Requena

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Requena
Comarca-Requena-Utiel.jpg Escut de Requena.svg
Localización de Requena respecto a la comarca de Requena-Utiel.png
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Plana d'Utiel-Requena
Partit judicial: Requena
Ubicació: 39°29′N 1°06′O / 39.483, -1.139°29′N 1°06′O / 39.483, -1.1
Altitut: 692 msnm
Superfície: 814,2 km²
Població: 20.058 hab. (2022)
Densitat: 24,96 hab./km²
Gentilici: Requenenc/a
Predomini llingüístic: Castellà
Còdic postal: 46340
Festes majors: Fira i festa de la Verema
Alcalde: Rocío Cortés Grao (PPCV)
Pàgina web: Web oficial de Requena


Requena és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana). Està situat en la part oriental de la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, d'a on és la seua capital.

Geografia

El seu terme municipal s'estén per una gran part de la conca superior del riu Magre i és, per extensió, el major terme de la Comunitat Valenciana.

Està ubicada entre l'altiplà castellà-manchec i el Mediterràneu del que a soles la separen 67 Km. És un territori format per un altiplà d'hiverns frets i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans bellees i contrasts. Es troba situada en la zona més occidental de la província de Valéncia, on el Riu Cabriel la llimita per l'Oest i el Sur en profundes goles; per l'Est i Nort, la Serra de Juan Navarro i el Pic del Tejo (1.250 m.) la separen de les montanyes del Túria.

Abunden les pinades, fonts i brolladors i el Riu Magre és un dels accidents que més marca esta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant les vinyes, en els que es basa l'economia local.

Requena està considerada com una autèntica porta de l'Altiplà.

Requena dona nom al Full 720 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000.

Localitats llimítrofes

Utiel, Caudete de las Fuentes, Venta del Moro, Cofrents, Cortes de Pallars, Yàtova, Bunyol, Setaigües, Chera, Loriguilla, i Chelva totes elles de la província de Valéncia i també en el riu Cabriel que la separa de la província d'Albacete.

Pedanies de Requena


Clima

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral en nits fresques, i els hiverns són llarcs i gèlits, superant-se fàcilment els 6 mesos seguits d'hivern. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats durant l'época estival.

Mes Gin Feb Mar Abr Mai Juny Jul Ago Set Oct Nov Dec Any
Mijana Màx °C 5,8 7,5 9,9 14,3 18,0 25,2 28,2 30,8 27,9 21,4 14,2 8,1 13,4
Mijana mín °C -5,2 -3,5 0,7 9,9 11,2 13,5 15,1 16,0 13,9 10,4 4,7 -2,6 5,3
Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 541

Introduïxca text sense format ací

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Tomás Berlanga UCD
1983 - 1987 Tomás Berlanga / Regino Díaz / Mercedes Peris Independents
1987 - 1991 Antonio Monteagudo Luján PSPV-PSOE
1991 - 1995 Antonio Monteagudo Luján / Flor Mercedes Cebrián PSPV-PSOE
1995 - 1999 Mª Emma Iranzo Martín PPCV
1999 - 2003 Mª Emma Iranzo Martín PPCV
2003 - 2007 Adelo Montés Diana PSPV-PSOE
2007 - 2011 Adelo Montés Diana PSPV-PSOE
2011 - 2015 Javier Berasaluce Ramos PP
2015 - 2019 Mario Sánchez González PSPV-PSOE
2019 - 2023 Mario Sánchez González PSPV-PSOE
2023 Rocío Cortés Grao PP

Demografia

Requena conta en 20.058 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981
12.029 14.457 16.236 17.658 18.818 17.650 19.422 20.253 18.933 17.840 18.152
1991 2000 2005 2006 2007 2008 2009 2018 2022
17.014 19.092 20.046 20.216 20.440 20.807 21.278 20.227 20.058

Economia

Despuix de la crisis del sigle XIX de l'indústria de la seda, sorgix en Requena en l'any 1910​ l'ensenyança enológica en l'Estació Enológica de Requena dirigida per Rafael Janini, qui pràcticament definix la trayectòria econòmica que deuria seguir la ciutat per a sustentar-se en el vi.

Continuant la trayectòria vitivinícola, el 16 de novembre de 1961 s'inaugura i comença a funcionar la seua Escola d'Enologia (en aquella época nomenada Escola de Capataços, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enológiques d'Espanya, sent el seu primer director Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns.

Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seua activitat econòmica en el cultiu de la vinya i la millora en la producció de vins, sent en estos moments en unes 18.000 hectàrees un dels municipis d'Espanya en major superfície de cultius de vinya i major producció vinícola. Junt als seus pobles veïns Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Setaigües, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro, i Villargordo del Cabriel conformen la Denominació d'Orige Utiel-Requena dedicant en total més de 40 000 hectàrees al monocultiu de la vinya, sent més del 94 % de varietats tinto i el restant blanques.​

Aproximadament el 44 % de la producció de vi en botella es consumix dins d'Espanya, mentres que s'exporta el restant, sent el principal importador Alemània, seguit dels Països Baixos i el Regne Unit.

El valor econòmic d'eixa producció se sifra en 104 millons d'euros.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Plana d'Utiel-Requena
Camporrobles    Capdet de les Fonts    Chera    Fuenterrobles    Requena    Sinarques    Utiel    Venta del Moro    Villargordo del Cabriel


Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · Flag of Valencia.png
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva