Santuari del Bon Jesús (Congonhas)

Santuari del Bon Jesús (Congonhas)

El Santuari del Bon Jesús de Congonhas (en portugués: Santuário de Bom Jesus de Matosinhos) és un conjunt arquitectònic i paisagístic format per una iglésia, un atri en esculturas dels dotze profetas de l'antic testament, sis capelles en escenes que a modo de l'escultor i arquitecte Aleijadinho, representa la Passió de Crist, ademés de la sala dels milacres, en la qual es troben innumerables pintures que mostres els distints milacres atribuïts al sant. El santuari està localisat en un tossal del Maranhão, en el municipi brasileño de Congonhas, estat de Mines Gerais. El jubileu de bom jesús se celebra tots els anys del 7 al 14 de setembre, celebració en la qual els miners exponen la forta Fe que tenen al senyor de Matosinhos.

Història

L'iglésia va ser construïda entre 1757 i 1771. El conjunt va ser construït en vàries etapes, en els sigles XVIII i XIX, per varis mestres, artesans i pintors, com Antonio Francisco Lisboa, o Aleijadinho, i Manuel dona Costa Ataíde.

La fundació del santuari és atribuïda al portugués Feliciano Mendes que, havent emmalaltit greument, va prometre construir un temple com el que hi havia en Braga, el Santuari del Bon Jesús del Mont, la seua terra natal, en el cas de curar-se.

Es basa el història en la llegenda d'un traficant d'esclaus que en llavar el seu plat a la vora del riu, va descobrir que existia or en la zona de Mines Gerais, este territori va canviar dramàticament, conformant-se per gran cantitat d'assentaments miners, ademés de chicotetes ciutats.

Aixina com les mines d'argent de Potosí a principis de el XVII havien permés el adveniment d'un art religiós prou alvançat i característic, les mines d'or brasileres ubicades darrere de la serra de Mantiqueira, en un àrea extensa que comprén de l'oest de Mines Gerais a l'oest de Sao Paulo, Congonhas do Camp, Sabará i Mariana, varen facilitar l'aparició de pintors, escultors, arquitectes i tota classe d'artífexs que havien d'imprimir un caràcter especial al XVIII, desenrollant el Barroc Brasiler , gràcies a l'auge econòmic que experimentava la zona.

El Santuari té la seua pròpia història, que comença en un milacre que es diu que ha ocorregut a un determinat colon portugués cridat Feliciano Mendes, que havia viajat a Mines Gerais en l'esperança esquiva de fer fortuna, pel descobriment d'or, lo que ademés va dur en si l'aument demogràfic i econòmic del lloc. Despuix d'un temps, va caure greument malalt i es va decidir a gastar els seus escassos aforros en un passage de regrés a la seua pàtria allí per a terminar els seus dies en un convent. Les seues oracions, no obstant, era tan fervent, segons conta la llegenda, que el Senyor li va donar regrés a la seua salut. Sobreixent d'alegria en lo milacrebaix d'una cura, Feliciano Mendes deixa a un costat els seus plans i va jurar dedicar la seua vida a servir a Deu com un ermitaño. En el cim del tossal que domina Congonhas va alçar una creu humil, en una caseta al peu de l'image de Jesús, i s'impulsa a la construcció d'un dels monuments més impressionants de l'arts cristià.

L'edifici en sí s'havia completat quan Aleijadinho va ser cridat a Congonhas. Lo únic que faltava era la frontera i les estàtues dels profetes, fins a situar-se en els ànguls de les parets que rodegen el pati i la doble escala que conduïx a ella.

finalisada l'obra és Pres per el SPHAN, actual IPHAN, en 1939, com Patrimoni Històric nacional, va ser considerat Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco en 1985. Considerada com l'obra representativa del Barroc brasiler.

Arquitectura

Santuari del Bon Jesús de Congonhas.

Amagada per l'encara exuberante naturalea de les montanyes brasileras, el Santuari es fon en el paisage en una mostra de comunió entre la naturalea, l'humanitat i la deidad de la cultura de Brasil. El conjunt inclou l'Iglésia del Bon Jesús, que es va completar en 1772 i s'alça en el cim del Morro do Maranhão, es va consolidar com una obra original en un estil exclusiu dels artistes i artesans brasileros més célebres de l'época.

L'iglésia és una construcció senzilla i típica de la tradició , construïda en pedra i revestida en algeps, de les primeres edificacions religioses de Mines Gerais. No obstant, despuix de la mort del seu fundador, Feliciano Mendes, en 1765, l'interior es va decorar de forma suntuosa en rocalla i estil Rococó, inspirats en els models italians, lo que va modificar la seua apariència original.

L'arquitecte Francisco Lima Cerqueira va dissenyar l'iglésia, i els mestres d'obres Dumenges Antonio Dantas i Antonio Rodrigues Falcado varen culminar la seua construcció en 1773. En concret, Cerqueira va ser responsable de les importants innovacions incorporades a l'arquitectura de l'iglésia, que varen donar lloc a la creació d'una pròpia escola d'arquitectura regional.

Influències europees

Podem apreciar certes influències del barroc europeu ya siga en l'inspiració de l'Arquitecte Feliciano Mendes en el Santuari del Bon Jesús del Mont, Braga. El de Congonhas s'apropia de la pendent com a part del rito, culminant en un atri que compensa la dones-proporció pròpia del barroc americà. És aixina, que l'iglésia se situa en la part alta del mont, mostrant el domini de Deu, de la mateixa manera que la seua predecessora. És llavors que apareix les primeres intencions del barroc europeu: l'infinit i la llum (resalta l'infinit a la proyecció d'un fondo).

Intencions europees les quals distinguim en Bom Jesus de Congonhas, dau tant en la simplicitat com el model compacte en que es configura l'iglésia, apareix un fondo cúlmine, exteriorisant l'infinit com a part del pelegrinage. L'iglésia s'exteriorisa, apareixent en açò les capelles, el pelegrinage per estacions.

Estacions de la creu en Congonhas.

Planta del Santuari del Bon Jesús de Congonhas.

Quan es parla del barroc europeu, els eixos estructurantes són part primordial del urbanisme barroc, que configura la ciutat com una panoràmica contemplativa, configura l'ull en els punts de fuga en a on l'ull pert el horisó en l'infinit. Quan esta idea és duta a Amèrica, en el cas de Congonhas, es definixen dos punts: el primer, és que l'iglésia guanya la seua magnificencia del poder en el cim. En açò, apareix un segon punt, que és la relació cristià-pagana de que la major aproximació entre lo terrenal i lo diví està en el cim, apareixent una relació de significancias: el poder de lo diví apareix en el cim.

L'influència en els materials en a on en l'intent d'imitar els elements del barroc europeu, naix l'identitat del barroc americà: la fusió dona cabuda a la reinterpretació, donant pas a l'adaptació, i en açò, la formació d'una identitat.

Inclús despuix de les convencions barroques varen passar de moda en Europa, l'estil es practicava molt en Brasil per Aleijadinho, arquitecte genial i prolífic els dissenys del qual toques de rococó podrien discernir. La seua iglésia de Bom Jesus de Matozinhas en Congonhas es distinguix per una pintoresca silueta i detall ornamental obscur en una frontera d'estuc. Aleijadinho crea un patró curve de fronteres, torres i cantons redonejats en harmonia en l'exquisita decoració escultòrica, també eixecutat per als seus dissenys.

Mentres que l'exterior representa l'estil Barroc brasilero, l'interior rememora la cultura italiana en una decoració d'estil Rococó exuberante en el revestiment de parets i sostres i que es manifesta clarament en el tallat del altar, les estàtues i les pintures que cobrixen les parets de l'entrada i del púlpit principal.

L'iglésia

L'edifici té una única nau central àmplia que desemboca en una capella central en la que es troba l'altar. A abdós costats de l'estructura central, es troben dos altes torres de campanar, situades en segon pla respecte de la llínea principal de la frontera i coronades en cúpules similars a les d'atres capelles, encara que de menor tamany. La frontera es compon d'un quadrat senzill que s'obri a través d'un portal en jambas delicadament decorades i dos finestrals. La part superior culmina en un frontón en una silueta ondulante. En la seua part exterior, el complex està lluït en algeps blanc, llevat els relleus de sabonet que delimiten el perfil del parapete de l'escala, els cantons de les torres, els voladizos que marquen una separació entre la part principal de la frontera i el frontón, els relleus del portal i el propi frontón. Els motius decoratius es repetixen en una forma lleument més senzilla en les capelles.

L'atri

L'iglésia s'assenta en un atri enfrontant un segon atri-jardí, que ve a ser la construcció de la lluntea frontal de l'iglésia. És llavors, que en l'altura, l'iglésia guanya la seua magnificencia, l'atri va escomençar a construir-se en 1770 i està decorat en dotze estàtuesdels profetes, obra d'Aleijadinho, tallades entre 1800 i 1805. En l'atri del Santuari es presenten les dotze estàtues, esculpidas en pedra, en un grau de dramatisme i pulcritud increibles, les quals acompanyen el recorregut en accedir a la gran esplanada que arremata en les capelles i l'Iglésia. Presenten un orde de posició concorde a la cronologia dels profetes, llevat pel número sèt i número dèu.

Estes estàtues, obres d'Aleijadinho, són la culminació i per tant, el millor treball a lo llarc de tota l'obra del genial artiste i arquitecte brasiler, qui encara que sofria ya en un alvançat estat de degradació física a causa de la llepra, va tallar en una genialitat impressionant estes figures, dotant-les d'un dramatisme i sensacions increibles, de la mateixa manera que les figures de fusta de la capella. Estes figures tallades demostren, i doten de fortes sensacions als visitants del Santuari.

Els dotze profetes

Diagrama de l'ubicació dels profetes.

Profetes i basílica de Congonhas.

En els tres plans del atri, escultures ordenen les seues gests simétricament respecte a l'eix principal de la composició.

Obrint la representació, estan Jeremías i Isaías de front i, darrere d'ells, en el primer replà, Baruc i Ezequiel. En el balcó del atri estan, de perfil, Daniel i Oseas. Més alvance, Jonás i Joel es donen les esquenes, i per fi, en els ànguls curvilíneos del pati, Abdías i Habacuc alcen els braços. En les extremitats de l'arc, Amós i Nahum es presenten de front.

1. Isaías
2. Jeremías
3. Baruc
4. Ezequiel
5. Daniel
6. Oseas
7. Jonás
8. Joel
9. Amós
10. Nahum
11. Abdías
12. Habacuc

Les capelles

Capella de Congonhas.

En un flanc de l'Iglésia, es troba un gran volum quadrat, dividit en chicotetes capelles, sis segons lo dissenyat per l'artiste, les quals representen el recorregut des de l'últim sopar, fins a la crucifixió de Crist.

En estes chicotetes capelles, es troben les figures dels Passos, és dir, les sèt estacions del Via crucis, també tallades per Aleijadinho entre 1796 i 1800. Aquelles 6 capelles estan dispostes lateralment junt a la rampa que ascendix cap al santuari, es descriuen en les seues talles en fusta de cedre de tamany natural, que vívidament reflectixen certs aspectes o sentiments dels personages en cada escena.

Els passos de la Passió de Crist que el recorregut inclou són:

• L'últim sopar en a on Jesús es mostra partint el pa per a cada u dels seus discípuls.
• Jesús en el Hort de les Oliveres en a on Jesús és confortado per un àngel bellíssim
• Jesús és pres presoner en a on Sant Pedro en la seua espasa, vola l'orella a Malco. El soldat romà, a qui Jesús complirà el milacre de pegar-li l'orella.
• Flagelació i coronació en espines en a on els soldats romans ho someten de peu, ho maltracten i li coloquen la corona d'espines.
• Jesús en la creu a costeres alvança cap al Monte Calvari acompanyat per un corteig en el que apareix la dòna de la Verónica.
• Crucifixió, en a on es mira a María Magdalena llançant una súplica per Jesús a qui en eixe moment li coloquen les taches

L'art cristià llatinoamericà va alcançar el seu màxim esplendor en estos grups d'escultures en varis colors la presentació dels quals escenogràfica reforça el seu caràcter patètic. Com s'ha indicat en diverses ocasions, gràcies a Aleijadinho, un mestizo natural de Vila Rica, l'escultura barroca va adquirir una dimensió estètica desconeguda en Europa.

Existix ademés, adjacent a estes capelles, la sala dels milacres, lloc en el qual per mig de representacions pintades, es du una sòrt de registre dels possibles milacres atribuïts al sant patró del Santuari.

Vore també

• Arquitectura de Brasil
• Arquitectura colonial de Brasil
• Anex:Patrimoni de l'Humanitat en Brasil

Bibliografia

• "El Aleijadinho" Juan Agustín Hurtado, Colecció Mar Dolç, Editorial Nova
• CARRAZZONI, Maria Elisa (coord.). Guia dos bens tombados. 2.ed. Rio de Janeiro: Expressão i Cultura, 1987. ISBN 85-208-0092-0
• Unesco. Patrimônio mundial no Brasil. 2. ed. Brasília: UNESCO, Caixa Econômica Federal, 2002. ISBN 85-87853-77-5