Matavelles


Matavelles[1] (comunament cridada zarzaparrilla o albarzer morisca, entre atres noms) és un arbusto de la família de les esmilacáceas (antigament li l'ubicava en una definició àmplia de les liliáceas). És originària d'Àsia, Àfrica i Europa
Descripció
És un arbust en els tallos prims, volubles, d'un a dos metros de llarc i espinoses. Fulls peciolades, alternes, asproses, en molts nervis, acorazonadas i persistents. Les flors, en un perfum dolç, són de color groc-crema i s'agrupen en arracades axilars. Els fruts tenen forma de bayas globulars roges com el pésol i raïls fibroses, casi cilíndriques, utilisades en preparats i medicaments sudoríficos i depurativos.[2] És comú en Espanya i el continent americà.
El frut conté d'una a tres llavors. En la base del peciol de cada full, hi ha dos circells. El frut no s'utilisa, lo que s'utilisa és el seu raïl i full.
No deu confondre's en la pareguda nueza negra (Tamus communis), els fruts del qual són venenosos: Es enrosca en el sentit de les agulles del rellonge, el seu frut conté sis llavors, i no té circells. Tampoc deu confondre's en el candil (Arisarum simorrhinum), ya que les seues fulles tenen una forma pareguda.
Distribució i hàbitat
El seu orige és d'Àfrica, Àsia i Europa.[3] Es localisa sempre en les terres baixes en molts tipos de boscs, orles de bosc, estepars i zarzales.
El croniste espanyol Pedro Cieza de Leon descriu, en el seu Llibre "La Crònica del Peru", en el mateix nom una atra espècie americana del gènero Smilax i menciona la seua existència i utilitat donada pels Incas en l'illa de Puna front a la ciutat de Tombes. Igualment es troba de la regió de la ciutat de Guayaquil. El naix émfasis en l'existència de la planta en tota l'Índia.
Usos
A partir de la raïl d'esta planta es prepara una cervesa del mateix nom que la planta, també cridada cervesa de raïl.

Propietats
En Medicina tradicional, a esta planta se li reconeixia la virtut de "rebaixar la sanc viciosa". El cocimiento dles seues fulles o raïls s'ampra per a tractar dolències de l'aparat circulatori com tensió alta i problemes de circulació. És depurativa de la sanc, per lo que és un bon diaforético (induïx sudoració) i diürètic (elimina líquits). Ademés, preparant un cataplasma o decocció dles seues fulles, es tracten diverses malalties de la pell (dermatitis, eczema, psoriasis, alèrgies, úlceres gangrenosas) i, aixina mateix, alivia el reumatisme i la gota. També en els casos d'anorèxia, ya que estimula la gana. Ajuda a la digestió.
La planta també s'utilisa com a tònic i per les seues propietats afrodisíaques en Mèxic i en l'Amazònia per a aumentar l'erecció i el tractament dels trastorns de la menopausa. S'utilisa en el tractament de les malalties respiratòries i la sífilis. Inclús s'ha aplegat a realisar una investigació en Austràlia que destaca el seu contingut en furostanol, substància que possiblement té una poderosa activitat antiproliferativa contra les cèlules canceroses.[4]
Taxonomia
Smilax aspera va ser descrit per Carolus Linnaeus i publicada en Species Plantarum 2: 1028–1029. 1753.[5]
Smilax: nom genèric que rep el seu nom del mit grec de Crocus i la nimfa Smilax. Encara que este mit té numeroses formes, sempre gira entorn a l'amor frustrat i tràgic d'un home mortal que és convertit en una flor, i una nimfa del bosc que es transforma en una parra.
aspera: epítet llatí que significa "rugosa".[6]
- Smilax tetragona L.f., Suppl. Pl.: 427 (1782).
- Smilax mauritanica Poir., Vaig. Barbàrie 2: 263 (1789).
- Smilax rigida Sol. ex Sm. in A.Russell, Nat. Hist. Aleppo, ed. 2, 2: 271 (1794).
- Smilax mauritanica Desf., Fl. Atlant. 2: 367 (1799), nom. illeg.
- Smilax excelsa Duhamel, Traité Arbr. Arbust., nouv. ed., 1: 236 (1803), nom. inval.
- Smilax catalonica Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 6: 467 (1805).
- Smilax nigra Willd., Sp. Pl. 4: 773 (1806).
- Smilax variabilis Pers., Syn. Pl. 2: 618 (1807).
- Smilax capitata Buch.-Ham. ex D.Dò, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825), pro syn.
- Smilax maculata Roxb. ex D.Dò, Prodr. Fl. Nepal.: 49 (1825).
- Smilax sagittata Desv. in W.Hamilton, Prodr. Pl. Ind. Occid.: 58 (1825).
- Smilax sagittifolia Lodd., Bot. Cab. 18: t. 1799 (1832).
- Smilax pendulina Lowe, Trans. Cambridge Philos. Soc. 4(2): 12 (1833).
- Smilax mauritanica var. vespertilionis Boiss., Vaig. Bot. Espagne: 609 (1842).
- Smilax mauritanica Webb & Berthel., Hist. Nat. Iles Canaries 2(3): 322 (1846), nom. illeg.
- Smilax picta K.Koch, Dendrologie 2(2): 337 (1873).
- Smilax nilagirensis Steud. ex [[Alphonse Pyrame de C
andolle|A.DC.]] in A.L.P.P.de Candolle & A.C.P.de Candolle, Monogr. Phan. 1: 167 (1878), pro syn.
- Smilax balearica (Willk. ex A.DC.) Burnat & Barbey, Not. Vaig. Bot. Balear.: 12 (1882).
- Smilax longipes Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
- Smilax saxicola Gand., Contr. Fl. Terr. Slav. Merid. 1: 28 (1883).
- Smilax mauritanica subsp. vespertilionis (Boiss.) K.Richt., Pl. Eur. 1: 234 (1890).
- Smilax goetzeana Engl., Bot. Jahrb. Syst. 30: 275 (1901).
- Smilax willkommii Gand., Bull. Soc. Bot. France 47: 124 (1901).
- Smilax brevipes Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
- Smilax conferta Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
- Smilax inermis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903), nom. illeg.
- Smilax intricatissima Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 44 (1903).
- Smilax oxycarpa Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
- Smilax peduncularis Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 42 (1903), nom. illeg.
- Smilax platyphylla Jord. in C.T.A.Jordan & J.P.Fourreau, Icon. Fl. Eur. 3: 43 (1903).
- Smilax rettiana Willis ex Livera, Ann. Roy. Bot. Gard. (Peradeniya) 11: 103 (1928).
Notes
- ↑ La bibliografia utilisada per a definir el nom correcte i els sinònims està en el sitio de Royal Botanic Gardens, Kew, i és la següent:
- Ghazanfar, S. (1977). Flora of Pakistan 107: 1-5. Department of Botany, University of Karachi, Karachi.
- Jafri, S.M.H. & El-Gadi, A. (eds.) (1978). Flora of Libya 57: 1-81. Al-Faateh University, Tripoli..
- Tutin, T.G. & al. (eds.) (1980). Flora Europaea 5: 1-452. Cambridge University Press, Cambridge.
- Davis, P.H. (ed.) (1984). Flora of Turkey and the East Aegean Islands 8: 1-632. Edinburgh University Press, Edinburgh.
- Meikle, R.D. (1985). Flora of Cyprus 2: 833-1970. The Bentham-Moxon Trust Royal Botanic Gardens, Kew.
- Hansen, A. & Sunding, P. (1985). Flora of Macaronesia. Checklist of vascular plants. 3. revised edition. Sommerfeltia 1: 5-103.
- Karthikeyan, S., Jain, S.K., Nayar, M.P. & Sanjappa, M. (1989). Florae Indicae Enumeratio: Monocotyledonae: 1-435. Botanical Survey of Índia, Calcutta.
- Cowley, I.J. (1989). Smilacaceae. Flora of Tropical East Africa: 1-4.
- Rechinger, K.H., Browicz, K., Persson, K. & Wendelbo, P. (1990). Flora Iranica 165: 1-194. Naturhistorisches Museums Wien.
- Noltie, H.J. (1994). Flora of Bhutan 3(1): 1-456. Royal Botanic Ga
- Zhengyi, W. & Raven, P.H. (eds.) (2000). Flora of China 24: 1-431. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
- Dassanayake (ed.) (2000). A Revised Handbook to the Flora of Ceylon 14: 1-307. Oxford & IBH Publishing Co. PVT. LTD., New Delhi, Calcutta.
- Kress, W.J., DeFilipps, R.A., Farr, I. & Kyi, D.I.I. (2003). A Checklist of the Trees, Shrubs, Herbs and Climbers of Myanmar. Contributions from the United States National Herbarium 45: 1-590.
- Danin, A. (2004). Distribution Atles of Plants in the Flora Palaestina area: 1-517. The Israel Academy of Sciences and Humanities, Jerusalem.
Enllaços externs
«matavelles». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- ↑
- ↑ «zarzaparrilla». RAE.
- ↑ «Smilax aspera information from NPGS/GRIN». Archivat des de l'original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 13 de enero de 2008.
- ↑ «Cocolmeca: Propiedades medicinales y usos de la raíz de está planta». Consultat el 28 de marzo de 2024.
- ↑ Smilax aspera en Trópicos
- ↑ En Epítetos Botánicos
- ↑ «Smilax aspera». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 1 de octubre de 2009.