MetroValencia

Llínees de MetroValencia hui en dia

Llínees de MetroValencia en el futur

Metrovalencia, és la marca comercial en la que l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) dependent de la Generalitat Valenciana gestiona les llínees de ferrocarril metropolità i tramvia de la Ciutat de Valéncia i la seua àrea metropolitana.

L'actual ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en Valéncia es heretera de l'antiga ret de ferrocarrils suburbans de Valéncia, coneguda popularment com el Trenet de Valéncia, que unia la capital en les poblacions propenques. Dita ret de via estreta havia sigut construïda en la seua major part durant el final del sigle XIX, i fon gestionada successivament per la Societat Valenciana de Tramvies, més tart per la Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valéncia i finalment per Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta.

La modernisació de l'antiga ret, durant els anys 80 del sigle XX, i la seua ampliació i conversió en un modern ferrocarril metropolità, han donat orige a la ret de Metrovalencia que en l'actualitat (2009) dispon de tres llínees de metro i dos de tramvia en superfície. En l'inauguració de les llínees subterrànees 1 i 2, Valéncia se convertí en la tercera ciutat espanyola en posar en marcha un servici de ferrocarril metropolità.

En 2006 aplegà tristament a les primeres pàgines dels diaris del mon al sofrir u dels pijors accidents de ferrocarril en l'història ferroviària d'Espanya en el que 43 persones moriren i 47 resultaren ferides.

Archiu:Logo MetroValencia.JPG

Logotip de la Ret de Metrovalencia

Llínees en funcionament

Llínea	Terminals	Llongitut	Parades	Viagers en 2008
	Llíria/Bétera - Torrent Avinguda/Vilanova de Castelló	98,159 km.	59	20.650.928
	Rafelbunyol - Aeroport	24,691 km.	26	27.306.347
	Mas del Rosari/Fira - Dr. Lluch/Lloma Llarga/Terramelar	15,921 km.	33	4.506.164
	Marítim Serrería - Aeroport/Torrent Avinguda	26,502 km.	30	15.057.074
	Tossal del Rei - Marítim Serrería	10,067 km.	21	432.654
TOTAL (llínees de Metro i Tramvia)		175,34 km.	169	67.953.163

Llínees en proyecte o construcció

Llínea	Nom	Llongitut	Estacions	Estat
Erro: l'image no és vàlida o no existix	Museus - Nazaret	7,5 km.	12	En construcció
Erro: l'image no és vàlida o no existix	Tavernes Blanques - Museus	-	-	En proyecte
	Tramvia Circular	-	-	En proyecte
Erro: l'image no és vàlida o no existix	Metro Ribera [1]	64,7 km.	31	En proyecte
Erro: N'hi ha que especificar una image en la llínea primera.	Tramvia de L'Horta Sur	-	-	En proyecte
Erro: l'image no és vàlida o no existix	Tramvia de la Costa	-	-	En proyecte
TOTAL (llínees de Metro i Tramvia)		236,8 km	—	—

La ret

Línea 1

Artícul principal → Llínea 1 (MetroValencia).

Archiu:L1-Metrovalencia.GIF

Llínea 1 en 2009.

Històricament la llínea 1 prove de les llínees de Valéncia-Jesús a Vilanova de Castelló, i de Valéncia-Pont de Fusta a Bétera i Llíria.

En 1986 començaren els treballs de construcció d'un túnel que passara baix Valéncia per a unir les antigues llínees que discorrien entre Vilanova de Castelló i l'estació de Jesús (en el sur de la Ciutat de Valéncia) en la que comunicava la ciutat en les localitats de Llíria i Bétera. Dit túnel s'inaugurà el 8 d'octubre de 1988 i compren la secció entre les estacions d'Ademús ('Empalme' abans de 1988 i despuix de març de 2001) i Sant Isidre.

Després de l'inauguració se decidí gestionar els ramals de Bétera i Llíria de manera independent següent conegut el segon d'ells com llínea 2 identificada en el color vert encara que posteriorment se decidí explotar tota ella com una única llínea.

Degut a l'inauguració del túnel se modificà el trayecte de les antigues llínees a Llíria i Bétera ya que les dos tenien com capçalera l'estació del Pont de fusta, en el centre de la ciutat per lo que despuix d'un breu periodo el tram entre l'Empalme i el Pont de fusta fon tancat el 1 de febrer de 1991 per a ser convertit en un modern tramvia que actualment constituïx la llínea T-4 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

La Llínea 1 discorre pràcticament en superfície excepte en els trams compresos entre Hospital i Beniferri i el ramal d'accés a Torrent-Avinguda.

Els trens que presten el servici de la llínea 1 son les unitats UTA (Unitat de Tren Articulada) serie 3700 i les unitats UT (Unitat de Tren) serie 3600 i les noves UTE (Unitat de Tren Elèctric) serie 4300 construïdes per Vossloh. En un futur estes unitats seran substituïdes en la seua totalitat per les noves unitats 4300 que construïx Vossloh en la factoria d'Albuixech.

La prolongació en forma de ramal entre les estacions de Torrent i Torrent Avinguda, inaugurat el 22 de setembre de 2004 oferix una conexió directa en el centre de la ciutat de Torrent.

La Generalitat Valenciana anuncà que a principis de 2007 se procediria a l'incorporació de noves unitats per a substituir els que actualment presten servici en la llínea 1.

A finals de setembre de 2007, només s'havien rebut 6 noves unitats serie 4300 per a la llínea 1, que presten servici en els següents trens:

Torrent Avinguda -> Llíria
Torrent Avinguda -> Paterna
Torrent -> Seminari-CEU
Torrent -> Bétera
Vilanova de Castelló -> Seminari-CEU
Vilanova de Castelló -> Bétera
Vilanova de Castelló -> Empalme
Seminari-CEU -> L'Alcúdia
Bétera -> L'Alcúdia
Seminari-CEU -> Picassent
Bétera -> Picassent
Valéncia-Sur -> Bétera / Llíria
Valéncia-Sur -> Seminari-CEU / Paterna

També l'apertura del tram de la llínea 5 de Mislata Almassil a Aeroport (en tota l'infraestructura preparada per a entrar en servici immediatament) se està veent afectat pel retràs en l'entrega de les unitats serie 4300, donat que en l'actual número d'unitats serie 3900 (només 18 unitats a compartir entre 2 llínees) és impossible mantindre un gràfic de circulació en trens fins més allà d'Avinguda del Cid cada menys de 15 minuts.

Al estar necessitats els nous trens serie 4300 per la llínea 5 per a poder inaugurar l'ampliació fins a Aeroport, la llínea 1 tindrà que esperar fins a que el número de trens de la serie 4300 aplegue a les 15 unitats i permeta obrir el tram fins a Aeroport en freqüències cada 20 minuts. Se preveu que les unitats serie 3600 se mantinguen en servici fins més allà de 2008 i que les unitats serie 3700 se mantinguen en servici fins 2011, ya que a pesar dels nous trens serie 4300, no van a ser suficients per a la tan ansiada millora de freqüències en la llínea 1, que actualment circula en les mateixes freqüències que en l'época del Trenet de Valéncia .

El 3 de juliol de 2006 en el tram compres entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya se produí u dels més greus accidents de ferrocarril en Espanya, que se saldà en 44 persones mortes i 52 ferits de diversa consideració. Actualment s'ha iniciat el proyecte per al soterrament del tram compres entre les estacions d'Empalme i Burjassot i entre Burjassot i Godella.

El dia 22 de setembre de 2007 s'inaugurà l'abaixador "Torre del Virrei" de la Llínea 1 que situat entre les estacions de "L'Eliana" i "La Pobla de Vallbona" dona servici a l'urbanisació de similar nom.

La Llínea 1 conta en 58 estacions de les quals només 9 les fa baix terra. Huit d'elles corresponen al tram entre Beniferri i Hospital i la novena és l'estació de Torrent-Avinguda.

És la llínea del metropolità de Valéncia més antiga, estant composta per l'unió de lo que antigament era la llínea 1 a Bétera i la llínea 2 a Llíria. Posteriorment s'unificaren les línees i passà a tindre dos ramals. És també l'única llínea en abaixadors per lo que els seus coches de passagers conten en un sistema per a solicitar parades en els abaixadors. Estos abaixadors corresponen en la seua majoria a estacions situades en urbanisacions o pobles alluntats de la capital i en un número escàs d'usuaris concentrats en hores punta.

Ademés de Llíria, Bétera i Vilanova de Castelló, la Llínea 1 presta servicis curts fins a atres estacions situades en trams en major demanda de viagers. Estes atres estacions en final de trayecte son: Seminari-CEU, Empalme, Torrent, Torrent Avinguda, Paterna, Picassent, L'Alcúdia i Valéncia-Sur (I esporàdicament alguns servicis tenen com final de trayecte les estacions de La Canyada o L'Eliana).

Les estacions en major afluència de passagers son Empalme (correspondència en la llínea T-4, tramvia i MetroBus), Àngel Guimerà (correspondència en les llínees 3 i 5) i Jesús (correspondència en la llínea 5).

Esta llínea dona servici a:

Fira de Mostres de Valéncia - Les Carolines-Fira/Benimàmet (Fira)
Palau de Congressos de Valéncia - Beniferri i Empalme
C.C. Nuevo Centro, estació central d'Autobusos - Túria
Comandància Central de Policia i Biblioteca pública general - Àngel Guimerà
Estació del Nort - Plaça d'Espanya
Comandància Central de Tràfic - Jesús
Hospital Doctor Peset Aleixandre - Hospital i Patraix
Rodalies a Utiel i Chirivella afectats per les obres de l'AVE - Sant Isidre

Canvis de denominació :

Ademús -> Empalme'

Llínea 2

Archiu:L2-metrovalencia.JPG

Artícul principal → Llínea 2 (MetroValencia).

Archiu:L2-MetroValencia.GIF

Llínea 2 en construcció.

Actualment, la llínea T-2 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està en construcció. S'estan construint les estacions del Carrer Alacant (paralela a l'Estació del Nort i de nom 'Alacant') i l'estació del Mercat Central (de nom 'Mercat Central'), que s'ubica en la Plaça de Bruixes, les dos son subterrànees. També s'està construint el tram sur, prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències. L'explanació s'està construint en superfície en paralel al Cento Comercial El Saler i la seua extensió pel camí de les Moreres fins a Nazaret.

La construcció de la llínea 2 se dividix en 4 fases:

Nort: Transcorre des de Pont de Fusta fins a Sant Miquel dels Reis i la seua prolongació cap a Tavernes Blanques. Este tram, fins a Sant Miquel dels Reis està actualment operatiu i en ell presta servici la llínea T-6. En el futur les dos llínees compartiran llínea en este tram. Tota esta part se construïx en superfície al tractar-se de tramvia integrat en la via públic a través de la plataforma reservada per a tramvia.

Centre I': Transcorre entre les estacions de Pont de Fusta i l'estació dAlacant (en construcció). Este tram circula pel centre històric de Valéncia següent per complet realisat per "el topo" i a 30m de profunditat, tractant-se de la llínea de ferrocarril a major profunditat de Valéncia. Transcorrerà baix edificacions i també travessarà el vell llit del riu Túria. Este tram serà l'últim en realisar-se, pese a que han començat ya les obres de distintes estacions com l'estació de Mercat Central.

Centre II: Esta fase ix des de l'estació d'Alacant fins a l'estació de General Urrutia. Està actualment en obres i se esta realisant a través de pantalles i a cel obert. Estes obres estan afectant significantment al tràfic de Valéncia i al túnel de la Gran Via.

Sur: Per últim, de nou en superfície transcorrerà des de General Urrutia fins a Nazaret per via urbana en plataforma reservada per a tramvia. Estes obres se troben en una fase avançada i s'adapta a les noves edificacions i barris de nova construcció de la zona del Camí de les Moreres i Nazaret.

Esta llínea donarà servici a:

Centre Cultural de Sant Miquel dels Reis - Sant Miquel dels Reis
Estadi Ciutat de Valéncia - Estadi del Llevant
Comandància Policia Comunitat Valenciana - Pont de Fusta
Institut Valencià d'Art Modern IVAM (Centre del Carme)- Museus
Mercat Central i Llonja - Mercat
Ajuntament de Valéncia - Alacant
Estació del Nort i Plaça de Bous - Alacant
C.C. El Saler, Ciutat de la Justícia i Ciutat de les Arts i les Ciències - Ciutat de les Arts i les Ciències
Parc Oceanogràfic - Oceanogràfic

Llínea 3

Artícul principal → Llínea 3 (MetroValencia).

Archiu:L3-MetroValencia.GIF

Llínea 3 en 2009.

La llínea 3, està basada en l'antiga llínea del trenet que conectava l'estació de 'Valéncia-Central' (décades més tart Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

En el fi de fer aplegar la llínea 3 fins al centre de la ciutat de Valéncia i aixina conectar importants núcleus comercials, i culturals, se concebí un proyecte de túnel baix la ciutat en 1992, construint-se a partir de 1993 i inaugurant-se la primera secció del proyecte el 5 de maig de 1995 entre l'estació de Palmaret (encara en l'exterior i situada en la localitat d'Alboraya i la de l'Alameda situada baix el Pont de l'exposició (conegut popularment com la Pinta) construït per Santiago Calatrava.

Posteriorment esta llínea fon ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació de Avinguda del Cid. En esta ampliació se construí també un ramal tècnic entre l'estació de Colon i Jesús que l'unia a la llínea 1.

El 20 de maig de 1999 se dugué a cap la prolongació fins a l'estació de 'Mislata-Almassil' en la veïna localitat de Mislata.

En Abril de 2007 s'obri al públic el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i el Aeroport de Manises. El nou tram conta en sis estacions (Faitanar, Quart de Poblet, Salt de l'Aigua, Roses i Aeroport).

A principis de 2008 començà el soterrament de les vies de la Llínea 3 de MetroValencia al seu pas per la localitat d'Alboraya, donant lloc a dos estacions subterrànees (Palmaret i Alboraya), deguen-se abans demolir la recent (11 anys de funcionament) estació de Palmaret. La llínea tornarà a eixir a la superfície al passar la localitat, a l'altura del Barranc del Carraixet. Este proyecte està denominat com: Baix els teus peus, la Llínea 3.

La llínea 3 (la segona de més afluència de passagers) discorre en superfície des de Rafelbunyol fins a l'estació de El Palmaret i baix terra des de Machado fins al final de llínea, en Mislata-Almassil. Els túnels de la llínea 3 son diferents en distints trams de la llínea. Des de El Palmaret fins a Alameda, el túnel és ample i de doble via. A partir d'Alameda, la llínea 3 compartix infraestructura en la 5 i ací els túnels passen a ser circulars i discorren en paralel (o superposts, estació de Xàtiva) albergant una única via. Esta configuració se manté fins a l'estació de Av. del Cid on a partir d'ací i fins a Mislata-Almassil, torna a ser ample i de doble via.

Les unitats UTE (Unitat de Tren Elèctric) serie 3900 presten servici a esta llínea, recollint la tensió per als motors de tracció a través dels pantógrafs situats en els coches motors de cada unitat. El sistema de catenària en els túnels circulars és a través d'un raïl fix en les voltes dels mateixos, mentres que en els túnels amples de doble via i en superfície, el sistema de catenària és convencional.

Esta llínea dona servici a:

Campus de Blasco Ibañez (Universitat de Valéncia), Hospital Clínic i Clínica Quirón - Facultats
Zona Comercial - Colon
Estació del Nort i Plaça de Bous - Xàtiva
Comandància Central de Policia, Biblioteca General - Àngel Guimerà
Hospital General - Avinguda del Cid
Aeroport de Valéncia - Aeroport

Llínea 4

Archiu:L4-metrovalencia.GIF

Artícul principal → Llínea 4 (MetroValencia).

Archiu:L4-MetroValencia.GIF

Llínea 4 en 2009.

Esta llínea sorgí de la conversió en un tramvia modern (la primera ciutat d'Espanya que reintroduí este sistema de transport) del ramal que havia quedat entre l'estació d'Ademús i la del Pont de fusta degut a la creació de la llínea 1 i de l'antiga llínea del trenet que conectava esta última estació en el barri del Grau. L'inauguració d'esta llínea se produí el 21 de maig de 1994.

Esta llínea ha sofrit diverses ampliacions en la seua zona este, en concret s'inaugurà un ramal en març de 1999 fins a la TVV que cobria la demanda del campus de Burjassot de l'Universitat de Valéncia . En setembre de 1999 s'inaugurà un ramal que conectava l'estació de TVV en la fira de mostres. El 23 de setembre de 2005 s'inaugurà el tram que unix l'estació de TVV en la de Mas del Rosari en el barri de la Coma en Paterna d'uns 3 quilómetros de llongitut i el 20 de decembre de 2005 el ramal que dona servici als barris de Valterna, Lloma Llarga i Terramelar, també en Paterna.

En la llínea T4 el servici de viagers se presta en dos tipos de tramvia diferents:

Siemens-Düwag UT-3800 (Monocabina)
Bombardier Flexity Outlook (Bicabina)

Esta llínea dona servici a:

Fira de Mostres de Valéncia - Fira
Campus de Burjassot (Universitat de Valéncia) - Vicent Andrés Estellés i Campus de Burjassot
Radio-Televisió Valenciana - TVV
Campus de Paterna (Universitat de Valéncia) - Santa Gemma
Palau de Congressos - Palau de Congressos
Comandància Policia Autonòmica - Pont de Fusta
Universitat Politècnica de Valéncia i Campus de Tarongers (Universitat de Valéncia)- Universitat Politècnica, La Carrasca i Tarongers
Plaja de Les Arenes - Les Arenes i Eugènia Viñes

Llínea 5

Artícul principal → Llínea 5 (MetroValencia).

Archiu:L5-MetroValencia.GIF

Llínea 5 en 2009.

La llínea 5 unix el port en l'aeroport. El primer tram que s'inaugurà fon el compres entre l'estació de l'Alameda i la d'Ayora el 30 de abril de 2003. El 22 de setembre de 2004 s'inaugurà un ramal compartit en la llínea 1 que realisa una penetració en subterràneu en la localitat de Torrent partint de l'estació en superfície de Torrent fins a la nova estació de Torrent Avinguda molt més cèntrica que l'anterior. Un any despuix, el 3 d'octubre de 2005 se creà l'estació de Bailén en el ramal que unia les llínees 1 i 5 entre les de Colon i Jesús. El 2 d'abril de 2007 entrà en servici l'estació Marítim-Serreria, una estació intermodal dissenyada per a unir la llínea 5 en el tramvia al port i a la llínea 4. Per últim, el 18 d'abril de 2007 s'obri el tram compres entre Mislata-Almassil i l'Aeroport de Manises.

Actualment està en fase de redacció de proyecte el tram Roses - Ribarroja del Túria - Vilamarchant que permetrà als habitants de Ribarroja del Túria i Vilamarchant recuperar el tren directe a Valéncia, perdut en la primera població en l'any 2005 i en el 1985 en la segona població. Donat que l'estació d'Aeroport és subterrànea i esta situada baix la terminal regional, no permet la seua continuació per baix de la pista 04/22 de l'Aeroport, ni pel carrer de rodament H ('Hotel'), ni baix la rampa de carrega; esta prolongació deurà eixir d'un culató contigu a l'estació Aeroport per a continuar per la traça del ya desmantellat ferrocarril de Valéncia a Llíria de Renfe, que fins als nostres dies ha aplegat en forma de llínea C-4 de Rodalies Renfe.

Esta llínea dona servici a:

Port de Valéncia - Neptú i Grau
Jardí d'Ayora (Ayora i amistat) - Ayora
Estadi de Fútbol del Valéncia-CF (Mestalla) - Aragó
Zona Comercial - Colon
Estació del Nort i Plaça de Bous - Xàtiva i Bailén
Comandància Central de Policia, Biblioteca General - Àngel Guimerà
Hospital General - Nou d'Octubre
Aeroport de Valéncia - Aeroport
Comandància Central de Tràfic - Jesús
Hospital Peset Aleixandre - Hospital i Patraix
Rodalies a Utiel i Chirivella afectats per les obres de l'AVE - Sant Isidre

Llínea 6

Archiu:L6-metrovalencia.GIF

Artícul principal → Llínea 6 (MetroValencia).

Archiu:L6-MetroValencia.gif

Llínea 6 en 2009.

La Llínea T-6 unix els barris d'Orriols i Torrefiel en el barri marítim de Valéncia. El primer tram que s'ha inaugurat, de 9,2 quilómetros, ha sigut el tram "Tossal del Rei - Marítim Serrería" (compartint via en la T4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch). Se preveu que esta llínea siga circular en un futur.

La nova llínea de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, que s'ha obert en la capital valenciana, servix d'unió entre Torrefiel i la plaja i entre este barri i el Carrer Colon, a la que se pot aplegar en algo més de 25 minuts, sempre que se realise transbordo a la llínea 3 en l'estació de Benimaclet. Torrefiel i Orriols tingueren estació en Sant Llorenç , fins que se tancà la llínea 3 en superfície.

Esta llínea dona servici a:

Estadi del Llevant - Estadi del Llevant
Universitat Politècnica i Campus de Tarongers (Universitat de Valéncia)- Universitat Politècnica, La Carrasca i Tarongers
Plaja de Les Arenes - Les Arenes i Eugènia Viñes

Atres llínees

Ací pots obtindre informació sobre atres llínees de MetroValencia que no estan obertes encara.

Llínea 7:

Artícul principal → Llínea 7 (MetroValencia).

Llínea 8:

Artícul principal → Llínea 8 (MetroValencia).

Llínea 10:

Artícul principal → Llínea 10 (MetroValencia).

Cronologia

Fins 1988 lo que ara és la Llínea 1 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana estava funcionant com llínea de suburbà i rodalies entre els pobles del nort de la ciutat de Valéncia. En 1988 en la inauguració del túnel passant baix la ciutat de Valéncia, s'unix l'aïllat tram nort de la llínea 1 (nomenat popularment El Trenet) en el traçat actual del Ferrocarril de Valéncia a Vilanova de Castelló i a les Mines de Turís i Dosaigües. Sorgint aixina l'actual llínea 1 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, continuant prestant servici de suburbà, com sempre, puix aixina està concebuda la concessió i el règim d'explotació per a dita llínea.

8 d'octubre de 1988 . Inauguració del túnel de 6,7 quilómetros entre Hospital i Ademús (ara 'Empalme') en la llínea 1.
21 de maig de 1994 . Inauguració de la llínea 4. El tram entre Ademús i Doctor Lluch en una llongitut de 9,7 quilómetros
5 de maig de 1995 . Inauguració del túnel de 3 quilómetros entre l'estació de el Palmaret i la de Alameda en la llínea 3.
16 de setembre de 1998 . Inauguració del túnel de 3,2 quilómetros entre l'Alameda i Avinguda del Cid i de la posta en servici del ramal de 2,4 quilómetros entre Colon i Jesús, abdós en la llínea 3.
Març de 1999 . Ampliació de la llínea 4 des de el Empalme fins a 'RTVV' (Radio Televisió Valenciana)
20 de maig de 1999. Inauguració del túnel de 2,4 quilómetros entre l'Avinguda del Cid i Mislata-Almassil en la llínea 3.
Setembre de 1999. Construcció del ramal del tramvia entre RTVV i Fira de Valéncia.
30 d'abril de 2003 . Inauguració del primer tram de la llínea 5 entre l'Alameda i Ayora en una llongitut de 2,3 quilómetros.
22 de setembre de 2004 . Inauguració del ramal entre l'estació de Torrent i Torrent Avinguda de 2,3 quilómetros.
23 de setembre de 2005 . Inauguració del ramal de la llínea 4 entre TVV i Mas del Rosari de 3 quilómetros.
3 d'octubre de 2005. Inauguració de l'estació de Bailén entre les de Colon i Jesús.
20 de decembre de 2005. Inauguració del ramal entre TVV i Lloma Larga/Terramelar
3 de juliol de 2006. Greu accident entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya. El número de víctimes mortals ascendix a 43 i el de ferits a 46. El teloc (registrador de paràmetros o caixa negra) revelà que el tren circulava en una curva a una velocitat de 80km/h, el doble de la velocitat permesa per a eixe tram i a la velocitat màxima permesa per a este tipo d'unitats.
2 d'abril de 2007 . Inauguració de l'estació "Maritim-Serrería" de la llínea 5.
16 d'abril de 2007 . Posta en servici del tram tramviari de la llínea 5 " Marítim-Serreria - Neptú ".
18 d'abril de 2007 . Posta en servici del tram de 4,9 quilómetros "Mislata Almassil-Aeroport" de les llínees 3 i 5.
27 de setembre de 2007 . Inauguració de la Llínea 6 (tramvia) de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana que en un principi cobrix el trayecte entre Tossal del Rei i Maritim Serrería passant les universitats junt en la llínea 4 i aplegant al recentment estrenat tramvia de la llínea 5. En un futur la llínea s'ampliara i serà circular (Empalme, Patraix i Ciutat de les Arts i de les Ciències).
1 de giner de 2009 . Posta en funcionament de les targetes inteligents en chip Móbilis.

Passagers

Evolució dels passagers en la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana en la Ciutat de Valéncia

La cantitat de viagers transportats per MetroValencia en l'any 2008 és de 68.275.486.^[1] Les estacions en més volum de passagers (en millons) durant dit any son:^[2]

Xàtiva: Aproximadament 6.000.000
Colon: Més de 5.600.000
Benimaclet: Més de 3.200.000

L'us de la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està en continu creiximent en un creiximent del 154% acumulat en els últims anys degut tant a les continues inauguracions de nous trams, la supressió i empijorament de llínees d'autobusos de Metrobús i l'EMT i el creiximent del número d'habitants de l'àrea metropolitana de Valéncia. Durant 2008 se produí un llauger creiximent d'un 0'84% del número de passagers que fon condicionat per les diverses folgues convocades durant l'any pels maquinistes de MetroValencia.

El total de viagers per anys:

2008: 68.275.900
2007: 67.745.200
2006: 64.588.903
2005: 61.395.294
2004: 57.586.069
2003: 51.026.260

Dades

Propietari de l'infraestructura: Generalitat Valenciana
Empresa explotadora de la ret: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Marca comercial per a l'explotació de la ret de FGV en la Ciutat de Valéncia: MetroValencia
Empresa propietaria de tots els vehículs ferroviaris: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana
Característiques d'explotació de les llínees de ferrocarril (sense incloure tramvies): Ferrocarril metropolità o suburbà
Característiques d'explotació de les llínees de ferrocarril tramviari : Tramvia
Sistemes de seguritat utilisats:

Llínea 1: FAP/DIMFAP (Frenat Automàtic Puntual)
Llínees 3 i 5: ATP (Automatic Train Protection) en preinstalació de ATO i soport de FAP en tots els trens que circulen per elles.
Llínees T4,T5 i T6: SAE (Sistema d'Ajuda a l'Explotació), instalada prioritat semafòrica, pero sense us en la Ciutat de Valéncia.
Comunicacions tren-terra segons normes UIC
Comunicacions tren-terra per mig de sistema TETRA o GSM-R

Bloquejos utilisats (per llínea i tram):

Llínea 1:
- Tram Vilanova de Castelló - Torrent: BAU en CTC.
- Tram Torrent-Paterna/Seminari-CEU: BAD en CTC.
- Tram Seminari-CEU-Bétera: BAU en CTC.
- Tram Paterna-Entrepins: BAU en CTC.
- Tram Entrepins-L'Eliana: BAD con CTC.
- Tram L'Eliana-Llíria: BAU en CTC i BTC.

Llínea 3:
- Tram Rafelbunyol - Palmaret: BAU en CTC.
- Tram Palmaret - Aeroport: BAD en CTC.

Llínees T4, T5 i T6: Marcha a la vista.

Llínea 5:
- Tota la llínea: BAD en CTC.

Explicació d'abreviatures de bloquejos:

BAU -> Bloqueig Automàtic en Via Única.
BAD -> Bloqueig Automàtic en Via Doble (sense balisar).
CTC -> Control de Tràfic Centralisat.
BTC -> Bloqueig Telefònic Centralisat.

Trens per series:

UT 3600: 10 unitats, 2 d'elles reformades. Desguaixada tota la serie excepte la 3602 (reformada), la 3604 i la 3609 (en estat original), estant apartades en els antics tallers de Torrent.
UTA 3700: 40 unitats, 36 en servici. Desguaixades les UTA 3729, 3736 i 3739 i apartada del servici la 3722.
UT 3800 (tramvia): 25 unitats, 25 en servici.
UTE 3900: 18 unitats, 18 en servici.
UT 4200 (tramvia): 30 unitats, 19 en servici (Les 11 unitats restants presten servici en la ret de FGV Alacant).
UTE 4300: 60 unitats, 25 unitats en servici (en espera de rebre unitats de fàbrica).
Billard 2100 (vehículs de treballs-taller): 3 automotors (2 motors i 1 remolque) 15-01 a 15-03
Locomotora Rolls-Roice Naval serie 1300 ex-FEVE.
Dresines de manteniment de via i catenària: 2 unitats.
Tolves procedents del Ferrocarril Serra Menera: 5 tolves, en servici.
- Material històric: Prop de 30 vehículs de diferents series i en diferents estats de conservació.

Número de llínees: 5 (Tres llínees de ferrocarril metropolità (L1, L3 i L5) i 2 de tramvia (T4 i T6).
Quilómetros de ret: 146,797.
Quilómetros en túnel: 24,178.
Quilómetros en superfície: 122,619.
Nº d'estacions i abaixadors: 133.
Nº d'estacions subterrànees: 31.
Nº d'estacions en superfície: 102.
Nº d'escales mecàniques: 130.
Nº d'ascensors: 65.

Curiositats

En els seus inicis, el tram que conectava les estacions de Colon i Jesús se nominava Ramal Tècnic, pero al donar-se conte del potencial que oferia este curt ramal, s'incorporà a la llínea 3. Al inaugurar el tram entre Alameda i Ayora, la gestió de les llínees canvia i el recorregut que fea la llínea 3 des de Colon fins a Jesús passà a realisar-se per la llínea 5.
El recorregut del tramvia esta preparat per a que al aproximar-se als semàfors, estos canvien a vert i detinga el tràfic dels innumerables carrers que creuen el seu recorregut (no és un tramvia integrat en el tràfic) i que fa que, en moltes ocasions, recórrer el recorregut siga més lent de lo recomanable. L'ajuntament de Valéncia no ha considerat oportú activar este sistema per a millorar la rapidea de la llínea (en Burjassot sí esta activat el sistema).
En Valéncia el nivell freàtic és tan alt, que en la majoria de zones deuen d'utilisar constantment bombes d'aigua durant la seua construcció. A diferencia d'atres llocs com Madrit on la terra és de roca, en Valéncia és argila i complica moltes vegades les llabors d'estanqueitat i resistència.
L'actual llínea 1 (Vilanova de Castelló/Torrent.-Llíria/Bétera) està formada per les primitives llínees 1 i 2 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i que seguiren esta denominació fins a setembre de 1998 (inauguració de la prolongació de la llínea 3 des de Alameda fins a Avinguda del Cid i canvi a denominació MetroValencia).

Estant formades per les següents llínees

L1: Vilanova de Castelló-Bétera.
L2: Llíria- Valéncia-Sur – Torrent.

Futur^[3]

A mitat de 2009 és possible que s'inaugure el túnel que soterra les vies del Ramal de Llíria des de l'Empalme (Beniferri - Paterna). Ademés s'estan realisant obres de millora i soterrament en els ramals nort d'esta llínea.

Se suprimix la nomenada curva de la mort entre Plaça d'Espanya i Jesús i se prolonga cap a les estacions de Bailén (T2,L5,L7,Rodalies) Peris i Valero, Ausiàs March i Nova La Fe (T6,T8). Este nou tram no se realisarà fins a la realisació de la nova estació central de trens en Valéncia ya que les obres d'este nou tram passen per baix de les actuals vies i del futur Parc Central. Este túnel passa baix el futur Parc Central i modifica per complet la primera llínea de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana donant servici ademés als barris de Malilla, La Plata i La Fonteta de Sant Lluís. Dates: s'acordà que la llínea 1 deuria aplegar a Nova La Fe a la vegada que s'acabaren les obres del nou hospital, que aproximadament acabaran en 2009. Algo totalment impossible a estes altures.

Nou tramvia que unirà el nort, centre i sur de la ciutat. Des de Tavernes Blanques fins a Nazaret, passant per Museus, El Carme, Xàtiva, Alacant, Russafa o Ciutat de les Arts i les Ciències entre atres estacions.

El seu recorregut és en superfície excepte en el tram central entre Museus i General Urrutia. Este serà el túnel a major profunditat de la ret de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

Està previst, encara que posteriorment puga ser utilisat per atres llínees, la creació de dos ramals nort (Empalme - Marchalenes - Museus i Tavernes Blanques - Pont de Fusta-Museus) i dos sur (C.A.C. - Marítim Serrería i C.A.C. - Natzaret) quedant la T2 com: Empalme (L1,T4,T6)/Tavernes Blanques - Marítim Serrería (L5,T6,T10)/Nazaret (T10))

El metro continuarà soterrat des de Machado fins a eixir de la localitat d'Alboraya. Açò significa que les estacions de Palmaret i Alboraya quedaran baix terra.

Aixina mateix, el pas a nivell d'Alboraya quedarà eliminat a finals de l'any 2009, principis de 2010.

Prolongació de la llínea 5 fins a Ribarroja del Túria (inauguració durant 2010) i possible ampliació posterior fins a Vilamarchant i Llíria per l'antic traçat de la C4 de Rodalies.

El tram tramviari de Marítim Serrería (L5,T6) passarà a formar part de la llínea T10.

Tramvia orbital. Empalme (L1,T2,T4) Orriols(T2), Tarongers(T4), Bulevar Sur, Nova La Fe(L1), Nou D'Octubre (L3,L5), Campanar (L1)... entre atres estacions.

Se tracta d'un tramvia que recorre els principals bulevars i avingudes perifèriques de la ciutat.

MetroRibera: suprimida la curva entre Plaça d'Espanya i Jesús se millorarà el servici entre Palmaret i Vilanova de Castelló a través d'esta modificació de l'actual llínea 3.

La nova Ret de tramvia de L’Horta Sur estarà a punt per a l'any 2010 i recorrerà 19 pobles de la comarca des de Manises fins a Silla passant per Quart de Poblet, Aldaya, Mislata, Alaquàs, Chirivella, la Ciutat de Valéncia, Torrent, Picanya, Paiporta, Sedaví, Benetússer, Alfafar (barri Orba), Massanassa, Albal, Catarroja i Alcàsser.

De moment no hi ha ningun proyecte pensat per a la Llínea 9 de MetroValencia, encara que segurament siga de metro subterràneu per diverses zones sense comunicar de la Ciutat de Valéncia. Pero se sospita que siga una llínea de metro fins al port.

Tramvia de la costa: Recorre per complet la costa valenciana, des de Port Saplaya fins a El Palmar passant per la Malvarrosa, Les Arenes (T4), Grau, Nazaret (T2),Pinedo, El Saler, El Palmar i El Perellonet.

Actualment una part del seu recorregut l'efectua la T5.

Les primeres obres de la fase nort entre Serrería (T4) i Port Saplaya s'efectuaran baix la denominació de T4.

Tindrà 4 finals de llínea: Port Saplaya, Neptú, Marítim Serreria i El Palmar. El tram sur finalisarà en Nazaret (T2) que posteriorment passara per les plages de Pinedo, El Saler i l'Albufera, per a passar per El Palmar i acabar en El Perellonet.

Vore també

Referències

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/MetroValencia de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.

Enllaços externs

[1] «Cuatro millones de alicantinos utilizaron el TRAM en 2008. Las Provincias».

[2] «El ferrocarril autonòmic supera els 72 millons de viagers. Las Provincias».

[3] «FGV - Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana».

[1]

[2]

[3]

MetroValencia

Contingut

Llínees en funcionament

Llínees en proyecte o construcció