Catarroja

Iglésia de Sant Miquel

Catarroja és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur, d'a on és la seua capital.

Geografia

Està situada en la comarca de L'Horta Sur, es troba a 8 quilómetros de la capital de la Comunitat Valenciana, Valéncia, i a la vora del llac valencià per excelència, l'Albufera de Valéncia. El seu port d'Albufera és famós, i gràcies a ell s'ha convertit en el breçol de l'all i pebre (plat típic valencià la base principal del qual és l'anguila).

Catarroja s'estén per una àmplia plana aluvial, afonada des del miocé, que s'eleva des del mar Mediterràneu cap als cerros de l'oest de la comarca.

L'horta i la marjal són els elements més definitoris del païsage, a on l'Albufera en les seues barques, la peixca, el port i el cultiu del arròs configuren la seua essència.

Els camps d'arròs en les chicotetes construccions que alberguen els motors d'aigua i els horts de tarongers conformen el païsage agrari en l'actualitat. El clima és mediterràneu.

Localitats llimítrofs

Catarroja llimita en les següents localitats: Torrent, Picanya, Massanassa, Albal i Valéncia, totes elles dins de la província de Valéncia.

Demografia

Catarroja conta en 28.679 habitants, segons el cens del INE de l'any 2022.

Barris i pedanies

Casa Vivanco, en Catarroja.

• Barri de les Barraques
• Barri del Toll
• Barri de la Rambleta
• Barri de la Raval
• Port de Catarroja
• Barri de la regió

Economia

Ademés de l'importància del sector dels servicis, en Catarroja el 42% dels ocupats treballa en sector secundari, concretament en la construcció i l'indústria. Des de finals del sigle XX fins a l'actualitat, tres quartes parts de l'inversió del municipi es basa en este sector. Les principals inversions industrials es concentren en el Polígon Industrial de Catarroja. Gran part de l'activitat empresarial prové d'empreses valencianes instalades abans del naiximent del polígon en la década dels 90 i són de tipo PIME. El 12% d'esta activitat es dedica a la producció de mobles. La majoria d'estes empreses operen en el mercat nacional. En el polígon també destaquen les activitats d'equipaments i suministraments industrials, hostaleria i fusta.

És un poble de tradició peixquera, encara que poc a poc es va perdent. Té una zona d'horta extensa a on destaca el cultiu de l'arròs, es pot trobar en la ribera de l'Albufera o en el Camí del Port.

I en respecte atres activitats del sector primari, en ser un municipi que ha estat rodejat sempre d'horta ha destacat la producció d'arròs. No obstant, la tecnificació del cultiu i el desenroll de l'indústria, comerç i servicis ha provocat que des dels anys xixanta s'haja reduït a un 5% de l'ocupació total. Tres quartes parts dels treballadors ronden els 60 anys i dos terços es dediquen exclusivament a la seua explotació.

L'Escola de Capataços Agrícola, situada en el port de l'Albufera és un institut de formació professional agrària que pertany a la Diputació de Valéncia i que pretén atraure a les generacions més jóvens per a tornar a potenciar este sector a través de les de les Fires Professionals Agrícoles i de Jardineria que organisen cada any.​

Hi ha un fort teixit empresarial en el seu polígon industrial, a on es troben importants empreses, com per eixemple Pescanova.

El Port de Catarroja

És un dels principals accessos a l'Albufera. Ha segut punt d'enllaç i d'unió a través de la navegació en atres localitats en l'época en que el restant de les comunicacions eren insuficients. Un dels llocs més importants en el que conta el Port és el'embarcadero que eixercix d'eix del Port i de la passejada.

Este port és el lloc ideal per a accedir a l'Albufera i gojar de la naturalea.

La peixca era també un dels recursos principals del Port. El condicionant de l'entorn natural ha fet que els usos d'aparats i les arts de peixca utilisades siguen específics, per la morfologia del llac, que és de poca profunditat.

Festes locals

• Sant Antoni Abat, el 17 de giner
• Falles, del 14 al 19 de març
• Mig any dels moros i cristians
• Sant Pere el 29 de juny
• Sant Miguel i Moros i cristians en setembre
• Santíssim Crist de la Pietat. Estes festes, traslladades a la semana anterior a les Festes Majors, han recuperat una tradició antiga: l'espectàcul de la Carchofa

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Catarroja
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Catarroja
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Catarroja.