Diferència entre les revisions de "Requena"
m |
|||
(No es mostren 42 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox pobles | {{Infobox pobles | ||
− | |image_país = [[ | + | |image_país = [[File:Comarca-Requena-Utiel.jpg|170px]] |
− | |image_província = [[ | + | |image_província = [[File:Localización de Requena respecto a la comarca de Requena-Utiel.png|175px]] |
|nom = Requena | |nom = Requena | ||
− | |image_escut = [[ | + | |image_escut = [[File:Escut de Requena.svg|90px]] |
− | |país = | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia]] | ||
Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 814,2 km² | |superfície = 814,2 km² | ||
|altitut = 692 msnm | |altitut = 692 msnm | ||
− | |població = 20. | + | |població = 20.058 hab. (2022) |
− | |densitat = | + | |densitat = 24,96 hab./km² |
|gentilici = Requenenc/a | |gentilici = Requenenc/a | ||
|llengua = Castellà | |llengua = Castellà | ||
|còdic_postal = 46340 | |còdic_postal = 46340 | ||
|festes = Fira i festa de la Verema | |festes = Fira i festa de la Verema | ||
− | |alcalde = | + | |alcalde = Rocío Cortés Grao ([[PPCV]]) |
− | | | + | |web = [https://www.requena.es/ Web oficial de Requena] |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
− | '''Requena''' és un municipi de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]]). Està situat en la part oriental de la [[ | + | '''Requena''' és un [[municipi]] de la [[província de Valéncia]] ([[Comunitat Valenciana]]). Està situat en la part oriental de la comarca de [[La Plana d'Utiel-Requena]], d'a on és la seua capital. |
== Geografia == | == Geografia == | ||
+ | El seu terme municipal s'estén per una gran part de la conca superior del [[riu Magre]] i és, per extensió, el major terme de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
+ | |||
Està ubicada entre l'altiplà [[Castella-La Mancha|castellà-manchec]] i el [[Mediterràneu]] del que a soles la separen 67 Km. És un territori format per un altiplà d'hiverns frets i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans bellees i contrasts. Es troba situada en la zona més occidental de la [[província de Valéncia]], on el Riu [[Cabriel]] la llimita per l'Oest i el Sur en profundes goles; per l'Est i Nort, la Serra de Juan Navarro i el Pic del Tejo (1.250 [[metro|m.]]) la separen de les montanyes del [[Túria]]. | Està ubicada entre l'altiplà [[Castella-La Mancha|castellà-manchec]] i el [[Mediterràneu]] del que a soles la separen 67 Km. És un territori format per un altiplà d'hiverns frets i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans bellees i contrasts. Es troba situada en la zona més occidental de la [[província de Valéncia]], on el Riu [[Cabriel]] la llimita per l'Oest i el Sur en profundes goles; per l'Est i Nort, la Serra de Juan Navarro i el Pic del Tejo (1.250 [[metro|m.]]) la separen de les montanyes del [[Túria]]. | ||
− | Abunden les pinades, fonts i brolladors i el [[Riu Magre]] és un dels accidents que més marca esta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant les [[vinya|vinyes]], en els que es basa l'economia local. | + | Abunden les pinades, fonts i brolladors i el [[Riu Magre]] és un dels accidents que més marca esta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant les [[vinya|vinyes]], en els que es basa l'economia local. |
+ | |||
+ | Requena està considerada com una autèntica porta de l'Altiplà. | ||
+ | |||
+ | Requena dona nom al Full 720 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000. | ||
=== Localitats llimítrofes === | === Localitats llimítrofes === | ||
− | [[Utiel]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Venta del Moro]], [[Cofrents]], [[Cortes de Pallars]], [[Yàtova]], [[Bunyol]], [[Setaigües]], [[ | + | [[Utiel]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Venta del Moro]], [[Cofrents]], [[Cortes de Pallars]], [[Yàtova]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]], [[Setaigües]], [[Chera]], [[Loriguilla]], i [[Chelva]] totes elles de la [[província de Valéncia]] i també en el [[riu Cabriel]] que la separa de la [[província d'Albacete]]. |
+ | |||
+ | === Pedanies de Requena === | ||
+ | * [[Los Duques]] | ||
+ | * [[Roma (Requena)]] | ||
+ | * [[El Derramador]] | ||
+ | * [[El Rebollar]] | ||
+ | * [[Los Sardineros]] | ||
+ | * [[Los Ruices]] | ||
+ | * [[Los Pedriches]] | ||
+ | * [[Las Nogueras (Valéncia)|Las Nogueras]] | ||
+ | * [[El Pontón]] | ||
+ | * [[Casas del Río]] | ||
+ | * [[Casas de Sisternas]] | ||
+ | * [[La Portera]] | ||
+ | * [[Casas de Cuadra]] | ||
+ | |||
=== Clima === | === Clima === | ||
Llínea 97: | Llínea 119: | ||
|} | |} | ||
− | + | <nowiki>Introduïxca text sense format ací</nowiki> | |
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | == | + | == Administració == |
{{Alcaldes_Espanya | {{Alcaldes_Espanya | ||
Llínea 128: | Llínea 140: | ||
| Alcalde_8 = Adelo Montés Diana | | Alcalde_8 = Adelo Montés Diana | ||
| Partit_8 = PSPV-PSOE | | Partit_8 = PSPV-PSOE | ||
+ | | Alcalde_9 = Javier Berasaluce Ramos | ||
+ | | Partit_9 = PP | ||
+ | | Alcalde_10 = Mario Sánchez González | ||
+ | | Partit_10 = PSPV-PSOE | ||
+ | | Alcalde_11 = Mario Sánchez González | ||
+ | | Partit_11 = PSPV-PSOE | ||
+ | | Alcalde_12 = Rocío Cortés Grao | ||
+ | | Partit_12 = PP | ||
}} | }} | ||
− | == | + | == Demografia == |
− | *[[ | + | Requena conta en 20.058 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. |
− | *[[ | + | |
− | *[[ | + | <center> |
− | *[[ | + | {| align="center" {{tablabonita}} |
+ | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
+ | |- | ||
+ | |||
+ | |- | ||
+ | ![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !![[1910]] !![[1920]] !![[1930]] !![[1940]] !![[1950]] !![[1960]] !![[1970]] !![[1981]] | ||
+ | |- | ||
+ | | align=center| 12.029|| align=center|14.457|| align=center|16.236 || align=center| 17.658 || align=center| 18.818 || align=center| 17.650 || align=center| 19.422|| align=center|20.253 || align=center| 18.933 || align=center| 17.840 || align=center| 18.152 | ||
+ | |- | ||
+ | |||
+ | |- | ||
+ | ![[1991]] !![[2000]] !![[2005]] !![[2006]] !![[2007]] !![[2008]] !![[2009]] !![[2018]] !![[2022]] | ||
+ | |- | ||
+ | | align=center| 17.014 || align=center| 19.092 || align=center| 20.046 || align=center| 20.216 || align=center| 20.440 || align=center| 20.807 || align=center| 21.278 || align=center| 20.227 || align=center| 20.058 | ||
+ | |} | ||
+ | </center> | ||
+ | |||
+ | == Economia == | ||
+ | Despuix de la crisis del [[sigle XIX]] de l'indústria de la [[seda]], sorgix en Requena en l'any [[1910]] l'ensenyança enológica en l'Estació Enológica de Requena dirigida per Rafael Janini, qui pràcticament definix la trayectòria econòmica que deuria seguir la ciutat per a sustentar-se en el [[vi]]. | ||
+ | |||
+ | Continuant la trayectòria vitivinícola, el [[16 de novembre]] de [[1961]] s'inaugura i comença a funcionar la seua Escola d'Enologia (en aquella época nomenada Escola de Capataços, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enológiques d'Espanya, sent el seu primer director Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns. | ||
+ | |||
+ | Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seua activitat econòmica en el cultiu de la [[vinya]] i la millora en la producció de vins, sent en estos moments en unes 18.000 hectàrees un dels municipis d'Espanya en major superfície de cultius de vinya i major producció vinícola. Junt als seus pobles veïns [[Camporrobles]], [[Caudete de las Fuentes]], [[Fuenterrobles]], [[Setaigües]], [[Sinarcas]], [[Utiel]], [[Venta del Moro]], i [[Villargordo del Cabriel]] conformen la Denominació d'Orige Utiel-Requena dedicant en total més de 40 000 hectàrees al monocultiu de la vinya, sent més del 94 % de varietats tinto i el restant blanques. | ||
+ | |||
+ | Aproximadament el 44 % de la producció de vi en botella es consumix dins d'Espanya, mentres que s'exporta el restant, sent el principal importador [[Alemània]], seguit dels [[Països Baixos]] i el [[Regne Unit]]. | ||
+ | |||
+ | El valor econòmic d'eixa producció se sifra en 104 millons d'[[Euro|euros]]. | ||
+ | |||
+ | == Vore també == | ||
+ | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | {{Reflist}} | ||
+ | |||
+ | * [http://www.requena.es/ Ajuntament de Requena] | ||
+ | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
+ | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
+ | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Requena INE. Població de Requena] | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
+ | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
+ | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
+ | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
+ | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
+ | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
+ | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
+ | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | + | {{commonscat|Requena}} | |
− | |||
− | |||
{{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}} | {{Municipis de La Plana d'Utiel-Requena}} | ||
+ | |||
+ | {{Capitals comarques}} | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Requena]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |
Revisió de 18:07 18 dec 2023
Requena | ||||
| ||||
País : | Espanya | |||
• Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
• Província: | Província de Valéncia | |||
• Comarca: | La Plana d'Utiel-Requena | |||
• Partit judicial: | Requena | |||
Ubicació: | 39°29′N 1°06′O / 39.483, -1.139°29′N 1°06′O / 39.483, -1.1 | |||
• Altitut: | 692 msnm | |||
Superfície: | 814,2 km² | |||
Població: | 20.058 hab. (2022) | |||
• Densitat: | 24,96 hab./km² | |||
Gentilici: | Requenenc/a | |||
Predomini llingüístic: | Castellà | |||
Còdic postal: | 46340 | |||
Festes majors: | Fira i festa de la Verema | |||
Alcalde: | Rocío Cortés Grao (PPCV) | |||
Pàgina web: | Web oficial de Requena | |||
Requena és un municipi de la província de Valéncia (Comunitat Valenciana). Està situat en la part oriental de la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, d'a on és la seua capital.
Geografia
El seu terme municipal s'estén per una gran part de la conca superior del riu Magre i és, per extensió, el major terme de la Comunitat Valenciana.
Està ubicada entre l'altiplà castellà-manchec i el Mediterràneu del que a soles la separen 67 Km. És un territori format per un altiplà d'hiverns frets i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans bellees i contrasts. Es troba situada en la zona més occidental de la província de Valéncia, on el Riu Cabriel la llimita per l'Oest i el Sur en profundes goles; per l'Est i Nort, la Serra de Juan Navarro i el Pic del Tejo (1.250 m.) la separen de les montanyes del Túria.
Abunden les pinades, fonts i brolladors i el Riu Magre és un dels accidents que més marca esta plana. En tota la plana s'estenen zones de cultiu, predominant les vinyes, en els que es basa l'economia local.
Requena està considerada com una autèntica porta de l'Altiplà.
Requena dona nom al Full 720 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000.
Localitats llimítrofes
Utiel, Caudete de las Fuentes, Venta del Moro, Cofrents, Cortes de Pallars, Yàtova, Bunyol, Setaigües, Chera, Loriguilla, i Chelva totes elles de la província de Valéncia i també en el riu Cabriel que la separa de la província d'Albacete.
Pedanies de Requena
- Los Duques
- Roma (Requena)
- El Derramador
- El Rebollar
- Los Sardineros
- Los Ruices
- Los Pedriches
- Las Nogueras
- El Pontón
- Casas del Río
- Casas de Sisternas
- La Portera
- Casas de Cuadra
Clima
El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral en nits fresques, i els hiverns són llarcs i gèlits, superant-se fàcilment els 6 mesos seguits d'hivern. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, les gelades nocturnes són la tònica durant este periodo i les graniçades i tempestats durant l'época estival.
Mes | Gin | Feb | Mar | Abr | Mai | Juny | Jul | Ago | Set | Oct | Nov | Dec | Any |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mijana Màx °C | 5,8 | 7,5 | 9,9 | 14,3 | 18,0 | 25,2 | 28,2 | 30,8 | 27,9 | 21,4 | 14,2 | 8,1 | 13,4 |
Mijana mín °C | -5,2 | -3,5 | 0,7 | 9,9 | 11,2 | 13,5 | 15,1 | 16,0 | 13,9 | 10,4 | 4,7 | -2,6 | 5,3 |
Pluges mm | 58 | 46 | 29 | 50 | 58 | 39 | 28 | 24 | 29 | 56 | 58 | 70 | 541 |
Introduïxca text sense format ací
Administració
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Tomás Berlanga | UCD |
1983 - 1987 | Tomás Berlanga / Regino Díaz / Mercedes Peris | Independents |
1987 - 1991 | Antonio Monteagudo Luján | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Antonio Monteagudo Luján / Flor Mercedes Cebrián | PSPV-PSOE |
1995 - 1999 | Mª Emma Iranzo Martín | PPCV |
1999 - 2003 | Mª Emma Iranzo Martín | PPCV |
2003 - 2007 | Adelo Montés Diana | PSPV-PSOE |
2007 - 2011 | Adelo Montés Diana | PSPV-PSOE |
2011 - 2015 | Javier Berasaluce Ramos | PP |
2015 - 2019 | Mario Sánchez González | PSPV-PSOE |
2019 - 2023 | Mario Sánchez González | PSPV-PSOE |
2023 | Rocío Cortés Grao | PP |
Demografia
Requena conta en 20.058 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | |||||||||
12.029 | 14.457 | 16.236 | 17.658 | 18.818 | 17.650 | 19.422 | 20.253 | 18.933 | 17.840 | 18.152 | |||||||||
1991 | 2000 | 2005 | 2006 | 2007 | 2008 | 2009 | 2018 | 2022 | |||||||||||
17.014 | 19.092 | 20.046 | 20.216 | 20.440 | 20.807 | 21.278 | 20.227 | 20.058 |
Economia
Despuix de la crisis del sigle XIX de l'indústria de la seda, sorgix en Requena en l'any 1910 l'ensenyança enológica en l'Estació Enológica de Requena dirigida per Rafael Janini, qui pràcticament definix la trayectòria econòmica que deuria seguir la ciutat per a sustentar-se en el vi.
Continuant la trayectòria vitivinícola, el 16 de novembre de 1961 s'inaugura i comença a funcionar la seua Escola d'Enologia (en aquella época nomenada Escola de Capataços, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enológiques d'Espanya, sent el seu primer director Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns.
Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seua activitat econòmica en el cultiu de la vinya i la millora en la producció de vins, sent en estos moments en unes 18.000 hectàrees un dels municipis d'Espanya en major superfície de cultius de vinya i major producció vinícola. Junt als seus pobles veïns Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Setaigües, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro, i Villargordo del Cabriel conformen la Denominació d'Orige Utiel-Requena dedicant en total més de 40 000 hectàrees al monocultiu de la vinya, sent més del 94 % de varietats tinto i el restant blanques.
Aproximadament el 44 % de la producció de vi en botella es consumix dins d'Espanya, mentres que s'exporta el restant, sent el principal importador Alemània, seguit dels Països Baixos i el Regne Unit.
El valor econòmic d'eixa producció se sifra en 104 millons d'euros.
Vore també
Referències
- Ajuntament de Requena
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Requena
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Requena.
Municipis de La Plana d'Utiel-Requena | |
---|---|
Camporrobles • Capdet de les Fonts • Chera • Fuenterrobles • Requena • Sinarques • Utiel • Venta del Moro • Villargordo del Cabriel |
Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana · |
---|
Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |