Valencians
Els valencians són una nacionalitat històrica o grup ètnic que viu majoritàriament en la Comunitat Valenciana. La llengua dels valencians és el valencià encara que també és parlat per molts valencians el castellà. En l'últim estatut d'autonomia es va reconéixer al poble valencià com una nacionalitat històrica del que la capital seria la ciutat de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Història del Regne de Valéncia.
Les raïls del poble valencià es remonten als ibers que habitaven les costes sur i est de la Península Ibèrica que posteriorment patirien una romanisació i integració del territori valencià en l'Imperi romà. En la caiguda de l'imperi romà occidental el territori valencià estaria governat pels visigots fins a l'arribada dels àraps.
En l'any 1010 es va crear a partir del Califat de Córdova la Taifa de Balànsiya que en l'arribada del rei de la Corona d'Aragó Jaume I en l'any 1239 passaria a ser el regne cristià de Valéncia, que seria el màxim esplendor del poble valencià a nivell cultural i econòmic. En l'any 1707 despuix de la Guerra de Successió el regne de Valéncia va perdre la seua independència (furs i corts) dins de la Corona hispànica. En l'any 1936 acabaria la Segona República Espanyola degut a la Guerra civil espanyola en la que Valéncia estaria en el bando republicà i seria de les últimes regions en caure front al bando nacional. En l'any 1982 Valéncia aprovaria el seu estatut d'autonomia recuperant les Corts valencianes i un govern autonòmic, la Generalitat Valenciana. En l'any 2006 en la reforma de l'estatut la Comunitat Valenciana seria reconeguda com a nacionalitat històrica.
Cultura valenciana[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Cultura valenciana.
La cultura valenciana té les seues raïls en les influències que els diferents pobles han deixat despuix del seu pas per la península ibèrica a lo llarc dels sigles. Ademés, l'història, la geografia i la presència de la mar mediterrànea ha contribuït significativament en la formació de la cultura actual.
Encara que n'hi ha un patrimoni cultural comú a tots els valencians, la marcada singularitat de les regions valencianes han donat lloc a múltiples manifestacions culturals a lo llarc del territori. Eixes manifestacions han tengut reflex en tots els camps: la llengua, la música, la gastronomia, el folclor, etc.
Senyes d'identitat[editar | editar còdic]
Llengua[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Idioma valencià.
La llengua pròpia dels valencians és el valencià, en aproximadament dos millons de parlants, és una llengua romànica descendent del llatí, dins del grup de les llengües occità-romàniques orientals. Fon la llengua oficial del Regne de Valéncia fins a l'abolició d'este. Va tornar a ser oficial gràcies a l'estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana, encara que no arribaria a ser oficial en la regió murciana del Carche. És la segona llengua més parlada de la Comunitat Valenciana despuix del castellà.
El castellà és l'idioma més parlat pels valencians, encara que no pròpia és una llengua que porta en la noblea valenciana des de fa tres sigles i parlada pel poble pla des d'aproximament un sigle. És de fet llengua única d'alguns valencians, de les comarques de l'interior i del Baix Segura que varen perdre el valencià fa décades. És tant oficial en la Comunitat Valenciana com en la Regió de Múrcia, llengua romànica descendent del llatí, per tant germana molt pròxima del valencià, i és la segona en més parlants natius del món.
Bandera[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Real Senyera.
La Real Senyera, Senyera Valenciana o Senyera del Regne de Valéncia és l'unica senyera llegítima i tradicional del Poble Valencià. Està descrita en l'artícul 5nt de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l'artícul 2on de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de decembre, per la que es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisació (DOGV núm. 211, de 13 de decembre).
Himne[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Himne de la Comunitat Valenciana.
El seu orige se remonta a l'Exposició Regional que se va celebrar en l'any 1909. L'himne oficial per ad eixa exposició fon refrendat pels alcaldes d'Alacant, Castelló i Valéncia en l'any 1925, i hui és Himne Oficial de la Comunitat Autònoma Valenciana. La lletra és de l'autor Maximilià Thous Orts i la música fon composta pel Mestre Josep Serrano i Simeón.
Música valenciana[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Banda de música.
En el Regne de Valéncia se coneix com a bandes de música aquelles agrupacions musicals, siguen municipals o no, que pertanyen a qualsevol població valenciana. És difícil trobar un poble valencià que no tinga la seua pròpia banda de música.
Les bandes de música foren declarades Be de Rellevància Local Immaterial per Orde 1/2011 de 12 de juliol, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Deport. La protecció inclou les activitats que desenrollen en l'àmbit de la cultura musical valenciana les societats musicals a través de les bandes, cors associats, escoles de música per a la formació dels futurs integrants de les bandes i les orquestes de corda, que en el seu cas existixquen.
Les societats musicals participen en les festes patronals o unes atres que estan arraïlades en la cultura de la localitat a on s'ubiquen, be siga en processons, passacarrers o concerts, en el seu uniforme corresponent i precedides dels estàndarts tradicionals. Igualment la seua activitat es complementa en la participació en els certàmens organisats per la Generalitat Valenciana, diputacions, per la pròpia Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), o atres entitats, aixina com pels tradicionals intercanvis entre bandes de dos municipis diferents. També formen part del be protegit aquells elements físics que conformen l'història de les pròpies societats musicals, especialment els seus archius documentals i audiovisuals i els instruments musicals en actiu o fòra d'us.
Balls valencians[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Balls valencians.
El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que són propis del poble valencià, be per creació o per assimilació i que se han anat transmetent de generació en generació. Els diferents estils que nos han arribat fins hui són jotes, uns o malaguenyes, seguidilles, fandangos, boleros, copeos, valencianes, fandangos de copla partida i jotes de quatre.
La major part d'ells solien interpretar-se en qualsevol ocasió festiva, com les reunions de familiars o d'amics, celebració d'onomàstiques, matances, collites, etcétera. Ademés, podien fer-se en l'interior de les cases, en el carrer, davant de les portes, o a les eres. Hui en dia, pràcticament s'ha perdut la seua funció festiva i han evolucionat en espectàculs per a mostrar en escenaris.
Un cas especial ho constituïxen els balls públics, com les danses o els balls plans que se celebren en les places o carrers en motiu de les festes majors, i en música de dolçaina o banda de música. Finalment, les danses rituals processionals, com les danses de nanos i jagants, de bastons, de vetes, haurien d'adscriure's en un atre apartat diferent del del ball tradicional.
Cant valencià[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Cant valencià.
El Cant valencià és el cant expressiu de tradició oral més representatiu dels valencians. Integrat pel cant d'estil, les albades, cant de llaurança, cant de batre, etc... Representa el cant tradicional des dels pobles més lluntans del Maestrat fins al Camp d'Elig.
Gastronomia[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Gastronomia valenciana.
La Cuina Valenciana és la que se prepara tradicionalment en el Regne de Valéncia. Ingredients habituals són l'arròs, verdura, carn, peix, especialment les anguiles de l'Albufera (all i pebre), i marisc. El plat més conegut es la Paella, exportada des de molt de temps arrere a tota Espanya i Iberoamèrica. No és solament una cuina mediterrànea a l'us, sino que és producte d'una tradició autòctona molt arraïlada. La majoria dels menjars no són en absolut llaugers, al contrari poden resultar pesats per a quins no estiguen acostumats o mengen més de lo degut. Perols i bollits com plats únics són molt importants en l'alimentació. Allò és, majoritàriament llauradora. Inclús en Espanya la cuina valenciana no és excessivament coneguda i no en massa restaurants de la Comunitat Valenciana se li presta l'atenció deguda als plats autòctons originals.
Senyes generals[editar | editar còdic]
- Població total: 5.047.045 habitants (INE, 2021)
- Llengües: valencià i també castellà
- Situació geogràfica: Comunitat Valenciana
- Religions majoritàries: Catolicisme
Valencians ilustres[editar | editar còdic]
Encara que durant l'història han hagut molts valencians ilustres, destaquem ací alguns d'ells:
- Arnau de Vilanova (Sigle XIV)
- Vicent Ferrer (Sigle XIV-XV)
- Ausias March (Sigle XV)
- Joanot Martorell (Sigle XV)
- Aleixandre VI (Sigle XV-XVI)
- Andreu Sempere (Sigle XVI)
- Rafael Martí de Viciana (Sigle XVI-XVII)
- Pere Antoni Beuter (Sigle XVII)
- Gregori Mayans (Sigle XVIII)
- Antoni Josep Cavanilles (Sigle XVIII-XIX)
- Lluís Lamarca i Morata (Sigle XIX)
- Vicente Blasco Ibáñez (Sigle XIX-XX)
- Joaquim Sorolla (Sigle XIX-XX)
- José Iturbi (Sigle XIX-XX)
- Lluís Fullana i Mira (Sigle XIX-XX)
- Miguel Hernández i Gilabert (Sigle XX)
- Joaquín Rodrigo (Sigle XX)
- Josep Maria Guinot (Sigle XX-XXI)
- Anfós Ramon i Garcia (Sigle XX-XXI)
Vore també[editar | editar còdic]
- Regne de Valéncia
- Història del Regne de Valéncia
- Cultura valenciana
- Llengua valenciana
- Real Senyera
- Comunitat Valenciana
- Gastronomia valenciana
- Els Borja
|