Diferència entre les revisions de "Beniajar"
(No es mostren 13 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 18: | Llínea 18: | ||
|còdic_postal = 46844 | |còdic_postal = 46844 | ||
|festes = L'última semana d'agost | |festes = L'última semana d'agost | ||
− | |alcalde = | + | |alcalde = Jaime Ferrer de los Santos ([[ENS UNEIX]]) |
|web = [https://www.beniatjar.es/ Web oficial de l'Ajuntament] | |web = [https://www.beniatjar.es/ Web oficial de l'Ajuntament] | ||
|notes = }} | |notes = }} | ||
− | '''Beniajar''' (en [[castellà]] ''Beniatjar'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. | + | '''Beniajar''' (en [[castellà]] ''Beniatjar'') és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]]. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
Llínea 30: | Llínea 30: | ||
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[CV-40]] i accedir a la [[CV-60]] per a finalisar en la [[CV-611]]. | Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[CV-40]] i accedir a la [[CV-60]] per a finalisar en la [[CV-611]]. | ||
− | ===Localitats llimítrofs=== | + | === Localitats llimítrofs === |
− | El terme municipal de Beniajar llimita en les següents localitats: [[Castelló de les | + | El terme municipal de Beniajar llimita en les següents localitats: [[Castelló de les Gerres]], [[Otos]], [[La Pobla del Duc]], [[Ràfol de Salem]], [[Salem]], totes elles de la [[província de Valéncia]] aixina com en [[Beniarrés]] i [[Gayanes]] de la [[província d'Alacant]]. |
== Demografia == | == Demografia == | ||
− | La seua població és de 207 habitants en l'any [[ | + | La seua població és de 207 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. |
− | {| align="center" | + | <center> |
− | | | + | {| align="center" {{tablabonita}} |
+ | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
+ | |- | ||
− | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2017]] !! [[ | + | ![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2017]] !! [[2022]] |
|- | |- | ||
| align=center| 253 || align=center| 258 || align=center| 262 || align=center| 245 || align=center| 240 || align=center| 231 || align=center| 229 || align=center| 240 || align=center| 235 || align=center| 219 || align=center| 207 | | align=center| 253 || align=center| 258 || align=center| 262 || align=center| 245 || align=center| 240 || align=center| 231 || align=center| 229 || align=center| 240 || align=center| 235 || align=center| 219 || align=center| 207 | ||
|} | |} | ||
+ | </center> | ||
== Economia == | == Economia == | ||
L'economia se basa en l'agricultura, a base de camps abancalats en les estribacions de la serra. En la montanya hi ha una extensa zona de [[Pi (arbre)|pinar]] i mont baix. Predominen els cultius de secà [[cep]], [[cereal]]s i [[oliveres]]. Aprofitant l'[[aigua]] de vàries fonts a través de basses se sembrem [[creïlla|creïlles]], [[dacsa]] i [[hortalices]]. | L'economia se basa en l'agricultura, a base de camps abancalats en les estribacions de la serra. En la montanya hi ha una extensa zona de [[Pi (arbre)|pinar]] i mont baix. Predominen els cultius de secà [[cep]], [[cereal]]s i [[oliveres]]. Aprofitant l'[[aigua]] de vàries fonts a través de basses se sembrem [[creïlla|creïlles]], [[dacsa]] i [[hortalices]]. | ||
+ | |||
+ | == Història == | ||
+ | Encara que s'han trobat restos de la cultura de l'[[Edat de Bronze]], l'orige de Beniajar és una [[alqueria]] musulmana, que fon conquistada per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] i concedida a Paz de Tarazona en l'any [[1258]]. | ||
+ | |||
+ | De població [[moriscs|morisca]], contava en l'any de l'[[expulsió dels moriscs|expulsió]] ([[1609]]) en cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Vilafermosa i despuix al marquesat de Milán. | ||
+ | |||
+ | Conjuntament en [[Otos]], formà una vicaria de moriscs que depengué eclesiàsticament de [[El Ràfol de Salem]] fins a l'any [[1535]]; no obstant no serà fins a l'any [[1574]], quant se convertixca en parròquia independent. | ||
== Monuments == | == Monuments == | ||
Llínea 64: | Llínea 74: | ||
== Administració == | == Administració == | ||
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
− | | Alcalde_1 = | + | | Alcalde_1 = José Cortell Cortell |
− | | Partit_1 = | + | | Partit_1 = Independent |
− | | Alcalde_2 = | + | | Alcalde_2 = José Cortell Cortell |
− | | Partit_2 = | + | | Partit_2 = Independent |
− | | Alcalde_3 = | + | | Alcalde_3 = German Constant Molto |
− | | Partit_3 = | + | | Partit_3 = [[PP]] |
− | | Alcalde_4 = | + | | Alcalde_4 = José Cortell Cortell |
− | | Partit_4 = | + | | Partit_4 = [[PP]] |
− | | Alcalde_5 = | + | | Alcalde_5 = José Cortell Cortell |
− | | Partit_5 = | + | | Partit_5 = [[PP]] |
− | | Alcalde_6 = | + | | Alcalde_6 = José Cortell Cortell |
− | | Partit_6 = | + | | Partit_6 = [[PP]] |
| Alcalde_7 = Francisco Giner Monzó | | Alcalde_7 = Francisco Giner Monzó | ||
| Partit_7 = [[PPCV]] | | Partit_7 = [[PPCV]] | ||
| Alcalde_8 = Francisco Giner Monzó | | Alcalde_8 = Francisco Giner Monzó | ||
| Partit_8 = [[PPCV]] | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_9 = Raquel Calatayud Bataller | ||
+ | | Partit_9 = [[Compromís|BLOC-C.M. Compromís]] | ||
+ | | Alcalde_10 = Francisco Giner Monzó | ||
+ | | Partit_10 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_11 = Francisco Giner Monzó | ||
+ | | Partit_11 = [[PPCV]] | ||
+ | | Alcalde_12 = Jaime Ferrer de los Santos | ||
+ | | Partit_12 = [[ENS UNEIX]] | ||
}} | }} | ||
Llínea 91: | Llínea 109: | ||
== Gastronomia == | == Gastronomia == | ||
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, [[armeles]], [[vi]], [[aus]] i [[ous]], [[mel]], carns...). | Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, [[armeles]], [[vi]], [[aus]] i [[ous]], [[mel]], carns...). | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
== Referències == | == Referències == | ||
− | {{ | + | {{listaref}} |
+ | |||
+ | * [https://www.beniatjar.es/ Ajuntament de Beniajar] | ||
+ | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
+ | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
+ | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Beniatjar INE. Població de Beniajar] | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
+ | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
+ | * [[Gaspar Juan Escolano|Escolano, Gaspar Juan]]. Décadas de la Historia de Valencia | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
+ | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{commonscat|Beniatjar}} | {{commonscat|Beniatjar}} | ||
− | |||
− | |||
− | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} | + | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} |
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |
Última revisió del 12:01 10 ago 2024
Beniajar | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | Vall d'Albaida | |||
• Partit judicial: | Ontinyent | |||
Ubicació: | 38º 50' N 00º 25' O | |||
• Altitut: | 396 m. | |||
Superfície: | 11'53 km² | |||
Població: | 207 hab. (2021) | |||
• Densitat: | 18,99 hab./km² | |||
Gentilici: | Beniagí/na | |||
Predomini llingüístic: | Valencià | |||
Còdic postal: | 46844 | |||
Festes majors: | L'última semana d'agost | |||
Alcalde: | Jaime Ferrer de los Santos (ENS UNEIX) | |||
Pàgina web: | Web oficial de l'Ajuntament | |||
Beniajar (en castellà Beniatjar) és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat en la vertent nort de la Serra del Benicadell, en el sector sur de la vall d'Albaida. El terme es allargat, de nort a sur; el sector nort és suaument aonat, mentres que pel sur està llimitat per la sierra del Benicadell. El riu Micena circula d'est a oest, per tot el llímit nort; li afluïx el barranc de Beniajar, que servix de llímit per l'oest.
El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i el llevant; este és el que du les pluges, generalment d'autumne a primavera. En els alts de la sierra del Benicadell neva en giner i febrer. El poble està sobre un alter al peu del pic del Benicadell.
Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-40 i accedir a la CV-60 per a finalisar en la CV-611.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
El terme municipal de Beniajar llimita en les següents localitats: Castelló de les Gerres, Otos, La Pobla del Duc, Ràfol de Salem, Salem, totes elles de la província de Valéncia aixina com en Beniarrés i Gayanes de la província d'Alacant.
Demografia[editar | editar còdic]
La seua població és de 207 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2017 | 2022 | |||||||||
253 | 258 | 262 | 245 | 240 | 231 | 229 | 240 | 235 | 219 | 207 |
Economia[editar | editar còdic]
L'economia se basa en l'agricultura, a base de camps abancalats en les estribacions de la serra. En la montanya hi ha una extensa zona de pinar i mont baix. Predominen els cultius de secà cep, cereals i oliveres. Aprofitant l'aigua de vàries fonts a través de basses se sembrem creïlles, dacsa i hortalices.
Història[editar | editar còdic]
Encara que s'han trobat restos de la cultura de l'Edat de Bronze, l'orige de Beniajar és una alqueria musulmana, que fon conquistada per Jaume I i concedida a Paz de Tarazona en l'any 1258.
De població morisca, contava en l'any de l'expulsió (1609) en cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Vilafermosa i despuix al marquesat de Milán.
Conjuntament en Otos, formà una vicaria de moriscs que depengué eclesiàsticament de El Ràfol de Salem fins a l'any 1535; no obstant no serà fins a l'any 1574, quant se convertixca en parròquia independent.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia Parroquial. Està dedicada a la Verge de l'Encarnació; té dos taules atribuïdes a Joan de Joans.
- Nevera. En la cresta del Benicadell hi ha una antiga nevera.
- Pont dels Moros. Antic pont de pedra en la carretera cap a Otos.
- Les Coves Rupestres. Antigues coves en restos de pintures esquemàtiques, pròpies de l'Edat dl Bronze. Sense protecció administrativa i de difícil accés.
- Les Fontetes. Bon lloc per a realisar un descans mentres se puja des del poble al cim del Benicadell (1111 m.).
- Castell de Carbonera. Restos de l'antic castell de Rodrigo Díaz de Vivar, el Sit.
- Patrimoni natural. Oliveres milenàries, pinars i senders.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | José Cortell Cortell | Independent |
1983 - 1987 | José Cortell Cortell | Independent |
1987 - 1991 | German Constant Molto | PP |
1991 - 1995 | José Cortell Cortell | PP |
1995 - 1999 | José Cortell Cortell | PP |
1999 - 2003 | José Cortell Cortell | PP |
2003 - 2007 | Francisco Giner Monzó | PPCV |
2007 - 2011 | Francisco Giner Monzó | PPCV |
2011 - 2015 | Raquel Calatayud Bataller | BLOC-C.M. Compromís |
2015 - 2019 | Francisco Giner Monzó | PPCV |
2019 - 2023 | Francisco Giner Monzó | PPCV |
2023 | Jaime Ferrer de los Santos | ENS UNEIX |
Festes locals[editar | editar còdic]
- Festes patronals. Celebra estes festes durant l'últim fi de semana d'agost (dimecres a dissabte), en honor a Sant Roc, Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol.
- Atres festes d'interés cultural. Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (semana anterior al divendres de Passió), festa a la Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia (25 de març); la Nostra Senyora de l'Assunció (15 d'agost); Estrenes, segon dia de Nadal; Despertà", Dumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.
- Atres actes d'interés cultural. "L'arreplegà de l'oli", segon dia de Pasqua: Donatiu en espècies (oli) al retor.
Gastronomia[editar | editar còdic]
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats en els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Beniajar
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Beniajar
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Escolano, Gaspar Juan. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Beniajar.
Municipis de la Vall d'Albaida | |
---|---|
Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig |