a sovint eliminaven les formes artístiques del seu context per a conseguir un efecte humorístic.[4] Stefan Steingräber oferix una atra opció; pensa que les escenes eren una afirmació de la vida, per a ser interpretades com a contrast en el simbolisme de la mort.[6]
La fresca de la quimera
Oleson veu el ginet en la fresca del tímpan com Belerofonte .[3] Segons Holloway, l'artiste etrusc no va copiar l'iconografia grega de Belerofonte i la Quimera, sino que la va adaptar a un entorn etrusc. Identifica al ginet com Troilo perque usa un gorro frigio i té un gran nuc de cabell. L'escena representa el seu viage al inframón despuix de la seua mort sacrificial.[5]
Vore també
- Arquitectura etrusca.
- Art etrusc.
- Tomba dels Augurs
- Tomba François
- Tomba dels Lleons
- Tomba dels Lleoparts
- Tomba del Triclinio
Referències
Bibliografia
- Holloway, R. Ross (1986). “The Bulls in the "Tomb of the Bulls" at Tarquinia”. American Journal of Archaeology 90 (4): 447–452.
- Holloway, R. Ross (1965). “Conventions of Etruscan Painting in the Tomb of Hunting and Fishing at Tarquinii”. American Journal of Archaeology 69 (4): 341–347.
- Oleson, John Peter (1975). “Greek Myth and Etruscan Imagery in the Tomb of the Bulls at Tarquinia”. American Journal of Archaeology 79 (3): 189–200.
- Steingräber, Stephan (2006). Abundance of Life: Etruscan Wall Painting, Los Angeles, Califòrnia: Getty Publications. ISBN 978-0-89236-865-5.
- Whitehead, Jane (1996). “Towards a Definition of Etruscan Humor”. Etruscan Studies 3 (1): 9–32. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tumba de los Toros» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.