Diferència entre les revisions de "Picassent"

Última revisió del 19:06 3 nov 2023

Picassent

País :

Espanya

• Com. Autònoma:

Comunitat Valenciana

• Província:

Província de Valéncia

• Comarca:

L'Horta Sur

• Partit judicial:

Picassent

Ubicació:

39°21′44″N 0°27′40″O

• Altitut:

50 msnm

Superfície:

85,78 km²

Població:

21.761 hab. (2022)

• Densitat:

253,68 hab./km²

Gentilici:

Picassenter/a

Predomini llingüístic:

Valencià

Còdic postal:

46220

Festes majors:

10 de juliol i 8 de setembre

Alcalde:

María Concepción García Ferrer (PSPV-PSOE)

Pàgina web:

Web oficial de Picassent

Ermita de la Verge de Vallivana

Picassent (en castellà Picasent), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyen a la província de Valéncia, situat en la zona sur de l'àrea metropolitana de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.

Geografia[editar | editar còdic]

Picassent llimita en les següents localitats: Alcàsser, Alfarp, Almussafes, Benifayó, Llombay, Montserrat, Silla i Torrent, totes situades en la província de Valéncia. Situat en l'extrem suroest de l'Horta valenciana, el seu mig climàtic es el típic mediterràneu.

En els tossals pròxims a la vila s'han alçat en les últimes décades vàries urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc.

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la N-332 o per l'autovia A-7 E-15. També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En l'any 1237, Jaume I va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any 1248 pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en 1247. Esta família dispon del senyoriu fins que en el 1367 passa a la família Castellà que en l'any 1451 compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any 1511. El 27 de novembre de 1611, despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el Marqués de Dos Aigües que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del sigle XVI, contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en 1794, consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del sigle XIX aporta la sifra de 2.121.

Administació[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Julián Crespo Santamargarita	PSPV-PSOE
1983 - 1987	Francisco López Campos	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Francisca Hidalgo Aguado (1987-1988) Moció de Censura Vallivana Romaguera Ferrandis (1988-1991	PSPV-PSOE EUPV
1991 - 1995	Vicente Bta. Tarazona Fortuny	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan Carlos Herrero de Lara	PPCV
1999 - 2003	Juan Carlos Herrero de Lara	PPCV
2003 - 2007	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2007 - 2011	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2011 - 2015	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2015 - 2019	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2019 - 2023	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE
2023	María Concepción García Ferrer	PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Picassent conta en 21.761 habitants segons el cens del INE de l'any 2022.

Evolució demogràfica de Picassent ^[1]
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2007	2018	2022
2.643	3.313	4.052	4.500	4.898	5.322	6.007	6.974	8.433	11.143	13.691	14.604	15.438	16.333	18.556	20.709	21.761

Economia[editar | editar còdic]

Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del sigle XVII, va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de taronger.

Part important de l'economia de Picassent, són també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.

Monuments[editar | editar còdic]

Torre Espioca, en Picassent

Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en 1712, sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en 1612. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.

Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any 1738.

Torre Espioca. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de Valéncia. La torre és de planta rectangular, i la seua base medix 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va amprar pedra i argamassa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el sigle XI, i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seua arquitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castell d'Alédua (en Llombay) i atres més.

Plats típics[editar | editar còdic]

La pilota dolça postre típic de la població de Picassent i Alcàsser. Els ingredients son: armela, pa rallat, sucre, ous, manteca de bacó (sagí), llimó rallat i canela en pols, també algunes cases se fica un poc de jolivert.

Procés d'elaboració[editar | editar còdic]

Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.

Vore també[editar | editar còdic]

Anex:Municipis de la província de Valéncia

Referències[editar | editar còdic]

↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional de Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

Ajuntament de Picassent
Diputació provincial de Valéncia
Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
INE. Població de Picassent
Instituto Valenciano de Estadística

Bibliografia[editar | editar còdic]

Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Picassent.

Municipis de L'Horta Sur
Alaquàs • Albal • Alcàsser • Aldaya • Alfafar • Benetússer • Beniparrell • Catarroja • Chirivella • Lloc Nou de la Corona • Manises • Massanassa • Mislata • Paiporta • Picanya • Picassent • Quart de Poblet • Sedaví • Silla • Torrent

[1] Font: Població de fet segons l'Institut Nacional de Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.

[1]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Infobox pobles
-|image_país = [[Image: Localisació Picassent Comunitat Valenciana.png|95px]]
+|image_país = [[File:Localització de Picassent respecte del País Valencià.png|165px]]
-|image_província =  [[Image: Localisació Picassent l'horta.png|160px]]
+|image_província =  [[File:Localització de Picassent respecte de l'Horta Sud.png    |170px]]
 |nom = Picassent
-|image_escut = [[Image: Escut_de_picassent.gif]]
+|image_escut = [[File:Escut de Picassent.svg|75px]]
-|país = {{flagicon|Spain}} [[Espanya]]
+|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
 |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
 |província = [[Província de Valéncia]]
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 |coor = 39°21′44″N 0°27′40″O
 |altitut = 50 msnm
-|població = 18.556 hab.
+|població = 21.761 hab. (2022)
-|densitat = 216,32 hab./km²
+|densitat = 253,68 hab./km²
 |gentilici = Picassenter/a
 |llengua = [[Valencià]]
@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 |festes = 10 de juliol i 8 de setembre
 |alcalde = María Concepción García Ferrer ([[PSPV-PSOE]])
-|uep = [http://www.picassent.es Web oficial de Picassent]
+|web = [https://www.picassent.es Web oficial de Picassent]
 |notes =
 }}
+[[File:Ermitadepicassent.jpg|thumb|250px|Ermita de la Verge de Vallivana]]
-'''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. Conta en 18.556 habitants (INE [[2007]]). És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.
+'''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.
 == Geografia ==
-Picassent llimita en les següents localitats: [[Alcàsser]], [[Alfarp]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Llombay]], [[Montserrat]], [[Silla]] i [[Torrent]], totes situades en la [[província de Valéncia]].
+Picassent llimita en les següents localitats: [[Alcàsser]], [[Alfarp]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Llombay]], [[Montserrat]], [[Silla]] i [[Torrent]], totes situades en la [[província de Valéncia]]. Situat en l'extrem suroest de l'[[Horta valenciana]], el seu mig climàtic es el típic mediterràneu.
-Situat en l'extrem suroest de l'[[Horta valenciana]]. El mig climàtic es el típic mediterràneu.
+En els tossals pròxims a la vila s'han alçat en les últimes décades vàries urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc.
-En les tossals pròximes a la vila s'han alçat en les últimes décades varies urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc..
+S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[N-332]] o per l'autovia [[A-7 E-15]]. També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[Metro Valéncia]].
-S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[N-332]] o per l'autovia [[A-7 E-15]].
+== Història ==
+En el seu terme municipal hi han rests de l'[[edat de bronze]] (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'[[Antiga Roma|época romana]] (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una [[Torre d'Espioca|torre]] de l'época islàmica, foren en el seu orige [[alqueria|alqueries]] musulmans. En l'any [[1237]], [[Jaume I]] va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]]), a qui va succeir el seu fill Eiximén.
-També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[Metro Valéncia]].
+Va permanéixer despoblat de musulmans despuix de l'any [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en l'any [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], despuix de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas, otorga, mediant el seu procurador, carta de poblament als nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Despuix de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[sigle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del sigle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[sigle XIX]] aporta la sifra de 2.121.
-== Història ==
+== Administació ==
-En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En el [[1237]], [[Jaume I]] va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]]), a qui va succeir el seu fill Eiximén.
+{{Alcaldes_Espanya
+  |  Alcalde_1 = Julián Crespo Santamargarita
+  |  Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_2= Francisco López Campos
+  |  Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_3 = Francisca Hidalgo Aguado (1987-1988) Moció de Censura
+Vallivana Romaguera Ferrandis (1988-1991
+  |  Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
+[[EUPV]]
+  |  Alcalde_4 = Vicente Bta. Tarazona Fortuny
+  |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara
+  |  Partit_5 =[[PPCV]]
+  |  Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara
+  |  Partit_6 =[[PPCV]]
+  |  Alcalde_7 =María Concepción García Ferrer
+  |  Partit_7 =[[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_8 =María Concepción García Ferrer
+  |  Partit_8 =[[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_9 =María Concepción García Ferrer
+  |  Partit_9 =[[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_10 =María Concepción García Ferrer
+  |  Partit_10 =[[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_11 =María Concepción García Ferrer
+  |  Partit_11 =[[PSPV-PSOE]]
+  |  Alcalde_12 =María Concepción García Ferrer
+  |  Partit_12 =[[PSPV-PSOE]]
+}}
-Va permanéixer despoblat de musulmans després de [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] passa a la família Castellà que en el [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], després de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas otorga, mediant el seu procurador, CARTA PUEBLA a els nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Després de la guerra de successió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[segle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del segle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mitat del [[segle XIX]] aporta la sifra de 2.121.
+== Demografia ==
+Picassent conta en 21.761 habitants segons el cens del [[INE Espanya|INE]] de l'any [[2022]].
-== Demografia ==
+<center>
-Picassent conta en 18.556 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2007]]).
+{| align="center" {{tablabonita}}
-{| {{tablabonita}}
+!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de Picassent <ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
-!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Picassent<ref><small>'''Font''': [[Població de fet]] segons l'[[Institut Nacional de Estadística d'Espanya]]. [http://www.ine.es/intercensal/index Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842,] [http://www.ine.es/inebase2/leer.jsp?L=0&divi=DPOP&his=0 Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.] </small></ref>
 |-
-! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]]
+! [[1857]] !! [[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !! [[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[1996]] !! [[2001]] !! [[2007]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 |-
-| align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052||  align=center|4.500|| align=center| 4.898||align=center| 5.322||align=center|6.007||align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143|| align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333||align=center| 18.556
+| align=center| 2.643|| align=center| 3.313||align=center| 4.052|| align=center|4.500|| align=center| 4.898|| align=center| 5.322|| align=center|6.007|| align=center|6.974|| align=center|8.433|| align=center| 11.143 || align=center|13.691|| align=center| 14.604|| align=center| 15.438|| align=center| 16.333|| align=center| 18.556|| align=center| 20.709|| align=center| 21.761
 |}
+</center>
 == Economia ==
-Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del [[segle XVII]], va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de [[taronja|taronger]].
+Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del [[sigle XVII]], va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de [[taronja|taronger]].
-Part important de l'economia de Picassent, son també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.
+Part important de l'economia de Picassent, són també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.
 == Monuments ==
-* Església Parroquial. Està dedicada a San Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.
+[[Archiu:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|240px|miniaturadeimagen|[[Torre Espioca]], en Picassent]]
+* Iglésia Parroquial. Està dedicada a Sant Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.
-* Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en [[1738]].
+* Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en l'any [[1738]].
-* [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base mesura 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va emplear pedra i argamasa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda per els musulmans en el [[segle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torreen el Llibre del Feits o Crónica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Históric Espanyol. La seua arqitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com son les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castella d'Aledua (en Llombay) i atres més.
+* [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base medix 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va amprar pedra i argamassa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda pels musulmans en el [[sigle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torre en el Llibre del Feits o Crònica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol. La seua arquitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com són les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del [[Castell d'Alédua]] (en Llombay) i atres més.
 == Plats típics ==
 La [[pilota dolça|''pilota dolça'']] postre típic de la població de Picassent i [[Alcàsser]]. Els ingredients son: [[armela]], [[pa]] rallat, [[sucre]], [[ou|ous]], manteca de bacó (sagí), llimó rallat i [[canela]] en pols, també algunes cases se fica un poc de [[jolivert]].
-*PROCÉS D'ELABORACIÓ:
+=== Procés d'elaboració ===
-Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I després, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.
+Se fiquen tots els ingredients en un bol i es barregen fins obtindre una massa homogénea. I despuix, o be es deixa reposar unes 6 hores i posteriorment es fan boles de pasta que s'allarguen i s'emboliquen en paper blanc de seda; o directament i sens repòs es emboliquen els trossos en lo paper blanc de seda i es fiquen uns minuts al forn o en una caçola fins que es torren llaugerament.
-== Política ==
+== Vore també ==
-{{Alcaldes_Espanya
+* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
-  |  Alcalde_1 = n/d
-  |  Partit_1 = n/d
-  |  Alcalde_2 = n/d
-  |  Partit_2 = n/d
-  |  Alcalde_3 = n/d
-  |  Partit_3 = n/d
-  |  Alcalde_4 = Vicente Bta. Tarazona Fortuny
-  |  Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
-  |  Alcalde_5 =Juan Carlos Herrero de Lara
-  |  Partit_5 =[[PPCV]]
-  |  Alcalde_6 =Juan Carlos Herrero de Lara
-  |  Partit_6 =[[PPCV]]
-  |  Alcalde_7 =María Concepción García Ferrer
-  |  Partit_7 =[[PSPV-PSOE]]
-  |  Alcalde_8 =María Concepción García Ferrer
-  |  Partit_8 =[[PSPV-PSOE]]
-}}
 == Referències ==
-*Antonio José Cavanilles. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia.
+{{Reflist}}
-Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit.
+* [https://www.picassent.es/landing Ajuntament de Picassent]
+* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
+* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
+* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Picassent INE. Població de Picassent]
+* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
+== Bibliografia ==
+* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
+* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
+* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
+* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
+* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
+* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
+* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
+* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
+{{commonscat|Picassent}}
-*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on se ha estret l'informació en el seu consentiment [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
-*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46194 Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques]
-*[http://www.picassent.es/ Ajuntament de Picassent]
 {{Municipis de L'Horta Sur}}