Requena

Requena
País :	Espanya
• Com. Autònoma:	Comunitat Valenciana
• Província:	Província de Valéncia
• Comarca:	La Plana d'Utiel-Requena
• Partit judicial:	Requena
Ubicació:	39°29′N 1°06′O / 39.483, -1.139°29′N 1°06′O / 39.483, -1.1
• Altitut:	692 msnm
Superfície:	814,2 km²
Població:	20.058 hab. (2022)
• Densitat:	24,96 hab./km²
Gentilici:	Requenenc/a
Predomini llingüístic:	Castellà
Còdic postal:	46340
Festes majors:	Fira i festa de la Verema
Alcalde:	Rocío Cortés Grao (PPCV)
Pàgina web:	Web oficial de Requena

Requena és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana). Està situat en la part oriental de la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, d'a on és la seua capital.

Geografia

El seu terme municipal s'estén per una gran part de la conca superior del riu Magre i és, per extensió, el major terme de la Comunitat Valenciana.

Està ubicada entre l'altiplà castellà-manchec i el Mediterràneu del que a soles la separen 67 Km. És un territori format per un altiplà d'hiverns frets i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans bellees i contrasts. Es troba situada en la zona més occidental de la província de Valéncia, on el Riu Cabriel la llimita per l'Oest i el Sur en profundes goles; per l'Est i Nort, la Serra de Juan Navarro i el Pic del Tejo (1.250 m.) la separen de les montanyes del Túria.

Abunden les pinades, fonts i brolladors i el Riu Magre és un dels accidents que més marca esta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant les vinyes, en els que es basa l'economia local.

Requena està considerada com una autèntica porta de l'Altiplà.

Requena dona nom al Full 720 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000.

Localitats llimítrofes

Utiel, Caudete de las Fuentes, Venta del Moro, Cofrents, Cortes de Pallars, Yàtova, Bunyol, Setaigües, Chera, Loriguilla, i Chelva totes elles de la província de Valéncia i també en el riu Cabriel que la separa de la província d'Albacete.

Pedanies de Requena

• Los Duques
• Roma (Requena)
• El Derramador
• El Rebollar
• Los Sardineros
• Los Ruices
• Los Pedriches
• Las Nogueras
• El Pontón
• Casas del Río
• Casas de Sisternas
• La Portera
• Casas de Cuadra

Clima

El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral en nits fresques, i els hiverns són llarcs i gèlits, superant-se fàcilment els 6 mesos seguits d'hivern. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats durant l'época estival.

Mes	Gin	Feb	Mar	Abr	Mai	Juny	Jul	Ago	Set	Oct	Nov	Dec	Any
Mijana Màx °C	5,8	7,5	9,9	14,3	18,0	25,2	28,2	30,8	27,9	21,4	14,2	8,1	13,4
Mijana mín °C	-5,2	-3,5	0,7	9,9	11,2	13,5	15,1	16,0	13,9	10,4	4,7	-2,6	5,3
Pluges mm	58	46	29	50	58	39	28	24	29	56	58	70	541

Introduïxca text sense format ací

Demografia

Requena conta en 20.058 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981
12.029	14.457	16.236	17.658	18.818	17.650	19.422	20.253	18.933	17.840	18.152
1991	2000	2005	2006	2007	2008	2009	2018	2022
17.014	19.092	20.046	20.216	20.440	20.807	21.278	20.227	20.058

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Tomás Berlanga	UCD
1983 - 1987	Tomás Berlanga / Regino Díaz / Mercedes Peris	Independents
1987 - 1991	Antonio Monteagudo Luján	PSPV-PSOE
1991 - 1995	Antonio Monteagudo Luján / Flor Mercedes Cebrián	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Mª Emma Iranzo Martín	PPCV
1999 - 2003	Mª Emma Iranzo Martín	PPCV
2003 - 2007	Adelo Montés Diana	PSPV-PSOE
2007 - 2011	Adelo Montés Diana	PSPV-PSOE
2011 - 2015	Javier Berasaluce Ramos	PP
2015 - 2019	Mario Sánchez González	PSPV-PSOE
2019 - 2023	Mario Sánchez González	PSPV-PSOE
2023	Rocío Cortés Grao	PP

Economia

Despuix de la crisis del sigle XIX de l'indústria de la seda, sorgix en Requena en l'any 1910​ l'ensenyança enológica en l'Estació Enológica de Requena dirigida per Rafael Janini, qui pràcticament definix la trayectòria econòmica que deuria seguir la ciutat per a sustentar-se en el vi.

Continuant la trayectòria vitivinícola, el 16 de novembre de 1961 s'inaugura i comença a funcionar la seua Escola d'Enologia (en aquella época nomenada Escola de Capataços, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enológiques d'Espanya, sent el seu primer director Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns.

Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seua activitat econòmica en el cultiu de la vinya i la millora en la producció de vins, sent en estos moments en unes 18.000 hectàrees un dels municipis d'Espanya en major superfície de cultius de vinya i major producció vinícola. Junt als seus pobles veïns Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Setaigües, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro, i Villargordo del Cabriel conformen la Denominació d'Orige Utiel-Requena dedicant en total més de 40 000 hectàrees al monocultiu de la vinya, sent més del 94 % de varietats tinto i el restant blanques.​

Aproximadament el 44 % de la producció de vi en botella es consumix dins d'Espanya, mentres que s'exporta el restant, sent el principal importador Alemània, seguit dels Països Baixos i el Regne Unit.

El valor econòmic d'eixa producció se sifra en 104 millons d'euros.

Vore també

• Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències

• Ajuntament de Requena
• Diputació provincial de Valéncia
• Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
• INE. Població de Requena
• Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia

• Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
• Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
• Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
• Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
• Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
• Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
• Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
• Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Requena.